2. El signe lingüístic
Tot signe lingüístic està format per:
- Significant: Forma escrita o parlada d’una
paraula, és a dir, un conjunt de grafies o sons.
- Significat: Definició o imatge mental de la
paraula, és a dir, un concepte compartit pels
parlants d’una llengua.
Els diccionaris els inclouen tots dos: el conjunt de
lletres que hi cercam (significant) i la definició
(significat).
3. Exemple
Significant: unió dels sons o les grafies.
c+a+v+a+l+l
Significat: la idea que ens feim.
Mamífer de la família dels èquids com a animal de
tir, de sella, etc.
Referent: la idea que representa el signe lingüístic.
4.
5. La relació entre el significat i el
significant
És arbitrària: entre la forma i la idea no hi ha cap
semblança.
És convencional: la relació ha estat establerta pels
parlants d’una llengua.
De fet, cada llengua fa servir significants o paraules
diferents per designar un mateix significat o concepte.
Per això: La relació entre el significat i el significant
ha de ser acordada per tots els parlants perquè hi
hagi comunicació entre emissor i receptor.
Significants cama (català) pierna (castellà) leg
(anglès)
Significat “extremitat inferior”