1.
Llegir la forma d’un text per
escriure millor
Joan Marc Ramos
Institut Premià de Mar
Didàctica

2.
Índex de la presentació
• (Reflexions sobre les proves de competències)
• Els reptes professionals
• Dispositius:
– La seqüència didàctica
– El gènere discursiu
– Com hi integrem la lectura?
– Com hi integrem l’escriptura?

3.
Les proves de competències
1. És realment tan poc satisfactòria la
competència lingüística de l’alumnat de
secundària?
2. O potser és encara pitjor?
QUÈ AVALUEN AQUESTES PROVES?

4.
Alguns problemes que presenten massa
sovint els meus alumnes de 1r d’ESO
1. Baixa velocitat de descodificació
2. Lentitud a l’hora d’escriure (tracció)
3. Incorrecció ortogràfica
4. Lèxic reduït, molt elemental
5. Pocs coneixements metalingüístics i sobre
l’estructura d’un text
DUBTES CONSTANTS:
1. Saben què fan quan llegeixen i quan escriuen?
2. Progressen al llarg de la secundària?

5.
Repte professional
• Com aconseguir que els alumnes pensin i s’hi
fixin quan llegeixen i escriuen?
• Com organitzar el curs per facilitar-ho?
DISPOSITIUS DIDÀCTICS QUE GENERIN RUTINES
- Procés lent, costós i que implica trencar gestos
assimilats per l’alumnat

6.
El repte professional que els alumnes
travessin els tres llindars
(Yolande Brénas,2009)

7.
D’une manière systématique, je
pense qu’il faut, au cours d’une
séquence d’apprentissage,
demander à chaque élève de
s’interroger sur “ce que j’ai fait” et
“ce que j’ai appris” en les distinguant
fortement.
Remarca la diferència entre TASCA I OBJECTIU
P. Meirieu (2007)

8.
Llegir i escriure (interacció)
• Estratègies de lectura • Estratègies d’escriptura
• Procés lector • Procés d’escriptura
• Descodificació (L) • Codificació (L)
• Comprensió de la • Recerca de la paraula
paraula • …
• …
QUINS DISPOSITIUS PER COHESIONAR
AQUESTES DUES HABILITATS

9.
Dispositiu 1: la Seqüència
didàctica
• La seqüència didàctica es pot definir com un
conjunt organitzat d’activitats
d’ensenyament i aprenentatge, centrat al
voltant d’una tasca precisa de producció oral
o escrita, tot acompanyant els alumnes a
apropiar-se d’un “objecte” determinat.
Olivier Dezutter

10.
Seqüència didàctica
Contextualizació Descontextualizació Recontextualizació
Anticipació desenvolupament síntesi
ACTIVITATS TASCA
DE LECTURA INSTRUCCIONS
Objectiu
central -Comprensió
PLAN.
-forma
FORMA TEXT 1
REPTE [AVALUACIÓ]
COMUNICATIU TEXT 2
ACTIVITATS
ACTIVITATS
….
D’EXERCITACIÓ
D’EXERCITACIÓ
DIFUSIÓ
--Aspectes lingüístics,
Aspectes lingüístics,
discursius en els quals es
discursius en els quals es
vol incidir
vol incidir

11.
Dispositiu 2: el gènere discursiu
com a eix vertebrador de la SD
• “Basta nombrar cualquier gran género y hasta el
espectador más ocasional demostrará tener una
imagen mental de éste, mitad visual, mitad
conceptual”[Rick Altman, 2000]
BIOGRAFIA INFORME
RETRAT NOTÍCIA
CONTE RELAT
LLEGENDA NOVEL·LA DE TERROR
RECEPTA ROMANÇ
ARTICLE D’OPINIÓ PIULADA
ACUDIT RESUM…

12.
Els gèneres discursius
• Els gèneres són conjunts de convencions
i expectatives que focalitzen l’atenció
sobre diferents aspectes del text i que
guien el procés de formulació d’hipòtesis
i, per tant, el procés de comprensió oral i
escrita.
EL PROCÉS DE CREACIÓ TAMBÉ QUEDA CONDICIONAT

13.
Per què els gèneres discursius?
• Lectura......escriptura contextualitzada.
• Integren l’alumnat en una comunitat
discursiva: socialització.
• Obliga a fixar-nos en la forma, tant en la
recepció com en la producció.
• Permet el treball amb gèneres discursius
literaris, no literaris ... I de qualsevol àrea.
• Són relativament flexibles.

14.
QUIN ÉS EL NOSTRE REFERENT DE SABER?
COMUNICACIÓ
LLENGUA I LIT (transmissió id +
(transmissió id.) Afectivitat)
ESTUDI DEL SISTEMA:
- PARAULES ESTUDI DELS USOS:
-ENUNCIATS -TEXTOS REALS,
- TEXTOS ? -GÈNERES DISCURSIUS
COMPETÈNCIA COMPETÈNCIA
LING I LIT COMUNICATIVA
CORRECCIÓ
EFICÀCIA

15.
QUIN ÉS EL NOSTRE REFERENT DE SABER?
COMUNICACIÓ
LLEN I LIT (transmissió id +
Afectivitat+
raonament)
ESTUDI DELS USOS: ESTUDI DEL SISTEMA
-TEXTOS REALS,
-GÈNERES DISCURSIUS
COMPETÈNCIA COMPETÈNCIA EFICÀCIA
COMUNICATIVA LING i LIT
CORRECCIÓ

16.
Dolz, Gagnon (2008: 180)
Ens interessem en els gèneres com a objectes
d’ensenyament i aprenentatge de la
producció escrita i oral, partint del postulat
que són les pràctiques de llenguatge
significatives, socialment reconegudes , les
que han d’orientar l’ensenyament.

17.
Seqüència didàctica
GÈNERE DISCURSIU
Contextualizació Descontextualizació Recontextualizació
Anticipació desenvolupament síntesi
ACTIVITATS TASCA
DE LECTURA INSTRUCCIONS
Objectiu
central -Comprensió
PLAN.
-forma
FORMA TEXT 1
REPTE [AVALUACIÓ]
COMUNICATIU TEXT 2
ACTIVITATS
ACTIVITATS
….
D’EXERCITACIÓ
D’EXERCITACIÓ
DIFUSIÓ
--Aspectes lingüístics,
Aspectes lingüístics,
discursius en els quals es
discursius en els quals es
vol incidir
vol incidir

18.
Descripció d’un espai
• L’estructura del text (enquadrament inicial-
trajecte-enquadrament final)
• L’ús de vocabulari específic (olors/sons…)
• L’adjectivació
• Les enumeracions
• Ús de connectors per a organitzar l’espai
• Els verbs atributius i la seva ortografia

19.
Entrevista formal
• Formulació preguntes directes i indirectes
• L’ús dels signes de puntuació en les preguntes
• Les parts de l’entrevista: la redacció del
titular, la distribució del contingut i la funció
de la imatge
• L’ortografia dels mots interrogatius
• La cortesia: l’ús del vostè

20.
Novel·la de terror
• L’adjectivació
• La dilació del relat a través d’explicacions
• L’ús expressiu dels signes de puntuació
• L’ambientació mitjançant el vocabulari
meteorològic i acústic
• La progressió temporal

21.
Recital poètic
• La sonoritat de la rima: relació entre fonètica i
ortografia
• La separació sil·làbica.
• El ritme i l’entonació
• La densificació del text a través dels camps
semàntics

22.
3. Com són les activitats de lectura?
• Destinades a la comprensió del contingut
• Destinades a l’observació dels aspectes
formals tot relacionant-los amb la seva funció
comunicativa
• Destinades a la reflexió metalingüística

23.
Abast de les preguntes de comprensió lectora
1. La resposta es troba en un lloc 3. La resposta suposa comprendre
puntual i concret del text. diversos paràgrafs o globalment el text.
2. La resposta suposa comprendre
diverses idees d’un paràgraf.
4. La resposta implica relacionar el text
amb els coneixements propis.

24.
VALOR AFEGIT

25.
Exemple exercici d’entrevista
Exercici 3
El paper de l’entrevistador és fonamental per
aconseguir una bona informació. Per aconseguir-
ho ha de fer preguntes, però també ha de ser àgil
per reaccionar segons el que diu l’entrevistat.
a.Copia a continuació cinc de les preguntes
que creus que l’entrevistador portava
preparades abans de començar les preguntes.

26.
Exemple exercici d’entrevista
b. Ara fixem-nos en la resta d’intervencions de l’entrevistador.
1. Copia dues intervencions en les quals intenti crear empatia
amb l’entrevistat.
-
2. Copia dues intervencions en les quals busqui que
l’entrevistat ampliï una de les informacions que ha donat.
-
3. Copia una intervenció en la qual demani una justificació del
que ha dit.
-
4. Copia una intervenció en la qual quedi clar que
l’entrevistadorés un bon observador.
-

27.
Exemple recursos del terror
- El fragment que has llegit forma part d’un diari
personal i, per tant, està escrit en primera
persona. Copia cinc frases en les quals es faci
palès l’opinió del protagonista o el seu estat
d’ànim.
- Rellegeix el paràgraf que comença “A mesura que
es feia fosc...” i fes una llista dels elements de la
natura que contribueixen a generar una sensació
d’inquietud.

28.
Exemple recursos del terror
- En aquest mateix fragment s’observa el punt
de vista del protagonista en la manera com
veu algunes de les coses que apareixen al
camí. Escriu tres frases o expressions on es
vegi clarament aquest punt de vista
subjectiu.

29.
Preparació recitació/traducció
visual
• http://blocs.xtec.cat/frac/files/2008/04/a9_au
la165.pdf

30.
4. Com són les activitats d’escriptura?
• INSTRUCCIONS COMPLEXES QUE RECULLEN
LA FORMA TREBALLADA
• Planificació de la documentació i dels
elements formals
• Revisió/avaluació a través d’instruments
diversos
• Reescriptura
• Difusió
ACONSEGUIR TEXTOS MÉS DENSOS ACONSEGUIR QUE ELS
MENYS IMPROVISATS CONEIXEMENTS DE LLENGUA
MENYS “ORALS” S’ACTIVIN EN ELS TEXTOS

31.
Descripció del carrer
Instrucció
Escriu un text d’un mínim de 20 línies fent una descripció del
carrer o plaça on vius.
Cal que paris atenció als aspectes següents:
a) Posa un títol de l’estil:
Carrer..........................., ......................................................
b) Fes servir un mínim de 10 adjectius. Subratlla’ls per tal de
fer-los més visibles.
c) Fes servir, com a mínim, dues enumeracions.
d) Utilitza el vocabulari urbà i el relatiu a sons i olors que s’ha
treballat al llarg de la unitat didàctica.
e) Para especial atenció a la correcció lingüística.

32.
Indicacions entrevista
Exercici 4: Un cop que us heu documentat sobre la llengua, podeu preparar el
qüestionari de l’entrevista. Recordeu que heu de pensar molt bé què voleu
saber abans de redactar les preguntes de l’entrevista.
Tot i que podeu fer les preguntes que us semblin adequades, us proposem
algunes idees:
•saber si fa servir sovint aquesta llengua;
•saber què sent quan parla aquesta llengua o quan la sent fora del seu àmbit
territorial;
•conèixer algunes paraules bàsiques (presentació, salutació, agraïments,
fórmules per desitjar sort...):
•conèixer alguna frase feta o refrany que no existeixi en català i saber-ne el
seu ús;
•cantar alguna cançó de bressol;
•saber quina imatge, olor, gust... li ve al cap quan pensa en la seva llengua;

33.
Exemples proposta reescriptura
(novel·la de terror)
• Torna a fixar-te en la descripció del
personatge misteriós i afegeix alguns
adjectius més que accentuïn la seva
personalitat. Recorda que pots atorgar dos
o més adjectius al mateix tret del
personatge:
– Ex. Tenia el rostre pàl·lid i demacrat.

34.
Exemples proposta reescriptura
(novel·la de terror)
• Torna a fixar-te en la seqüència d’ambientació i
afegeix algunes explicacions de detalls
secundaris, de manera que es trigui una mica
més a arribar al clímax de la narració.
• Assegura’t que la presència de tòpics del terror a
la narració és prou densa. Si no ho és, afegeix-ne
alguna més. És possible que hagis de modificar
algun passatge.

35.
Exemple rúbrica
Rúbrica d’un muntatge audiovisual

36.
Punts forts i punts febles
• Coherència amb • Integració dels
l’enfocament coneixements lingüístics
competencial i • Familiarització
comunicatiu progressiva dels
• Flexibilitat aprenents
• Compatibilitat amb el • Relativització del paper
currículum dels controls
• Excel·lència tradicionals

37.
Algunes referències
- Didàctica: http://blocs.xtec.cat/jmrs/
- El miracle de les llengües maternes:
http://apliense.xtec.cat/arc/node/948
- Veamos Poesía:
http://blocs.xtec.cat/frac/files/2008/04/a9_aula165.pdf
- Projecte Eines: http://projecteeines.wordpress.com/
- Los detalles del terror a propósito de Drácula:
http://www.grao.com/revistas/aula/156-el-cine-y-la-
literatura-en-el-aula/los-detalles-del-terror-a-proposito-
de-dracula