Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Próximo SlideShare
L'edat antiga
L'edat antiga
Cargando en…3
×

Eche un vistazo a continuación

1 de 14 Anuncio

Más Contenido Relacionado

Anuncio

Más reciente (20)

L’Edat Antiga

  1. 1. L’edat antiga L’aparició de l’escriptura cap a l’any 3.500 aC a Mesopotàmia, l’actual Iraq, marca l’inici de la Història i de la seva primera etapa: l’edat antiga L’edat antiga s’estén des de que apareixen els primers escrits, fa uns 5.500 anys fins a la caiguda de l’imperi romà, l’any 476 dC. Prehistòria Edat Antiga Edat mitjana Edat moderna Edat contemporània aC dC 3.5003.500.000 476 1.492 1.789 Ara 1
  2. 2. Els primers pobles de la península Els ibers i els celtes habitaven a la península ibèrica a començament de l’edat antiga. Eren agricultors i ramaders. Sabien treballar bé el metall. Els celtes van construir grans poblats en forma circular envoltats de muralles. . 2
  3. 3. Els poblats ibers Els ibers s’organitzaven en tribus independents; la més important de les tribus de la Catalunya interior era la dels ilergets Els poblats ibers, construïts dalt d’un turó, dominaven els terrenys i camins del voltant i estaven envoltats de muralles i torres. Els habitatges es construïen amb parets de fang aixecades sobre unes primeres filades de pedra, sense fonament. La coberta era de branques i fang. Creien en la vida desprès de la mort i cremaven els seus difunts. Els enterraven en urnes al costat dels seus objectes personals 3
  4. 4. Les primeres civilitzacions de la història: Egipte i Mesopotàmia Fa uns 6.000 anys, els poblats neolítics es van transformar gradualment en ciutats i sorgiren les primeres grans civilitzacions. Tant Egipte com Mesopotàmia van desenvolupar-se a la riba de grans rius. Mesopotàmia va ser la primera civilització de la qual coneixem la història gràcies a l’escriptura. Va tenir ciutats molt importants que es consideren les més antigues del món. 4 Eren ciutats construïdes de manera ordenada i amb certa planificació amb carrers, places, edificis públics, muralles, i sobretot amb una gran zona dedicada als monuments on hi havia palaus i temples.
  5. 5. Mesopotàmia Mesopotàmia vivia sobretot de l’agricultura gràcies a l’aprofitament dels rius Tigris i Èufrates. A Mesopotàmia manaven els reis i la invenció de l’escriptura va permetre la redacció de lleis. La religió era politeista. 5
  6. 6. Egipte També entre el 5.000 i el 4.000 aC es formà la civilització egípcia a les ribes del riu Nil, al nord est d’Àfrica. El Nil proporcionava terres fèrtils de conreu en una zona desèrtica i servia com a mitjà de comunicació i transport de mercaderies. El comerç era molt important. Va desenvolupar un sistema d’escriptura jeroglífica. El faraó era el senyor de tot el regne; la terra i les collites eren propietat seva. Era considerat un déu. Les piràmides són les construccions més famoses de l’antic Egipte. Eren monuments funeraris per als faraons. 6
  7. 7. Grècia La civilització de la Grècia antiga es va formar al voltant de les ciutats i el comerç marítim fa uns 3.000 anys. La cultura grega es va desenvolupar a l’actual Grècia. Com a totes les civilitzacions de l’edat antiga, l’economia grega es fonamentava en l’agricultura i el comerç. Les ciutats gregues, anomenades polis, eren com a petits estats; és a dir, eren independents les unes de les altres. La democràcia té el seu origen a Atenes (any 507 aC) on no manava un rei o faraó sinó que els governants eren escollits pel poble. Les seves obres d’art, com temples i escultures, que encara perduren són un exemple de perfecció i bellesa. 7
  8. 8. Roma Al segle VIII aC, es funda la ciutat de Roma al costat del riu Tíber, a la península itàlica. Poc a poc l’imperi romà va anar conquerint territoris i s’expandí per tota la Mediterrània. L’any 218 aC l'exèrcit romà va desembarcar per primera vegada a la ciutat grega d’Empòrion i des d’allà, els romans van anar conquerint tota la península ibèrica i hi van fundar ciutats importants com Tàrraco (l’actual Tarragona), Bàrcino (Barcelona) o Ilerda (Lleida). A diferència dels grecs, que es limitaven a comerciar amb les colònies, els romans implantaven la seva cultura a les terres que conquerien. D’aquest procés se’n diu romanització. 8
  9. 9. La ciutat romana Les ciutats romanes estaven emmurallades i tenien un traçat quadriculat. Al centre de la ciutat hi havia el fòrum on hi havia els edificis més importants. Al temple s’hi homenatjaven els déus. Al circ s’hi feien curses de carros. A l’amfiteatre lluitaven els gladiadors. Al teatre s’hi representaven obres. I feien arribar l’aigua a les ciutats per mitjà dels aqüeductes. Els rics vivien en cases luxoses, anomenades domus. Els més pobres en cases de pisos, les ínsules. Al camp hi havia les anomenades vil·les. Tarraco romana 9
  10. 10. Les cases romanes La casa romana (en llatí domus) fou l'habitacle típic de l'antiga Roma La domus constava d'un sol pis, o dos com a màxim. Tenia la planta rectangular i estava aïllada de l'exterior per parets uniformes, amb poques finestres. La claror entrava pel centre, a través de l'atri, o pel peristil. La seva mida i els luxes varien molt segons les possibilitats de cada família, Les classes pobres (la plebs) vivien en cases de pisos anomenades insulae. 10
  11. 11. Ínsula romana Una insula era un bloc d'habitatges, normalment en règim de lloguer, de diversos pisos. Les insulae eren utilitzades pels ciutadans que no es podien permetre tenir habitatges particulars. Es construïen de maó i argamassa i eren similars als edificis d'apartaments actuals. 11
  12. 12. La població En la societat romana hi havia els anomenats homes lliures i els esclaus. Els homes lliures es dividien en: •Patricis: eren descendents de les primeres famílies fundadores de Roma. Eren rics i es dedicaven a la política. •Plebeus: era el grup format per comerciants, soldats,... En un principi, no tenien dret al poder. •Lliberts: eren esclaus alliberats de l’esclavitud. •Esclaus: eren persones que pertanyien a un propietari. Treballaven per ell sense rebre res a canvi. Generalment els capturaven durant les guerres. 12
  13. 13. Economia La mà d’obra esclava va permetre als romans el desenvolupament de l’agricultura intensiva. Van crear regadius a parir de la construcció de sèquies o canals. Els productes que s’obtenien del camp es destinaven al comerç. El mar Mediterrani es va transformar en una gran via de comunicació amb vaixells carregats d’àmfores plenes de cereals, vi, conserves de peix i metalls. 13
  14. 14. Arquitectura L'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana. Els romans foren uns grans innovadors en el camp de l'arquitectura. L'arquitectura romana va esdevenir una de les expressions més visibles del poder de l'Imperi. A imatge romana, les ciutats provincials adopten un mateix model urbanístic i arquitectònic. Basíliques, teatres, amfiteatres i altres equipaments públics van adquirir unes dimensions i proporcions adequades a les necessitats d’un Imperi eminentment urbà. 14

×