1. -ESBORRANY-
PROJECTE DE TRACTAMENT
INTEGRAT DE LES
LLENGÜES
Curs 2014/15
Juny 2014

2. ÍNDEX
0. INTRODUCCIÓ 3
1. JUSTIFICACIÓ I ARGUMENTACIÓ DE L’ELECCIÓ 4
2. CRITERIS GENERALS I ACTUACIONS GENERALS I ESPECÍFIQUES PER A LES
ADEQUACIONS DEL PROCÉS D’ENSENYAMENT DE I EN LES LLENGÜES A LA
REALITAT SOCIOECONÒMICA I CULTURAL DEL CENTRE
7
3. CONCRECIÓ DE LES ÀREES, MATÈRIES, MÒDULS O SITUACIONS
D’APRENENTATGE IMPARTITS EN CADA UNA DE LES LLENGÜES
8
4. CRITERIS PER A L’ATENCIÓ ESPECÍFICA DELS ALUMNES D’INCORPORACIÓ
TARDANA AMB DÈFICIT DE CONEIXEMENT EN ALGUNA O AMBDUES
LLENGÜES OFICIALS I DELS ALUMNES AMB NESE AMB DIFICULTATS
LINGÜÍSTIQUES
12
5. CRITERIS DE COORDINACIÓ ENTRE LES ÀREES EN EL PROCÉS
D’ENSENYAMENT - APRENENTATGE EN LLENGUA ESTRANGERA
12
6. MECANISMES DE SEGUIMENT I AVALUACIÓ DELS RESULTATS EN
COMPETÈNCIES LINGÜÍSTIQUES DE L’ALUMNAT
13
7. RELACIÓ DE PROFESSORS I ÀREES, MATÈRIES O BLOCS DE CONTINGUTS
QUE HAN D’IMPARTIR EN EL CURS 2013/14, QUANT A ASSIGNATURES NO
LINGÜÍSTIQUES EN LLENGUA ESTRANGERA
13
8. NECESSITAT DE CENTRE 14
9. ALTRES CONSIDERACIONS 15
10. INFORMACIÓ A LA COMUNITAT EDUCATIVA 15

3. 0. INTRODUCCIÓ
Aprovat el decret 15/2013, dia 19 d’abril de 2013, que estableix el tractament integrat
de les llengües, l’escola es va veure obligada a redactar un projecte que ja s’ha posat
en pràctica durant el curs 2013/14. Això va suposar canvis importants a nivell de
centre que es van haver de planificar en poc temps i ajustant el projecte als recursos
personals del centre per poder-lo implantar.
El present curs, amb l'Ordre de la Consellera d'Educació, Cultura i Universitats de 9 de
maig de 2014, per la qual es desenvolupen determinats aspectes del tractament
integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears, el
centre ha hagut d'actualitzar i ha decidit modificar el projecte per adequar-lo a la nova
normativa. En el curs 2014/15 s'ha d'implantar el TIL a tots els cursos de primària i als
cursos de 4t i 5è d'educació infantil. Aquesta ampliació i el fet que el PTIL s'ha d'ajustar
als recursos personals del centre, ha suposat haver de fer importants canvis
organitzatius, pèrdua d'hores de reforç, no poder seguir aplicant propostes de millora
i, el més rellevant haver de renunciar als desdoblaments que duem a terme a l'àrea
d'anglès (una sessió setmanal). Les sessions d'anglès amb el grup desdoblat (amb 12-
13 alumnes) possibiliten la pràctica de l’expressió oral i la interacció entre els iguals i
l’adult. A més, permet als mestres apropar-nos a l’alumnat que presenta algunes
dificultats i així poder-lo ajudar a superar-les. És per aquest motiu que demanem que
la Conselleria d’Educació ens doti d’un mestre especialista en llengua anglesa ja que si
només disposem de les tres mestres especialistes d’anglès definitives al centre haurem
de renunciar a que els alumnes tinguin una sessió desdoblada d’anglès.
Per altra banda, un altre canvi donat pel Decret 15/2013, de 19 d’abril, pel qual es
regula el tractament integrat de les llengües va ser l’eliminació del projecte lingüístic
de centre aprovat per consell escolar, modificant un aspecte tant identificatiu com és
la decisió de tenir el català com a llengua vehicular. Amb el decret 15/2013 els alumnes
d’educació infantil i primària han de rebre l’ensenyament en les dues llengües oficials i
en una llengua estrangera. El fet que el català fos la llengua d’ensenyament-
aprenentatge complia un dels objectius de la Llei de normalització lingüística:
assegurar el coneixement i l’ús progressiu del català com a llengua vehicular en l’àmbit
de l’ensenyament (Art. 1.2) i del Decret de mínims (1998).
Finalment, volem dir que estem convençuts que l’antic model lingüístic escolar
treballava per la cohesió social des de l’escola i que el nou model TIL proposat per la
Conselleria d’Educació actual desfà, en certa mesura, la feina feta durant tants anys.

4. 1. JUSTIFICACIÓ I ARGUMENTACIÓ DE L’ELECCIÓ
La nostra escola, va dissenyar un projecte, pel curs 2013/14, en base a l’article 20 del
decret 15/2013, que implicava una distribució horària de les llengües objecte
d’ensenyament diferent de la que s’estableix en els articles 6, 7, 8, 9 o 10, ja que era
la manera d’ajustar-lo a les característiques organitzatives, metodològiques i de
funcionament de centre.
A partir de les valoracions del claustre de la implantació del projecte TIL durant aquest
curs, el claustre ha decidit redissenyar-lo. També s’ha hagut d’ampliar el projecte TIL
als nivells que per normativa estam obligats a aplicar (segons l’ordre de 9 de maig de
2014), seguint amb una distribució horària de les llengües objecte d’ensenyament
diferent a la que s’estableix en els articles anteriorment mencionats.
Els principis generals que regulen la nostra línia pedagògica de centre són els
següents:
- Respectar les diferències individuals dels infants. Les diferents capacitats i ritmes
d’aprenentatge de l’alumnat demanen una atenció personalitzada que canalitzem a
través de diferents estratègies d’atenció a la diversitat.
- Alternar el treball individual amb l’aprenentatge compartit com a factor de
socialització i de col·laboració amb els altres.
- Relacionar els aprenentatges amb la vida quotidiana.
- Potenciar la responsabilitat, la reflexió, la motivació per a la recerca, la curiositat i el
plaer per aprendre.
- Estimular la sensibilitat artística.
- Oferir varietat de materials i experiències.
- Fomentar valors i actituds basades en el respecte, la convivència, l’esforç, la
responsabilitat, l’autoestima, l’esperit crític, l’autonomia, la resolució pacífica de
conflictes, la solidaritat i la cooperació.
- Col·laborar mútuament (equip de mestres i famílies) en base a la cooperació, el diàleg
i la confiança mútua.
El CEIP Pere Casasnovas, després de 2 cursos de formació per part dels mestres en
competències bàsiques, va dissenyar i aprovar la concreció curricular de centre on s’hi
recullen una sèrie de principis metodològics que detallen i regulen la línia pedagògica
de centre. Alguns d’aquests principis metodològics són:
- El/La mestre/a ha de promoure aprenentatges significatius i funcionals als alumnes.
Volem que l’infant sigui protagonista del seu aprenentatge. Entenem que la motivació
i els interessos dels infants són dos aspectes molt importants a l’hora d’adquirir un
aprenentatge significatiu.
- S’utilitza una metodologia flexible, amb horaris no segmentats per àrees, sinó per
situacions d’aprenentatge que s’adapten a les necessitats i interessos dels grups.
Només hi figuren les àrees d’educació física, música, religió/alternativa i anglès.
Algunes situacions que es poden trobar als nostres horaris són:

5. Conferències Tractament de
notícies
Fillet/a protagonista Convidats
Hort Bon dia Les famílies entren
dins l’aula
Filosofia
Racons Berenars Feim les paus Jocs al pati
Sala de llums Activitats
mecàniques
Teatre Jocs matemàtics i
de llengua
Experiències de
lectura
TICS i Bloc Braingym Aprenentatge per
simulació
Tallers temàtics Mediació Resolució de
problemes recíprocs
Projectes de treball
Tasques per
organitzar una sortida
- A partir d’aquestes situacions intentem que els aprenentatges siguin globalitzats. Els
continguts i procediments del currículum oficial es treballen de manera
interrelacionada, a partir de les diferents àrees a través dels projectes de treball,
conferències, notícia, l’hora del conte,... Comptar amb un enfocament globalitzador
implica molts canvis en l’organització d’aula i de centre.
- Tot i que els grups d’edat és el criteri establert comunament per agrupar els alumnes,
sabem que aquests s’enriqueixen de l’intercanvi entre altres alumnes de diferents
grups proporcionant-se mútuament models i rols diferents als que troben en el seu
grup- classe. Per aquest motiu, entre d’altres, en el nostre centre hi tenim organitzats
els tallers, un tipus d’organització espacial- temporal on es mesclen alumnes de
diferents grups permetent així reduir les ràtios i atendre millor la diversitat de
l’alumnat.
- Trobem que els coneixements no poden ser considerats aïllats i la parcel·lació en
àrees només dificulta la interrelació entre els diferents aprenentatges. Sabem que la
informació que rebem de l’entorn no ens arriba fragmentada, sinó que ens arriba de
manera globalitzada. Aquest argument dóna sentit al fet d’ensenyar i aprendre
d’aquesta manera.
- Quant als materials utilitzats responen als principis anteriorment esmentats. Aquests
han de ser diversos i variats, no es poden reduir a ser extrets d’una sola font
d’informació i han d’aportar una visió del tema des de diferents punts de vista i des de
diferents tipus de llenguatge (escrit, visual, plàstic,...) i en diferents llengües. Així, idò,
no s’utilitzen exclusivament llibres de text en cap àrea. El llibre de text és un recurs
més, una font d’informació. Per tal d’afiançar els aprenentatges mecànics de les

6. diferents àrees instrumentals, s’utilitzen “quadernets” o qualsevol altre material
elaborat que ajudi a practicar i a garantir aquesta mecànica.
- Tenim molt en compte la diversitat dels infants quant a procedència, capacitats,
estils cognitius, ritmes d’aprenentatge, etc. L’equip de suport intenta donar una
resposta a aquesta diversitat, intervenint dins els grups facilitant diferents tipus
d’agrupaments.
- Donam importància a l’aprenentatge autònom on l’alumne és el protagonista,
alternant el treball individual amb l’aprenentatge compartit com a factor de
socialització i col·laboració entre iguals.
- Potenciam la responsabilitat, la reflexió, la motivació per a la recerca, la curiositat, el
plaer per aprendre i estimular la sensibilitat artística, oferint varietat de materials i
experiències.
- Aquesta metodologia contempla una avaluació que possibilita la regulació dels
processos d’ensenyament- aprenentatge i l’expressió dels canvis ocasionats darrera un
aprenentatge significatiu. Es procura que els alumnes reconeguin perquè i per a què es
realitzen les diferents activitats, així com saber el moment del procés d’aprenentatge
en què es troben.
- Consideram que la Llei d’Educació fonamentada en les competències bàsiques
estalona completament la nostra proposta metodològica.
Creiem que treballar per competències vol dir:
- Mobilitzar actituds, habilitats i coneixements. - Prioritzar el saber fer.
- De manera interrelacionada. - Afavorir l’autonomia de l’alumne.
- Treballar de forma individual i cooperativa. - Des de totes les matèries.
- Tenir en compte la diversitat individual i
social.
- Tenir sempre en compte el
context.
- Implicar-hi tota la societat. - Reinventar l’avaluació.
Desenvolupar les competències vol dir:
- resoldre problemes - analitzar fets
- realitzar tasques - fer prediccions
- crear - comprendre el món
- prendre decisions
Creiem que les millors propostes didàctiques són:
- Les que parteixen d'un context ( parteixen i retornen al món real).
- Les que prioritzen realitzar una tasca, resoldre problemes, crear productes.

7. - Les que promouen la cooperació, la solidaritat i la creativitat.
- Les que posen en joc les capacitats, les intel·ligències múltiples o habilitats cognitives.
- Les que afavoreixen l’autonomia dels alumnes.
- Les que incentiven l’aprendre a aprendre.
Pel tot l’exposat, volem i necessitem que el nostre projecte TIL segueixi recollint una
distribució horària de les llengües objecte d’ensenyament diferent de la que estableix
el decret 15/2013. La distribució horària tal i com marca el decret trastocaria del tot el
nostre projecte metodològic de centre. Tot i així, amb l’aplicació d’aquesta normativa,
no ens quedarà més remei que adaptar-nos a les exigències mínimes del decret i, per
tant, es veuran afectats alguns punts del projecte metodològic.
Seguim considerant que s’han de treballar les diverses llengües però posant per davant
de tot els principis educatius que tenim al centre i no la quantitat de temps que es
dedica a cadascuna d’aquestes. En una metodologia de treball com la de la nostra
escola, les diverses llengües es van integrant en el dia a dia dels alumnes, relacionades
dins un context i amb uns materials significatius per a ells.
2. CRITERIS GENERALS I ACTUACIONS GENERALS I ESPECÍFIQUES PER A LES
ADEQUACIONS DEL PROCÉS D’ENSENYAMENT DE I EN LES LLENGÜES A LA REALITAT
SOCIOECONÒMICA I CULTURAL DEL CENTRE.
2.1. Alguns aspectes de la realitat sociolingüística i cultural del nostre centre són:
- L’escola està situada en un barri obrer a les afores de la ciutat.
- Som un centre de 2 línies amb els tercers d’enguany triplicats.
- Tenim grups molt nombrosos (gairebé tots arriben a 25 i alguns, fins i tot,
sobrepassen).
- El 12,8% d’alumnat matriculat al centre durant el curs 2013/14 són alumnes amb
necessitats específiques de suport educatiu.
- Tenim una aula UEEC on, actualment hi estan escolaritzats 4 alumnes en la modalitat
d’escolarització combinada amb l’aula ordinària. Tres d’ells tenen un diagnòstic de
trastorn de l’espectre autista.
- Només un 3,3% són alumnes estrangers, de nacionalitats diverses (la gran majoria
són del Marroc).
2.2. L’objectiu principal del projecte TIL ens ve donat per l’article 3 del decret 15/2013,
i és el següent:
- Aconseguir que els alumnes adquireixin el domini de les dues llengües oficials i les
competències adequades en la llengua estrangera, en el nostre cas l’anglesa.
A més a més, però, seguirem tenint presents els objectius inclosos al PEC i que com a
centre ens hem anat marcant aquests darrers cursos arrel dels resultats de les
avaluacions, de les proves de diagnòstic de 4t.
A part, hem establert uns objectius específics de competència lingüística a tenir en
compte per dur a terme el projecte TIL:

8. - Conscienciar als nostres alumnes de la importància de conservar la nostra llengua
pròpia així com les tradicions i festes populars.
- Aprendre a utilitzar la llengua en situacions fonamentals: parlar de si mateix i de les
seves necessitats, aconseguir que les altres persones l’escoltin, planificar actes,
solucionar problemes, demanar i donar informació, etc.
- Participar en diverses situacions de comunicació i utilitzar la llengua de manera
adequada en l'activitat social i cultural, aplicant les regles bàsiques de la comunicació i
adoptant una actitud respectuosa i de cooperació, per prendre consciència dels propis
sentiments i idees i per controlar la pròpia conducta.
- Utilitzar les destreses bàsiques de la llengua eficaçment, amb iniciativa,
responsabilitat i esforç tant per cercar, recollir i processar informació, com per escriure
textos propis de l'àmbit acadèmic.
- Emprar els coneixements sobre la llengua i les normes de l'ús lingüístic per escriure i
parlar de manera adequada, coherent i correcta, i per comprendre textos orals i
escrits.
- Reflexionar sobre els diferents usos socials de les llengües per evitar els estereotips
lingüístics que suposen judicis de valor i prejudicis de tot tipus.
Per aconseguir tots els objectius plantejats i assegurar-nos que els alumnes puguin
desenvolupar totes les competències, s’ha definit el criteri de prioritzar la llengua
materna dels alumnes amb necessitats educatives especials i els alumnes
d’incorporació tardana. En qualsevol cas, es prioritzaran els objectius de l’àrea per
sobre de la llengua d’ensenyament- aprenentatge que aquest projecte ens fa definir.
3. CONCRECIÓ DE LES ÀREES, MATÈRIES, MÒDULS O SITUACIONS D’APRENENTATGE
IMPARTITS EN CADA UNA DE LES LLENGÜES
El present projecte està elaborat d’acord amb l’article 20 del Decret 15/2013 en que es
fa una distribució horària de les llengües objecte d’ensenyament diferent de la que
estableix el Decret, tot respectant el mínim d’hores que s’han d’impartir en les
diferents llengües en cadascuna de les etapes educatives.
Com hem explicat anteriorment, a la nostra Concreció Curricular hi ha establerta la
metodologia utilitzada al centre. Un dels principis metodològics és que es treballa per
diferents situacions d’aprenentatge, de manera que les activitats que es proposen
suposen una interrelació entre diferents àrees ja que pretenem que els aprenentatges
siguin el més globalitzats possibles. Amb les exigències de la nova ordre de maig de
2014, on se’ns fa definir cada bloc de contingut amb quina llengua es durà a terme,
hem de dir que se’ns fa molt difícil establir-ho ja que no respon a la metodologia
utilitzada al nostre centre.
Per programar el tractament de les llengües a partir del curs 2014/15, el claustre ha
consensuat les àrees o situacions d’aprenentatge que es faran el llengua castellana i
anglesa. (Veure les graelles que es presenten a continuació).

9. APLICACIÓ DEL PROJECTE A EDUCACIÓ INFANTIL:
A educació infantil, la implantació del projecte es farà al 1r i 2n curs del segon cicle
d’educació infantil. Els alumnes d’aquesta etapa rebran l’ensenyament en les dues
llengües oficials i s’iniciaran en la llengua anglesa, treballant principalment l’expressió
i la comprensió oral. El tractament de les llengües es durà a terme mitjançant les
diferents activitats d’aula concretades a les programacions didàctiques per tal de
desenvolupar els objectius generals de les diferents àrees. La mestra especialista en
llengua anglesa, destinada al cicle d’infantil, després del període d’adaptació de 4t d’EI
i segons les característiques del grup proposarà les activitats especifiques a racons i
bon dia per iniciar-se en aquesta llengua.
A 6è d’educació infantil, es continuarà impartint la llengua anglesa 1,5h setmanals amb
l’objectiu d’iniciar-se en l’ús oral de la llengua anglesa, per comunicar-se en activitats
dins l’aula.
CURS 2014/15 4t d’educació infantil 5è d’educació infantil 6è d’educació infantil
Tipologia
d’activitats Cat. Cast. Ang. Cat. Cast. Ang. Cat. Cast. Ang.
Música 1 1
Contes 1 1
Racons 6 3,5 1 6 3,5 1
El berenar 2,5 2,5
Bon dia 2 0,5 2 0,5
Situacions
col·lectives
1 3
Psico. 4 2
Còmput total
d’hores
13 8 1.5 13 8 1.5
22,5 22,5
A partir del
curs 2015/16 4t d’educació infantil 5è d’educació infantil 6è d’educació infantil
Tipologia
d’activitats Cat. Cast. Ang. Cat. Cast. Ang. Cat. Cast. Ang.
Música 1 1 1
Contes 1 1 1
Racons 6 3,5 1 6 3,5 1 6 3,5 1
El berenar 2,5 2,5 2,5
Bon dia 2 0,5 2 0,5 2 0,5
Situacions
col·lectives
1 3 3
Psico. 4 2 2
Còmput total
d’hores
13 8 1.5 13 8 1.5 13 8 1.5
22,5 22,5 22,5

10. APLICACIÓ DEL PROJECTE A EDUCACIÓ PRIMÀRIA:
Curs
2014-2015
1r 2n 3r 4t 5è 6è
Àrea /
Bloc de
contingut
C
A
T
C
A
S
T
A
N
G
C
A
T
C
A
S
T
A
N
G
C
A
T
C
A
S
T
A
N
G
C
A
T
C
A
S
T
A
N
G
C
A
T
C
A
S
T
A
N
G
C
A
T
C
A
S
T
A
N
G
Matemàtiques:
tots els blocs
4 3,5
Matemàtiques:
Processos
matemàtics
1*
Matemàtiques:
tractament de
la informació,
atzar i
probabilitat
1*
Matemàtiques
Mesures
1* 1*
Matemàtiques:
resta de blocs
3 3 3 2,5
Medi Natural:
Éssers vius i
l’ésser humà i
la salut
0,5 0,5 0,5
Medi Natural:
resta de blocs
1* 1* 1*
Medi social:
Les empremtes
del temps
0,5 0,5 0,5
Medi social:
Viure en
societat
0,5 0,5
Medi Social:
Continguts
comuns i el
món que ens
envolta
1* 1 0,5
CMNSC:
L’entorn i la
seva
conservació
0,66*
CMNSC:
Objectes
màquines i
tecnologia
0,66* 0,5* 0,5*
CMNSC:
Matèria i
energia
0,66* 0,5* 0,5*
CMNSC:
Persones,
cultures i
organització
1 0,5 0,5

11. social
CMNSC: Resta
de blocs
2 2
Ed. Artística:
Música
1 1 1 1 1 1
Ed. Artística:
Plàstica
1 1,5 1 1.5 1 1
EF: Act. física i
salut
0,5 0,5 0,5 0,5
EF: Jocs i
activitats
esportives
0,5 0,5 0,5 0,5 0,5 0,5
EF: Resta de
blocs
1 1,5 1 1,5 1 1
Religió/
Valors socials
1.5 1.5 1,5 1,5 1,5 1,5
Còmput total
d’hores no
lingüístiques
7 3,5 2 7 3,5 2.5 7,5 4 1.5 7,5 4 2 6,5 4 2 6,5 4 2
12,5 13 13 13,5 12,5 12,5
Hores
lingüístiques
4 4 2 4 4 1.5 3.5 3.5 2.5 3.5 3.5 2 3.5 3.5 3 3.5 3.5 3
Còmput total
hores
CAT CAST ANG CAT CAST ANG CAT CAST ANG CAT CAST ANG CAT CAST ANG CAT CAST ANG
11 7.5 4 11 7.5 4 11 7.5 4 11 7.5 4 10 7.5 5 10 7.5 5
* Les hores de matemàtiques i coneixement del medi en castellà es faran a partir de la situació
d’aprenentatge de tallers compartits internivellar.
EXEMPLE DE DISTRIBUCIÓ SEGONS LA METODOLOGIA DE CENTRE:
2n D’EP
LLENGUA TOTAL HORES DISTRIBUCIÓ D’HORES PER SITUACIONS
D’APREENTATGE
CATALÀ 11 - Projectes/Situacions d'aula: la mestra tutora
distribuirà aquestes estones en el seu horari
segons els projectes o situacions que treballi a
l'aula (9h).
- Música (1h)
- EF (1h)
CASTELLÀ 7,5 - Tallers compartits intenivellars: continguts
referents als blocs de l’àrea de CMNSC L’entorn i
la seva conservació, Objectes màquines i
tecnologia, Matèria i energia. (2h)
- Valors socials i cívics o religió (1,5h)
- Aspectes referents a llengua relacionats amb
projectes d’aula, noticia, conferències, racons
d’aula o altres situacions d’aprenentatge que
vagin sorgint. (4h)
ANGLÈS 4 - EF (1h)
- Plàstica (1,5h)
- Anglès lingüístic (1,5h)

12. 4. CRITERIS PER A L’ATENCIÓ ESPECÍFICA DELS ALUMNES D’INCORPORACIÓ
TARDANA AMB DÈFICIT DE CONEIXEMENT EN ALGUNA O AMBDUES LLENGÜES
OFICIALS I DELS ALUMNES AMB NESE AMB DIFICULTATS LINGÜÍSTIQUES.
En el nostre Pla d’Atenció a la Diversitat, aprovat el juny de 2012, hi ha recollit el pla
d’acollida dels alumnes nouvinguts al centre, per facilitar la integració d’aquests.
Quan arriba al centre un alumne que desconeix una o ambdues llengües oficials es
prenen una sèrie de mesures, ordinàries i específiques, per superar les mancances
lingüístiques el més prest possible.
Mesures ordinàries:
- Acompanyament de la mestra AD, intentant que el fillet entengui les normes de
funcionament i organització general del centre, sempre que sigui possible ho farem en
la seva llengua.
- Elaborar/ adaptar activitats relacionades amb el tema que es treballi a classe.
- Activitats interactives orientades a l’adquisició de vocabulari en català i/o castellà
- Recolzar texts amb imatges o explicacions gestuals.
- Realitzar jocs que afavoreixen l’expressió oral (cançons, repeticions de paraules amb
ajuda d’una gravadora...).
- Realitzar activitats per parelles en les que s’han d'ajudar mútuament per resoldre-les.
- Assignació d'un alumne - tutor.
- Construcció d’un racó dins l’aula per treballar el vocabulari, l’expressió oral...
Mesures específiques:
- Suport per part de la mestra AD fora de l’aula, en petit grup per treballar vocabulari
bàsic i proper i l’expressió oral.
- Adaptacions curriculars significatives en la/les llengua/gües (català/castellà/anglès).
Quant als alumnes NESE, depenent de les dificultats, capacitats i necessitats que
presenten s’adopten unes mesures o unes altres.
- Sempre es prioritza la seva llengua materna com a llengua d’ensenyament-
aprenentatge, encara que les altres també es treballen i s’avaluen amb les adaptacions
curriculars necessàries.
5. CRITERIS DE COORDINACIÓ ENTRE LES ÀREES EN EL PROCÉS D’ENSENYAMENT -
APRENENTATGE EN LLENGUA ESTRANGERA.
Les coordinacions entre les mestres de llengua anglesa i els mestres especialistes
d'Educació Física s’hauran de fer en horari no lectiu. En aquestes reunions s’hauran
d’establir els objectius, els criteris d’avaluació de les diferents situacions
d’aprenentatge i compartir les activitats que es duran a terme com també el material
didàctic específic per facilitar l’aprenentatge dels continguts en llengua anglesa. També
serà un espai per poder fer un seguiment i si és necessari fer canvis per millorar el
procés d’ensenyament- aprenentatge.
Les coordinacions de tutors i mestres especialistes de llengua anglesa es realitzaran en
horari no lectiu per compartir els continguts, activitats i criteris d'avaluació de Plàstica.

13. Les mestres que imparteixen anglès en blocs lingüístics i no lingüístics es reuniran per
anar prenent acords referents a metodologia, recursos i seqüenciació de continguts. A
més, serà una manera de poder compartir idees i fer un fons de materials en llengua
anglesa.
La periodicitat d’aquestes coordinacions quedarà establertes a la PGA a inici de cada
curs.
6. MECANISMES DE SEGUIMENT I AVALUACIÓ DELS RESULTATS EN COMPETÈNCIES
LINGÜÍSTIQUES DE L’ALUMNAT.
Els mecanismes de seguiment i avaluació de les competències lingüístiques vindran
donades per:
1) Valoració dels resultats acadèmics trimestrals dels alumnes a nivell de claustre i
consell escolar.
2) Avaluació de les competències d’acord amb la Concreció Curricular de Centre.
3) Resultats de les proves de diagnòstic a 3r d’EP i, a partir del curs 2015/16, de les
proves d'avaluació de 6è d'EP.
4) També es tindran en compte les valoracions de la comissió lingüística sobre l'anàlisi
de la implantació del projecte TIL.
A partir de l’avaluació dels resultats provinents d’aquestes 4 fonts es poden proposar
plans de millora de centre, que es tractaran a nivell de cicle i CCP i/o plantejar-se
revisar el projecte TIL per incorporar canvis. La CCP coordinarà la revisió del projecte,
així com les possibles modificacions.
L’equip directiu és qui fa l’avaluació del projecte TIL sempre tenint en compte les
valoracions que en fan les persones que hi estan directament implicades.
A la Memòria Anual de centre s’hi recolliran els resultats de les competències
lingüístiques de l’alumnat, juntament amb les propostes de millora de cara al proper
curs.
7. RELACIÓ DE PROFESSORS I ÀREES, MATÈRIES O BLOCS DE CONTINGUTS QUE HAN
D’IMPARTIR EN EL CURS 2014/15, QUANT A ASSIGNATURES NO LINGÜÍSTIQUES EN
LLENGUA ESTRANGERA.
Aquesta és una previsió de les mestres que hi haurà al centre el proper curs, però no
podem assegurar aquestes places ja que no sabem amb seguretat quina plantilla
tindrem durant el curs 2014/15.
Nivell Àrea / bloc de contingut
Nom i llinatges del
professor
Codi d’especialitat
Data de
l’habilitació
4t EI Bon dia i racons d’aula
Rita Florit Anglada 0597 FA
5è EI Bon dia i racons d’aula

14. 2n EP Plàstica i 1h EF
1r EP Plàstica i 1h EF
Noemí Torres Moll 0597 FA
3r EP Plàstica i 0,5h EF
5è EP Plàstica i 1h EF
4t EP Plàstica i 0,5h EF Cristina Gornés
Hernández 0597 FA
6è EP Plàstica i 1h EF
8. NECESSITAT DE CENTRE
Com ja hem especificat a la introducció d’aquest document, necessitem que se’ns doti
d’un/a mestre/a més amb el nivell B2 d’anglès per poder seguir portant a terme una
sessió d’anglès amb el grup desdoblat. Aquesta mesura va sorgir com a proposta de
millora a partir de l’anàlisi dels resultats de l’avaluació de diagnòstic de 4t. Aquesta
mesura, juntament amb altres ens va ajudar a millorar els resultats en aquestes
proves. Sempre s’ha valorat molt positivament per part de tot el claustre ja que facilita
poder arribar a aquell alumnat que presenta alguna dificultat.
Pel sol fet d'avançar la introducció de la nova llengua anglesa a 4t d'EI i augmentar les
hores de llengua estrangera no se'n garanteix un millor domini en acabar l'Educació
Primària. Per tal que aquest aprenentatge sigui real, s'ha de fer en unes condicions el
més profitoses possibles. L'equip de mestres considera que per donar més qualitat a
l'aprenentatge de la llengua estrangera cal treballar el màxim de temps possible en
grups reduïts o desdoblaments. Entenem el desdoblament com a factor de qualitat per
al centre i d'ajut per a l'aprenentatge de l'alumne. Per aquest motiu se li ha donat
importància, donant prioritat a la llengua estrangera. L'objectiu d'ensenyar a usar la
llengua més que no pas "ensenyar com és" comporta reduir les activitats basades
exclusivament en la imitació i la pràctica mecànica, a favor d'aquelles que creen
contextos d'ús real. D'acord amb l'article 8 de l'ordre de la consellera d'Educació de 9
de maig com a referent i fent cas dels fonaments de la metodologia AICLE detallats en
el punt 8.2 d'aquest mateix article, cal establir, doncs, uns contextos situacionals
d'ensenyament- aprenentatge que:
Que creïn la necessitat d'utilitzar la llengua estrangera per a la comunicació.
Que facilitin la comunicació i la interrelació dels alumnes.
Que afavoreixin una intensa activitat de l'infant. La manipulació i
l'experimentació han de ser presents a la classe d'idioma.
Que es recolzin en la funcionalitat dels aprenentatges. La llengua no és una
finalitat sinó un vehicle per jugar, cantar, divertir-se, expressar desitjos,
necessitats...
Que tinguin en compte el vessant afectiu de l'alumne. Si el nen estableix una
bona relació afectiva amb l'ensenyant, en les seves expressions manifestarà
una intencionalitat de parlar com ell, sobretot quan el mestre s'hi adreça
personalment.

15. Que permetin als alumnes preparar produccions escrites amb l'ajuda del
mestre. Així s'augmenta el temps i la qualitat de la producció dels alumnes.
Que ajudin a comprovar si tots els alumnes coneixen el vocabulari, les
estructures, cançons,...treballades a classe.
Que beneficiïn les activitats cinèsiques (de moviment), tan necessàries per als
alumnes en aquestes etapes.
Que ajudin a gestionar les activitats de producció oral.
És per això que el nombre d'alumnes a l'aula hauria de ser raonablement reduït, la
meitat del grup, per així fer possible una metodologia activa, centrada en l’alumne,
que afavoreixi la comunicació en llengua anglesa. Per totes aquestes raons necessitem
que se’ns doti d’un/a especialista d’anglès més.
9. ALTRES CONSIDERACIONS
Referent a la llengua castellana a educació infantil se’ns exigeixen 8 hores setmanals,
quan el curs 2013/14 se n’ha fet 1,5h. Aquest augment no ha estat progressiu i el
consideram excessiu, tenint en compte el següent:
- Els infants encara estan en procés d’adquisició del llenguatge (comprensió i
expressió). Per tant, pensam que la introducció d’altres llengües s’ha de fer de manera
progressiva per a que els infants puguin assolir objectius i, al mateix temps, no mostrin
rebuig cap a la llengua.
- Els infants amb Necessitats Educatives Especials presenten unes característiques
determinades i necessiten referents clars que permetin identificar la llengua de relació
del grup, i la persona adulta que és la seva imatge de seguretat.
- Hem de tenir en compte que els infants de 4t d’EI comencen a un nou centre, amb un
nou grup, amb una nova mestra i, per tant, se’ls ha de facilitar l’adaptació. L’adaptació
no tan sols és un procés de separació de la família, sinó de crear hàbits estables, de
relació de confiança i de comunicació. Desbaratar la llengua de relació és fer els
referents menys estables. Una bona comunicació, afavoreix un bon clima de
convivència i una bona adaptació al nou entorn.
- És evident que treballar amb infants d’aquestes edats amb grups tan nombrosos
dificulta l’atenció més individualitzada i l’ús de la comunicació més personalitzada, que
és el que en aquestes edats és necessari per assolir un bon aprenentatge.
10. INFORMACIÓ A LA COMUNITAT EDUCATIVA
El projecte TIL s’ha publicat a la pàgina web del centre i a direcció es disposa d'una
còpia per poder-lo consultar.
A més, atenent al punt 2 de l’article 20 del decret 15/2013, dia 12 de juny es fixa la
data per dur a terme una consulta no vinculant sobre el projecte TIL del centre a través
d’una votació.