Escola de dirigents 2010: Les famíles a l'esplai (conclusions formacions)
Quin tipus de preguntes generen aprenentatges competencials
1. Quins tipus de preguntes generen
aprenentatges competencials?
“Si vols arribar aviat camina sol, però si el
que vols és arribar lluny, camina
acompanyat”
Proverbi massai
3. Què entenem per aprenentatge competencial?
1. Aplicació de coneixements, habilitats i actituds a la
resolució de problemes amb qualitat i eficàcia.
4.
5. ( Font David Vilalta)
És una aula on…
PENSA
•Ens fem preguntes?
•L’actualitat entra a l’aula?
•Elaborem hipòtesis?
•Imaginem?
•Cultivem la sensibilitat per les ambivalències?
•Construïom explicacions o cerquem respostes absolutes?
•I… amb quina intenció fem tot això?
INTERPRETAR-SE
A UN MATEIX I
ALS ATRES
ACTUA
•Fem conjetures?
•Cerquem evidències?
•Observem, anotem, analitzem, i interpretem dades?
•Cerquem informació, la contextualitzem, la
contrastem?
•Experimentem, provem, cerquem alternatives?
•Argumentem?
•Fem pràctiques crítiques amb textos?
COMUNICA
•Conversem mentre investiguem?
•Contrastem idees, informacions, maneres de
fer?
•Utilitzem diferents maneres de
representació?
•Quan parlem sobre el món escrivim,
dibuixem, llegim, usem el cos, fem
maquetes…?
•Convidem persones a l’aula?
•Parlem sobre el que fem i sentim?
•Obrim canals diferents a la paraula?
6. Què hauríem de tenir en compte?
• Planificar les activitats en funció dels objectius
d’aprenentatge.
• Elaborar un producte fruit del treball, que
serveix com evidència d’avaluació en el context
d’avaluació continuada.
• Que les activitats fomentin l’aprenentatge actiu i
el treball autònom de l’alumnat.
7. Font: cesire/cirel
Quin clima/gestió d’aula es fomenta?
• Es comparteixen els objectius i la finalitat de la proposta
de treball, partint d’unes instruccions clares i sintètiques.
• Es reconeix la vàlua personal de cada alumne.
• Les preguntes són obertes i promouen l’interès, la
reflexió i el pensament crític.
• S’afavoreixen els intercanvis per a la construcció del
coneixement individual i col·lectiu.
• Es promou la participació responsable fomentant
l’autonomia de l’alumnat.
8. Com han de ser les activitats per afavorir la construcció
de coneixements? (1)
• Han d’activar coneixements previs per construir-ne de
nous.
• Parteixen d’una situació contextualitzada, pròxima a
l’alumant que les ha d’afrontar.
• La proposta és interessant i creativa i condueix a un
producte final que genera curiositat i interès per la seva
resolució.
• La proposta té en compte l’atenció a la diversitat i la
inclusió. És oberta i permet abordatges, interpretacions,
alternatives o solucions diverses.
9. Com han de ser les activitats per afavorir la construcció
de coneixements? (2)
• Es possibilita que l’alumnat comparteixi el que pensa i el
què aprèn. Afavoreix la seva implicació, la presa de
posicionament, la formulació d’opinions i punts de vista.
• S’inclou varietat de recursos i materials didàctic, en
diferents formats i suports.
• S’inclouen eines variades per a l’avaluació i
autoavaluació del procés i del producte final.
10. Quines preguntes ajuden a construir coneixements?
– Les que són productives (no reproductives del que ja se sap
i no es reponen consultant només la informació d’un llibre).
– Tenen diverses possibilitats de resposta. (No tenen una sola
o única resposta).
– Admeten diferents punts de vista ( el coneixement no és
únic ni objectiu).
– Connecten amb la necessitat d’entendre i donar sentit al
món que ens envolta.
– Han de facilitar la interpretació de la informació per donarli un significat propi ( construcció del coneixement)
12. Què i com
s’ensenya?
• Explica quina diferència hi ha entre temps i
clima.
• Caracteritza quin tipus de vegetació trobem en el
paisatge de muntanya i explica perquè canvia.
• Defineix canvi climàtic.
Quin tipus
d’aprenentatge
afavoreix?
13. . De quin problema tracta aquesta
notícia?
. Què passa?
. On passa?
. Per què passa?
. Quines solucions o alternatives creus
que es podrien prendre per evitar o
pal·liar aquesta situació?
…
15. • Què penseu que passa en aquesta seqüència?
• En quins aspectes us heu fixat?
• Què us crida més l’atenció? Per què?
16. • Com és que el Basiliscus Basiliscus es pot
desplaçar per sobre de l’aigua?
• Cadascú pensa la resposta i l’escriu en un full
pensant que ho ha d’explicar a algú altre.
• Posada en comú en petit grup:
– Compartiu quines idees heu tingut. Argumenteu les
vostres aportacions. Poseu-vos d’acord amb quines
hipòtesis i arguments trieu per explicar a la resta de
companys i companyes.
17. Què pretenem?
• Que s’escoltin els uns als altres.
• Que perdin la por a pensar.
• Que siguin capaços d’expressar amb un
dibuix, esquemes i paraules allò que pensen.
• Adonar-se de la interdependència dels
elements i sistemes.
18. • P: predir
• O: Observar
• E: explicar.
• Anem de la intuïció a la formalització
conceptual.
19. Paper del mestre/a.
• Clau en les devolucions i la manera de
documentar i analitzar el que anem generant:
▫ Com dibuixem quan ens expliquem coses?
▫ Quins textos elaborem?
▫ Com anem passant de les paraules col·loquials a
les científiques? ( ex. Bombolleta- mol·lècula)
20.
21. FORMULACIÓ DE PREGUNTES PER CONSTRUIR
CONEIXEMENT: una manera de començar.
Preguntes que afavoreixen l’aprenentatge
Exemples d’aplicació
Descripció
Com...? On...? Quins...? Quants...? Què passa?
Com passa?
Com es pot encomanar la grip?
D’on surt l’aigua que hi ha al començament del riu?
Explicació causal
Per què...? A causa de què ...? Com és que...?
Per què quan hi ha una passa de grip hi ha nens i nenes
que no es posen malalts?.
Perquè l’aigua del riu és dolça i després quan arriba al mar
és salada?
Comprovació
Com es pot saber...? Com ho saben? Com es
fa...? Es pot demostrar que...? Són possibles els
resultats... en la prova?
Com es pot demostrar que una malaltia és infecciosa?
Com es pot demostrar que l’aigua està formada per O2 i
H2?
Generalització
Què és...? Pertany a tal grup? Quina diferència
hi ha ...? Per que... segons la teoria?
Tenint en compte la resposta immunitària, què passa quan
entra un virus al cos?
Com és que els rius sempre van a parar al mar?
Predicció
Quines conseqüències...? Que pot passar?
Podria ser? Què passarà si...?
Formes verbals de futur o condicionals
Què passaria si utilitzéssim els antibiòtics
descontroladament?
L’aigua es gastarà?
Gestió
Què es pot fer per...? Com es pot resoldre...?
Quines mesures s’haurien de prendre per..
Quines mesures s’haurien de prendre per evitar les morts
infantils per infecció intestinal?
Com van consentir fer les autopistes sense els desaigües
necessaris?
Opinió, valoració
Què en penses? Què és per a tu més
important?
Com t’expliques que les causes de mortalitat infantil a
Àfrica i a Europa siguin tan diferents?
Té raó el Sr.... quan diu....
( font: Montserrat Roca)
22. Una manera de començar!!
• Per a què li serveixen els pulmons a la mà? I el cor al
cervell?
• Si l’aigua no desapareix, estem bevent l’aigua que bevien
els dinosaures?
• Per què quan hi ha una passa de grip hi ha nens i nens
que no es posen malalts?
23. Font: Neus Sanmarti
Per continuar…
• On s’emmgatzema l’aigua a la natura?
• Com canvia d’un magatzem a un altre?
• Què és el que fa possible aquest canvi?
• Què és el que dificulta que aquest canvi sigui
sostenible.
Ser competent no només vol dir ser hàbil en la realització de tasques, sinó ser capaç d’afrontar, a partir dels aprenentatges adquirits, noves tasques que impliquin anar més enllà del que s’ha après.
Ens fem preguntes?
Analitzem i reflexionem a partir de qüestions de l’actualitat.
Observem, experimentem, documentem…
Compartim, conversem, contrastem.
Exemple:
. Elaborar un text instructiu.
. Realitzar un itinerari d’una sortida que ens ha agradat perqui hi puguin anar altres cursos o bé les famílies. Ho pengem al blog.
. Ho podem relacionar amb llengua i matemàtiques. Calcular distàncies, fer pressupost de les despeses de gasolina o tren, o bus.
. Maneres diferents de presentar-ho. Comunicar-ho.
. Es dedica temps a l’inici i durant la proposta per compartir els objectius d’aprenentatge i també per explicar què s’espera que faci l’alumnat.
. El clima i l’ambient de treball afavoreix el reconeixement individual de cada membre del grup classe. Aquest “clima” s’ha creat intencionadament. No ésfruit de l’atzar
. El/la mestre/a com a expert dins el grup intervé amb preguntes (majoritàriament obertes) intencionades que actuen com a bastida perquè l’alumnat reflexioni i posi en funcionament totes les habilitats cognitives a l’abst, sempre deixant temps perqupe l’alumnat pensi i respongui.
. L’ambient, creat intencionadament, afavoreix el trebal en col·laboració.
. La participació activa de l’alumnat és un dels pilars de la proposta. L’alumnat pren decisions respecte a la resolució de les tasques i el seu procés d’aprenentatge
. La proposta contempla de forma explícita activitats d’activació dels coneixements que l’alumnat té sobre el tema. Aquests coneixements s’organitzen de manera col·lectiva i són el punt de partida de la proposta.
. L’alumnat té l’oportunitat d’establir connexions a partir d’activitats interdisciplinàries que relacionen diverses disciplines.
. Les activitats estan entrellaçades i condueixen a un producte amb entitat pròpia. El contingut és motivador.
. Les activitats ajuden l’alumnat a desenvolupar les competències lingüístiques i per tant hi ha equilibri pel que fa a les 5 destreses comunicatives/lingüístiques: parlar, interactuar, escriure, escoltar, llegir.
Exemple:
. Què és per voslres descriure? Com podem fer una bona descripció? Per què ens pot ser útil?
. Fem descripcions segons finalitat:
. Com descriuria la pluja un poeta/poetessa?
. I un pintor?
. I un biòleg?
. Què us sembla que hem de fer per realitzr unabona descripció? ( BASE D’ORIENACIÓ)
.Les activitats que es proposen demanen que l’alumnat activi processos cog nitius que vagin des del nivell de comprensio fins al nivell d’avaluació i creació.
. S’inclouen tasques atenenet a les iltel·ligències múltiples i els diferents estils i ritmes d’aprenentatge, perqupe l’alumnat demostri el que ha après de diferents maneres. Les activitats inclouen ajudes. Aquests suports són explícits i s’incorporen a la mateixa activitat.
. En la planificació de les tasques s’han previst situacions d’intercanvi perquè l’alumnat verbalitzi el que pensa i el que està aprenent.
. Tant en la presentació de les activitats com en la seva compleció s’utilitzen diverses fonts, eines i formats que ofereixen oportunitats per cercar, analitzar, interpretar, avaluar i presentar la informació tenint en compte un ventall ampli de pròposits.
. Es comparteixen els criteris d’avalaució amb l’alumnat, perquè aquest m’esdevingui un agent actiu. La proposta incorpora tasques d’avalaució individual, entre iguals i d’autoavalauciño que afavoreixen la regulaciño del procñes d’aprenentatge.
Podem enriquir les activitats que fem introduint petits canvis:
. En el plantejament de les preguntes.
. En la metodologia o estratègies que utilitzem.
. En la contextualització ( en base a una situació o problema quotidiana o de l’actualitat.
. Inrorduint imatges de suport.
Propostes diverses que tenen en comú:
. El paper actiu de l’aprenent.
. L’anàlisi i la reflexió des dels coneixements previs per construir-ne de nous.
. La cerca d’informació.
. Resoldre situcions i/o aspectes contextualitzats.
Preguntes reproductives.
Treball dels conceptes abans presentats però de manra contextualitzada, partir d’una notícia acutal i que implica activar els coneixements previs de cadascú i reflexionar a partir del que s’ha treballat a l’aula.
Anoteu també els aspectes dels que esteu molt segurs i dels que us han sorgit dubtes o han creat controversia en el grup.
Preguntes que serveixen per plantejar el problema, com a motivació inicial.
Preguntes per a construir coneixement sobre el cicle de l’aigua.
Aquest plantejament comporta canvis metodològics que afavoreixin la cerca d’informació a partir de criteris, l’anàlisi i la reflexió, contrastar les opinions i reflexions de cadascú.
