Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×

"Millorar la lectura" Enric Queralt CRP_VOII 01.03.2012

Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Cargando en…3
×

Eche un vistazo a continuación

1 de 355 Anuncio

"Millorar la lectura" Enric Queralt CRP_VOII 01.03.2012

Descargar para leer sin conexión

"Millorar la lectura"
Presentació del senyor Enric Queralt i Catà del dia 1 de març del 2012 a l'auditori de l'escola Sant Gervasi de Mollet. Organitzada per el Centre de Recursos Pedagògics del Vallès Oriental II, Montmeló.

"Millorar la lectura"
Presentació del senyor Enric Queralt i Catà del dia 1 de març del 2012 a l'auditori de l'escola Sant Gervasi de Mollet. Organitzada per el Centre de Recursos Pedagògics del Vallès Oriental II, Montmeló.

Anuncio
Anuncio

Más Contenido Relacionado

Anuncio

Más reciente (20)

Anuncio

"Millorar la lectura" Enric Queralt CRP_VOII 01.03.2012

  1. 1. Per què? És possible? Com? El Periodico 21.12.2010 Millorar la lectura Enric Queralt i Catà 01/03/2012 - EQC -/ Mollet del Vallès, 1 de març de12012
  2. 2. “mestre” escolaritat obligatòria http://www.uh.edu/engines/timesroman&durer.jpg “escola” minúscules 01/03/2012 - EQC -/ 2
  3. 3. penseu, només, en els vostres alumnes i en els vostres mestres, per favor mestres 01/03/2012 - EQC -/ 3
  4. 4. us parlaré de 6 coses: . de si ÉS POSSIBLE millorar . de COM ho tenim això del llegir . d’aprendre a llegir AVUI . de què vol dir ser COMPETENT llegint . de què diu la llei . de per on passa el CAMÍ de la MILLORA a parer meu, és clar! 01/03/2012 - EQC -/ 4
  5. 5. és possible millorar? 01/03/2012 - EQC -/ 5
  6. 6. http://www.fidemconsultores.com/Imagenes/img_Frases_Alicia.jpeg doncs, malament rai! - em podria dir quin és el camí que he de prendre? - va demanar l’Alícia - això depèn d’on vols anar -va respondre el gat. - és que no sé on vull anar. 01/03/2012 - llavors, tant se -val quin camí prenguis. EQC -/ 6 Carroll, L. Alícia al País de les Meravelles
  7. 7. (1995) la coherència pedagògica és un dels factors que permeten explicar l’èxit acadèmic de les institucions educatives. 01/03/2012 - EQC -/ 7
  8. 8. a PISA 2000 es va veure que… (OCDE, 2002b) …el vincle entre CL i implicació en lectura és més gran que no pas el vincle entre CL i situació socioeconòmica 01/03/2012 - EQC -/ 8
  9. 9. és a dir… per aprendre a llegir bé és més determinant l’actitud que hi té l’alumne que no pas la seva procedència social, cultural i econòmica 01/03/2012 - EQC -/ 9
  10. 10. el “saber llegir bé” té molt d’actitud els sermons hi poden fer poc! 01/03/2012 - EQC -/ 10
  11. 11. i a PISA 2009 que hi ha escoles que aconsegueixen implicar l’alumnat en la lectura: . rellevància (llegeixen coses amb sentit) . suport a l’autonomia (poden decidir) . interacció social (es llegeix junts i es parla del llegit) . oportunitats per llegir (hi ha temps i entorns de lectura) 01/03/2012 - EQC -/ 11
  12. 12. mateixa zona geogràfica i econòmica diferències de prop de 30 punts (sector econ. mitjà) diferències de > 16 punts (sector econòmic baix) 01/03/2012 - EQC -/ 12
  13. 13. el meu cicle el meu departament EE La meva Ella La La meva especialita meva NOSTRA Elmeu matèria meu t classe la meva escola cicle departament la meva especialitat etapa els meus alumnes la meva classe el treball en equip, professional i rigorós, esdevé imprescindible per millorar els nivells de competència 01/03/2012 lectora de l’alumnat - EQC -/ 13
  14. 14. per tant,... és possible la millora? ho és MOLT! 01/03/2012 - EQC -/ 14
  15. 15. seguim... . millorar és MOLT possible . COM ho tenim això del llegir . aprendre a llegir AVUI . què vol dir ser COMPETENT llegint . què diu el marc legal . per on passa el CAMÍ de la MILLORA 01/03/2012 - EQC -/ 15
  16. 16. -1 1 2 3 4 1 12 24 35 23 1 19 27 33 18 1 18 24 29 21 http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2010/12/07/14/08/786f1a6a-251a-4598-89d0-5f26880b8fd5.pdf 01/03/2012 - EQC -/ 16
  17. 17. el “llegir” de PISA 2009 . recuperar informació . formar-se una comprensió general del text . desenvolupar una interpretació . reflexionar i avaluar el contingut d’un text . reflexionar i avaluar la forma d’un text 01/03/2012 - EQC -/ 17
  18. 18. requeriments de CL (no equiparables als de PISA) 1. comprensió global : considerar el text com un tot, identificar idea principal o general del text 2. obtenció d’informació literal: localitzar i extreure informació concreta (atenció de parts o fragments del text) “aquí punxem” 3. interpretació del significat : capacitat de realitzar inferències i extreure informació no explícita 4. reflexió i valoració: reflexió crítica sobre les qualitats del text quan a la utilitat i rellevància de la informació 01/03/2012 - EQC -/ 18
  19. 19. Competència lectora Aquí punxen! Ús dels Ús del contingut coneixements del text externs al text Accedir Integrar Reflexionar Obtenir Interpretar Valorar Desenvolupar Reflexionar Reflexionar i Obtenir Elaborar una i valorar el valorar la una comprensió informació interpretació contingut forma del text global 01/03/2012 - EQC -/ 19 PISA 2009 Felipe Zayas
  20. 20. La vostra avaluació externa de CL... diu el mateix ? 01/03/2012 - EQC -/ 20
  21. 21. tenim massa alumnes que només sobretot, saben extreure informació caminen de puntetes pels textos 01/03/2012 - EQC -/ 21
  22. 22. per què? hi ha tres raons determinants... 01/03/2012 - EQC -/ 22
  23. 23. a educació primària... Medi natural 5è EP Medi social 6è EP les preguntes més habituals dels llibres 01/03/2012 - EQC -/ 23
  24. 24. literals i tancades què és...? com es diu...? quant mesura...? 01/03/2012 - EQC -/ 24
  25. 25. i a educació secundària poques vegades... en què s’assembla... en què es diferencia... com es pot saber... es pot demostrar que... com podria comprovar... què podria passar... què es pot fer per... que serà el més important... 01/03/2012 - EQC -/ 25
  26. 26. PIRLS 2006 PISA 2009 ⋅ només el 5% dels escolars estan en els nivells més alts de resultats (8% de mitjana de l'OCDE). “Espanya és l'últim estat d'Europa en millors estudiants”. ⋅ la diferència de resultats entre els estudiants nadius i els nouvinguts és de 83 punts en CL EL PERIÓDICO. 09.12.10 01/03/2012 - EQC -/ 26
  27. 27. alumnat estranger: quasi duplica les puntuacions a la franja baixa mitjana mitjana catalana estrangers català 28,6% 43,8% castellà 32,8% 47,3% matemàtiques 21,7% 42% 01/03/2012 - EQC -/ 27
  28. 28. 08.03.2010 . l’alumnat nouvingut duplica l’índex de fracàs escolar . a l’ESO, el triplica . 2007-2008: 312 alumnes marroquins accedeixen a 2008 la universitat, d’un total de 142.000 01/03/2012 - EQC -/ 28
  29. 29. no ens passa, només, a nosaltres... Thomas i Collier (USA, 1997) . arribats entre els 8-11 anys (amb 2-5 anys d’escolarització prèvia en L1) triguen entre 5 i 7 anys a equiparar-se als nadius d’L2. . arribats abans dels 8 anys, triguen entre 7 i 10 anys a fer el procés d’equiparació . arribats després dels 12 anys (amb bona escolarització en L1) mai ho aconsegueixen. aconsegueixen 01/03/2012 - EQC -/ 29
  30. 30. per què? tenen una dificultat afegida, molt gran... a l’escola es parla i s’escriu de coses que “no hi són” 01/03/2012 - EQC -/ 30
  31. 31. això només és al cap, del mestre! cap mestre 01/03/2012 - EQC -/ 31
  32. 32. habilitats bàsiques de competència cognitiva comunicació i acadèmica de la interpersonal (BICS) llengua (CALP) 1-2 anys + de 5 anys . conversa cara a cara . interacció limitada . aquí i ara . més abstracte, més distant . contingut familiar en el temps i l’espai . vocubulari més freqüent . menys contingut familiar . molt contextualitzat . vocabulari menys freqüent . ambient distès . descontextualitzat . ambient més exigent 01/03/2012 - EQC -/ Elisabeth Coelho 32
  33. 33. una demanda com... explica el que veus en aquesta il·lustració 01/03/2012 - EQC -/ 33
  34. 34. és de CALP, seria necessària una intervenció CALP docent de guia i d’acompanyament per arribar a aconseguir una producció ajustada a la demanda 01/03/2012 - EQC -/ 34
  35. 35. aprenent competent cap el nivell del parlant inicial nadiu de la mateixa edat anys 0 1 2 3 4 5+ BICS CALP habilitats bàsiques de competència cognitiva comunicació interpersonal i acadèmica en L2 01/03/2012 - EQC -/ 35
  36. 36. Poc exigent cognitivament B Context i I A C Context i suport màxim C suport reduït S B D C A L P Exigent cognitivament 01/03/2012 - EQC -/ Jim Cummins 36
  37. 37. i la tercera... 01/03/2012 - EQC -/ 37
  38. 38. informe TALIS OCDE Rafael Feito /Complutense de Madrid enquesta 70.000 prof. de 23 països “espanya és un dels països en què el professorat practica més la docència basada en la transmissió directa", és a dir, en la qual el professor parla i l’alumne escolta i aprèn”. O no!! 01/03/2012 - EQC -/ 38
  39. 39. com es parla a les aules? discurs més habitual: l’expositiu, docent interpel.la iniciativa MESTRE ALUMNE respon a la fa la síntesi de demanda del “l’explicació” professor 01/03/2012 - EQC -/ 39 R. Canals, 2008
  40. 40. mestre/a ? 01/03/2012 - EQC -/ Adaptació de Noguerol, 2008 40
  41. 41. és un model basat en una premisa molt qüestionada Ferran Ruiz “Por una transformación del diseño escolar”. Escuela, núm. 3777 -21/02/2008 01/03/2012 - EQC -/ 41
  42. 42. no s’aprèn només pel fet el mestre “expliqui” http://blocs.xtec.cat/ceipjpalacin/files/2008/01/somdereforc.jpg 01/03/2012 - EQC -/ 42
  43. 43. nivell d’activitat / nivell d’aprenentatge % de record al cap de 15 dies si s’escolta 5% si es llegeix 10 % si s’escolta i es veu 20 % si hi ha una demostració 30 % si es discuteix i es debat 50 % si es fa (resolució problema) 75 % si s’explica a un altre 90 % 01/03/2012 - EQC -/ 43 National Training Laboratories Institute, Bethel, Maine, USA. Adap. Roser Canals
  44. 44. 28.02.2012 / 22:45 acceptaríeu una sanitat com fa vint anys? medical research education research 718.000.000 1.610.000.000 01/03/2012 ? - EQC -/ 44
  45. 45. per tant, som aquí... 01/03/2012 - EQC -/ 45
  46. 46. és un bon grup, es porten “molt bé” (?) 01/03/2012 - EQC -/ 46
  47. 47. quan bufa el vent del canvi... hi ha qui construeix murs i hi ha qui construeix molins de vent. Proverbi xinès 01/03/2012 - EQC -/ 47
  48. 48. seguim... . millorar és MOLT possible . COM ho tenim això del llegir . aprendre a llegir AVUI . què vol dir ser COMPETENT llegint . què diu el marc legal . per on passa el CAMÍ de la MILLORA 01/03/2012 - EQC -/ 48
  49. 49. aprendre a llegir, avui 01/03/2012 - EQC -/ 49
  50. 50. fa vint anys, les habilitats de CL que es anys necessitaven per al creixement individual, la participació econòmica i la ciutadania eren diferents a les que esperem avui dia; i, amb tota probabilitat, el que s'espera avui seran diferents de les d'aquí a vint anys. 01/03/2012 - EQC -/ 50
  51. 51. llegir, avui, bastant més que dir les lletres comprendre i emprar els textos escrits i a reflexionar-hi i implicar-s’hi per assolir els objectius propis, desenvolupar el coneixement i el potencial de cadascú i participar en la societat. (PISA, 2009)
  52. 52. “el llegir” de PISA 2009 ho recordeu, no?: . recuperació d’informació . formació d’una comprensió general . desenvolupament d’una interpretació . reflexió i avaluació del contingut d’un text . reflexió i avaluació de la forma d’un text 01/03/2012 - EQC -/ 52
  53. 53. PISA 2009: procedència dels textos: . àmbit personal (28%) . àmbit públic (28%) i a l’escola? . àmbit educatiu (28) . àmbit ocupacional (16%) 01/03/2012 - EQC -/ 53
  54. 54. cal aprendre a llegir (amb) la realitat neucat/inuncat 01/03/2012 - EQC -/ 54
  55. 55. les noies ho saben? 1 de cada 4 de dones ha patit violència masclista La Vanguardia 11 de juny de 2010 8 de cada 10 no denuncien l’agressor 01/03/2012 - EQC -/ 55
  56. 56. propaganda? .quina és la tasca principal que fa la fundació “AFFINITY”? .aneu al seu lloc Web i informeu-vos sobre aquesta Fundació .demà presenteu un informe sobre el seu contingut i estructura 01/03/2012 - EQC -/ 56
  57. 57. i també amb pressupostos!! 01/03/2012 - EQC -/ 57
  58. 58. lectura crítica “critical literacy” mestre, ho he llegit al diari i ho han dit a la “tele” i què ? 01/03/2012 - EQC -/ 58
  59. 59. adonar-se’n ha de formar part d’aprendre i ensenyar a llegir, avui cap a on “em vol portar?” enquest@ 11.03.2010 creu que el govern podia haver gestionat millor el caos de la nevada? creu que el govern va gestionar adequadament les conseqüències de la nevada? 01/03/2012 - EQC -/ 59
  60. 60. “immigrant pega adolescent” el mateix dia, en un altre diari, la mateixa notícia es publica amb aquest titular: “dona canadenca pega cap rapat” Cassany 1999 01/03/2012 - EQC -/ 60
  61. 61. saber llegir AVUI, i ensenyar-ne, ha d’incloure treballar el “qui hi ha al darrere”? per què les portades del mateix dia són diferents? 01/03/2012 - EQC -/ 61
  62. 62. LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d’educació quant de temps, cada setmana, llegiu premsa? Article 52 currículum i) capacitar els alumnes per a l’anàlisi crítica dels mitjans de comunicació i de l’ús de les noves tecnologies. 01/03/2012 - EQC -/ 62
  63. 63. Ciències de la Naturalesa Decret 143/2007 p. 85-99 01/03/2012 - EQC -/ 63
  64. 64. Cercar i seleccionar informació sobre temes científics, utilitzant diferents mitjans i fonts, valorar-la críticament i emprar-la per orientar i fonamentar les pròpies opinions i actuacions. Cerca de dades en diferents fonts i anàlisi crítica de la informació trobada. Lectura crítica de textos amb contingut científic, obtinguts de fonts diverses. Per investigar els problemes, obtenir dades i reconèixer evidències Cerca de dades en diferents fonts a partir d’identificar paraules clau i anàlisi crítica de la informació trobada. Per transferir el nou coneixement a la interpretació d’altres fenòmens i a l’actuació conseqüent i responsable Lectura crítica de textos que mostrin aplicacions dels coneixements apresos i la seva interpretació. Lectura crítica de textos amb contingut científic, obtinguts de fonts diverses. Lectura de recerques fetes per altres (per exemple, en altres èpoques històriques) i anàlisi crítica dels procediments emprats per a la recollida de dades i de les evidències que es mostren. Cercar informació, avaluar-la críticament i prendre decisions justificades sobre alguns casos dels efectes de l’activitat humana en el medi: contaminació, desertificació, afebliment de-/la capa d’ozó i producció i gestió 01/03/2012 - EQC 64 dels residus.
  65. 65. perquè resulta que... no es pot anar per aquest món sense saber llegir bé! 01/03/2012 - EQC -/ 65
  66. 66. és un dret ineludible d’una ciutadania democràtica l’assoliment de la CL ...no només constitueix el fonament de l’adquisició d'altres matèries del sistema educatiu, sinó que també és un prerequisit per participar amb èxit en la majoria d’àmbits de la vida adulta (Cunningham i Stanovich, 1998; Smith et al., 2000) 01/03/2012 - EQC -/ 66
  67. 67. cal saber llegir molt bé! per què ? perquè és un dret ineludible d’una ciutadania democràtica 01/03/2012 - EQC -/ 67
  68. 68. un DRET BÀSIC!!! de TOT l’alumnat (en 13 anys d’escola!) 01/03/2012 - EQC -/ 68
  69. 69. l’alumne que no en sàpiga... . no se’n sortirà a la nostra escola. . no es graduarà. . veurà molt limitades les possibilitats laborals. laborals . més, si és una noia. . dificultats per desenvolupar-se com a ciutadà i exercir els seus drets. drets Holloway (1999), les habilitats lectores són fonamentals 01/03/2012 per a l'èxit acadèmic. Olson (1977a; 1977b) - EQC -/ 69
  70. 70. professionalment, no ens hi hauríem de resignar! 01.02.2012 “señoras y señores diputados, comenzaré mi intervención ………………………… …prácticamente la mitad de los activos menores de 25 años está en el paro (48.56%). Casi el 60% de esos parados no ha superado en su formación la primera etapa de la educación secundaria”. 01/03/2012 - EQC -/ 70
  71. 71. 01/03/2012 - EQC -/ 71
  72. 72. un dèficit en competència lectora és una... porta d’entrada a l’exclusió social 01/03/2012 - EQC -/ 72
  73. 73. fem números... .hi ha 165 dies/curs per treballar la lectura .hi ha alumnes que en tenen 200 més, a l’any .2.400 més que els seus companys, en 13 anys “ELLS”, NOMÉS, TENEN L’ESCOLA 01/03/2012 - EQC -/ 73
  74. 74. seguim... . millorar és MOLT possible . COM ho tenim això del llegir . aprendre a llegir AVUI . què vol dir ser COMPETENT llegint . què diu el marc legal . per on passa el CAMÍ de la MILLORA 01/03/2012 - EQC -/ 74
  75. 75. competència lectora, avui 01/03/2012 - EQC -/ 75
  76. 76. competència lectora bastant més que dir les lletres!! comprendre i emprar els textos escrits i a reflexionar-hi i implicar-s’hi per assolir els objectius propis, desenvolupar el coneixement i el potencial de cadascú i participar en la societat. (PISA, 2009)
  77. 77. competència lectora, només escolar? PISA 2009: procedència dels textos . àmbit personal (28%) . àmbit públic (28%) . àmbit educatiu (28%) a l’escola també? . àmbit ocupacional (16%) 01/03/2012 - EQC -/ 77
  78. 78. un lector competent té la capacitat d’utilitzar alhora diversos coneixements i habilitats relacionats amb la lectura per resoldre situacions de la vida personal, escolar i, més tard, laboral 01/03/2012 - EQC -/ 78
  79. 79. per obtenir informació precisa per informar-se, en general se per gaudir per estudiar i aprendre per fer-ho davant d’algú per revisar i millorar els seus escrits per seguir instruccions i actuar per crear i dissenyar per prendre decisions 01/03/2012 - EQC -/ 79
  80. 80. per desenvolupar competència lectora cal... funcionalitat aplicar-la a situacions personals o socials rellevants autonomia per decidir què, quan i com llegir integració aplicar-la a continguts de naturalesa i àrees diverses 01/03/2012 - EQC -/ 80
  81. 81. quant val el menjar d’una família per una setmana? i una equipació de bàsquet per a l’equip de l’escola? quant valen els llibres de la biblioteca d’aula? pensió mínima PIRMI subsidi d’atur 01/03/2012 - EQC -/ 81
  82. 82. però sobretot han de ser competents llegint no només llibres perquè els vostres alumnes són... 01/03/2012 - EQC -/ 82
  83. 83. nadius digitals, nosaltres no!! racocatala.cat http://humor.desvariandoando.com/2011/09/amor-moderno.html 01/03/2012 - EQC -/ 83
  84. 84. quan acabin l’escolarització, la major part de lectures les faran a internet des 2005, més de mil milions de persones (1/6 població mundial) llegeixen textos en línia (International Telecommunications Union, 2007). 01/03/2012 - EQC -/ 84
  85. 85. ells viuen, pensen, senten i creixen aquí http://desiiitac.wordpress.com/2009/12/09/tercer-seminari-2-12-09/ 01/03/2012 - EQC -/ 85 85
  86. 86. nosaltres, som nadius automobilístics dymee.com 01/03/2012 - EQC -/ 86
  87. 87. era immigrant automobilístic!! coac.net miradadepueblana.blogspot.com 01/03/2012 - EQC -/ 87
  88. 88. els nadius digitals... sobretot, llegeixen en pantalles! és el mateix? 01/03/2012 - EQC -/ 88
  89. 89. 01/03/2012 - EQC -/ 89 01/03/2012 89
  90. 90. diàleg text/lector reequilibrat a favor del lector. “textos” amb altres recursos informatius: so i imatge. 01/03/2012 - EQC -/ 90
  91. 91. lectura “tallada” sovint, es llegeix simultàniament fonts diverses. textos amb graus de llibertat més elevats en els processos de construcció de significats. 01/03/2012 - EQC -/ 91
  92. 92. exploració lliure de vincles entre diferents unitats textuals. no es pot parlar de text, ni d’autor originals 01/03/2012 - EQC -/ 92
  93. 93. la multisensorialitat preval sobre l’abstracte i el simbòlic. emocions molt més presents, racionalitat en un segon terme. 01/03/2012 - EQC -/ 93
  94. 94. quin % de lectura fan a la xarxa? 01/03/2012 - EQC -/ 94
  95. 95. què els permetrà ser competents llegint? 01/03/2012 - EQC -/ 95
  96. 96. saber llegir relacions grafia-so (EI/CI) reconeixement de paraules saber llegir per aprendre (CM/CS/ESO) treball de frase (EP/ESO) competència informacional idees i relació entre idees lectura d’estudi maneres de llegir (propòsits) estructura dels textos estratègies de comprensió llegir per gust
  97. 97. 2 els experts E. Sánchez Miguel ...si no s’automatitzen aquestes operacions s’haurà de pensar per llegir i no es podrà www.leer.es pensar en el que es llegeix” . percepció . desenvolupament de la consciència fonològica . correspondència grafia/fonema . comprensió de les paraules . comprensió de les relacions entre les paraules (frase) 01/03/2012 - EQC -/ 97 SÁNCHEZ MIGUEL ,E. (1999: Los textos expositivos: estrategias para mejorar su comprensión. Madris. Ed. Santillana
  98. 98. pensar en el QUÈ és llegeix saber llegir relacions grafia-so (EI/CI) reconeixement de paraules saber llegir per aprendre (CM/CS/ESO) treball de frase (EP/ESO) competència informacional idees i relació entre idees lectura d’estudi maneres de llegir (propòsits) estructura dels textos estratègies de comprensió llegir per gust
  99. 99. sabran llegir... EI/CI percepció visual, consciència fonològica relacions grafia-so reconeixement de paraules treball de frase EP/ESO idees i relació entre idees maneres de llegir (propòsits) estructura dels textos estratègies de comprensió 01/03/2012 - EQC -/ 99
  100. 100. lector lector propòsit text 01/03/2012 - EQC -/ 100
  101. 101. com reconeix els mots?
  102. 102. ANAPTÒTIC MIRABOLANER SAFÀVIT 01/03/2012 - EQC -/ 102
  103. 103. MERAVELLOSAMENT ARNOLD SCHWARZENEGGER JERÀRQUICAMENT 01/03/2012 - EQC -/ 103
  104. 104. reconeix els mots per una doble via via via fonològica lèxica M. Coltheart (1978)
  105. 105. no llegim lletra a lletra “Sicompteuambmitjansalvostrecentreusreco E lre ivate nirumpa perin portan tenla conces manemquefeuserviraparellsperenregistrarimat siode vi lesno vesvaconce dircar tesdepo blament re i alat otes lesz ones defron ter gesisoperqueusajudaranaferunavaluacióméso adels gransdom i nisfeu dals. bjectivadelquèhapassatalaula”. 01/03/2012 - EQC -/ 105
  106. 106. cal treballar la via lèxica, també! Lle_ir un _ext q_e li m_nquen al_unes llet_es. Llegir palesrau que nente les silbesla desornadedes. Llergi parausle que tenne lleters desodernades Ll egir pa raules tal la des o malta lla des Llegir paràgrafs que els ______ alguna paraula. Llegir parauls que tene les síl·laes incopletes 01/03/2012 - EQC -/ 106
  107. 107. el dit!
  108. 108. és només una qüestió de lèxic? 01/03/2012 - EQC -/ 108
  109. 109. ! “Sgeons un etsdui d’nua uiventrsiat agnlsea, no ipmotra l’odrre en el qaul les llteers etsan ersciets, l’úicna csoa ipormtnat és que la pmrirea i l’útlmia lltera etsiugin ecsriets en la psioció cocrrtea. La rstea peodn etsar ttaolmnet dsedoredanes i tot i axií pordàs lliegr snese pobrleems. Axiò és pquerè no lliegm cada lltera per ella metaxia snió que la paarulra és un tot. Pesornamelnt em smelba icrneilbe”. 01/03/2012 - EQC -/ 109
  110. 110. lector lector text propòsit text 01/03/2012 - EQC -/ 110
  111. 111. tura struc macroe http://dueloliterae.blogspot.com el textos contenen idees i tenen estructures internes diverses tura struc mi croe 01/03/2012 superestructura - EQC -/ 111
  112. 112. identificar l’estructura, fonamental per llegir bé estructures informatives narrativa descriptiva problema-solució causa-efecte seqüencial-temporal comparativa 01/03/2012 argumentativa - EQC -/ 112
  113. 113. Estructura comparativa Comparació entre Té 1er element 2on element Té carac carac teríst teríst iques iques S’assemblen en... Es diferencien en... La meva opinió és.../ La conclusió és/... - EQC -/ 01/03/2012 113
  114. 114. estan situats, culturalment, socialment, econòmicament... “vaig entrar a la botiga. en perill gran part de el terratèmol d’Asís posa em vaig fixar en una escultura Giotto. molts delsem serví un l’obra de i un dependent seus frescos refresc.ser vaig oferir 50 euros. tothom se’n poden li irrecuperables. Ruiz Bikandi, 2000 va enriure.
  115. 115. també políticament i ideològica les accions des de l’aire han provocat danys col·laterals Cassany, D. Rere les línies formació pseudocientífica cada diumenge!! per què les dones parlen diferent dels homes? Magazine La Vanguardia, 01/03/2012 - EQC -/ 115
  116. 116. lector propòsit lector propòsit text text 01/03/2012 - EQC -/ 116
  117. 117. com llegeix? característiques text estratègies Llegeix com vol Relectures No subjecta a cap norma No associada a cap tipus Tipologia variada Aturades de text concret de textos en funció dels interessos del Anades i vingudes Totalment individual i lector/a constants silenciosa Sense cap ordre Lectura a salts predefinit Pot prescindir de parts Abandonaments de del text - EQC -/ la lectura 01/03/2012 117
  118. 118. “llegiria” de manera molt diferent per obtenir informació precisa per informar-se, en general se per gaudir per estudiar per fer-ho davant d’un auditori per revisar i millorar un escrit per seguir instruccions i actuar per crear i dissenyar per prendre decisions 01/03/2012 - EQC -/ 118
  119. 119. quan busquem informació llegim d’una manera... característiques exemples de text estratègies premsa diària valor de la tipografia cartelleres diverses capçaleres i seccions molt ràpida guies telefòniques ordenació alfabètica, intervals guies urbanes i de índexs i sumaris selectiva i viatges signes tipogràfics minuciosa diccionaris i enciclopèdies tipus diccionaris i mots guia prescindeix de catàlegs diversos signes convencionals diversos molta informació ofertes comercials localització de mots monografies organitzadors de la temàtiquesEQC -/ - informació 01/03/2012 119
  120. 120. quan hem de seguir instruccions ho fem d’una altra característiques exemples de text estratègies . ⋅ reglaments de jocs activació de molt significativa i i d’esports coneixements previs funcional ⋅ instruccions de muntatge mots organitzadors afavoreix l’autocontrol ⋅ instruccions de de la informació de la comprensió. funcionament signes convencionals ⋅ pràctiques de no es desprecia cap laboratori indicadors tipogràfics informació ⋅ prospectes de medicaments format i estructura exigeix comprensió ⋅ impresos oficials textual absoluta 01/03/2012 - EQC -/ 120
  121. 121. i també quan ens informem característiques exemples de text estratègies no cal saber amb fullejar un llibre lectura en diagonal detall tot el que diu diaris i revistes activació de no estem pressionats cartes comercials de coneixements previs per una cerca propaganda mots clau concreta articles d’opinió desenvolupa la selecció o generació fulletons diversos d’idees principals lectura “crítica” primeres consultes de paper rellevant dels resums “mentals” materials interessos 01/03/2012 - EQC -/ 121
  122. 122. “cal aprendre “maneres de llegir” llegim” de manera molt diferent per obtenir informació precisa per informar-nos, en general nos per gaudir per estudiar per fer-ho davant d’un auditori per revisar i millorar un escrit per seguir instruccions i actuar per crear i dissenyar per prendre decisions 01/03/2012 - EQC -/ 122
  123. 123. lector propòsit lector propòsit text text 01/03/2012 - EQC -/ 123
  124. 124. llegir bé suposa un diàleg entre un text i un lector, regulat per un propòsit 01/03/2012 - EQC -/ 124
  125. 125. com funciona aquest diàleg? 01/03/2012 - EQC -/ 125
  126. 126. verifica les hipòtesis formula hipòtesis integra la CONTROL informació PROCÉS LECTOR que té… que té… D comprova coneixements previs: e Indicadors textuals . temàtics s (títols...) . culturals e Indicadors paratextuals . fonològics n (imatges, tipografies...) . lèxics c . morfològics a Estructura textual d . sintàctics Significats e . estructurals n .... a Funcionalitat LECTORA que té un PROPÒSIT DE TEXT LECTURA 01/03/2012 - EQC -/ 126
  127. 127. gràcies!, Màrius Serra la verdura del convent ? “mongeta” 01/03/2012 - EQC -/ 127
  128. 128. gràcies!, Màrius Serra l’oficial més presumit de la marina ? “almirall” 01/03/2012 - EQC -/ 128
  129. 129. gràcies!, Màrius Serra la serp preferida de la caixera del súper ? “cobra” 01/03/2012 - EQC -/ 129
  130. 130. el nostre cap “parla” amb el text! Fra_ _ _ _ Pin_ _ _ _ França? Pintura? Fracàs? Pintallavis? Fractura? Pinar? Fràgil? Pinça? Frase? Pintada? Frare? Pintor? Frau? Ping-pong? 01/03/2012 - EQC -/ 130
  131. 131. amb quina llista serà més efectiu aquest diàleg? paraules amb la “rrr” pa de pessic ratolí farina romaní ous ruc sucre roser llevat reina llimona riu iogurts 01/03/2012 - EQC -/ 131
  132. 132. Els descriptors TCE són termes propis de la llengua catalana que s’han escrit de manera completa, és dir, sense quan no podem DIALOGAR, no entenem!! fer ús d’abreviatures ni de signes de puntuació intercalats. Aquests descriptors es presenten en lletra manuscrita a la relació alfabètica sistemàtica. Cada descriptor del TCE pot estar format per un o més mots, els quals expressen la noció temàtica que es pretén delimitar. S’ha intentat que tingui el mínim nombre de mots en la seva composició per poder fer més assequible la ? recuperació de la informació; no obstant això, en els casos en què és freqüent i conegut l’ús de sintagmes sencers, s’ha optat per la precoordinació.
  133. 133. per aprendre a llegir bé, aquest diàleg no ha de ser particular i silenciós 01/03/2012 - EQC -/ 133
  134. 134. Idees principals a partir d’imatge per què? Quina frase explica més bé tot el dibuix? . Un dels nens és amagat a sota la taula. . Al rellotge de paret són les cinc de la tarda. . Els nens juguen a fet i amagar al menjador. 01/03/2012 . Els nens són al menjador. - EQC -/ 134
  135. 135. per què? quina frase descriu millor la imatge? la platja està deserta, no hi ha ningú de bon matí a la platja 01/03/2012 el sol esEQC -/ al mar - pon 135
  136. 136. una idea principal per paràgraf, per parelles, 15’ i en parlem 01/03/2012 - EQC -/ 136
  137. 137. La lluna és l’únic satèl•lit natural de la terra. Té forma esfèrica i un diàmetre de 3.473 km., això vol dir que, més o menys, és unes 80 vegades més petita que la terra. Es troba a una distancia mitjana de nosaltres d’uns 384.000 km.; un cotxe que anés a 100 per hora les vint-i-quatre hores del dia sense parar trigaria 160 dies en arribar a la lluna. Té una massa 80 vegades més petita que la terra. . vinga, primera parella La lluna gira juntament amb la terra al voltant del sol i, a la vegada, dóna tombs a la terra. Un mes lunar té una durada de 27,3 dies, vol dir que triga aquests dies en donar una volta completa a la terra. . i vosaltres, la segona? Des de la terra, veiem que l'aspecte de la lluna canvia al llarg dels dies d’un mes. Uns dies sembla un formatge, d’altres està plena i d’altres . és diferent? és el mateix? no la veiem. Això succeeix a causa de la il•luminació del Sol. Són es anomenades fases de la lluna. De fases lunars, n’hi ha quatre: lluna nova (quan no la veiem), quart creixent (D), quart minvant (C) i lluna . per què? vella (plena). El dia 20 de juliol de 1969 els humans van trepitjar la lluna per . un altre grup? primera vegada. Van ser els astronautes nord-americans Neil Armstrong i Edwin Aldrin que hi arribaren en l’anomenat mòdul lunar de la nau espacial l'Apollo XI. El viatge d’anada i tornada va durar 9 . a quina s’assembla més? dies. La lluna té dues cares. Una és la que nosaltres veiem i l’altra no la . per què heu seleccionat veiem mai des de la terra. Això passa perquè la lluna no roda sobre ella mateixa, com la terra, si no que sempre ens mostra la mateixa cara. La aquesta paraula? part il·luminada pot arribar a una temperatura natural de 130ºC. perquè la lluna no té atmosfera i tampoc cap capa gasosa per protegir-se dels 01/03/2012 - EQC -/ 137 raigs del Sol.
  138. 138. alguns alumnes poden facilitar “préstecs de consciencia” (Brunner) . vinga, primera parella . i vosaltres, la segona? . és diferent? és el mateix? . per què? . un altre grup? . a quina s’assembla més? . per què heu seleccionat 01/03/2012 - EQC -/ aquesta paraula? 138
  139. 139. sap llegir relacions grafia-so (EI/CI) reconeixement de paraules sap llegir per aprendre (CM/CS/ESO) treball de frase (EP/ESO) competència informacional idees i relació entre idees lectura d’estudi maneres de llegir (propòsits) estructura dels textos estratègies de comprensió llegeix per gust
  140. 140. llegiran per gust EI – EP - ESO biblioteques d’aula i d’escola tipus de fons de biblioteca lectures obligatòries treball amb famílies tutories de lectura formació literària clubs de lectura models 01/03/2012 - EQC -/ 140
  141. 141. tenim una pila d’adolescents que no volen saber res de la lectura (després de 13 anys d’escolarització) però són els anomenats “lectors febles” també en tenim que llegeixen molt!! yourkidsed.com.au oswego.org MÉS QUE MAI!
  142. 142. però ja en tenim a l’educació primària cal tenir-ne la llista actualitzada! 01/03/2012 - EQC -/ 142
  143. 143. CLIJCAT: hàbits lectura infants i joves (febrer 2010) algunes conclusions . llegir de gust decreix amb l’edat (+ en nois) . davalla la imatge de lector associada a persona antisocial . la lectura es manté com a preferència d’oci . 1r i 2n d’ESO es deixen guiar per pares i mestres . 3r i 4t d’ESO: amics i mèdia . augmenta el model del mestre lector . biblioteca escolar cada vegada més present . és baix encara el % d’usuaris de BP. . augmenta concepte de lectura com a eina útil 01/03/2012 - EQC -/ 143
  144. 144. Gabriel Janer Manila un lector es construeix en un procés llarguíssim que comença molt prest i no s’acaba mai... ningú neix lector...
  145. 145. ningú neix lector, cert! però... tampoc NO lector !! responeu-vos aquestes preguntes, si us plau: del llegir, i de llibres, se’n parla cada dia? saben, veuen, que els seus professors són lectors?, entusiastes potser. saben que els llibres els poden ajudar a parlar d’ells mateixos, dels seus interessos, dels seus sentiments i, també, dels seus problemes? se’ls ajuda a descobrir, individualment, el tipus de lectura que més els interessa? damunt les taules de mestre hi ha, sempre, libres de lectura seus o dels alumnes?
  146. 146. i encara... . hi ha les llibres a les aules? . n’hi ha de ciència, i de música? . només poden llegir a les hores de llengua? . el professor llegeix mentre ho fan ells? . parlar del llegit és a l’horari? 01/03/2012 - EQC -/ 146
  147. 147. què ho fa que t’agradi llegir? © Bibliomèdia FMRPC 01/03/2012 - EQC -/ 147
  148. 148. que t’agradi llegir no admet l’imperatiu!! Daniel Pennac Com una novel·la com estimar, somiar, respectar, passar-s’ho bé no admeten l’imperatiu (ESTIMA’M, RESPECTA’M,) són verbs que no admeten la imposició. les actituds entren per “una altra porta”. entren per la porta de la vida de cada dia, d’allò viscut, sentit, patit, compartit, estimat, odiat... 01/03/2012 - EQC -/ 148
  149. 149. « contagiar el desig de llegir és com contagiar qualsevol altra convicció profunda: només es pot aconseguir, o millor intentar, sense imposicions, per simple contacte, imitació o seducció» Emili Teixidor, La lectura i la vida. Columna http://www.bergactual.com 01/03/2012 - EQC -/ 149
  150. 150. has llegit amb persones, i sentit llegir sobretot t’agradarà si… 01/03/2012 - EQC -/ 150
  151. 151. padrins de lectura què fan els padrins? 01/03/2012 - EQC -/ 151
  152. 152. has llegit amb persones, i sentit llegir sobretot t’agradarà si… 01/03/2012 - EQC -/ 152
  153. 153. has sentit llegir els iguals 01/03/2012 - EQC -/ 153
  154. 154. has llegit per a tots: ràdio i TV
  155. 155. saben que llegiu, què llegiu, què us agrada, quan ho feu? elsjo llegeixo a casa! no, és que ho expliqueu? Ah!? 01/03/2012 - EQC -/ 155
  156. 156. llegiu als alumnes, el mestre, en veu alta. cada dia una mica. i no els llegiu qualsevol cosa, no. llibres que trobeu interessants, que tinguin qualitat” Francesco Tonucci
  157. 157. sap llegir relacions grafia-so (EI/CI) reconeixement de paraules sap llegir per aprendre (CM/CS/ESO) treball de frase (EP/ESO) competència informacional idees i relació entre idees lectura d’estudi maneres de llegir (propòsits) estructura dels textos estratègies de comprensió llegeix per gust
  158. 158. sabran llegir per aprendre EP i ESO lectura d’estudi lectura en pantalla selecció i tractament d’informació ètica informacional fonts d’informació biblioteques: virtuals i analògiques treballs interdisciplinars, de síntesi i de recerca aules d’informàtica?
  159. 159. llegir per aprendre, lectura d’estudi 01/03/2012 - EQC -/ 159
  160. 160. nivells de competència lectora (G. Wells, 1987) llegir per aprendre epistèmic instrumental . adquirir informació funcional executiu . transformar el propi coneixement . desenvolupar el pensament 01/03/2012 - EQC -/ 160
  161. 161. el lector ha de poder supervisar la lectura .estic entenent, de manera suficient? .vaig bé? .la lectura respon al que necessito? .això no ho entenc, deu ser important? 01/03/2012 - EQC -/ 161 Isabel Solé 2011
  162. 162. ha de saber què fer quan té problemes . segueixo, no em sembla important. . a veure si el text m’ho explica més endavant? . deu ser un tipus de cèl·lula nou, potser. . potser que m’aturi i rellegeixi el paràgraf a poc a poc. . sembla important, torna a sortir, millor que en busqui el significat 01/03/2012 - EQC -/ 162
  163. 163. Pressley et al., 2006; Pressley et al.,1989; Rosenshine i Meister, 1994; Rosenshine et al., 1996) per aprendre dels textos, el lector ha d’adoptar un paper actiu en la lectura, fent-hi inferències, omplint buits i generant macroestructures i elaboracions. 01/03/2012 - EQC -/ 163
  164. 164. però la realitat ens diu que... 01/03/2012 - EQC -/ 164
  165. 165. cap a 3r d’educació primària... . controls . proves . ... . exàmens ! 01/03/2012 - EQC -/ 165
  166. 166. mare, mare, demà tinc un examen! 01/03/2012 - EQC -/ 166
  167. 167. quan arribem vés a estudiar, que després t’ho preguntaré! confinament de 15, 30 o 45’ : ja m’ho sé! 01/03/2012 - EQC -/ 167
  168. 168. què ha fet? com ho sap que ja està? http://adobeperson.com i ara què farà la mare? 01/03/2012 - EQC -/ 168