El projecte Ventijol de Cicle Inicial està format per diferents materials i recursos, que es concreten en material per a l’alumne, format per llibres i quaderns de treball i material per al docent, format per recursos didàctics com la Proposta didàctica o material digital, entre d’altres. Proposem una important renovació de la Proposta didàctica: la Guia d’aula.

1. LAGUIAD’AULA PRESENTACIÓ DE
LA PROPOSTA DIDÀCTICA
Informació del contingut del
llibre de l’alumne.
COM S’ESTRUCTURA
LA PROPOSTA DIDÀCTICA
Informació del funcionament
de la proposta. Molt visual i
iconogràfic.
PÀGINES FINALS DE LA PROPOSTA
DIDÀCTICA
• Criteris d’avaluació del curs.
• Quadre de competències bàsiques de totes les
unitats.
• Glossari (definició dels termes de manera
senzilla i clara).
• Apartats específics per a cada àrea.
QUADRE DE PROGRAMACIÓ
DE LA UNITAT DIDÀCTICA
• Per a cada unitat també hi ha un
quadre de programació que se-
gueix els models del Departament
d’Ensenyament, amb els Objectius
d’aprenentatge, les Competències
treballades, els Criteris d’avaluació
i els Continguts curriculars.
7
UNITAT 1
1. Comença el curs
Aquesta unitat, partint de la realitat propera de l’alumne (l’inici de curs, la classe, el menjar…) pretén ser un
primer contacte amb els continguts matemàtics en el curs que s’inicia i posa en joc coneixements matemà-
tics per conèixer la nova situació, tot reprenent el que s’ha treballat en cursos anteriors.
Està pensada perquè permeti una avaluació diagnòstica que ajudi al professorat a conèixer bé quin és el
nivell de l’alumnat per enfocar l’aprenentatge sobre una base sòlida. A la web hi ha un full amb la graella que
correspon a la recollida de dades que podeu fer amb aquesta unitat didàctica. (avaluació diagnòstica a la
carpeta Complements a la PD).
El desenvolupament de la unitat contribueix a l’adquisició de la competència pròpia de l’àrea, la mate-
màtica, partint d’un context que tingui sentit tant per a l’alumnat com per al coneixement matemàtic que
es pretén desenvolupar. Es treballen els cinc blocs de continguts (numeració i càlcul, relacions i canvis, espai
i forma, mesura, estadística i atzar), fent servir els diferents processos matemàtics (resolució de problemes,
raonament i prova, comunicació i representació, connexions).
La unitat està relacionada amb l’àrea de coneixement del medi, ja que s’hi treballen conjuntament els
continguts relacionats amb la identificació de l’àmbit al qual pertany (la classe) i l’ús de les unitats de mesu-
ra bàsiques de temps (el dia) entre d’altres; i amb l’àrea de llengua, fent ús del llenguatge verbal per tal de
comunicar processos, resultats…
18
CONTINGUTSNUMERACIÓ I CÀLCUL:• Comptatge amb significat de quantitats
discretes.
ESPAI I FORMA
• Posicions relatives a l’espai.
MESURA
• Reconeixement, en contextossignificatius, de les magnituds de temps.
• Lectura i escriptura de mesures encontextos reals: el temps, el calendari.
16
UNITAT 1
14 M–arca segπ÷s –el –calendari –de
l’–escπ˜a:
• El –dia –en –què §a –cπµençar –el –curs.
• El –darrer –dia –del mes.• El –dia –d’–a√ui.
• Q–uants –dies has –anat –a l’–escπ˜a
–aquest –curs? Cπµpta’ls.H–e –anat –dies –a l’–escπ˜a. Activitat oberta.
Activitat
oberta.
UNITAT 1
• Proposem confegir el calendari del mes de setembre com
una manera de treballar mesura del temps i numeració, a
més de localització i situació a l’espai.
Eldocenthauràdeguiarlafeinaambconsignesquevaginpau-
tant, podeu dir per exemple:– Llegeix a la primera casella els dies de la setmana. Quina és la
columna dels dilluns? I la dels diumenges? I la dels dimecres?
– Mira en el calendari de la classe quin dia de la setmana era el
dia1iquinnúmerotéeldarrerdiadelmesdesetembreiescriu-
los en aquest full de calendari (a la casella que correspongui).
Quin dia és avui? Localitza la casella que li correspon i escriu el
número. Quin dia va començar el curs? Localitza la casella i es-
criu el número.
– Ara pinta en color vermell els dissabtes i diumenges, i si hi ha
algun altre dia de festa, també.– A continuació poden contestar la pregunta Quants dies has
anat a l’escola aquest curs?
Desenvolupament de les activitats
1. Comptar els dies de festa o escriure’n tots
els nombres. Això us permetrà veure
com es mouen amb el calendari seguint
files i columnes, si reconeixen uns nom-
bresquejaaparvularis’hantreballatmolt
a l’hora de posar la data.
Activitats complementàries
12
CONTINGUTS
• S’inicia la pàgina amb una pregunta. N’hi ha 5? Iniciar el
treball amb una pregunta posa l’alumnat en una posició
activa, per buscar resposta i això és més difícil amb una
explicació. Es proposa una activitat per treballar la idea
que mirant el 5 podem veure composicions diferents.
Potser alguns nens s’adonin que els dos nombres es po-
den commutar, tant és 3 i 2 com 2 i 3. És bo que se n’ado-
nin perquè canviar l’ordre dels nombres pot facilitar el
càlcul; més endavant es treballarà aquesta estratègia.
Desenvolupament de les activitats
NUMERACIÓ I CÀLCUL
• Comptatge amb significat de quantitats
discretes.
• Descomposició del 5.
RELACIONS I CANVI
• Cerca de regularitats.
• Seguiment de sèries.
8
UNITAT 1
3 F–ixa’t –en l’–exemple –i –cπµpleta:
En veig 3 –i 2 .
En veig 4 –i 1 .
En veig 3 –i 2 .
En veig 1 –i 4 .
En veig 2 –i 3 .
En veig 4 –i 1 .
N’HI HA 5
www
UNITAT 1
1. Repartir 5 objectes (llapis, xapes, pe-
ces...) i fer agrupacions diferents.
2. Representar en paper (dibuix i nú-
meros) les agrupacions fetes.
Activitats complementàries
Proposta digital
que permet practicar
la descomposició dels
nombres de manera
sistemàtica amb reglets.
www
CONTINGUTS
ESPAI I FORMA
• Anàlisi de les característiques i
propietats de les figures geomètriques.
• Espais tancats per línies rectes.
• El nombre de costats origen del nom
d’algunes figures: triangle i quadrilàter.
1. Escriure el nombre de costats damunt la taca de pintura, és a dir, dins el polígon i demanar com es
diuen els que tenen 3 costats (triangles) i els que tenen 4 costats (quadrilàters). Feu-los adonar de
com la paraula ajuda a recordar-ho:
– Tres costats — Triangle
– Quatre costats — Quadrilàter
2. Podeu ampliar la distinció de triangles i quadrilàters mostrant l’obra“Lluna plena”d’en Paul Klee.
3. Fer una composició fent servir quadres i triangles.
Activitats complementàries
• Perfilar les taques de pintura que hi ha en aquesta pàgina, ajudant-se amb un
regle o un pal de gelat, ajudarà a prendre consciència de què és el costat d’un
polígon i de la condició que el perímetre sigui format per línies rectes i tanca-
des. Es presenten en aquesta ocasió, triangles i quadrilàters però amb formes
i inclinacions que no són únicament les més conegudes.
Desenvolupament de les activitats
9
UNITAT 1
4 Fes línies rectes –al √π˜tant –de les
figures –i –escriu –quantes n’has fet:
3
4
3
4
4
3
TRIANGLES i QUADRILÀTERS
13
UNITAT 1
8UNITAT1 OBJECTIUS D’APRENENTATGE
COMPETÈNCIES BÀSIQUES CRITERIS D’AVALUACIÓ
1 2 3 4 5 6 7 8
Reconèixer la presència dels nombres i de les seves
funcions en la vida quotidiana.
X X X X X X
Reconèixer diferents usos dels nombres en situacions familiars:
comptatge i ordre (1r, 2n i 3r)
Comprendre i utilitzar el comptatge amb significat de
quantitats discretes.
X X X X
Utilitzar diferents usos dels nombres en situacions familiars:
comptatge i ordre (1r, 2n i 3r)
Interpretar i elaborar gràfics a partir del comptatge. X X X X X
Interpretar i construir gràfics (diagrames de barres) amb dades
sobre fets coneguts relatius a la vida quotidiana.
Iniciar-se en l’elaboració d’estratègies de càlcul mental fent
ús del nombre 5 per fer comptatge ràpid de quantitats.
X X X X
Desenvolupar agilitat en el càlcul mental: comptar quantitats
inferiors a 10 fent ús del nombre 5 i comptar a partir d’un
nombre diferent a 1.
Descompondre un nombre en dos sumands. X X X Descompondre el nombre 5 utilitzant els diferents models.
Cercar i identificar regularitats de repetició i de creixement
en els nombres i les formes.
X X X
Cercarsemblancesidiferènciesentreobjectesisituacions(en
particular, els canvis que es produeixen en una seqüència).
Seguir sèries (de colors, geomètriques). X X X
Classificar i ordenar objectes d’acord amb diferents criteris de
colors i formes geomètriques.
Completar frases utilitzant símbols matemàtics (, ). X X X X Llegir i completar frases amb , comparant nombres.
Reconèixer figures de dues dimensions: triangles i
quadrilàters.
X X X
Buscar semblances i diferències entre dues figures: triangle i
quadrilàter.
Identificar triangles i quadrilàters com a cares de cossos
geomètrics.
Situar-se a l’espai en una direcció. X X X X X X
Visualitzar un desplaçament en relació a un mateix tot utilitzant
nombres ordinals (1r, 2n i 3r) en les explicacions.
Iniciar-se en les claus de la construcció i interpretació del full
de calendari com a instrument de mesura del temps.
X X X X X
Utilitzar el calendari com a instrument proper i adequat a la
mesura del temps.
Mesurar utilitzant el dia com a unitat de temps. X X X X Mesurar temps familiars amb unitats convencionals (dia):
Pensar i planificar formes senzilles de recollida de dades, tot
adonant-se que els permet conèixer l’entorn més proper.
X X X X
Interpretar i construir gràfics (diagrames de barres) amb dades
sobre fets coneguts relatius a la vida quotidiana i a altres àrees.
9
UNITAT1
CONTINGUTS
NUMERACIÓ I CÀLCUL
– Reconeixement dels nombres en situacions quotidianes.
– Interpretació i elaboració de gràfics a partir del comptatge.
– Ús de nombres naturals i fraccions en contextos significatius.
– Comprensió de situacions de repartiment.
– Els nombres ordinals.
– Comptatge amb significat de quantitats discretes, comptant «d’un cop d’ull», a partir d’un nombre diferent a 1.
– Composició i descomposició del nombre 5.
– Ús de la descomposició per comptar d’un cop d’ull.
– Inici de l’ús de models i expressions matemàtiques per representar relacions: Ús dels símbols i per expressar comparació entre quantitats.
RELACIONS I CANVI
– Cerca de regularitats.
– Seguiment de sèries.
– Seguiment de patrons de creixement.
– Descripció de canvis quantitatius entre dues situacions.
– Lectura i escriptura de frases matemàtiques amb significat propi que continguin els signes i .
ESPAI I FORMA
– Espais tancats per línies rectes.
– Anàlisi de les característiques i propietats de les figures geomètriques: el nombre de costats de les figures, les cares dels cossos geomètrics.
– Reconeixement, anàlisi i relació entre figures de dues i tres dimensions.
– Localització i descripció de relacions espacials: posicions relatives a l’espai, la direcció en els desplaçaments.
– Utilització de la visualització i de models geomètrics per resoldre problemes.
– Reconeixement de figures (triangle i quadrilàter) des de diferents perspectives.
– Les cares dels cossos geomètrics.
MESURA
– Reconeixement, en contextos significatius, de les magnituds de temps.
– Lectura i escriptura de mesures en contextos reals: el calendari.
ESTADÍSTICA I ATZAR
– Recollida i organització de dades.
– Elaboració d’un gràfic.
– Lectura i interpretació de la freqüència.
PRESENTACIÓ DE LA
UNITAT DIDÀCTICA
• Informació de situació
de la unitat i dels contin-
guts que s’hi treballen.
• Transversalitat en to-
tes les àrees, connexions
amb altres àrees.
Reproducció d’una pàgina del lli-
bre de l’alumne en miniatura (en
aquesta imatge hi apareixeran
les solucions d’un color diferent).
Continguts que es tre-
ballen en aquesta pàgina
del llibre.
Desenvolupament de les
activitats d’aquesta pà-
gina del llibre; orienta-
cions metodològiques.
Activitats
complemetàries.
Activitats digitals
CONNECTORambaltresàrees.
Indicaciópersaberqueaquest
contingut específic es treba-
lla també en altres àrees.
SOLUCIONARI