1. Congrés d’Energia de Catalunya
Sessió SOSTENIBILITAT DE LES INNOVACIONS
ENERGÈTIQUES
UdG Girona 28 novembre 2013
“Elements d’innovació en l’edificació sostenible:
sistemes passius i rehabilitació”
Toni Solanas
arquitecte

2. ARQUITECTURA
SOSTENIBLE
ESTRATÈGIES GENERALS D’EDIFICACIÓ SOSTENIBLE:
1.- REDUIR LA DEMANDA: ARQUITECTURA
2.- EFICIÈNCIA EN L’ÚS: TECNOLOGIA
3.- APROFITAR RECURSOS LOCALS: RENOVABLES + PROXIMITAT
4.- RECICLATGE
5.- COMPENSAR L’IMPACTE GENERAT
FONT: GERARDO WADEL: introducció al llibre “ARQUITECTURA SOSTENIBLE” Ed. Pencil
Autors del llibre: CÉSAR REYES, ETHEL BARAHONA, CLAUDIO PIRILLO

3. M8 TÈCNIQUES PER A LA CONSTRUCCIÓ AMB MATERIALS NATURALS
Solució amb tauler KLH (cambra d’aire) Ytong (sense cambra d’aire)
Font:
http://www.baubook.at
I INTRO. ARQUITECTE AGENT DE CANVI
Palla (sense cambra d’aire)

4. La inèrcia i la higroscopicitat

7. Calor radiant per climatitzar

8. rehabilitación
Reforma d’un pis àtic
Hubertus Pöppinghaus y Charo García - Diego

9. M8 TÈCNIQUES PER A LA CONSTRUCCIÓ AMB MATERIALS NATURALS
Font: Arquitectura Bioclimàtica. André de Herde i José A. González
I INTRO. ARQUITECTE AGENT DE CANVI

10. refrescar a l’estiu
mur trombe
xemeneies de ventilació
tubs canadencs
Mario Muelas
Golom Velasco y Hevia

11. refrescar a l’estiu
mur trombe / xemeneies de ventilació
Mario Muelas

12. refrescar a l’estiu
mur trombe / xemeneies de ventilació
Mario Muelas

13. refrescar a l’estiu
tubs canadencs
Golom Velasco y Hevia

14. refrescar a l’estiu
tubs canadencs
Golom Velasco y Hevia

15. Innovació transferència de tecnologies
camió frigorífic
Ramon Fité / Julio Mejón

16. Innovació transferència de tecnologies
camió frigorífic
Ramon Fité / Julio Mejón

17. escalfar a l’hivern
cantàbric
Belinda Tato

18. escalfar a l’hivern
mediterrani
Frutos-Sanmartin

19. escalfar a l’hivern
mediterrani
Frutos-Sanmartin

20. Materials low cost I low tech
camuflatge
Juan Antonio Sánchez Morales

21. Materials low cost I low tech
camuflatge
Juan Antonio Sánchez Morales

22. Estudi comparatiu factor 10 Joan Sabaté.SaAS
INCASOL 40 habitatges a Manresa

23. FARHAUS
PASSIVHAUSE
ALBERT I MARIÀ FARGAS CASTELLTERÇOL
Demanda calefacció anual: 13 kWh/m2a
Demanda total energia primària 107 kWh/m2a
Arquitecte: Jordi Fargas i Associats
Consultor PH Micheel Wassouf/Manuel Garcia
Transmitàcies:
Parets 0,16 W/m2a
Coberta 0,18 W/m2a
Vidre 1,1 W/m2a
Eficiència recuperador calor 92%

24. CASA JOSEP BUNYESC PASSIVHAUSE
Demanda calefacció anual 7 kWh/m2a
Demanda total energia primària 52 kW/m2a
Cost anual calefacció 250 €
Transmitàncies:
murs: 0.215 W/m2a
Coberta 0,147 W/m2a
Solera 0,35 W/m2a
Vidre 1,2 W/m2a
Fusteria 1,65 W/m2a
• http://vimeo.com/14426283

25. JOSEP BUNYESC REHABILITACIÓ HABITATGE LA FLORESTA
Transmitàcies:
Parets 0,218 W/m2a
Coberta 0,152 W/m2a
Vidre 1,4 W/m2a
Eficiència recuperador calor 58%
Demanda calefacció anual 7 kWh/m2a
Demanda total energia primària 45
kW/m2a
Cost anual calefacció 250 €

26. Harquitectes residència estudiants
Escola arquitectura del Vallès
Edifici MINERGIE ECO

27. Casa a La Joncosa de Montmell
Emmagatzemament estacional de la
calor sobrant de l’estiu per l’hivern.
Enginyer: Jaume Serrasolses
Arquitecte Toni Solanas
Aïllament terres sota soterrani, alçada
1,40 m. tongades de 20 cm. amb
distribució de conducció aigua calenta

28. Montcada i Reixac Estudi imat: Ferran Bermejo, Marta Goñi

29. Montcada i Reixac Estudi imat: Ferran Bermejo, Marta Goñi

30. Montcada i Reixac Estudi imat: Ferran Bermejo, Marta Goñi
-
Rehabilitació amb millores energètiques i de confort blocs anys 60.
-
Aïllament tèrmic exterior amb poliestirè expandit. 6 cm. a façanes i 8 cm.
a cobertes de poliestirè extruït.
-
Seguiment de les condicions de confort del clima 2 hiverns.
-
Es va realitzar simulació complementada amb comportament real.
-
Les condicions reals inicials i el usuaris eren molt diferents.
-
En emissions l’estalvi potencial de 12 habitatges és de:
-
700 MWh/any aïllant façanes (estalvi del 15%)
-
1.400 MWh/any si s'aïllessin els patis. (estalvi del 30%)
-
2.300 MWh/any si a més es substituïssin les finestres. (estalvi del 50%)

31. ESTUDI ESTALVI CONSUM ENERGÈTIC ETSAV
• Actuar sobre l’ús i la gestió de l’edifici.
• Actuacions d’implantació fàcil i de cost mínim:
• Fase 1 estudi dels canvis:
– Adaptació del perfil de gestió de la calefacció al funcionament de l’edifici.
– Regulació de parades i enceses del sistema segons ocupació i condicions
del clima.
– Anàlisi de les repercussions energètiques i verificació de la reducció del
consum
• Fase 2: Canvis en el sistema:
– Incorporació d’instruments de mesurament i registre d’informació de
seguiment.
– Avaluació de condicions de confort, recollida d’opinions dels usuaris i
ajustaments.
– Optimització de la superfície calefactada i verificació del consum estalviat.

32. ESTUDI ESTALVI CONSUM ENERGÈTIC ETSAV
• Estalvi aconseguit en consum energètic: 38%
• Estalvi emissions de CO2. 80 T.
• Programa UPCO2 Edifici CRITT
• http://www.etsav.upc.es
• Equip de treball: Albert Cuchí, Érika Mata,
Galdric Ruiz i Fabián López.

33. Rehabilitació: emisions de CO2 en el cicle de vida d’un edifici
70
60
CO2 en edifici
50
40
30
20
10
0
Fab. Mat. Construc.
Ús
Enderroc

34. Rehabilitació: emisions de CO2 amb sistemes tradicionals
35
30
Kg CO2/m2
25
20
15
10
5
0
fonam.
estruct.
tancam.
coberta
acabats

37. El Pla d’acció treballa amb un horitzó fins l’any 2050
Es calcula que per cada milió d’euros invertit es crearien 18 llocs de treball
Amb una inversió de 4.000 milions € es crearien 72.000 llocs de treball
Amb 6.000 milions € es crearien 108.000 llocs de treball.

38. Adaptació estudi a Catalunya
• El pressupost mig per rehabilitar 1 habitatge és entre 24.000 i 40.000 €
• La inversió pública incentiva fins el 2016
el preu de l’energia fa rendible la participació del sector privat
•
•
•
•
•
•
•
•
•
A Catalunya hi ha 2.300.000 habitatges anteriors al 2001.
Una inversió pública de 4.000 M. d’€ arrossegaria una altra provada de 12.000 €
El resultat és l’actuació sobre 400.000 habitatges, 1/6 part, la més ineficient.
Això en el període 2013-2017, partint de 30.000 h. el primer any i 130.000 al final.
Una mitjana de 80.000 habitatges a l’any.
45.000 llocs de treball de mitjana i al final 70.000
Aquesta inversió genera beneficis indirectes (IVA, impostos directes, IBI, etc.)
Part d’aquests retorna es reinverteixen en el sector (1€ públic per 5€ privats)
El més important però es que al final del període (de la inversió dels 4.000 € inicials
i dels canvis legislatius) s’ha posat en marxa un sector d’activitat amb una demanda
sobre la producció industrial i amb importants repercussions en l’eficiència i la
competitivitat de l’economia catalana per la reducció de la dependència energètica
i de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

39. ESTUDI ECOFYS PER A LA FUNDACIÓN ENTORNO
• TIPOLOGIA EDIFICIS I MESURES ADOPTADES:
– Habitatge plurifamiliar de P.B + 3 reducció demanda
• Millora aïllament tèrmic façana, coberta i forats
– 9-10 cm. a façanes, 12 a coberta, finestres U = 1,6 baixa emissivitat
• Solar tèrmica
• Bomba calor alta eficiència
– Edifici oficines de 14 plantes + baixa comercial rd + renovables + ef.
•
•
•
•
•
El mateix que l’anterior +
Refrigeració nocturna
Panells energia solar fotovoltaica
Caldera de biomassa
Bomba de calor d’alta eficiència
“Por activa y por pasiva. Impulsar la edificación de alto rendimiento energético”
www.fundacionentorno.org

40. ESTUDI FUNDACIÓN ENTORNO
EDIFICI OFICINESE
XISTENT A BCN
REFERÈNCIA
Consum energètic
193,51
Estalvi energètic
Reducció emisions
Sobrecost €/m2
Termini de retorn amb
increment energia 5% any
CE1
CE2
20
62 %
12 %
64 %
58 - 69
4-5
Termini de retorn amb
subvenció 15€/m2
3
Termini de retorn amb
Subvenció i 5% inc. energia
2
CE1 Reducció demanda
CE2 Reducció demanda + renovables + eficiència

41. PROJECTE ECO-EMPLEO
• OBSTACLES PER POSAR EN MARXA EL SECTOR REHABILITACIÓ
•
•
•
•
•
•
•
•
1.- Manca d'interès i conscienciació dels interessats.
2.- Manca de recursos econòmics dels interessats.
3.- Dificultat de posar-se d’acord entre els veïns.
4.- Manca de voluntat política.
5.- Molèsties de l’obra pels interessats.
6.- Manca de resultats visibles.
7.- Canvis provocats per l’obra.
8.- La inèrcia del sector de la construcció

42. BIBLIOGRAFIA REHABILITACIÓ
•
ALBERT CUCHÍ & PETER SWEATMAN “Una visión país para el sector de la edificación en España.
Hoja de ruta para un nuevo sector de la edificación”. GBCe y Fundación Conama. 2011.
•
INSTITUT CERDÀ
1.- “Resultats de l’aplicació de les polítiques de rehabilitació inmobiliària en el marc
econòmic actual a Catalunya” . 2010
2.- Guia de renovació energètica d’edificis d’habitatges. Envolupant tèrmica i instal·lacions.
Secretaria d’habitatge de la Generalitat de Catalunya. 2010
•
MATHIEU DALLE y AAVV. Proyecto Eco-empleo La Generación de empleo en la rehabilitación y
modernización energética de edificios y viviendas. Emplea verde, Fondo social europeo,
Fundación Biodiversidad y CCOO. 2011
•
WWF : GEORGIOS TRAGOPOULOS & PETER SWEATMAN “Retos y oportunidades de financiación
para la rehabilitación energética de viviendas en España. 2012
•
Congreso SB10mad “Edificación sostenible. Revitalización y rehabilitación de barrios”. GBCe y
Ministerio de la Vivienda. Madrid 2010.
•
Congreso R + S = F “Rehabilitación y Sostenibilidad. El futuro es posible”. Col·legi d’aparelladors,
arquitectes tècnics i enginyers d’edificació de Barcelona y Consejo General de la arquitectura
técnica de España. 2010.

43. Rehabilitació amb criteris de sostenibilitat
protecció oficial / rehabilitació
entorn rural
de Luxán i Gomez Muñoz
de Roberto Soto Fernández

44. rehabilitació
protecció oficial / rehabilitació
Luxan I Gomez Muñoz

45. rehabilitació
protecció oficial / rehabilitació
Luxan I Gomez Muñoz

46. rehabilitació
materials naturals
Roberto Soto Fernández

47. rehabilitació
materials naturals
Roberto Soto Fernández

48. rehabilitació
materials naturals
Clara Jiménez Girona

49. Rehabilitació
Clara Jiménez Girona

50. M8 TÈCNIQUES PER A LA CONSTRUCCIÓ AMB MATERIALS NATURALS
IV REHABILITACIÓ
Clara Jiménez Girona

51. INTERVENCIONS EN ESPAI URBÀ
• Intervenció al barri de Fort Pienc. Barcelona. Horts urbans
sota el pont de Marina

52. BARRI DE VAUBAN FRIBURG

53. Agroecologia urbana
• CAMAGÜEY:
L’AGRICULTURA URBANA PER UN
CAMI SOSTENIBLE
•
50.000 espais d’agricultura
urbana es consoliden aquest
any a Veneçuela

54. AGROECOLOGIA URBANA

55. I INTRO. ARQUITECTE AGENT DE CANVI
M8 TÈCNIQUES PER A LA CONSTRUCCIÓ AMB MATERIALS NATURALS
ENERGÍA CONSUMIDA EN LA PRODUCCIÓ D’1 Kg DE MATERIAL
160
140
120
100
80
60
40
ALUMINI
PLÀSTIC
ACER
VIDRE
0
FORMIGO
20
ARGILA
MJ/Kg
180
FUSTA
ENREGIA
CONSUMIDA
PER A
FABRICAR
UNA UNITAT
D’1 Kg
MATERIALS EMPRATS EN LA CONSTRUCCIÓ
TRADICIONAL
MODERNA
ACTUAL

56. M8 TÈCNIQUES PER A LA CONSTRUCCIÓ AMB MATERIALS NATURALS
TANCAMENTS AMB TERRA:
TÀPIA
Centre de formació per la sostenibilitat, Marroc. Anna Heringer
II MATERIALS

57. M8 TÈCNIQUES PER A LA CONSTRUCCIÓ AMB MATERIALS NATURALS
TANCAMENTS AMB TERRA:
Martin Rauch. Pielach, Austria.
II MATERIALS
TÀPIA

58. M8 TÈCNIQUES PER A LA CONSTRUCCIÓ AMB MATERIALS NATURALS
II MATERIALS
TANCAMENTS AMB MATERIALS VEGETALS:
BALES DE PALLA I PANELLS PREFABRICATS DE PALLA
Projecte LILAC. Construït amb el sistema Balehaus
Sistema Balehaus:
http://www.youtube.com/watch?v=D0lZOqkJE60

59. M8 TÈCNIQUES PER A LA CONSTRUCCIÓ AMB MATERIALS NATURALS
II MATERIALS
TANCAMENTS AMB TERRA:
CLAYBOARD
Es tracta d’una placa de ceràmica per trasdossats. És una alternativa
natural als trasdossats en sec amb guix tipus pladur.
Avantatges: és una de les solucions més sostenibles per ser la seva
matèria prima la terra (GWP I PEI pràcticament nul, i totalment
reutilitzable), el seu pes li confereix propietats aïllants i una bona
capacitat tèrmica, és resistent al foc i té un bon índex de transpiració.
Inconvenients: derivats de la falta de normalització del seu ús al nostre
país.
http://www.claytec.de
RESIST. COMPRESIÓ (N/mm2)
sense dades
ATENUACIÓ ACÚSTICA (DB)
sense dades
TRANSMITÀNCIA TÈRMICA U (W/m2K)
RESISTÈNCIA AL FOC
1,4
sense dades

60. M8 TÈCNIQUES PER A LA CONSTRUCCIÓ AMB MATERIALS NATURALS
II MATERIALS
TANCAMENTS AMB MATERIALS VEGETALS:
BAMBÚ
A fin de proteger su priv acidad, PowerPoint bloqueó la descarga automática de esta imagen.
http://www.guaduaybambu.es.tl/
A fin de proteger su priv acidad, PowerPoint bloqueó la descarga automática de esta imagen.
http://www.youtube.com/watch?feature=player_
embedded&v=aD8iqKNyJbI#!

61. M8 TÈCNIQUES PER A LA CONSTRUCCIÓ AMB MATERIALS NATURALS
TANCAMENTS AMB MATERIALS VEGETALS:
CARTRÓ:
II MATERIALS

62. M8 TÈCNIQUES PER A LA CONSTRUCCIÓ AMB MATERIALS NATURALS
III EXPERIÈNCIA PER A LA REFLEXIÓ
II.1 FONAMENTS
2009 - Tecnopieux
Recerca de la solució més eficient: peus
d’acer reversibles.
Sostre Cívic: http://www.sostrecivic.org/

63. M8 TÈCNIQUES PER A LA CONSTRUCCIÓ AMB MATERIALS NATURALS
III EXPERIÈNCIA PER A LA REFLEXIÓ
II.1 FONAMENTS
2010 - Riudaura
També es poden fer servir en diagonal per realitzar consolidacions en rehabilitacions.

64. Segle XIX higienisme, segle XXI higiene ambiental i energètica

65. Moltes gràcies
tonisol@coac.net