Se ha denunciado esta presentación.

Projecte 5è - ANTIC EGIPTE

5

Compartir

1 de 38
1 de 38

Projecte 5è - ANTIC EGIPTE

5

Compartir

Descargar para leer sin conexión

Aquest és el resultat del treball del nom de la classe dels alumnes de 5è de l'escola Sant Gil de Torà: L'ANTIC EGIPTE

Aquest és el resultat del treball del nom de la classe dels alumnes de 5è de l'escola Sant Gil de Torà: L'ANTIC EGIPTE

Más Contenido Relacionado

Libros relacionados

Gratis con una prueba de 30 días de Scribd

Ver todo

Audiolibros relacionados

Gratis con una prueba de 30 días de Scribd

Ver todo

Projecte 5è - ANTIC EGIPTE

  1. 1. ALUMNES DE 5è DE PRIMÀRIA ESCOLA SANT GIL- TORÀ 1r trimestre Curs 2014-15
  2. 2. GUIÓ DEL NOSTRE TREBALL 1. On es troba Egipte? 2. Situem l’antic Egipte a la línia del temps. 3. Vocabulari de l’antic Egipte 4. Egipte, el país del Nil. 5. Els Faraons 6. Les Piràmides. 7. Les mòmies. 8. La Societat Egípcia. 9. Els Déus 10. L’escriptura 11. El llenguatge científic 12. L’activitat econòmica d’Egipte. 13. Invents dels egipcis 15. Què ens queda de la civilització Egípcia 14. Els instruments egipcis
  3. 3. 1. ON ES TROBA EGIPTE? Egipte es troba al nord est del continent africà. Limita al nord amb al mar mediterrani, al sud amb Sudan, a l’est amb els països aràbics(Sinaí) i el mar roig i a l’oest amb Líbia. La capital d’Egipte es el Caire. El riu que travessa Egipte es el Nil. Egipte esta situat al riu Nil.
  4. 4. 2. SITUEM EGIPTE A LA LÍNIA DEL TEMPS Prehistòria Edat antiga Edat mitjana Edat moderna E. contemporània Fa milions d’anys 3500 aC -476 dC 1492 -1789 1789- actualitat Primeres civilitzacions Caiguda imperi romà Descobriment d'Amèrica Revolució industrial 476-1492
  5. 5. Sarcòfag Mòmia Esfinx Jeroglífic Papirs Faraó Piràmide 3. VOCABULARI DE L’ANTIC EGIPTE
  6. 6. 4. EGIPTE, EL PAÍS DEL NIL 4.1. SITUEM EL RIU NIL • El riu Nil travessa el desert. • Al seu costat es desenvolupen les ciutats i és el lloc on viuen els egipcis. • És el segon riu més llarg del món. • Desemboca al mar Mediterrani formant un delta. • El riu Nil es divideix en tres braços: Nil blanc, el Nil blau i l’Atbara. • El riu Nil neix al massís etíop.
  7. 7. 4. EGIPTE, EL PAÍS DEL NIL El riu Nil és important: • Per què en treien beneficis i riqueses. • Aprofiten el riu Nil per conrea, per comercialitzar i transportar mercaderies • Aprofiten les crescudes del Nil per aprofitar el llim, que és una terra fèrtil per poder conrear. • Acostumen a conrear: blat, civada i lli. • És la principal via de comunicació i de transport. 4.2. LA IMPORTÀNCIA DEL RIU NIL PELS EGIPCIS
  8. 8. • Al riu Nil hi ha molta varietat d’animals com per exemple: Peixos lluna, anguiles, ànecs i oques per poder alimentar-se i altres animals com hipopòtams i cocodrils. 4. EGIPTE, EL PAÍS DEL NIL 4.3. EL RIU NIL UNA RESERVA NATURAL Hi ha varietat de plantes : Com boscos de papir i flors com el lotus.
  9. 9. • Els faraons eren els reis d’Egipte i eren considerats un déu vivent . • Els egipcis creien que els faraons eren fills d’un déu Ra ,déu del sol. • Podien tenir més d’una dona ,la principal estava considerada una deessa. • Tenien un poder immens: fan de cap polític, cap religiós i militar. • El títol de faraó es transmetia de pares a fills, en cas de no tenir fills el succeïa el seu germà i sinó la seva mare . 5. FARAONS
  10. 10. • Manava que li paguessin impostos ,en forma d’una part de fruit . • No tots els faraons portaven la mateixa corona, segons el seu significat. • El faraó governa i és propietari del país. • Al voltant del faraó hi havia els sacerdots i els funcionaris (escribes). 5. FARAONS Els deures dels faraons eren : aconseguir que hi regnés pau i justícia, protegir els egipcis, fer ofrenes als deus del Nil, repartir aliments pel poble quan no hi havia bones collites.
  11. 11. 5. FARAONS 5.1. IDENTIFICATIUS DELS FARAONS TAPALL PRISAT CINTURÓ CORONA NEMÉS SANDÀLIES BARBA POSTISSA FUET CEPTRE ANKH SIGNIFICAT DE LES CORONES ALT EGIPTE BAIX EGIPTE DOBLE CORONA REGNE REUNIT CASC DE GUERRA
  12. 12. FARAONS CÈLEBRES TUTANKAMON: Va ser el faraó dintre la tomba mes conservada. CLEOPATRA: Va ser l’última faraona. KEOPS: Va ser qui va fer la piràmide mes gran la keops. Es possible que ordenes també la construcció de l'esfinx de Giza RAMSES II: Va ser un dels faraons mes poderosos que a tingut mai Egipte. NEFERTITI: va ser reina d'Egipte pel seu matrimoni amb el faraó Akhenaton
  13. 13. CLEOPATRA THE LAST PHARAOh
  14. 14. About Cleopatra: • She was born in 69 B.C • She reigned for 21 years , from 51B.C. • to 30 B.C. • She comes from the Ptolemy Dinasty, from Greece. • She married: His two husband-brothers: Ptolemy XIII and Ptolemy XIV.
  15. 15. • She was Caesar mistress and had his son, Ptolemy XV • She fall in love of Mark Antony and had three children. • She killed M. Antony and then, she commited suicide (with an asp , a poisonous snake) coins asp The Roman Octavius was the new emperor of Egypt
  16. 16. 6. LES PIRÀMIDES La primera cosa que es feia en construir una piràmide era: 1-L’arquitecte calcula les dimensions de les piràmides. 2- S’excaven les cambres subterrànies 3- Es porten blocs de pedra 4- La gent del poble construïen la piràmide a canvi revivien menjar i beure. 5- Per arrossegar els blocs de pedra, formaven camins de terra amb pendent suau. 6- quan la piràmide estava acabada, es recobria amb una pedra blanca polida. Els camins de terra ja no feien falta i es destruïen. 6.1. COM CONSTRUIEN LES PIRÀMIDES ?
  17. 17. És un prisma És un conjunt de prismes Té la forma de piràmide 6. LES PIRÀMIDES Les piràmides van evolucionar molt, al principi eren un petit rectangle i al cap d’uns anys, Les Piràmides, van ser esglaonades com un temple maia. Al cap d’uns anys mes les piràmides van ser com la piràmide normal però un mica amb un triangle quadrangular a d’alt. I finalment la piràmide que ja coneixem. 6.2. EVOLUCIÓ DE LES PIRÀMIDES
  18. 18. La piràmide més famosa és la de Keops situada a Gizeh. Va ser construïda al desert per protegir-la de la inundació del Nil. Mesura 146 m d’alçada i la seva superfície equival a tres camps de futbol. Està feta amb 2,5 milions de blocs de pedra. 6.3 HISTÒRIA DE LES PIRÀMIDES 6. LES PIRÀMIDES Les piràmides eren una tomba pels faraons.
  19. 19. 7. LES MÒMIES •Les mòmies son faraons o gent important cobert al seu cos de tires de vena dins un sarcòfag. •Les mòmies es feien per conservar a un mort important i perquè pogués viure eternament perquè deien que emprenien una nova vida!!! 7.1 QUÈ SÓN I PER QUÈ ES FEIEN LES MÒMIES?
  20. 20. 7. LES MÒMIES 7.2 COM ES FA UNA MÒMIA? 1r EL TRUC DEL NAS. Per extreure el cervell , introduïen un ganxo per un nariu i el feien girar amb força, durant 20 minuts. Així desfeien el cervell i el convertien en una substancia enganxosa que es podia treure pel nas. Aleshores invertien el cap i el rentaven amb conservants. 2n LA CONSERVACIÓ D’ÒRGANS: Quan momificaven un cadàver, en treien el fetge. Després rentaven els òrgans , els eixugaven, els enverinaven i els ficaven en uns recipients especials anomenats basos canopis. Els basos tenien tapes amb forma de la deïtat protectora de cada òrgan i els deixaven al costat de la mòmia, dins de la tomba. 3r ASSECAMENT: Perquè la momificació sortís bé, calia que el cos estigues ben sec. Per aconseguir-ho, el posaven damunt d’una taula especial per embalsamar i el cobrien de natró, una substancia que es troba al desert. El cadàver reposava 40 dies i perdia 75 kg de pes.
  21. 21. Els egipcis conservaven els morts per mitja d’un procés anomenat momificació. Segons creien que permetia viure eternament després de la mort . Dintre dels sarcòfags i posaven aliments , joies , amulets preciosos , ... Sac que van robar casi tots els sarcòfags , i no van tocar la de Cleòpatra . Perquè deien que un mort important emprenia una nova vida!!! 7. LES MÒMIES 7.3. CURIOSITATS
  22. 22. SOCIETAT EGIPCIA Faraó: era el que regnava la societat Sacerdots i funcionaris estatals: Els guerrers: Lluitaven per protegir el país. Escribes: escrivien pel faraó Els esclaus: Eren els que treballaven més i els que vivien mes malament. 8. SOCIETAT EGÍPCIA
  23. 23. SETH Déu del desordre. Té cap d’un animal BATIS deessa Protegia a les dones embarassades i als bebès. Representa una dona que té cap de gat. THOT Déu de la saviesa i protector dels escribes. Té forma d’un home amb cap d’ocell. 9. ELS DÉUS HAPY Déu de l’abundància, controlava les crescudes del riu Nil.
  24. 24. 9. ELS DÉUS ISIS Representa el poder de l’amor. Representada amb un disc solar situat entre deus banyes. RA Déu del Sol i pare dels déus MAAT Deessa de la Justícia, la veritat i l’ordre. Porta una ploma d’estruç. OSIRIS Déu principal i presidia el tribunal del destí dels faraons. HORUS Déu de la llum i la bondat. Representat amb el cap.
  25. 25. 10. L’ESCRIPTURA 10.1. ELS JEROGLÍFICS Els egipcis no escrivien amb lletres com nosaltres sinó que ho feien amb jeroglífics que eren un tipus de dibuixos, de signes. Els escribes escrivien per mitjà de: IDEOGRAMES que són dibuixos que representen conceptes. FONOGRAMES que són dibuixos que representen sons El mot JEROGLÍFIC significa ESCRIPTURA DELS DÉUS Hi havia més de 700 jeroglífics Era molt difícil d’escriure i qui n’era capaç eren només els ESCRIBES A Egipte, l’escriptura va sorgir fa uns 5.000 anys. La lectura dels jeroglífics s’efectua sempre de dalt a baix, però la inscripció es pot llegir d’esquerra a dreta o a l’inrevés. Són els dibuixos els que indiquen el sentit que cal seguir (segons si els homes o els animals miren cap a la dreta o cap a l’esquerra.
  26. 26. Va ser el francès J.F. Champollion va desxifrar els jeroglífics gràcies a la PEDRA ROSETTA, una pedra damunt de la qual hi havia gravat el mateix text en tres llengües: JEROGLÍFIC Text en escriptura DEMÒTICA Text en GREC Es necessitaven de 4 a 5 anys d’estudis per aprendre a llegir i escriure els jeroglífics. Generalment els fills dels ESCRIBES heretaven l’ofici
  27. 27. • El papir és una planta aquàtica • Es troba al mar mediterrani i sobretot a Egipte, on creix el costat del riu Nil. • Pot arribar als 3 o 4 metres. MATERIAL cafè soluble, guix o venes, aigua, cola, paper de plàstic, tisores i pinzell. PROCEDIMENTAlguns alumnes vam agafar guix i una taula gasses. Després les profes van barrejar cafè, una mica d’aigua i cola. A continuació vam posar la barreja a damunt el guix i amb un pinzell vam escampar la pasta. Al cap d’uns dies el papir ja estava sec i ja s’hi podia escriure. Així que finalment cada nen va dibuixar un dibuix sobre Egipte . 10. L’ESCRIPTURA 10.2. EL PAPIR, com a suport d’ESCRIPTURA A LA CLASSE FEM PAPIR
  28. 28. 10. L’ESCRIPTURA 10.3. DIFERENTS FUNCIONS DEL PAPIR S’utilitza per fabricar objectes varis: EL PAPIR, LA PLANTA PER A TOT GÀBIES CISTELLS ESTORES SANDÀLIE S BARQUES METXA DE TORXA per fer llum Els picapedrers s’inspiraven en la forma dels papirs per dibuixar i esculpir les columnes dels temples SUPORT DE L’ESCRIPTURA Útil també per : *ALIMENTAR-SE * VESTIR-SE * MOBLAR
  29. 29. 11. LLENGUATGE CIENTÍFIC 11.1 MATEMÀTIQUES Estudien les matemàtiques a partir de: L’Observació del Sol i la lluna  estableixen el calendari per mesurar el temps llarg i el rellotge de sol per mesurar el temps curt A partir de les seves parts del cos  estableixen les unitats de longitud i pes.
  30. 30. Numeració egípcia Deu que aguanta el cel. Dit que senyala les estrelles Un tifó ens indicà la centena El pal representa la unitat
  31. 31. El calendari egipci va ser el primer calendari solar(tota la resta eren lunars). El Nil era qui governava les estacions. Els egipcis van ser els primers a dividir l’any en 365 dies, ara fa uns 6.000 anys. El calendari egipci no es nomes solar, sinó que es regeix per l’any sideri Existien 3 estacions, governades pel Nil:  L'època d’inundació que era de mitjans de juny a mitjans d’octubre . Aquesta època s’anomena AKHET.  Des del ’octubre fins al febrer era l’època de sembrar. L'època es deia PERET.  L'època de la collita era de març a juny. L’època s’anomenava SHEMU. EL CALENDARI
  32. 32. 11. LLENGUATGE CIENTÍFIC 11.2. ASTRONOMIA i MEDICINA ASTRONOMIA:Observaven constantment el cel, en ell van descobrir: •Alguns planetes. •Van establir diverses constel·lacions •Van observar sense poder explicar els eclipsis de Sol i de lluna. MEDICINA: Tenien un gran coneixement en l’estudi del cos gràcies a la momificació. Tanmateix tenien pocs recursos pel que fa a la curació de malalties. Relacionaven aquesta ciència amb poders curatius ( màgia) per fer els seus remeis utilitzaven productes orgànics que transformaven amb pomades, xarops o píndoles.
  33. 33. 12. L’ACTIVITAT ECONÒMICA ACTIVITATS ECONÒMIQUES S. PRIMARI S. SECUNDARI S. TERCEARI AGRICULTURA RAMADERIA PESCA I CAÇA TRANSPORT COMERÇ ADOBER FILADORA TEIXIDOR FUSTER CISTELLER ORFEBRE TERRISSAIRE PICAPEDRER ELABORACIÓ VI ELABORACIÓ CERVESA FABRICACIÓ PA ARTESANIA ELABORACIÓ PAPIR
  34. 34. 13. INVENTS DELS EGIPCIS ARADA MIRALL PLOMADA VIDRE TREPANT D’ARC BALANÇA VAIXELLS DE FUSTA I VELA
  35. 35. NEY: Instrument de vent fusta, semblant a la flauta. (Ney és una antiga paraula persa per a referir-se a canya) El ney es una flauta prominent en la música de l'Orient Mitjà. És un instrument molt antic, existeixen pintures de persones tocant el ney en els murs de les tombes de l'Antic Egipte, això indica que el ney ha estat tocat contínuament durant 4.500-5.000 anys, convertint-lo en un dels més antics instruments musicals encara en ús. 14. INSTRUMENTS SISTRE: també anomenat sistrum, denomina un antic instrument egipci, en forma de cercle, o de ferradura, que contenia platerets metàl·lics, enfilats en unes varetes, que es feien sonar agitant-los.
  36. 36. PANDERETA: La pandereta es un instrument de percussió que esta format per un cercle de fusta , que te fixats uns sonalls rodons dobles , i una membrana subjectada ARGHUL: instrument aeròfon de llengüeta simple que consisteix en dos tubs: un de melòdic que té entre cinc i set forats, i un de més llarg que fa de bordó (en àrab ardiyya que significa terra.) MENAT: estava relacionat amb la deessa Athor. El portaven a la mà els sacerdots s’utilitzava com un sonall. KANUN: (en català, cànon ) és un instrument de corda premuda de la música tradicional de l'Orient Mitjà. Es toca assegut sobre les cames prement les cordes amb dues pues de petxina de tortuga, un a cada mà, o amb les ungles.
  37. 37. 15. QUÈ ENS QUEDA DE LA CIVILITZACIÓ EGÍPCIA

×