1. HISTÒRIA DE ROMA IV
LA REPÚBLICA

2. LA REPÚBLICA ROMANA
Què és la República?
La República és el periode històric de l'antiga roma que va des de l'expulsió de
Tarquini en Superb (509 aC) fins a la proclamació d'August com a primer
emperador (27 aC); va ser per tant el periode més extens de la història romana.
El nom de república prové del llatí res publica que literalment es tradueix com
“afer públic” ja que amb l'expulsió dels reis, Roma va passar a ser governada (su-
posadament) pel poble.

3. Cronologia de la República
Podem dividir el periode republicà en tres parts:
● República patrícia (s. VI – IV aC): Els patricis, després d'abolir la monarquia,
s'apoderen de tots els espais del poder, en detriment dels plebeus. Durant aquest
periode es desenvolupa el conflicte entre patricis i plebeus.
● República patrícia-plebea (s. III – II aC): Els plebeus han assolit gairebé els
mateixos drets que els patricis. Amb els conflictes interns resolts, Roma
comença a expandir-se pel Mediterrani.
● Crisis de la República: Les lluites internes (hi ha tres guerres civils) a l'últim
segle de la República acaben amb la instauració de l'Imperi.

4. S O C I E TAT
Patricis i plebeus
Amb l'expulsió dels reis (509 aC), els patricis van ocupar tots els espais de poder
polític (Senat, magistratures i tribunals) i econòmic (terres). Aquesta situació va
provocar un conflicte amb els plebeus que exigien igualtat de drets. El conflicte es
va iniciar l'any 494 aC quan la plebs es va retirar en massa al Mons Sacer i va
amenaçar els patricis de fundar una nova ciutat fins que aquells va accedir a con-
donar els deutes dels plebeus i a permetre-los tenir una magistratura pròpia (els
tribuns de la plebs).
El conflicte entre patricis i plebeus es va allar-
gar durant els primers dos segles de la Repúbli-
ca fins que els plebeus van aconseguir accedir a
els mateixos càrrecs que els patricis.

5. ÒRGANS DE GOVERN
El senat
El senat havia estat el consell del rei en època monàrquica; quan la monarquia va ser
abolida, es va convertir en el cervell de l'Estat romà. Les seves funcions eren
controlar les finances, dirigir la política exterior i l'administració de les províncies,
aconsellar els magistrats i ratificar les lleis aprovades pels comicis.
L'elecció de senadors era responsabilitat dels censors: Per ser elegit s'havia de tenir
una fortuna mínima i no ser sospitós de mala conducta; originàriament només els
patricis ho podien ser, però més endavant els plebeus que havien estat magistrats van
poder accedir-hi. El càrrec de senador era vitalici però es podia perdre si es deixaven
de complir les condicions anteriors.

6. El comicis
Els comicis (comitia) eren les assemblees en què el poble votava les lleis, aprovava
sentències i elegia els magistrats; eren l'òrgan amb més poder perquè les seves deci-
sions provenien del poble sobirà, però aquest poder estava limitat per la capacitat del
senat i dels magistrats a manipular-lo segons els seus interessos.
Tots els comicis havien de ser convocats amb 17 dies d'antelació pel magistrat que
després els presidia. Abans de començar era obligatori consultar la voluntat dels
déus: un augur (sacerdot) interpretava els auspicis i podia suspendre la reunió si
aquests no eren favorables.

7. Hi havia tres comicis:
● Comicis curiats (comitia curiata): Hi participaven només els patricis i se
celebraven al fòrum. S'encarregaven de qüestions religioses i d'afer privats
(testaments, adopcions,etc)
● Comicis centuriats (comitia centuriata): Eren reunions del poble distribuït per
cuntúries. Votaven proposicions de llei i aprovaven les sentències de mort i les
declaracions de guerra; també elegien els magistrats amb imperium (pretors i
cònsols). Se celebraven al camp de Mart perquè la centúria era una unitat militar
i l'exèrcit tenia prohibida l'entrada al pomoerium (nucli de Roma).
● El comicis tributs (comitia tributa): Originàriament només hi participaven els
plebeus, però a partir del s.III aC hi van entrar els patricis. Elegien els edils, els
qüestors i els tribuns. En principi només aprovaven propostes dels tribuns però
van acabar prenent als comicis centuriats la competència de votar lleis.

8. Sistema de votació
En els votacions els ciutadans votaven distribuïts per grups (cúries, centúries o
tribus). Quan tots els membres d'un grup havien votat, es comptaven els vots i l'opció
majoritària era comptada com un sol vot: no votaven els individus, sinó els grups.
Així, quan es votaven els cónsols als comicis centuriats, cada ciutadà dipositava el
seu vot al lloc que li corresponia segons la centúria on estava inscrit. Al final eren
elegits no els candidats que havien obtingut més vots en total, sinó els que havien es-
tat el més votats a la majoria de centúries.
Aquesta sistema era molt injust ja que les centúries no eren proporcionals: Hi havia
més centúries en les classes altes que en les populars, tot i que aquestes incloïen un
major nombre de ciutadans. Per tant una llei podia ser aprovada només amb els vots
d'una minoria de ciutadans.

9. LES MAGISTRATURES
Característiques generals
Una magistratura és un càrrec públic; la persona que l'exerceix és el magistrat. Les
magistratures ordinàries a Roma tenien aquestes característiques:
● Anualitat: La duració del càrrec era d'un any.
● Elegibilitat: Els magistrats eren elegits pels comicis.
● Gratuitat: No es cobrava cap sou per exercir de magistrat.
● Col·legialitat: Cada magistratura era exercida per més d'un individu (collegae),
de manera que cap magistrat podia acumular tot el poder.
● Jerarquia: La potestas (poder) d'algunes magistratures era major que la d'altres;
un magistrat podia vetar les decisions d'un magistrat inferior
Existien també unes magistratures extraordinàries (com la dictadura) que no compar-
tien tots aquests trets.

10. El cursus honorum
La majoria de magistratures estaven ordenades dins d'una escala jeràrquica anome-
nada cursus honorum o carrera dels honors. Completar-lo era motiu d'orgull per als
romans; el ciutadà que volia dedicar-se a la carrera política havia de recórrer el
cursus honorum, començant pels càrrecs menors fins arribar al consolat. L'edat
mínima per començar era de 27 anys (acabat el servei militar).
Cursus honorum
● Qüestor
● Edil Algunes magistratures
● Pretor com la dictadura i el
tribunat de la plebs no
● Cònsol
s'incloïen dins del cursus.
● (Cènsor)

11. Les magistratures superiors (pretors, cònsols i censors) posseïen imperium, que en
aquell temps significava només el poder per dirigir un exèrcit). Aquestes magistra-
tures disposaven a més d'un cos de guardaespatlles, anomenats lictors; el nombre de
lictors variava segons la categoria del magistrat (6 per als pretors, 12 el cònsols,
etc). Els lictors eren els encarregats de protegir el magistrat i portaven les fasces,
una destral envoltada per un feix de vares, que simbolitzava el poder del magistrat.
Fasces Lictors amb les fasces acompanyant un cónsol.

12. Les magistratures ordinàries:
● Qüestors (quaestores): Organitzaven la recaptació d'impostos, vigilaven el tresor i
tenien cura dels arxius públics. Originàriament n'hi havia dos, un per a cada
cònsol, però el seu nombre va augmentar fins a 20 a finals de la República.
● Edils: Eren els encarregats del govern de la ciutat; n'hi havia dos per als plebeus i
dos per als patricis. Les seves funcions eren el manteniment dels carrers i dels
temples (cura Urbis), la distribució de gra (cura annonae) i l'organització de jocs
públics (cura ludi).
● Pretors (praetores): Eren els encarregats d'administrar la justícia i per tant eren els
caps del sistema jurídic romà. A més, podien presidir els comicis i en temps de
guerra podien dirigir l'exèrcit, ja que posseien imperium. Primer n'hi va haver dos,
un pretor urbà per a la ciutat i un peregrí per als camps, però més endavant es va
augmentar el seu nombre fins a vuit.
Continua a la pàgina següent.

13. Les magistratures ordinàries (continuació):
● Cònsols (consules): Eren els magistrats suprems; les seves funcions incloïen
presidir les reunions del senat i els comicis i dirigir l'exèrcit en la guerra. Sempre
n'hi va haver dos, que s'alternaven cada dia en les funcions polítiques. Cada cònsol
podia vetar les decisions del seu col·lega. En cas que un d'ells morís en el càrrec,
s'elegia un de nou (cònsol sufecte) per a la resta de l'any. Disposaven del dret de
coercitio, pel qual podien obligar qualsevol ciutadà a obeir les seves ordres i fer-lo
empresonar en cas que s'hi neguès.
● Censors (censores): Cada cinc anys s'elegien dos ex cònsols per realitzar els cens.
Això suposava revisar la llista de ciutadans, controlar la fortuna de cada un i
distribuir els nous ciutadans per tribus i centúries. També nomenaven els senadors
i en destituïen els que no complien els requisits per ser-ho. Els censors exercien el
seu càrrec durant 18 mesos i al final del seu mandat celebraven un ritual de
purificació (lustratio).

14. Altres magistratures:
● Tribuns de la plebs (tribuni plebis): Eren magistrats propis de la plebs, encarregats
de protegir els plebeus dels abusos dels patricis. Només els plebeus ho podien ser.
Els seu principals poder era el ius intercessionis, dret a vetar les decisions de
qualse-vol magistrat (fins i tot altres tribuns), del senat o dels comicis. Per
protegir-los dels atacs dels patricis, la seva figura era considerada sacrosanta - això
vol dir que qualsevol agressió contra un d'ells era considerada un crim sagrat.
● Dictador (dictator): Era una magistratura extraordinària a la qual es recorria només
en cas d'extrema necessitat. El dictador era elegit pel senat d'entre els antics còn-
sols. Durant el temps en què estava en el càrrec (que no podien ser més de sis
mesos) tenia potestat per fer tot allò que trobés convenient per posar fi a la crisi
que havia provocat el seu nomenament; disposava de dret de coercitio i imperium i
les seves decisions no podien ser vetades per cap magistrat. Era ajudat per un
mestre de cavalleria (magister equitum) que era elegit pel mateix dictador.

15. ELS MAGISTRATS
nomena
EL POBLE Dictador
Censors
Comicis voten
Cònsols Controla i
centuriats
aconsella
Pretors EL SENAT
Edils
Comicis voten
Qüestors
tributs
veten
Tribuns