1. EL SISTEMA SOLAR Xerrades a càrrec de Joan Conill Membre Honorífic de l’associació d’astrònoms de Catalunya (ASTER) Muntatge: Imma Palahí G ener-Abril 2008

2. EL SISTEMA SOLAR: Al cel tot es mou. Per estudiar astronomia necessitem saber: Mates Física Química Geologia Meteorologia Exoplaneta: vol dir fora del sistema solar El sol dóna llum, escalfor i vida. 1/

3. Al 1609 Galileo no veia els anells de Saturn. Avui sabem que són pedres molt grosses i pedres molt petites. Io: Satèl·lit de Júpiter. Té volcans en erupció. Urà té el pol nord i el pol sud inclinat, i ara volta de costat. Venus gira al revés de tots els altres. 2/

4. Història del Sistema solar Anem 8 milions d’anys enrera. El sol té 5.000 milions d’anys. Una supernova va explotar i va néixer un protosol ( un sol petitet). Va començar a girar i va deixar tot d’esquitxos de material. Així es van formar tots els planetes. Les supernoves són diferents al sol. Quan exploten deixen anar un material que s’ajunta amb un núvol d’hidrogen i neix un protosol. 3/

5. Esquitxos del sol van formar tots els planetes. Mercuri, Venus, i Mart es consideren planetes terrestres perquè són molt similars a la terra. Els altres planetes es van formar de gas (Hidrogen) que és el gas que hi ha a tot l’univers. El gas va creant les diferents matèries, segons la temperatura. Gràcies a la llum del sol tenim molta informació. 4/

6. Planeta vol dir: Astre errant. Errant vol dir que no té lloc fixe. Fobos i Deimos( fills de Mart) són les llunes de Mart ( Déu de la guerra) Júpiter té més de 60 satèl·lits. Plutó es va descobrir al 1930. A la terra hi ha més de 140 cràters. La vegetació, l’erosió i l’aigua els tapen. Venus no es veu perquè els nuvols la protegeixen. 5/

7. El sol

8. EL SOL El sol és com un gran iman, que atrau als planetes. Si paressin de rodar caurien cap al sol. L’òrbita dels planetes, és el camí que fan els planetes al voltant del sol. Agafem un cordill amb algun objecte al final. Si donem voltes molt de pressa i ho tallem quan va molt de pressa, l’objecte perd la seva òrbita, el seu camí. Una galleda d’aigua la rodem i l’aigua no cau. Força centrífuga Els imans ens atrauen. També la força de la gravetat Llancem 2 objectes de diferent pes a terra. 1/

9. El sol per dins El sol té moltes capes. És com una ceba. 1. Nucli. El nucli està entre 14 i 15 milions de graus de temperatura. 2. Zona radiativa. Com un radiador quan surt l’escalfor. 3. Zona convectiva. Quan vull l’aigua calenta, fa vapor. A dalt es fred i a baix calent i fa la corrent convectiva, fa voltes. 4.Fotoesfera. Llum del sol. Esfera de sol. 5. Cromoesfera. Color del sol.Esfera de color 6. Corona. Es pot veure quan hi ha vent solar. Es tan fort el vent que es desplaça fins a 3.000 milions de kilómetres. Surt del sistema solar. Es pot veure quan hi ha eclipsi (vent solar, ràfegues) total de sol. 2/

10. Diàmetre: Si agaféssim un cordill de punta a punta de la circumferència en línia recta tindríem un diàmetre. El sol mesura 1.392.000 Kilòmetres La terra mesura 12.700 Kilòmetres. 109 terres fan un so l. El sol també es belluga. Els planetes estan alineats perquè el sol va expulsar el material per l’equador. Equador: Si partíssim una taronja fent dos trossos exactes pel mig, el lloc on hem fet el tall seria l’equador. 1 any són 365 dies. És el que triga la terra a fer la volta al sol. Cada segon la terra recorre 30 Kilómetres. 3/

11. El sol té 3 capes exteriors i 3 interiors. Ara estem al cicle 23. Cada 11 anys canvia la polaritat + - + Quan és el mínim no hi ha taques. Cada 22 anys es renova totalment la capa externa per això ara no es veuen taques. 4/

12. La taca és l’ombra La fàcula és la part del sol que brilla més està a 8.000ºC. Una taca és com un tap que no deixa passar l’escalfor del sol. La fotosfera(llum de l’esfera) està a 5.600ºC Quan hi ha una taca està a 4.000ºC Les taques blanques(granulació) és la calor que surt del sol. Les taques més blanques és l’escalfor que surt de dins, i les taques negres, que ja s’han refredat.(i baixa’n de nou. Cicle convectiu.) 5/

13. Les espícules les trobem a la cromosfera. Una fulguració és com un gran llampec. La corona està més calenta que a la part de dintre. 6/

14. La importància del sol a l’antiguitat

15. El sol és adorat a tot el món en tota la història de la humanitat El sol era tractat com un déu a diferents llocs del món i a diferents civilitzacions. /

16. Roma: Sol invictus 1/

17. ROMA Sol invictus. Vol dir sol victoriós. Podem veure unes monedes on hi ha gravat un guerrer amb una corona solar i una quadriga (carro tirat amb 4 cavalls). 2/

18. Egipte: Ra, Piràmides 3/

19. EGIPTE Ra. Sol en egipci. El sol al cap, com un ull que ho veu tot. El cap d’àliga que és un animal que vola i ho veu tot. La barca solar era la portadora del sol que neixia cada dia a l’est i es moria a l’oest. Experiment( La bruíxola) 4/

20. MÈXIC Maies i Asteques adoraven el sol. 5/

21. Mèxic: Piràmides Maies 6/

22. GRÈCIA Olímpia. Hèlios, era el déu del sol. 7/

23. Grècia: Olímpia 8/

24. BABILÒNIA. Actual Irak És el més antic de tots. Els Zigurats. Tenen 4.000ac estudiàvem el cel. 9/

25. Babilònia: Zigurats 4000 ac 10/

26. PERÚ Machu Pichu. Un dia a l’any entra la llum del sol per una finestra il·lumina un disc d’or, i ja sabiem que podem començar a plantar (els inques) 11/

27. Perú: Machu Pichu 12/

28. XINA Ninkuà. Nun vol dir sol (L’ull que ho veu tot) ÍNDIA Surya. Vol dir l’ull. 13/

29. L’aparició dels calendaris actuals EGIPTE El primer calendari solar va ser Egipci. 30x12= 360 dies. Després van afegir 5 dies més per ajustar els càlculs. Als primers dies de juliol es veu la llum d’una estrella Sirius ( Shotis en egipci) dins d’una piràmide i avisava de les inundacions del riu Nil. MÈXIC També hi ha un calendari Maia. Mèxic. Asteca. És com una rodona. Li diuen pedra sagrada (està voltada de dracs o serps). XINA Pels xinesos els anys es representen amb animals. Els horòscops vénen del zodíac. Van creure que la posició dels planetes influïen en les persones. 14/