4. La infantesa
Separació Arpanet = MILNET (militar)
Es crea el protocol TCP/IP
Es crea el sistema de DNS
Es popularitza l’ús del correu electrònic
5. L’adolescència
Es crea la WWW (WordWideWeb)
Es crea Mosaic Nestcape
Programes gratuïts per a crear servidors
webs
Es comencen a utilitzar els mòdems
telefònics
Augment d’ordinadors personals
El 95.8% de l’alumnat de la UIB disposa d’accés a Internet
des de casa seva.
9. Direcció IP
Número identificatiu del nostre ordinador.
• Té forma numèrica
• Consta de 4 números de l’1 al 255
• Els números estan separats per punts
• Per exemple: 193.144.23.35
• Són úniques
10. Dominis
Sistema DNS: tradueix la direcció IP en
un nom més fàcil de recordar.
Exemple: www.uib.es
Domini Domini Domini
3r nivell 2n nivell 1r nivell
Depén de l’organització propietària Dominis genèrics
del domini Tipus d’institució o pais
Ex. campusextens.uib.es
11. Dominis
.com Empreses comercials .es Espanya
.edu Educació .uk Regne Unit
(Universitats, escoles). .fr França
.org Organizacions de fins .gi Gibraltar (amb protestes
no lucratiu. per part d'Espanya )
.net Xarxes d’ordinadors .va Vaticà
independents però connectats
a Internet
.int Internacional.
.gov Organismes oficials
USA
.mil Organismes militars
USA
20. WWW (World Wide Web)
Sorgeix a la dècada dels 90
Incorporació d’informació multimèdia
Programa que s’ha d’utilitzar:
navegador
Elements que la formen:
◦ Hipertext
◦ Hipervincles o hiperenllaços
22. WWW (World Wide Web)
HTTP (HiperText Transfer Protocol)
Mètode estàndard de publicació
d’informació hipertextual a Internet
23. WWW (World Wide Web)
URL (Uniform Resource Locutor o
Universal Resource Locutor)
Representa la manera d’especificar
la situació d’una informació
disponible públicament a Internet
Protocol Domini Ruta d’accés a la pàgina
24. WWW (World Wide Web)
HTML (HyperText Markup Lenguaje)
Llenguatge de programació utilitzat
per crear pàgines web amb
informació en format hipertextual
25. WWW (World Wide Web)
Hipertext
ES TRACTA DE PRESENTAR LA INFORMACIÓ
EN UNA ESTRUCTURA DE XARXA, EN LLOC
D’UNA ESTRUCTURA LINEAL. AQUESTA
INFORMACIÓ ES REPRESENTA
TEXTUALMENT I ESTÀ DIVIDIDA EN NODES I
CONNECTATS ENTRE SI A TRAVÉS
D’ENLLAÇOS.
26. WWW (World Wide Web)
Hipertext
En informática, es el nombre que recibe el texto que
en la pantalla de un dispositivo electrónico, permite
conducir a otros textos relacionados, pulsando con el
ratón o el teclado en ciertas zonas sensibles y
destacadas. (Wikipedia)
Un exemple: pràctiques Marcadors socials
Un altre exemple: Gabriella infinita (novel·la hipertextual)
27. Correu electrònic
Servei més senzill i utilitzat
Possibilitat d'enviar, rebre, guardar,
redirigir i respondre missatges de manera
ràpida i perdurable
Permet la comunicació individual i en
grup
Direccions úniques: usuari@dominio.es
28. Llistes de distribució
Objectiu: compartir informació o idees
sobre un tema específic
Els missatges s’envien a una adreça i
aquesta el reenvia a tots els membres
Llistes moderades o lliures
http://www.rediris.es/list/
29. FTP (File Transfer Protocol)
S’utilitza per transferir arxius d’un
ordinador a un altre (carregar i
descarregar)
Implica connexió a un ordinador remot
Accés públic o restringit
A través de navegador o programa
específic (Clients FTP: Cute FTP, WS-
FTP, GetRight i Go!Zilla)
30. Xat
Punt de trobada
Es fa en temps real les respostes es
donen al moment
31. Videoconferència
Permet la comunicació en temps real
Tipus segons el mitjà utilitzat:
◦ Videoconferència d’aula
◦ Videoconferència d’escriptori
Tipus:
◦ Punt a punt
◦ Multipunt
1958 l’origen d’Internet és militar, agencia gubernamental d’investigació ARPA, per donar reposta als desafiamente tècnològics de russia Arpanet El 1969 va néixer la precursora d'Internet, es va anomenar ARPANET i estava formada per quatre nodes. El 1972 tenia 40 nodes ia partir d'aquí va anar creixent vertiginosament. El major èxit d'aquesta xarxa va ser la gestació del protocol TCP, que es continua utilitzant avui en dia. Creada com una gran xarxa de màquines per a ús militar.
Durant la infantesa es posen les bases per tal que el funcionament d’Internet sigui el correcta. Algunes dades: El 1973 es realitzen les primeres connexions internacionals d'ARPANET des EUA amb Gran Bretanya i Noruega. S'especifica l'FTP, és a dir, com s'envien i reben arxius. Sorgeix la idea d'Internet com a xarxa global. 1983: La part militar d’ARPANET es separa donant lloc a la xarxa MILNET i la resta passa a denominar-se INTERNET Al setembre de 1993 apareix el primer servidor web a Espanya, el de la Universitat Jaume I de Castelló. El desembre ja hi havia 13 servidors d'Universitats i centres de recerca connectats per RedIris.
Internet comença a créixer com el que coneixem actualment a l'any 1994. En aquesta època var aparèixer la Web, els mòdems telefònics, el programari gratuit per als servidors web i l'augment d'ordinadors personals. El més important és que va aparèixer la WWW (WorldWideWeb), que va aconseguir facilitar i fer atractiva la utilització de la xarxa per a tot tipus d'usuaris afegint interactivitat. Bàsicament a través de la introducció de l'hipertext, els gràfics i els formularis. De vegades s'utilitza la paraula web com a sinònim d'Internet l'aparició de mòdems de baix preu que instal.lats en un ordinador personal permetien que aquest es connectés a la xarxa telefònica a través de la qual arriben les dades dels altres ordinadors connectats a Internet. gràcies a l'aparició de programes gratuïts per a crear servidors web, com Apache, milers de petites organitzacions i grups d'estudiants van poder convertir-se en emissors d'informació. La qual cosa va fer augmentar espectacularment la quantitat i diversitat de la informació disponible a Internet de forma totalment lliure. También se produjo un aumento del número de ordenadores personales con lo cual más personas pudieron acceder a Internet. La immensa majoria de l’alumnat de la UIB (el 95,8%) disposa d’accés a Internet des de casa seva. Cal remarcar que el percentatge d’alumnes d’ESO de Balears que tenen accés a Internet des de ca seva és del 89,7% (Sureda, Rigo, Comas, et al., 2009). L’alfabetització informacional entre l’alumnat universitari. Anàlisi de les competències informacionals entre l’alumnat de la Universitat de les Illes Balears. Comentar com aquesta evolució s’ha notat a Campus Extens.
El protocol TCP/IP regula la transmissió de dades entre els ordinadors connectats a una xarxa. Té com a funció assegurar que la informació que se transmet a través d’Internet entre els ordinadors arribi correctament al seu destí. És un protocol utilitzat actualment de manera estandar a Internet i és compatible amb gairebé tots els sistemes operatius existents. Va ser desenvolupat pel departament de defensa dels Estats Units.
En una xarxa TCP/IP, cada ordinador s’identifica de forma única mitjançant un codi numèric anomenat DIRECCIÓ IP. Ve a ser el número de telèfon de cada ordinador que hi ha connectat a la xarxa. La direcció IP està formada per quatre números compresos entre el 0 i el 255. Habitualment es col·loca un punt de separació que identifica clarament els quatre valors. Per exemple: 90.0.0.1. Aquest número és assignat per la xarxa. DIRECCIÓ IP FIXA. Els ordinadors que estan sempre connectats a la xarxa tenen una direcció IP fixa, com per exemple els servidors de correu, els servidors de pàgines web, etc. DIRECCIÓ IP TEMPORAL O DINÀMICA: les màquines que es connecten esporàdicament reben una direcció IP temporal mentre duri la connexió.
Per identificar i enllaçar amb les distines màquines de la xarxa, els usuaris o clients d’Internet en lloc d’utilitzar les direccions IP que s’assignen a cada un dels ordinadors, substitueixen les direccions IP per noms propis nomenat DOMINIS, per exemple: www.uib.es.
És un sistema d'organitzar les peticions de recursos. Per exemple, quan un PC es connecta a Internet actua com a Client, mentre que l'ordinador que li proporciona les dades actua com a servidor. Els Servidors estan permanentment esperant que els arribin peticions dels Clients, aquestes peticions es col.loquen en un ordre per anar sent ateses segons va sent possible. Si arriben moltes peticions al servidor, aquest trigarà més a respondre, i si arriben tantes peticions que ni tan sols hi caben a la cua, el sistema es pot col.lapsar. Els ordinadors que contenen la informació i als quals ens conectam són els SERVIDORS . Qualsevol pot tenir un servidor: institucions, empreses, particulars, ... És molt senzill introduir o pujar informació al servidors La informació pot ser restringida, per la qual cosa es necessita un usuari i una clau per accedir-hi. Es caracteritza pels hipervincles o enllaços que ens permet botar d'una informació a una altra.
Abans de mostrar la informació de la diapositiva, demanar als alumnes quines característiques, bones i dolentes, creuen que té Internet. Fer grups per files i que cada un pensi una característica. Que la diguin i la comentin. Deixar una diapositiva per apuntar les característiques que diguin els alumnes.
Diapositiva per posar les característiques dels alumnes
LLiure : qualsevol pot pujar informació a Internet sense cap tipus de censura i es pot moure per aquesta informació. Ara bé, això també té connotacions negatives, com per exemple la lliure circulació de virus, o la detecció de les nostres dades personals, com per exemple el correu, per que ens enviin publicitat. És un poc caòtica . La Web és un cúmul d'informació desordenada i ningú te pot assegurar que funcioni correctament. S'ofreix un creixement vertiginós , una evolució molt ràpida. Internet creix a un ritme molt fort i s'ha convertit en una eina bàsica com el telèfon i la televisió. El 1996 hi havia 242.000 usuaris d'Internet a Espanya, el 2004 més de 13.000.000, passant dels 24.000.000 a finals del 2008. Aquest creixement tendeix a estabilitzar-se, quedant cada vegada menys gent sense accés a la xarxa. Universal . Internet està estesa pràcticament per tot el món. Des de qualsevol país podem veure informació generada en els altres països, enviar correu, transferir arxius, comprar, etc. Fàcil d'utilitzar . No cal saber informàtica per utilitzar Internet. Podríem dir que utilitzar Internet és tan senzill com passar les fulles d'un llibre. En uns minuts, qualsevol usuari amb poca experiència aprèn a identificar els enllaços. Qualsevol persona ha de ser capaç de navegar per un lloc web, i si no és així és perquè el lloc web està mal dissenyat. Aquesta facilitat d'ús fa que Internet sigui adequada per ensenyar qualsevol tipus de persones des de nens a gent gran, i es puguin fer tasques molt diverses des de jugar fins a aprendre matemàtiques. Variada . A Internet es pot trobar gairebé de tot, i si hi ha alguna cosa útil que falti, el que es doni compte es farà ric. Per descomptat que també hi ha moltes coses inútils, però a poc a poc anirà quedant només el bo. També cal dir que entre aquesta varietat hi ha coses poc recomanables per la qual cosa els pares han d'estar atents amb els seus fills. Hi ha formes de limitar l'accés a certs tipus de pàgines. Econòmica . Si penses el que et costaria anar a diverses biblioteques i revisar 100 llibres, o visitar diverses botigues per buscar un producte i el compares amb el que et costa fer el mateix a Internet l'estalvi de temps i diners és impressionant. Útil . Disposar de molta informació i serveis ràpidament accessibles és, sens dubte, alguna cosa útil. Hi ha molts exemples sobre coses que són més fàcils a través d'Internet. Pel que ens correspon destacarem la formació a distància com una de les coses més útils que té Internet. Ja és possible gaudir de cursos interactius amb professor en línia que resulten tant o més eficaços que desplaçar-se a un centre de formació, i per descomptat molt més barat.
Ens aturam un moment aquí per comentar la censura que es produeix a Internet. Molts paisos tenen imposada una censura d’Internet, inclús amb penes de preso.
Que els alumnes facin un llistat del que fan a Internet (no a través de que ho fan, facebook, sinó que fan a facebook).
Sorgeix a la dècada dels 90 Incorporació d’informació multimèdia. Se ha passat de mostrar només contingut textual a incorporar tota classe d’informació multimèdia: imatges, audio, vídeo, animacions, etc. Programa que s’ha d’utilitzar: navegador HIPERTEXT és el principi central de la web, està bassat en la idea que l’usuari pot rompre l’esquema rígida de lectura per donar pas a una nova forma de lectura totalment lliure i sense esquemes. HIPERVINCLES són les paraules i icones que pulsant damunt d’elles ampliam la informació del tema que consultam. Això fa que l’usuari passi d’una pàgina a una altra o d’un servidor a un altre.
HTTP (HiperText Transfer Protocol) és el protocol de transferencia d’hipertex, és el mètode estàndard de publicació d’informació hipertextual a Internet. Fixa les condicions que permeten fer ús d’aquesta forma de presentació de la informació. Per això, davant totes les direccions de les pàgines web es posa http.
Les direccions de les pàgines web es diuen URL (Uniform Resource Locutor o Universal Resource Locutor, localitzador uniforme o universal de recurso) representa la manera d’especificar la situació d’una informació disponible públicament a Internet. Les URL poden ser molt llargues o molt sencillez, depén de la ruta de carpeta o subcarpeta que s’ha de sguir fins a localitzar una pàgina. Estructura bàsica d’una URL: http://ww.uib.es/ca/infsobre/estudis/primer_segon/3072/PED2-P/1129/ http protocol: representa el tipus de sevei que s’utilitzarà www.uib.es direcció IP del servidor (domini) ca/infsobre/estudis/primer_segon/3072/PED2-P/1129/ ruta d’accés a la pàgina que estam accedint. Aquesta ruta pot ser curta o llarga, però s’han de respectar totes les dades que hi ha, respectant també majúscules i minúscules.
El format de la informació és el llenguatge HTML (HyperText Markup Lenguaje, Lenguaje de Marcas de Hipertexto). És el llenguatge de programació utilitzat a la WWW per crear pàgines web amb informació en format hipertextual. Representa en si un conjunt de codis que dicten el format i composició de la informació que contenen una pàgina web, estructurant-la de forma que sigui accessible i creant els enllaços amb altres pàgines i arxius de la xarxa. El codi HTML està format per etiquetes o “tags” que defineixen,condicionen i delimiten la informació que es visualitzarà en una pàgina web. Aquestes marques són les que fan l’estructura interna d’una pàgina web, i es descodificada i llegida per a qualsevol sistema operatiu i navegador amb el qual es visualitzi. En el mercat existeixen distints productes comercials que faciliten la labor de la creació de codis HTML (Dreamweaver, Frontpage, Kompozer).
Correu electrònic Avantatges: estableix una comunicació de caràcter privat, des d’un punt geogràfic a un altre arriba amb fraccions de segons les dues persones que es volen comunicar no fa falta que tenguin establerta una connexió al mateix temps Funcionament del correu L’emisor envia a la bustia del correu del destinatari a la xarxa, un host habilitat com a servidor de correu i continuament connectat a la xarxa. Aquest missatge estarà al servidor de correu a l’espera que el destinatari descarregui el missatge quan es torni a connectar al servidor. [email_address] dominio: proveedor encarregat d’enviar i rebre els missatges Les direccions són úniques, no contenen espais i distingueien entre majúscules i minúscules. Si el servidor no reconeix el destinatari enviarà una notificació a l’emisor. Una altra característica: podré adjuntar un “acuse de recibo” que generarà un correu automàtic que confirmarà que el missatge s’ha obert, indicant la data i hora d’aquesta acció. Hi ha molts programes que serveixen per gestionar els missatges que generen el correu electrònic (Outlook, Thunderbird). També existeixen multitud de servidors que ofereixen comptes de correu electrònic gratuïts a canvi de publicitat.
Llistes de distribució Aquestes llistes de distribució solen ser comunitats telemàtiques per a l'intercanvi d'idees, experiències, coneixements, informació, etc., en les quals els usuaris s'han de subscriure amb la finalitat de pertànyer al grup. Algunes d'aquestes llistes són moderades i existeix un control dels missatges que s'envien; altres són completament lliures, sense cap tipus de filtre.
FTP – Transferència de fitxers FTP (File Transfer Protol, protocol de transferència de fitxers), és el sistema que s’utilitza per transferir arxius, de text o de programes, entre ordinadors. Normalment s’utilitza per connectar-se a un ordinador remot d’accés públic o restringit mitjançant claus, per copiar arxius (descarregar) al nostre disc dur i també per colocar-los (carregar o penjar) amb l’autorització del servidor, quedant així a disposició d’altres usuaris. Per utilitzar aquest servei tant es pot fer a través d’un navegador com un programa específic. Per a una sessió d’FTP és necessari conèixer primer la direcció de la màquina a la quan es vol connectar (direcció IP o DNS del tipus ftp.domini ). Si és un accés restringit es necessita un clau per accedir-hi, però hi ha molts servidors FTP que permeten una sessió anònima. En aquest cas s’utilitza de forma estàndar l’usuari “anonymous” i com a contrasenya la direcció de correu de l’usuari. Programes d’FTP: Cute FTP, WS-FTP, GetRight i Go!Zilla. També hi ha editors de pàgines web que te permeten la connexió via FTP. Más ejemplos: Como servidor para compartir archivos de imágenes para fotógrafos y sus clientes; de esta manera se ahorran tener que ir hasta la tienda para dejarles los archivos. Como servidor de backup (copia de seguridad) de los archivos importantes que pueda tener una empresa. Para ello, existen protocolos de comunicación FTP para que los datos viajen encriptados, como el SFTP (Secure File Transfer Protocol).
És un lloc de trobada entre un grup d’usuaris que no es troben en el mateix espai i que volen mantenir una conversa en format textual. Encara que de cada vegada més ja s’inclouen altres elements com imatges fitxes.
La VC és un tipus de teleconferència, amb la qual es pot compartir informació, mostrar i veure tot tipus de documents, dibuixos, gràfiques, transparències, vídeos, en el mateix moment i sense necessitat de trasladar-se on es troba l’altra persona. Els programes de VC ja tenen altres eines que possibiliten el poder compartir pissarra, aplicacions i inclús l’ordinador, de manera que els participants puguin també controlar de manera remota. La VC pot ser: Punt a punt: quan només es realitza entre dos llocs distants Multipunt: quan es realitza en tres o més llocs
