Literatura collectiva

Carles Lindín
Carles LindínCarles Lindín
Carles Lindín
carles@lindin.cat
www.lindin.cat
Menbre del grup de recerca Hermeneia (UB)
www.hermeneia.net
2. Què és la literatura col·lectiva?
Realitzada per diversos autors.
La qüestió de l’autoria. Un nou paradigma
d’autor?
2. Què és la literatura col·lectiva?
- Autoria compartida: obres que havien estat considerades d’autor únic, però que els estudis
filològics han determinat la possibilitat de multiautoria. Un cas paradigmàtic dins les nostres lletres és
Tirant lo Blanch, tradicionalment atribuït a Joanot Martorell, tot i que hi col·laborà Martí Joan de Galba.
- Autoria concedida: obres que tradicionalment han estat atribuïdes a un autor, tot i que amb el pas
del temps l’autoria no resta clara. Homer respon a aquesta tipologia, un autor a qui se li han atribuït
tota una sèrie d’obres que, probablement, siguin d’autors diversos.
- Autoria relativa: obres en què l’autor utilitza elements literaris anteriors i els reformula en una obra
nova. De forma conscient reelabora tòpics, històries, mites... que formen part de la cultura col·lectiva.
Davant d’aquestes obres cal preguntar-se qui és el veritable autor: el de l’original, el del producte final,
tots dos?
- Autoria del lector: quan podem considerar que l’obra literària és completa? Un cop s’ha escrit, s’ha
publicat o s’ha llegit. L’autor és qui crea una realitat on els elements lèxics remeten a un món de
significats. Des d’aquest punt de vista l’autor seria el creador del contingut semàntic en solitari. Ara bé,
el lector, en el seu procés de lectura, atorga un significat diferent als elements lèxics, crea un nou món
de significats, una obra nova. De fet un mateix lector, en la relectura d’una obra en diversos períodes
de la seva vida pot conferir significats diferents a la mateixa realitat impresa. El lector es converteix en
coautor.
2. Què és la literatura col·lectiva?
En les textualitats electròniques:
- L’autor literari: qui concep i materialitza l’obra.
- L’autor informàtic: dins d’aquest apartat podem incloure les tasques relacionades amb la confecció
del producte, com el disseny, la programació....
- Multiautoria: una de les característiques de les textualitats electròniques és la interdisciplina. Sovint
en les obres convergeixen autors literaris, visuals, sonors... Tots ells aporten la seva creativitat per
oferir una obra conjunta.
- El lector com a autor: més enllà de la capacitat del lector de crear nous significats, com vèiem en la
literatura impresa, en la digital podem considerar-lo coautor perquè: a) decideix l’ordre de nodes que
visita (a partir de la multilinealitat crea la pròpia linealitat), b) en els hipertextos constructius pot
incloure nodes, nou contingut que formarà part de l’obra.
- L’autor controlador: per sobre de qui hagi realitzat cada tasca concreta en el desenvolupament de
l’obra, l’autor seria qui exerceix el control sobre l’obra, qui determina els nodes a seguir i el grau de
llibertat d’elecció del lector. Els elements de possible coautoria del lector es podrien interpretar com a
possibilitats previstes per l'autor veritable.
3. Què és la literatura interactiva?
Permet l’intercanvi entre el consumidor/lector i l’obra/autor[s].
És interactiva la literatura digital?
SÍ
Diccionari [DIEC 2]: “En inform., que està concebut a la manera d’un diàleg entre
màquina i usuari o entre màquina i màquina. ”
NO
“Mite de la interactivitat” (Susana Pajares) per proclamar-ne la inexistència. Afirmen que
parlar d’interactivitat en la literatura digital és un concepte fals, perquè la interactivitat
pressuposa un sistema en què els seus membres tenen la mateixes possibilitats
d’emissió i recepció de senyals. I en les obres que tractem, les possibilitats d’acció del
lector no estan al mateix nivell que les dels sistemes, les de l’obra.
3. Què és la literatura interactiva?
Els inicis de la interactivitat: el projecte Eliza
Simulador de la consulta a un psicoanalista.
http://chayden.net/eliza/Eliza.html
El camí cap a la interactivitat real: el processament del
llenguatge natural (PLN) ha estat una disciplina que ha
intentat crear màquines que poguessin interaccionar amb
els homes amb el seu llenguatge, sistemes informàtics
capaços de comprendre el llenguatge humà i utilitzar-lo.
3. Què és la literatura interactiva?
Chris Crawford: projecte personal Storytron - Interactive Storytelling
Dissenyador de videojocs.
Creació d'un programari capaç de crear obres artístiques a partir del
concepte de la (suposada) interacció real.
Storytron, un sistema de ficció interactiva format per una eina d'autoria
(Swat) i una altra de joc (Storytron), en què els autors han de crear
històries definint amb verbs les accions que el jugador o el sistema que
controla els personatges poden realitzar, alhora que defineix les
possibles accions associades a les accions prèvies. Mitjançant l'eina
Storytron, els jugadors interactuen amb el món creat, tot construint
expressions en un llenguatge simbòlic (Deikto) que assenyala que
volen que faci o digui el seu personatge en el món fictici.
3. Què és la literatura interactiva?
Storytron - Interactive Storytelling
Importància de la texualitat
4. Literatura en la web 2.0
4. Literatura en la web 2.0
4. Literatura en la web 2.0
Màxim exponent, en l’acualitat de la literatura interactiva i
col·lectiva en xarxa.
Literatura digital creada i consumida en xarxa.
Usa recursos tecnològics de la web 2.0 com a recursos
literaris.
Característica principal: Caràcter col·laboratiu + interactiu.
4. Literatura en la web 2.0
De l’HTML al PHP
Web 2.0: primer estadi de la incorporació de significat a Internet Anotació manual dels
continguts (donar significat), per així poder-los reutilitzar (mashups, API i RSS) més enllà
dels enllaços, i localitzar en la immensitat d'informació que circula. És una xarxa on es
pot llegir i escriure, que busca la capacitat dels servidors de comprendre el contingut
d'allò que emmagatzemen i distribueixen.
Web 1.0: només permetia la lectura. Disposava d'un sistema d'indexació simple que
gairebé no aportava significat, on l'important era l'adreça URL (Uniform Resource
Locator) i no el contingut que s'hi oferia.
Web 3.0 (tot i que s'ha parlat de 4.0 i 5.0) on el significat es creï de forma automàtica i
permeti l'usuari interactuar amb el sistema de la manera més aproximada possible al
llenguatge natural.
5. Tipologies d’obres per tecnologia: blogs,
wikis, Facebook i mashups
- Eines
- Entorns de publicació
- “Gèneres” de la literatura digital
5. Tipologies d’obres per tecnologia: blogs,
wikis, Facebook i mashups
Blogs (afèresi de web log).
- Espai d'un autor (principal)
- Permet la incorporació de comentaris
- Amplia el contingut de les entrades anteriors
- Poden canviar-ne el significat
- Notes incorporades amb una estricta anotació temporal
- Ordenació de les entrades per categories: unes etiquetes que
defineixen a voluntat calaixos on són desades les aportacions (una
entrada pot tenir associada cap, una o multitud de categories), i faciliten
la lectura a partir de la classificació fora de l'espai temporal general.
- Estructura jeràrquica
5. Tipologies d’obres per tecnologia: blogs,
wikis, Facebook i mashups
El libro flotante
United Minds
(suggerir trames,
personatges)
Escríbeme
(votacions de
nous fragments)
5. Tipologies d’obres per tecnologia: blogs,
wikis, Facebook i mashups
Rui Torres (Portugal):
Poemas no meio do caminho
5. Tipologies d’obres per tecnologia: blogs,
wikis, Facebook i mashups
Wiki - hawaià ('ràpid')
-Espais webs col·laboratius
- Editats des del navegador
- Permet crear i millorar pàgines de forma automàtica
- Multiautoria: capacitat d'accés i edició de diversos usuaris a la mateixa
pàgina, així com per la facilitat de crear-ne de noves i enllaçar-les amb
contingut intern o extern.
- Funció “Historial”: pemet resseguir tots els canvis (i estadis) que ha sofert una
pàgina, així com qui n'ha estat l'autor. Aplicat a la literatura digital, possibilita la
creació de nodes a voluntat i la incursió en altres de creades.
- Contingut sense jerarquia.
5. Tipologies d’obres per tecnologia: blogs,
wikis, Facebook i mashups
Wikiaventura A Million Penguins
5. Tipologies d’obres per tecnologia: blogs,
wikis, Facebook i mashups
- Identitat real
- Narració de vida real: enllaç amb amics, coneguts i saludats que es coneixen
en el món real.
- El mur: compartició de continguts (imatges, vídeos, text) és constant, amb un
sistema de redifusió (per tant, desmembració) de les novetats d'un perfil entre
tots aquells que prèviament hagin estat acceptats com a amics.
Facebook ofereixen vides paral·leles, narracions versemblants que poden ser
utilitzades per a la creació, tot descentrant-ne el contingut i fent-les servir com a
relats de vida.
5. Tipologies d’obres per tecnologia: blogs,
wikis, Facebook i mashups
Anton Ferret
5. Tipologies d’obres per tecnologia: blogs,
wikis, Facebook i mashups
Mashups (en anglès, 'fer puré', 'barrejar', 'mesclar')
Espais o aplicacions web que utililitzen més d'una font per crear el contingut; reciclen contingut aliè.
Enllaça continguts i serveis.
L’eina dels mashups: API
Les interfícies de programació d'aplicacions (API - Application Programming Interface) són
mecanismes que permeten reaprofitar continguts creats en altres aplicacions o publicats en altres
espais. Creen un camí cap a la captació de continguts de bases de dades alienes; indiquen, en
comptes d'un enllaç, un conjunt de procediments i funcions (conjunt de programes i subprogrames), en
aquest cas, programats cap a la reutilització de continguts. De manera que podem manegar alhora,
per exemple, continguts de Twitter, Amazon, del.icio.us, YouTube.
5. Tipologies d’obres per tecnologia: blogs,
wikis, Facebook i mashups
6. Plataformes col·laboratives
1 de 23

Recomendados

Escriptura i recursos TICEscriptura i recursos TIC
Escriptura i recursos TICreporteducacio
1.1K vistas35 diapositivas
Canvi concepte autorCanvi concepte autor
Canvi concepte autorCarles Lindín
169 vistas23 diapositivas
Què és literatura digital?Què és literatura digital?
Què és literatura digital?Carles Lindín
435 vistas15 diapositivas
La literaturaLa literatura
La literaturaRosa Isabel Gumbau
53 vistas17 diapositivas
MicrorrelatMicrorrelat
Microrrelatsoliga71
187 vistas18 diapositivas
EcoliteraturaEcoliteratura
EcoliteraturaCarles Lindín
303 vistas24 diapositivas

Más contenido relacionado

Similar a Literatura collectiva

Pac1Pac1
Pac1jboschcap
209 vistas22 diapositivas
Pac1ex1 compatPac1ex1 compat
Pac1ex1 compatamiguelmo
143 vistas15 diapositivas

Similar a Literatura collectiva(20)

La metàfora en Stained Word WindowLa metàfora en Stained Word Window
La metàfora en Stained Word Window
Oreto Masià513 vistas
Pac1Pac1
Pac1
jboschcap209 vistas
Les TIC al servei dels escriptors emergentsLes TIC al servei dels escriptors emergents
Les TIC al servei dels escriptors emergents
Grup1TICLITERATURA343 vistas
Tema 1. La comunicació i els textosTema 1. La comunicació i els textos
Tema 1. La comunicació i els textos
Sílvia Montals15K vistas
Pac1ex1 compatPac1ex1 compat
Pac1ex1 compat
amiguelmo143 vistas
Pac1ex1 compatPac1ex1 compat
Pac1ex1 compat
amiguelmo146 vistas
exercici1. El gènere narratiuexercici1. El gènere narratiu
exercici1. El gènere narratiu
mrey123666 vistas
#Poèticaidigital #Poèticaidigital
#Poèticaidigital
Oreto Masià616 vistas
Entorns col.laboratius, xarxes, einesEntorns col.laboratius, xarxes, eines
Entorns col.laboratius, xarxes, eines
Dolors Reig (el caparazón)448 vistas
Llegir avuiLlegir avui
Llegir avui
Jordi Jubany1.4K vistas
Els Nous MitjansEls Nous Mitjans
Els Nous Mitjans
LAILACORB131 vistas
Els Nous MitjansEls Nous Mitjans
Els Nous Mitjans
LAILACORB186 vistas
Els Nous MitjansEls Nous Mitjans
Els Nous Mitjans
LAILACORB167 vistas
Els Nous MitjansEls Nous Mitjans
Els Nous Mitjans
LAILACORB140 vistas
Mòdul 1Mòdul 1
Mòdul 1
saidacasanova226 vistas

Último

PGA 23-24 PGA 23-24
PGA 23-24 zerlaparellada
7 vistas48 diapositivas
Pràctica 1.pdfPràctica 1.pdf
Pràctica 1.pdfRaulGomez822561
24 vistas6 diapositivas
4 RATLLES DESEMBRE.pdf4 RATLLES DESEMBRE.pdf
4 RATLLES DESEMBRE.pdfSuperAdmin9
13 vistas5 diapositivas

Último(8)

16/11/2023 Què passa al món?.pdf16/11/2023 Què passa al món?.pdf
16/11/2023 Què passa al món?.pdf
RaulGomez82256158 vistas
PGA 23-24 PGA 23-24
PGA 23-24
zerlaparellada7 vistas
Pràctica 1.pdfPràctica 1.pdf
Pràctica 1.pdf
RaulGomez82256124 vistas
Notícies de la setmana.pdfNotícies de la setmana.pdf
Notícies de la setmana.pdf
RaulGomez82256142 vistas
4 RATLLES DESEMBRE.pdf4 RATLLES DESEMBRE.pdf
4 RATLLES DESEMBRE.pdf
SuperAdmin913 vistas
FIGURES RETÒRIQUES 2023-2024 BO .pptFIGURES RETÒRIQUES 2023-2024 BO .ppt
FIGURES RETÒRIQUES 2023-2024 BO .ppt
MARIBEL SOSPEDRA56 vistas
ELECTRÒNICA ANALÒGICAELECTRÒNICA ANALÒGICA
ELECTRÒNICA ANALÒGICA
Lasilviatecno 8 vistas
Reflexió personal.pdfReflexió personal.pdf
Reflexió personal.pdf
RaulGomez82256147 vistas

Literatura collectiva

  • 1. Carles Lindín carles@lindin.cat www.lindin.cat Menbre del grup de recerca Hermeneia (UB) www.hermeneia.net
  • 2. 2. Què és la literatura col·lectiva? Realitzada per diversos autors. La qüestió de l’autoria. Un nou paradigma d’autor?
  • 3. 2. Què és la literatura col·lectiva? - Autoria compartida: obres que havien estat considerades d’autor únic, però que els estudis filològics han determinat la possibilitat de multiautoria. Un cas paradigmàtic dins les nostres lletres és Tirant lo Blanch, tradicionalment atribuït a Joanot Martorell, tot i que hi col·laborà Martí Joan de Galba. - Autoria concedida: obres que tradicionalment han estat atribuïdes a un autor, tot i que amb el pas del temps l’autoria no resta clara. Homer respon a aquesta tipologia, un autor a qui se li han atribuït tota una sèrie d’obres que, probablement, siguin d’autors diversos. - Autoria relativa: obres en què l’autor utilitza elements literaris anteriors i els reformula en una obra nova. De forma conscient reelabora tòpics, històries, mites... que formen part de la cultura col·lectiva. Davant d’aquestes obres cal preguntar-se qui és el veritable autor: el de l’original, el del producte final, tots dos? - Autoria del lector: quan podem considerar que l’obra literària és completa? Un cop s’ha escrit, s’ha publicat o s’ha llegit. L’autor és qui crea una realitat on els elements lèxics remeten a un món de significats. Des d’aquest punt de vista l’autor seria el creador del contingut semàntic en solitari. Ara bé, el lector, en el seu procés de lectura, atorga un significat diferent als elements lèxics, crea un nou món de significats, una obra nova. De fet un mateix lector, en la relectura d’una obra en diversos períodes de la seva vida pot conferir significats diferents a la mateixa realitat impresa. El lector es converteix en coautor.
  • 4. 2. Què és la literatura col·lectiva? En les textualitats electròniques: - L’autor literari: qui concep i materialitza l’obra. - L’autor informàtic: dins d’aquest apartat podem incloure les tasques relacionades amb la confecció del producte, com el disseny, la programació.... - Multiautoria: una de les característiques de les textualitats electròniques és la interdisciplina. Sovint en les obres convergeixen autors literaris, visuals, sonors... Tots ells aporten la seva creativitat per oferir una obra conjunta. - El lector com a autor: més enllà de la capacitat del lector de crear nous significats, com vèiem en la literatura impresa, en la digital podem considerar-lo coautor perquè: a) decideix l’ordre de nodes que visita (a partir de la multilinealitat crea la pròpia linealitat), b) en els hipertextos constructius pot incloure nodes, nou contingut que formarà part de l’obra. - L’autor controlador: per sobre de qui hagi realitzat cada tasca concreta en el desenvolupament de l’obra, l’autor seria qui exerceix el control sobre l’obra, qui determina els nodes a seguir i el grau de llibertat d’elecció del lector. Els elements de possible coautoria del lector es podrien interpretar com a possibilitats previstes per l'autor veritable.
  • 5. 3. Què és la literatura interactiva? Permet l’intercanvi entre el consumidor/lector i l’obra/autor[s]. És interactiva la literatura digital? SÍ Diccionari [DIEC 2]: “En inform., que està concebut a la manera d’un diàleg entre màquina i usuari o entre màquina i màquina. ” NO “Mite de la interactivitat” (Susana Pajares) per proclamar-ne la inexistència. Afirmen que parlar d’interactivitat en la literatura digital és un concepte fals, perquè la interactivitat pressuposa un sistema en què els seus membres tenen la mateixes possibilitats d’emissió i recepció de senyals. I en les obres que tractem, les possibilitats d’acció del lector no estan al mateix nivell que les dels sistemes, les de l’obra.
  • 6. 3. Què és la literatura interactiva? Els inicis de la interactivitat: el projecte Eliza Simulador de la consulta a un psicoanalista. http://chayden.net/eliza/Eliza.html El camí cap a la interactivitat real: el processament del llenguatge natural (PLN) ha estat una disciplina que ha intentat crear màquines que poguessin interaccionar amb els homes amb el seu llenguatge, sistemes informàtics capaços de comprendre el llenguatge humà i utilitzar-lo.
  • 7. 3. Què és la literatura interactiva? Chris Crawford: projecte personal Storytron - Interactive Storytelling Dissenyador de videojocs. Creació d'un programari capaç de crear obres artístiques a partir del concepte de la (suposada) interacció real. Storytron, un sistema de ficció interactiva format per una eina d'autoria (Swat) i una altra de joc (Storytron), en què els autors han de crear històries definint amb verbs les accions que el jugador o el sistema que controla els personatges poden realitzar, alhora que defineix les possibles accions associades a les accions prèvies. Mitjançant l'eina Storytron, els jugadors interactuen amb el món creat, tot construint expressions en un llenguatge simbòlic (Deikto) que assenyala que volen que faci o digui el seu personatge en el món fictici.
  • 8. 3. Què és la literatura interactiva? Storytron - Interactive Storytelling Importància de la texualitat
  • 9. 4. Literatura en la web 2.0
  • 10. 4. Literatura en la web 2.0
  • 11. 4. Literatura en la web 2.0 Màxim exponent, en l’acualitat de la literatura interactiva i col·lectiva en xarxa. Literatura digital creada i consumida en xarxa. Usa recursos tecnològics de la web 2.0 com a recursos literaris. Característica principal: Caràcter col·laboratiu + interactiu.
  • 12. 4. Literatura en la web 2.0 De l’HTML al PHP Web 2.0: primer estadi de la incorporació de significat a Internet Anotació manual dels continguts (donar significat), per així poder-los reutilitzar (mashups, API i RSS) més enllà dels enllaços, i localitzar en la immensitat d'informació que circula. És una xarxa on es pot llegir i escriure, que busca la capacitat dels servidors de comprendre el contingut d'allò que emmagatzemen i distribueixen. Web 1.0: només permetia la lectura. Disposava d'un sistema d'indexació simple que gairebé no aportava significat, on l'important era l'adreça URL (Uniform Resource Locator) i no el contingut que s'hi oferia. Web 3.0 (tot i que s'ha parlat de 4.0 i 5.0) on el significat es creï de forma automàtica i permeti l'usuari interactuar amb el sistema de la manera més aproximada possible al llenguatge natural.
  • 13. 5. Tipologies d’obres per tecnologia: blogs, wikis, Facebook i mashups - Eines - Entorns de publicació - “Gèneres” de la literatura digital
  • 14. 5. Tipologies d’obres per tecnologia: blogs, wikis, Facebook i mashups Blogs (afèresi de web log). - Espai d'un autor (principal) - Permet la incorporació de comentaris - Amplia el contingut de les entrades anteriors - Poden canviar-ne el significat - Notes incorporades amb una estricta anotació temporal - Ordenació de les entrades per categories: unes etiquetes que defineixen a voluntat calaixos on són desades les aportacions (una entrada pot tenir associada cap, una o multitud de categories), i faciliten la lectura a partir de la classificació fora de l'espai temporal general. - Estructura jeràrquica
  • 15. 5. Tipologies d’obres per tecnologia: blogs, wikis, Facebook i mashups El libro flotante United Minds (suggerir trames, personatges) Escríbeme (votacions de nous fragments)
  • 16. 5. Tipologies d’obres per tecnologia: blogs, wikis, Facebook i mashups Rui Torres (Portugal): Poemas no meio do caminho
  • 17. 5. Tipologies d’obres per tecnologia: blogs, wikis, Facebook i mashups Wiki - hawaià ('ràpid') -Espais webs col·laboratius - Editats des del navegador - Permet crear i millorar pàgines de forma automàtica - Multiautoria: capacitat d'accés i edició de diversos usuaris a la mateixa pàgina, així com per la facilitat de crear-ne de noves i enllaçar-les amb contingut intern o extern. - Funció “Historial”: pemet resseguir tots els canvis (i estadis) que ha sofert una pàgina, així com qui n'ha estat l'autor. Aplicat a la literatura digital, possibilita la creació de nodes a voluntat i la incursió en altres de creades. - Contingut sense jerarquia.
  • 18. 5. Tipologies d’obres per tecnologia: blogs, wikis, Facebook i mashups Wikiaventura A Million Penguins
  • 19. 5. Tipologies d’obres per tecnologia: blogs, wikis, Facebook i mashups - Identitat real - Narració de vida real: enllaç amb amics, coneguts i saludats que es coneixen en el món real. - El mur: compartició de continguts (imatges, vídeos, text) és constant, amb un sistema de redifusió (per tant, desmembració) de les novetats d'un perfil entre tots aquells que prèviament hagin estat acceptats com a amics. Facebook ofereixen vides paral·leles, narracions versemblants que poden ser utilitzades per a la creació, tot descentrant-ne el contingut i fent-les servir com a relats de vida.
  • 20. 5. Tipologies d’obres per tecnologia: blogs, wikis, Facebook i mashups Anton Ferret
  • 21. 5. Tipologies d’obres per tecnologia: blogs, wikis, Facebook i mashups Mashups (en anglès, 'fer puré', 'barrejar', 'mesclar') Espais o aplicacions web que utililitzen més d'una font per crear el contingut; reciclen contingut aliè. Enllaça continguts i serveis. L’eina dels mashups: API Les interfícies de programació d'aplicacions (API - Application Programming Interface) són mecanismes que permeten reaprofitar continguts creats en altres aplicacions o publicats en altres espais. Creen un camí cap a la captació de continguts de bases de dades alienes; indiquen, en comptes d'un enllaç, un conjunt de procediments i funcions (conjunt de programes i subprogrames), en aquest cas, programats cap a la reutilització de continguts. De manera que podem manegar alhora, per exemple, continguts de Twitter, Amazon, del.icio.us, YouTube.
  • 22. 5. Tipologies d’obres per tecnologia: blogs, wikis, Facebook i mashups