Ponència sobre Les habilitats comunicatives i les controvèrsies sòcio-científiques, presentada per Laura Farró i Sílvia Lope a les Jornades sobre Controvèrsies Sòcio-Científiques i RRI. #cscrri15

1. Actituds i habilitats comunicatives
necessàries pel debat sociocientífic a
l’aula.
Laura Farró, Sílvia Lope
CESIRE, Departament d’Ensenyament

2. Què són els debats sociocientífics?
Són dilemes socials que incideixen o tenen implicacions en els àmbits
científics
•Són oberts, complexes, sense resposta única (manca de consens
científic).
•La causa, la possible via de solució o ambdues qüestions recauen en
l’aplicació del coneixement tecnocientífic.
•Apareixen freqüentment als mitjans de comunicació.
•Són protagonistes de controvèrsies a nivell local i, fins i tot, global.
•Són temes que els estudiants es trobaran a la seva vida quotidiana.

3. Hi ha controvèrsia dins la comunitat
científica, és a dir, la ciència no ha
arribat a un consens, perquè:
- Hi ha diverses corrents dins la
comunitat científica
- No hi ha prou dades/capacitat
experimental/....
Ex. causes del canvi climàtic (¿?), efectes a
llarg termini i en diferents nivells dels
OMG, de les partícules nano, etc.
Vacunes, quines? Quan?
Transgènics = Montsanto?
Hi ha prou consens científic però
hi ha controvèrsia entre els actors
de les diferents disciplines o
dominis (problema amb
implicacions socials, ètiques,
econòmiques, etc.)
1. Controvèrsia en aspectes socio-
econòmics/ètics/ polítics/…
2. Controvèrsia científica
Quins temes tenen controvèrsia social?
Quins temes tenen controvèrsia científica?
Més d’un tipus de controvèrsia?

4. • Influeix positivament en l’aprenentatge significatiu (els
alumnes expliciten les seves idees i les contrasten amb
d’altres)
• Proporciona una visió més realista de la ciència
• Apropa la dinàmica de la classe a l’activitat científica
real: es posen en pràctica la metodologia, actituds i
valors imprescindibles per a la construcció del
coneixement científic
• Afavoreix l’alfabetització científica de l’alumnat
• Contribueix al desenvolupament del pensament crític i,
per tant, afavorirà la participació ciutadana responsable
Per què tractar debats sociocientífics a
l’aula de ciències?

5. Quins són els models de debat/conversa
que tenen els alumnes?
Són constructius
aquests exemples?
Per què?

6. Quin moviment
faries?
Què vol dir
conversar?

7. conversar
< conversar< convértere< veter
o Dirigir-se cap a
o Tornar a
o girar sobre
o girar cap a una determinada direcció.
Quin significat comú?
direccionalitat, reiteració, moviment circular, objectiu
compartit.

8. La conversa a l’aula
Conversa informal
Conversa a l’aula
Espai d’intercanvi comunicatiu
Espai de construcció o ampliació
conjunta
del coneixement

9. La conversa a l’aula
INTERACCIÓ
CONSTRUCTIVA
INTERACCIÓ
AMB LA PERSONA
O CONEIXEMENT
EXPERT
INTERACCIÓ
ENTRE IGUALS
INTERACCIÓ
AMB UN MATEIX

10. COM APRENEM A CONVERSAR?

11. Coneixements
BONA CONVERSA/BON DEBAT
INFORMACIÓ SOBRE EL TEMA
Habilitats
•Escolta activa. Seguir l’altre i
donar-ne mostres.
•Protocols de la conversa
exploratòria
•Arribar a construir acords i
plasmar-los
Actituds
•Explorar en l’altre.
•Tenim interès i respecte
•Esperit crític i constructiu
•Cordialitat i amabilitat,
clima de confiança.
Empatia
•Construir no competir
•Veure les diferències com
a fortaleses
•1+1= 3

12. Què veus?

14. Com percebem les diferències
?

15. o CONVERSA DISPUTATIVA
Caracteritzada pels desacords i la presa de
decisions individuals.
o CONVERSA ACUMULATIVA
Es construeix coneixement per acumulació i no per
raonament.
o CONVERSA EXPLORATÒRIA
Els interlocutors aborden d’una manera crítica però
constructiva les idees dels altres.
Com conversem?

16. Coneixements
BONA CONVERSA/BON DEBAT
Habilitats
•Escolta activa. Seguir l’altre i
donar-ne mostres.
•Protocols de la conversa
exploratòria
•Arribar a construir acords i
plasmar-los
Actituds
•Explorar en l’altre.
Prisma
•Tenim interès i respecte
•Esperit crític i constructiu
•Cordialitat i amabilitat,
clima de confiança.
Empatia
•Construir no competir
•Veure les diferències com
a fortaleses
•1+1= 3

17. Significat d’escolta activa:
Observar, usar la mirada
Interessar-se per l’altre, estar
disponible per a l’altre
Acompanyar, tractar de
conèixer
“buidar-se” dels prejudicis

18. LA CONVERSA EXPLORATÒRIA BASE DEL BON DEBAT
o La conversa exploratòria és aquella en la qual els interlocutors reben
d’una manera crítica, però constructiva les idees dels altres.
o Parlen sobre un tema comú. Es poden rebatre i donar suport a les
propostes, però donant raons i oferint alternatives. Hem de buscar
l’acord per tal de poder progressar conjuntament. Quan s’acaba la
conversa hem de donar una explicació —solució— pública.
Neil Mercer. Palabras i mentes

19. o Participem en un diàleg que tracta explícitament les diferències
com a tema comú d’exploració, avaluació raonada i resolució.
o És un model de diàleg en la qual els participants no s’ocupen
principalment de protegir els seus interessos i de mantenir les
seves identitats separades, sinó que intenten aconseguir una
comprensió conjunta d’una manera racional.
o La noció de conversa exploratòria expressa un ideal, una discussió
en la qual tots els participants s’esforcen, d’una manera
compromesa i al mateix temps altruista per trobar la millor
solució.”

20. Protocols lingüístics
o Faig una pregunta : I tu què en penses d’això?
o Voldria Respondre . L’altre donarà una resposta del perquè pensa
allò.
o Demano més informació/opinió: I per què penses això?
o Pots afegir informació? Si no ens queda clar li fem alguna altra
pregunta perquè parli una mica més del tema.
o Què vols dir quan dius...? Després de sentir la seva idea, hem
d’estar segurs que hem entès bé el que ha dit.
o Verifiquem “així tu vols dir que...”podem expressar el que
nosaltres hem entès. Parafrasejar per verificar.

23. ETIQUETES EXPLORATÒRIES

24. ETIQUETES EXPLORATÒRIES
Faig una
pregunta
Mostro
desacord

25. Coneixements
BONA CONVERSA/BON DEBAT
Habilitats
•Escolta activa. Seguir l’altre i
donar-ne mostres.
•Protocols de la conversa
exploratòria
•Arribar a construir acords i
plasmar-los
Actituds
•Explorar en l’altre.
Prisma
•Tenim interès i respecte
•Esperit crític i constructiu
•Cordialitat i amabilitat,
clima de confiança.
Empatia
•Construir no competir
•Veure les diferències com
a fortaleses
•1+1= 3

26. CONEIXEMENT DEL TEMA

27. Regles del bon debat
S’ha de compartir un interès i un objectiu, que impliqui de manera significativa als seus
participants
S’ha de deixar espai per a la participació individual de tots els membres i promoure al
mateix temps la participació de tots els integrants com a membres del grup. Cal respectar
els torns de paraula.
La informació rellevant ha de ser compartida. S’han d’anar creant allò que Mercer anomena
“marcs de referència” per a comprendre’ns mútuament. Cal arribar a tenir un llenguatge
compartit que permeti “interpensar”. És possible fins i tot que s’arribi a crear un llenguatge
propi de la comunitat que li dóna identitat i cohesió.
Les opinions personals han d’estar raonades i argumentades per tal de donar suficient
informació als interlocutors per a poder-les debatre.
Les intervencions/aportacions han de circular, s’han de reprendre, recuperar, incorporar al
fil de la conversa, s’han de comparar, valorar… s’ha de jugar amb elles
S’ha de pretendre arribar a unes conclusions compartides, però sumant veus no
excloent-les. Es busca arribar a acords per progressar conjuntament.
Han d’haver-hi uns resultats que indiquin un progrés, un avenç i aprofundiment
en el coneixement respecte al punt de partida de la discussió.

28. QUINS PROCESSOS DINS UNA CONVERSA/DEBAT
TRANSFORMEN L’EXPERIÈNCIA EN CONEIXEMENT?
o El contrast: la construcció de significats a través del contrast entre
les diverses opinions.
o El replantejament: les diverses opcions d’una mateixa experiència
ens fan replantejar --redescriure-- les nostres idees i creences.
o La comprensió: a través del moviment giratori que es genera en
una conversa es reconeix un procés que va des de copsar --
entendre de manera ràpida-- una experiència aliena fins a
assimilar-la, comprendre-la.
Quan agafem, prenem una idea i la fem nostra

29. Baker, Jensen i Kolb (1977) entenen la conversa com un
espai que ajuda a transformar l’experiència en
aprenentatge. Per aquests autors, l’espai i el temps posat a
disposició de les persones participants per a la reflexió i per
compartir experiències en la conversa és el que permet
diferenciar entre tenir experiència i aprendre d’ella.
Manuel Sánchez-Cano(coord.) La conversa en petits grups a l’aula.
Graó 168.

30. A tenir en compte quan preparem un debat
sociocientífic:
Sobre el model teòric Quins models teòrics es treballen i en
relació a quin curs/nivell?
Sobre la imatge de la ciència Quins aspectes de “fer ciència” es
poden treballar?
Sobre la comunicació Quins aspectes comunicatius
treballaries amb aquest context?
Sobre els valors Quins valors creus que es poden
treballar?

31. MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ