Dossier antic edifici escola context historic

El patrimoni al desQobeRt - curs 2013-14
Dossier de treball
Els orígens de l’Escola Industrial d’Arts i
Oficis de Sabadell
Institut Escola Industrial i d’arts i Oficis de Sabadell

Escola Industrial. Context històric ____________________________
1
ÍNDEX
ASPECTES PREVIS........................................................................................2
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES .............2
La població ...............................................................................................2
El comerç..................................................................................................2
La tecnologia ............................................................................................2
QUÈ ÉS LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL......................................................3
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL A CATALUNYA...........................................4
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL A SABADELL..............................................5
El Creixement de Sabadell .......................................................................6
LA CREACIÓ DE L’ESCOLA INDUSTRIAL I D’ARTS I OFICIS DE
SABADELL ......................................................................................................7
Què s’estudiava............................................................................................7
Per què també d’arts i oficis .........................................................................8
El nou edifici.................................................................................................8
L’alumnat......................................................................................................8
ACTIVITATS: ...................................................................................................9

2
ASPECTES PREVIS
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES
Cap canvi en la història es dóna sense més ni més, sempre hi ha uns factors
que ho afavoreixen i possibiliten. Anem a analitzar que va passar perquè es
podés donar un fenomen tant important com va ser la Revolució Industrial.
La població
Al llarg del segle XVIII i durant el segle XIX la població va augmentar.
Això va ser per:
• Disminució del nombre d’epidèmies.
• Millora de la higiene.
• Progressos en medicina (vacuna de la Varola).
• La producció d’aliments en el camp també va augmentar gràcies
a la millora de les tècniques de conreu i la introducció de les
màquines.
• Introducció de nous aliments: Un d’ells va ser la patata que
permet una millor nutrició i per tant una resistència més gran a
les malalties.
El comerç
Augmenta el comerç amb la resta d’Espanya i amb Amèrica s’exporten
productes manufacturats com ara eines i teixits i s’importen productes
com el cafè, tabac i cotó.
A més a més es desenvolupa un comerç d’esclaus negres, que des de
les costes occidentals d’Àfrica eren embarcats i venuts a Amèrica per
treballar a les plantacions de cotó.
La tecnologia
Es construeixen noves màquines. Primer de fusta i a partir de la
invenció de la màquina de vapor al segle XVIII les màquines passaran
a ser de ferro.
Aquests aspectes comporten que més gent pugui anar a les ciutat per
treballar a les fàbriques, que hi hagi més diners per poder invertir en la
indústria i per tan, també per comprar la maquinària que la nova tecnologia
aporta.

3
QUÈ ÉS LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Fins al segle XVIII, per obtenir els diferents productes que necessitaven, el
que predominava era l’agricultura i a les ciutats els artesans (fusters, ferrers,
vidriers, paletes, pelleters...) que estaven unificats en gremis. Els artesans
treballaven en petits tallers amb un o dos operaris i algun aprenent, els
productes es feien manualment.
De mica en mica això va canviant a tota Europa. Es comencen a crear
fàbriques on es concentren gran quantitat d’obrers. També s’hi anirà
introduint maquinària. Com ja hem vist primer la maquinària és de fusta però
a partir de la invenció de la màquina de vapor, al segle XVIII, les màquines
passaran a ser de ferro.
La màquina de vapor també s’aplicarà al camp i al ferrocarril i això provocarà
que es necessiti més ferro i, per tant, que es desenvolupi la indústria
siderúrgica.
Activitat
Omple els quadres buits i obtindràs la seqüència que va afavorir la Revolució
Industrial.
Què fa? Aporta
Què fa? Aporta
Aporta
La població
El comerç
La tecnologia
RevolucióIndustrial

4
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL A CATALUNYA
A Catalunya es produiran els mateixos factors que hem vist a Europa, el
creixement de la població i del comerç. La màquina de vapor va ser
introduïda el segle XVIII i en els segles XIX i XX ja s’havia estès el seu
funcionament. És el primer lloc d’Espanya on s’aplica la Revolució Industrial.
Durant aquests segles es referma la indústria. Igual que a altres països
d’Europa, creixen les fàbriques i apareixerà amb elles una nova societat.
El sector on més es concretarà la Revolució Industrial a Catalunya serà en el
tèxtil. La indústria se situarà a les ribes dels rius, per aprofitar-ne l’aigua i a
llocs de la costa, on serà fàcil l’arribada del carbó amb vaixell. Vilanova i la
Geltrú, Mataró i les conques dels rius Llobregat, Cardener i Ter en seran un
clar exemple. Sabadell i Terrassa, amb la seva indústria llanera, seran dues
de les ciutats capdavanteres duran el segle XIX i bona part del XX.
Les ciutats creixen amb l’arribada de més gent del camp per treballar a les
fàbriques. S’estableixen en barris al costat de les fàbriques i a les afores de
les ciutats. Són barris molt pobres amb poques condicions sanitàries.
Barri obrer de Barcelona a principis del segle XX

5
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL A SABADELL
A Sabadell la industrialització es produeix a partir de la indústria de la llana.
El gener de 1.838 trobem la primera fàbrica que funcionarà amb vapor i l’any
següent es posarà en funcionament una altra. A poc a poc, les màquines es
van anar perfeccionant i a Sabadell van anar apareixent més vapors.
L’arribada del tren el 1855 potencià més l’establiment de fàbriques. El tren va
permetre l’arribada amb més facilitat de les matèries primeres i el carbó que
necessitaven les fàbriques.
Imatge de l’estació de Sabadell a la segona meitat del segle XIX
La indústria llanera anirà creixent durant bona part del segle XX i Sabadell
arribarà a situar-se en el primer lloc en la indústria llanera de l’Estat.

6
El Creixement de Sabadell
El desenvolupament industrial farà que es necessitin treballadors per les
fàbriques i això provocarà l’arribada de molta més gent de fora. Durant el
segle XIX, vindran sobretot de la costa catalana, de les comarques de
l’interior, de València i de les terres de Múrcia.
Es construiran noves fàbriques, noves cases luxoses per a la burgesia i
rengles de cases humils per als obrers. Tota aquesta nova edificació farà que
Sabadell creixi molt en poc temps.
Vapor de Antonio
Casanovas el 1881. Aquest
vapor estava situat a l’actual
plaça Frederic Mompou a on
hi ha el gimnàs municipal.
La població va créixer ràpidament en pocs anys. L’any 1.800 Sabadell tenia
3.000 habitants, el 1.854 eren ja 14.000 i el 1.900 arribaven als 23.000. En tot
el segle s’havia multiplicat per vuit el nombre d’habitants. L’any 1877 el
govern va concedir el títol de ciutat a Sabadell.
Rambla de Sabadell a finals de segle XIX

7
LA CREACIÓ DE L’ESCOLA INDUSTRIAL I D’ARTS I OFICIS DE SABADELL
El desenvolupament industrial que abans hem vist i la introducció de noves
màquines va fer que Sabadell necessités un centre educatiu d’ensenyament
professional que permetés formar als treballadors i treballadores de les
fàbriques de la ciutat. Va ser així com, a l’any 1902, un patronat format per
l’Ajuntament, el Gremi de Fabricants, l’Acadèmia de Belles Arts i la Caixa
d’Estalvis de Sabadell fundaren l’Escola Industrial.
En els seus principis ocuparà dos edificis: l’Ateneu de Sabadell (davant de
l’Ajuntament) fins el 1904 i el del carrer de Sant Antoni (actual museu
d’història) fins el 19010.
Edifici de l’Ateneu Museu d’història
Què s’estudiava
Les classes van començar el curs 1.902 – 1903 amb 162 alumnes
matriculats. Les assignatures que es feien eren: Dibuix artístic, dibuix lineal,
modelat en fang, teoria i pràctiques de teixits, aritmètica, electrònica, física,
química i idiomes.
Els oficis que s’ensenyaven eren Mecànics, Teixidors, Fusters de màquines,
Tintorers i aprestadors, Ebenistes, Dibuixants de teixits, Pràctics de teixits i
Caps de fàbrica.

8
Per què també d’arts i oficis?
Com pots veure, era un ensenyament que a més de tècnic, era artístic. La
causa l’hem de buscar, en part, per la influència de l’Acadèmia de Belles Arts
però, sobretot, a què estàvem en plena època del Modernisme.
Aquest corrent afecta tots els àmbits i amb ells els diferents oficis (ferrers,
ebenistes, ceràmica, paletes, ceramistes, teixidors..). S’introdueix així la
figura del obrer especialitzat que ha d’estar format en les arts decoratives.
Això farà necessari que la preparació artística hagi de formar part de la
formació bàsica dels obrers. A més a més, moltes industries necessitaven
obrers formats en el dibuix lineal per a la construcció de peces, el disseny de
teixits. La finalitat no és formar artistes sinó obrers amb capacitat suficient per
poder aplicar aquests coneixements i habilitats en determinats oficis.
El nou edifici
L’Escola aviat es troba que li falta un edifici amb
més capacitat i amb més espais per tenir els
equipaments necessaris per formar el tipus
d’obrer que la industria demanava.
Així s’encarrega el projecte a l’arquitecte Jeroni
Martorell, l’obra s’acaba l’any 1910 i s’inaugura
el 1911.
L’alumnat
Les classes es feien en horari nocturn, de 7 a 9 del vespre, ja que la immensa
majoria eren obrers que anaven a l’escola després de treballar 10 ó 12 hores.
Des del principi hi assistiren nois i
noies, tot i que amb normes i en
oficis força diferents. Mentre que els
nois estudiaven els oficis que hem
vist abans, l’alumnat femení era
molt minoritari i bàsicament
estudiaven arts. Més tard, el 1918,
es crearà la secció de cosidores i
passadores-nuadores i augmentarà
el nombre de noies.
Les noies havien d’entrar a les aules cinc minuts abans de començar les
classes i sortir-ne cinc minuts abans d’acabar per tal d’evitar que es trobessin
amb l’alumnat masculí en els moments de canvi d’aula.

9
ACTIVITATS:
Tota la informació de les activitats següents la trobareu a la següent adreça
http://www.xtec.cat/~fpomes/cursd98/m5ex1/historia.htm
Ves a l’apartat Els primers anys (1911-1939) busca Activitats
docents i Els ensenyaments, esbrina quines matèries s’estudiaven i com
estaven organitzats els ensenyaments.
En aquest mateix apartat mira el punt Activitats docents, llegeix el
tercer paràgraf i resumeix els estudis que s’implanten en l’any 1918 per les
noies.
Ves al punt L’estatus legal, d’aquest mateix apartat, i fes un resum de
les diferents etapes que passa l’Escola i quin tipus d’escola acaba sent.
Ves a l’apartat La postguerra i la fi del Patronat (1940-1974). Mira el
quart paràgraf i resumeix els plans d’estudis del curs 1943/44 i l’horari de
classes.
Ves al cinquè paràgraf de l’apartat anterior i fes un resum dels diferents
tipus de matrícula. Sabent que un euro són 166,386 pessetes calcula quant
costaria en euros la matrícula.
Llegeix el sisè paràgraf del mateix apartat i fes un resum de les normes
de convivència que hi havia en aquells moments.
Llegeix el punt Buscant nous aires al tercer paràgraf i resumeix els nous
plans d’estudi impartits a partir de 1956 i en quin horari es faran.

10
EL MODERNISME
El Modernisme és un moviment cultural i artístic que es va donar a diferents
lloc del món i també a Catalunya a finals del segle XIX i principis del segle
XX.
El moviment modernista en totes les vessants (literatura, arquitectura,
escultura, pintura, música...) apareix com a conseqüència de tot el procés
d’industrialització i de mecanització que es duu a terme a partir del 1820 a
Catalunya i també a Sabadell. El Modernisme es revolta contra la
deshumanització, que és conseqüència de la mecanització que porta la
revolució industrial. Per tant, l' art proposat és entès com una globalitat, o
sigui un art que arriba a tots els racons de la ciutat: des d'una fàbrica, fins a
un hospital, una font o bé una botiga... Fins i tot és un art que implica les
persones. Ser modernista volia dir vestir d' una manera determinada, llegir
uns llibres concrets...
Aquest moviment artístic conegut arriba a Sabadell en un moment de gran
expansió econòmica. Des de mitjan segle XIX, el desenvolupament industrial
de la ciutat havia prosperat fins a convertir a Sabadell en un centre econòmic
d'abast estatal, dedicat a la fabricació de teixit de llana. La burgesia trobarà
en el corrent modernista la manera de manifestar-se i de fer palès el seu
paper.
Una de les mostres importants del
Modernisme és l'arquitectura: cases,
fàbriques, escoles i altres edificis
públics es van construir aprofitant les
idees modernistes. La majoria dels
edificis modernistes de Sabadell són de
principis de segle.
Casa modernista de 1930

11
CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA MODERNISTA
Formes : Els pots identificar fàcilment: les línies són força irregulars,
predominant la línia corba dita de “cop de fuet “
Materials i decoració: totxos de color marró, importància de les vidrieres de
les finestres, o presència del ferro forjat. No vol dir això que en tots els edificis
hi hagi tots els elements que hem citat, però sempre en trobaràs alguns. Un
dels elements importants que trobaràs és el del trencadís, que són rajoles
trencades i posades a les façanes.
Símbols : volien que cada edifici fos un símbol. Per això hi trobarem
elements de la Natura (fulles flors..), o de la història passada, sobretot de
l’època medieval, com les torres dels castells antics ... o que els recordessin
llocs llunyans i difícils d’anar – el món oriental - o llocs fantàstics de fades,
llegendes i somnis. I sobretot els podràs identificar, perquè es veu molt
fàcilment que són edificis que van ser construïts amb la intenció de fer bonic,
ressaltar i cridar l’atenció de les persones que passejaven.
ANTIC EDIFICI DE L’ESCOLA INDUSTRIAL DE SABADELL
Edifici construït el 1.907 Per l’arquitecte Jeroni Martorell.
Com elements modernistes destaquen la alta torre cilíndrica amb influències
medievals i concepció goticista en la qual s’utilitza la ceràmica vidriada verda
i on hi ha grans finestrals. A La façana, trobem l’ús de la totxana, les línies
corbes els grans finestrals que permeten l’entrada de llum, elements
decoratius, els vitralls.

Dossier antic edifici escola context historic

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Dossier antic edifici escola context historic

Similar to Dossier antic edifici escola context historic (20)

More from ciutatiescola

More from ciutatiescola (9)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

Dossier antic edifici escola context historic