1.
Per què?
És possible? Com?
El Periodico 21.12.2010
Millorar la lectura
Enric Queralt i Catà
01/03/2012 - EQC -/ Mollet del Vallès, 1 de març de12012

2.
“mestre”
escolaritat
obligatòria
http://www.uh.edu/engines/timesroman&durer.jpg
“escola” minúscules
01/03/2012 - EQC -/ 2

3.
penseu, només, en els vostres alumnes i en els
vostres mestres, per favor
mestres
01/03/2012 - EQC -/ 3

4.
us parlaré de 6 coses:
. de si ÉS POSSIBLE millorar
. de COM ho tenim això del llegir
. d’aprendre a llegir AVUI
. de què vol dir ser COMPETENT llegint
. de què diu la llei
. de per on passa el CAMÍ de la MILLORA
a parer meu, és clar!
01/03/2012 - EQC -/ 4

5.
és possible millorar?
01/03/2012 - EQC -/ 5

6.
http://www.fidemconsultores.com/Imagenes/img_Frases_Alicia.jpeg
doncs, malament rai!
- em podria dir quin és el camí que he de
prendre? - va demanar l’Alícia
- això depèn d’on vols anar -va respondre
el gat.
- és que no sé on vull anar.
01/03/2012
- llavors, tant se -val quin camí prenguis.
EQC -/ 6
Carroll, L. Alícia al País de les Meravelles

7.
(1995)
la coherència pedagògica és un dels factors que
permeten explicar l’èxit acadèmic de les
institucions educatives.
01/03/2012 - EQC -/ 7

8.
a PISA 2000 es va veure que… (OCDE, 2002b)
…el vincle entre CL i implicació en lectura
és més gran que no pas el vincle entre CL i
situació socioeconòmica
01/03/2012 - EQC -/ 8

9.
és a dir…
per aprendre a llegir bé és més
determinant l’actitud que hi té
l’alumne que no pas la seva
procedència social, cultural i
econòmica
01/03/2012 - EQC -/ 9

10.
el “saber llegir bé” té molt d’actitud
els sermons hi
poden fer poc!
01/03/2012 - EQC -/ 10

11.
i a PISA 2009
que hi ha escoles que aconsegueixen implicar
l’alumnat en la lectura:
. rellevància (llegeixen coses amb sentit)
. suport a l’autonomia (poden decidir)
. interacció social (es llegeix junts i es parla del llegit)
. oportunitats per llegir (hi ha temps i entorns de lectura)
01/03/2012 - EQC -/ 11

12.
mateixa zona geogràfica i econòmica
diferències de prop de 30 punts (sector econ. mitjà)
diferències de > 16 punts (sector econòmic baix)
01/03/2012 - EQC -/ 12

13.
el meu
cicle
el meu
departament
EE
La meva
Ella
La
La meva
especialita
meva
NOSTRA
Elmeu
matèria
meu
t
classe
la meva escola
cicle
departament
la meva
especialitat etapa
els meus
alumnes la meva
classe
el treball en equip, professional i rigorós, esdevé
imprescindible per millorar els nivells de competència
01/03/2012
lectora de l’alumnat
- EQC -/ 13

14.
per tant,...
és possible la millora?
ho és MOLT!
01/03/2012 - EQC -/ 14

15.
seguim...
. millorar és MOLT possible
. COM ho tenim això del llegir
. aprendre a llegir AVUI
. què vol dir ser COMPETENT llegint
. què diu el marc legal
. per on passa el CAMÍ de la MILLORA
01/03/2012 - EQC -/ 15

16.
-1 1 2 3 4
1 12 24 35 23
1 19 27 33 18
1 18 24 29 21
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2010/12/07/14/08/786f1a6a-251a-4598-89d0-5f26880b8fd5.pdf
01/03/2012 - EQC -/ 16

17.
el “llegir” de PISA 2009
. recuperar informació
. formar-se una comprensió general del text
. desenvolupar una interpretació
. reflexionar i avaluar el contingut d’un text
. reflexionar i avaluar la forma d’un text
01/03/2012 - EQC -/ 17

18.
requeriments de CL
(no equiparables als de PISA)
1. comprensió global : considerar el text com un tot,
identificar idea principal o general del text
2. obtenció d’informació literal: localitzar i extreure
informació concreta (atenció de parts o fragments del
text) “aquí punxem”
3. interpretació del significat : capacitat de realitzar
inferències i extreure informació no explícita
4. reflexió i valoració: reflexió crítica sobre les qualitats
del text quan a la utilitat i rellevància de la informació
01/03/2012 - EQC -/ 18

19.
Competència
lectora Aquí punxen!
Ús dels
Ús del contingut
coneixements
del text
externs al text
Accedir Integrar Reflexionar
Obtenir Interpretar Valorar
Desenvolupar Reflexionar Reflexionar i
Obtenir Elaborar una i valorar el valorar la
una comprensió
informació interpretació contingut forma del text
global
01/03/2012 - EQC -/ 19
PISA 2009 Felipe Zayas

20.
La vostra avaluació externa de CL...
diu el mateix ?
01/03/2012 - EQC -/ 20

21.
tenim massa alumnes que només
sobretot, saben extreure informació
caminen de puntetes pels textos
01/03/2012 - EQC -/ 21

22.
per què?
hi ha tres raons determinants...
01/03/2012 - EQC -/ 22

23.
a educació primària...
Medi natural 5è EP
Medi social 6è EP
les preguntes més habituals dels llibres
01/03/2012 - EQC -/ 23

24.
literals i tancades
què és...?
com es diu...?
quant
mesura...?
01/03/2012 - EQC -/ 24

25.
i a educació secundària
poques vegades...
en què s’assembla...
en què es diferencia...
com es pot saber...
es pot demostrar que...
com podria comprovar...
què podria passar...
què es pot fer per...
que serà el més
important...
01/03/2012 - EQC -/ 25

26.
PIRLS 2006
PISA 2009
⋅ només el 5% dels escolars estan en els nivells més alts de
resultats (8% de mitjana de l'OCDE). “Espanya és l'últim estat
d'Europa en millors estudiants”.
⋅ la diferència de resultats entre els estudiants nadius i
els nouvinguts és de 83 punts en CL
EL PERIÓDICO. 09.12.10
01/03/2012 - EQC -/ 26

27.
alumnat estranger: quasi duplica les
puntuacions a la franja baixa
mitjana mitjana
catalana estrangers
català 28,6% 43,8%
castellà 32,8% 47,3%
matemàtiques 21,7% 42%
01/03/2012 - EQC -/ 27

28.
08.03.2010
. l’alumnat nouvingut duplica l’índex de fracàs escolar
. a l’ESO, el triplica
. 2007-2008: 312 alumnes marroquins accedeixen a
2008
la universitat, d’un total de 142.000
01/03/2012 - EQC -/ 28

29.
no ens passa, només, a nosaltres...
Thomas i Collier (USA, 1997)
. arribats entre els 8-11 anys (amb 2-5 anys
d’escolarització prèvia en L1) triguen entre 5 i 7 anys a
equiparar-se als nadius d’L2.
. arribats abans dels 8 anys, triguen entre 7 i 10 anys
a fer el procés d’equiparació
. arribats després dels 12 anys (amb bona escolarització en
L1) mai ho aconsegueixen.
aconsegueixen
01/03/2012 - EQC -/ 29

30.
per què?
tenen una dificultat afegida, molt gran...
a l’escola es parla i s’escriu de coses que
“no hi són”
01/03/2012 - EQC -/ 30

31.
això només és al cap, del mestre!
cap mestre
01/03/2012 - EQC -/ 31

32.
habilitats bàsiques de competència cognitiva
comunicació i acadèmica de la
interpersonal (BICS) llengua (CALP)
1-2 anys + de 5 anys
. conversa cara a cara . interacció limitada
. aquí i ara . més abstracte, més distant
. contingut familiar en el temps i l’espai
. vocubulari més freqüent . menys contingut familiar
. molt contextualitzat . vocabulari menys freqüent
. ambient distès . descontextualitzat
. ambient més exigent
01/03/2012 - EQC -/ Elisabeth Coelho 32

33.
una demanda com...
explica el que veus en aquesta il·lustració
01/03/2012 - EQC -/ 33

34.
és de CALP, seria necessària una intervenció
CALP
docent de guia i d’acompanyament per arribar a
aconseguir una producció ajustada a la demanda
01/03/2012 - EQC -/ 34

35.
aprenent competent cap el nivell del parlant
inicial nadiu de la mateixa edat
anys
0 1 2 3 4 5+
BICS
CALP
habilitats
bàsiques de competència cognitiva
comunicació
interpersonal i acadèmica en L2
01/03/2012 - EQC -/ 35

36.
Poc exigent cognitivament
B
Context i I A C Context i
suport màxim C suport reduït
S B D
C A L P
Exigent cognitivament
01/03/2012 - EQC -/ Jim Cummins 36

37.
i la tercera...
01/03/2012 - EQC -/ 37

38.
informe TALIS OCDE
Rafael Feito /Complutense de Madrid
enquesta 70.000 prof. de 23 països
“espanya és un dels països en què el professorat
practica més la docència basada en la transmissió
directa", és a dir, en la qual el professor parla i
l’alumne escolta i aprèn”.
O no!!
01/03/2012 - EQC -/ 38

39.
com es parla a les aules?
discurs més habitual: l’expositiu, docent
interpel.la
iniciativa MESTRE ALUMNE
respon a la
fa la síntesi de demanda del
“l’explicació” professor
01/03/2012 - EQC -/ 39
R. Canals, 2008

40.
mestre/a
?
01/03/2012 - EQC -/ Adaptació de Noguerol, 2008
40

41.
és un model basat
en una premisa molt qüestionada
Ferran Ruiz “Por una transformación del diseño escolar”. Escuela, núm. 3777 -21/02/2008
01/03/2012 - EQC -/ 41

42.
no s’aprèn només pel fet el mestre “expliqui”
http://blocs.xtec.cat/ceipjpalacin/files/2008/01/somdereforc.jpg
01/03/2012 - EQC -/ 42

43.
nivell d’activitat / nivell d’aprenentatge
% de record al cap de 15 dies
si s’escolta 5%
si es llegeix 10 %
si s’escolta i es veu 20 %
si hi ha una demostració 30 %
si es discuteix i es debat 50 %
si es fa (resolució problema) 75 %
si s’explica a un altre 90 %
01/03/2012 - EQC -/ 43
National Training Laboratories Institute, Bethel, Maine, USA. Adap. Roser Canals

44.
28.02.2012 / 22:45
acceptaríeu una sanitat com fa vint anys?
medical research education research
718.000.000 1.610.000.000
01/03/2012
?
- EQC -/ 44

45.
per tant, som aquí...
01/03/2012 - EQC -/ 45

46.
és un bon grup, es porten “molt bé” (?)
01/03/2012 - EQC -/ 46

47.
quan bufa el vent del canvi...
hi ha qui
construeix
murs
i hi ha qui
construeix
molins de vent.
Proverbi xinès
01/03/2012 - EQC -/ 47

48.
seguim...
. millorar és MOLT possible
. COM ho tenim això del llegir
. aprendre a llegir AVUI
. què vol dir ser COMPETENT llegint
. què diu el marc legal
. per on passa el CAMÍ de la MILLORA
01/03/2012 - EQC -/ 48

49.
aprendre a llegir, avui
01/03/2012 - EQC -/ 49

50.
fa vint anys, les habilitats de CL que es
anys
necessitaven per al creixement individual, la
participació econòmica i la ciutadania eren
diferents a les que esperem avui dia; i, amb
tota probabilitat, el que s'espera avui seran
diferents de les d'aquí a vint anys.
01/03/2012 - EQC -/ 50

51.
llegir, avui, bastant més que dir les lletres
comprendre i emprar els textos escrits i a
reflexionar-hi i implicar-s’hi per assolir els
objectius propis, desenvolupar el coneixement i
el potencial de cadascú i participar en la
societat. (PISA, 2009)

52.
“el llegir” de PISA 2009
ho recordeu, no?:
. recuperació d’informació
. formació d’una comprensió general
. desenvolupament d’una interpretació
. reflexió i avaluació del contingut d’un text
. reflexió i avaluació de la forma d’un text
01/03/2012 - EQC -/ 52

53.
PISA 2009: procedència dels textos:
. àmbit personal (28%)
. àmbit públic (28%)
i a l’escola?
. àmbit educatiu (28)
. àmbit ocupacional (16%)
01/03/2012 - EQC -/ 53

54.
cal aprendre a llegir (amb) la realitat
neucat/inuncat
01/03/2012 - EQC -/ 54

55.
les noies ho saben?
1 de cada 4 de dones ha patit violència masclista
La Vanguardia 11 de juny de 2010
8 de cada 10 no denuncien l’agressor
01/03/2012 - EQC -/ 55

56.
propaganda?
.quina és la tasca principal que fa la
fundació “AFFINITY”?
.aneu al seu lloc Web i informeu-vos
sobre aquesta Fundació
.demà presenteu un informe sobre el
seu contingut i estructura
01/03/2012 - EQC -/ 56

57.
i també amb pressupostos!!
01/03/2012 - EQC -/ 57

58.
lectura crítica
“critical literacy”
mestre, ho he llegit al diari i ho han dit a la “tele”
i què ?
01/03/2012 - EQC -/ 58

59.
adonar-se’n ha de formar part d’aprendre i
ensenyar a llegir, avui
cap a on “em vol portar?”
enquest@ 11.03.2010
creu que el govern podia
haver gestionat millor el caos
de la nevada?
creu que el govern va
gestionar adequadament les
conseqüències de la nevada?
01/03/2012 - EQC -/ 59

60.
“immigrant pega adolescent”
el mateix dia, en un altre diari, la mateixa notícia
es publica amb aquest titular:
“dona canadenca pega cap rapat”
Cassany 1999
01/03/2012 - EQC -/ 60

61.
saber llegir AVUI, i ensenyar-ne, ha d’incloure
treballar el “qui hi ha al darrere”?
per què les portades del mateix dia són diferents?
01/03/2012 - EQC -/ 61

62.
LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d’educació
quant de temps, cada setmana, llegiu premsa?
Article 52
currículum
i) capacitar els alumnes per a l’anàlisi crítica
dels mitjans de comunicació i de l’ús de les
noves tecnologies.
01/03/2012 - EQC -/ 62

63.
Ciències de la Naturalesa
Decret 143/2007 p. 85-99
01/03/2012 - EQC -/ 63

64.
Cercar i seleccionar informació sobre temes científics, utilitzant diferents
mitjans i fonts, valorar-la críticament i emprar-la per orientar i fonamentar
les pròpies opinions i actuacions.
Cerca de dades en diferents fonts i anàlisi crítica de la informació trobada.
Lectura crítica de textos amb contingut científic, obtinguts de fonts
diverses.
Per investigar els problemes, obtenir dades i reconèixer evidències
Cerca de dades en diferents fonts a partir d’identificar paraules clau
i anàlisi crítica de la informació trobada.
Per transferir el nou coneixement a la interpretació d’altres fenòmens i
a l’actuació conseqüent i responsable Lectura crítica de textos que
mostrin aplicacions dels coneixements apresos i la seva interpretació.
Lectura crítica de textos amb contingut científic, obtinguts de fonts
diverses.
Lectura de recerques fetes per altres (per exemple, en altres èpoques
històriques) i anàlisi crítica dels procediments emprats per a la recollida
de dades i de les evidències que es mostren.
Cercar informació, avaluar-la críticament i prendre decisions justificades
sobre alguns casos dels efectes de l’activitat humana en el medi:
contaminació, desertificació, afebliment de-/la capa d’ozó i producció i gestió
01/03/2012 - EQC 64
dels residus.

65.
perquè resulta que...
no es pot anar per aquest món sense saber
llegir bé!
01/03/2012 - EQC -/ 65

66.
és un dret ineludible d’una ciutadania democràtica
l’assoliment de la CL ...no només constitueix el
fonament de l’adquisició d'altres matèries del
sistema educatiu, sinó que també és un
prerequisit per participar amb èxit en la
majoria d’àmbits de la vida adulta
(Cunningham i Stanovich, 1998; Smith et al., 2000)
01/03/2012 - EQC -/ 66

67.
cal saber llegir molt bé!
per què ?
perquè és un dret ineludible d’una ciutadania
democràtica
01/03/2012 - EQC -/ 67

68.
un DRET BÀSIC!!!
de TOT l’alumnat (en 13 anys d’escola!)
01/03/2012 - EQC -/ 68

69.
l’alumne que no en sàpiga...
. no se’n sortirà a la nostra escola.
. no es graduarà.
. veurà molt limitades les possibilitats laborals.
laborals
. més, si és una noia.
. dificultats per desenvolupar-se com a ciutadà
i exercir els seus drets.
drets
Holloway (1999), les habilitats lectores són fonamentals
01/03/2012 per a l'èxit acadèmic. Olson (1977a; 1977b)
- EQC -/ 69

70.
professionalment, no ens hi hauríem de resignar!
01.02.2012
“señoras y señores diputados,
comenzaré mi intervención …………………………
…prácticamente la mitad de los activos menores de 25
años está en el paro (48.56%). Casi el 60% de esos
parados no ha superado en su formación la primera
etapa de la educación secundaria”.
01/03/2012 - EQC -/ 70

71.
01/03/2012 - EQC -/ 71

72.
un dèficit en competència lectora és una...
porta d’entrada a l’exclusió social
01/03/2012 - EQC -/ 72

73.
fem números...
.hi ha 165 dies/curs per treballar la lectura
.hi ha alumnes que en tenen 200 més, a l’any
.2.400 més que els seus companys, en 13 anys
“ELLS”, NOMÉS, TENEN L’ESCOLA
01/03/2012 - EQC -/ 73

74.
seguim...
. millorar és MOLT possible
. COM ho tenim això del llegir
. aprendre a llegir AVUI
. què vol dir ser COMPETENT llegint
. què diu el marc legal
. per on passa el CAMÍ de la MILLORA
01/03/2012 - EQC -/ 74

75.
competència lectora, avui
01/03/2012 - EQC -/ 75

76.
competència lectora
bastant més que dir les lletres!!
comprendre i emprar els textos escrits i a
reflexionar-hi i implicar-s’hi per assolir els
objectius propis, desenvolupar el coneixement i
el potencial de cadascú i participar en la
societat. (PISA, 2009)

77.
competència lectora, només escolar?
PISA 2009: procedència dels textos
. àmbit personal (28%)
. àmbit públic (28%)
. àmbit educatiu (28%) a l’escola també?
. àmbit ocupacional (16%)
01/03/2012 - EQC -/ 77

78.
un lector competent
té la capacitat d’utilitzar alhora diversos
coneixements i habilitats relacionats amb la
lectura per resoldre situacions de la vida
personal, escolar i, més tard, laboral
01/03/2012 - EQC -/ 78

79.
per obtenir informació precisa
per informar-se, en general
se
per gaudir
per estudiar i aprendre
per fer-ho davant d’algú
per revisar i millorar els seus escrits
per seguir instruccions i actuar
per crear i dissenyar
per prendre decisions
01/03/2012 - EQC -/ 79

80.
per desenvolupar competència lectora
cal...
funcionalitat
aplicar-la a situacions personals o socials rellevants
autonomia
per decidir què, quan i com llegir
integració
aplicar-la a continguts de naturalesa i àrees diverses
01/03/2012 - EQC -/ 80

81.
quant val el menjar d’una família per una setmana?
i una equipació de bàsquet per a l’equip de l’escola?
quant valen els llibres de la biblioteca d’aula?
pensió mínima PIRMI subsidi d’atur
01/03/2012 - EQC -/ 81

82.
però sobretot han de ser competents
llegint no només llibres
perquè els vostres alumnes són...
01/03/2012 - EQC -/ 82

83.
nadius digitals, nosaltres no!!
racocatala.cat
http://humor.desvariandoando.com/2011/09/amor-moderno.html
01/03/2012 - EQC -/ 83

84.
quan acabin l’escolarització, la major
part de lectures les faran a internet
des 2005, més de mil milions de persones
(1/6 població mundial)
llegeixen textos en línia
(International Telecommunications Union, 2007).
01/03/2012 - EQC -/ 84

85.
ells viuen, pensen, senten i creixen aquí
http://desiiitac.wordpress.com/2009/12/09/tercer-seminari-2-12-09/
01/03/2012 - EQC -/ 85
85

86.
nosaltres, som nadius automobilístics
dymee.com
01/03/2012 - EQC -/ 86

87.
era immigrant automobilístic!!
coac.net
miradadepueblana.blogspot.com
01/03/2012 - EQC -/ 87

88.
els nadius digitals...
sobretot, llegeixen en pantalles!
és el mateix?
01/03/2012 - EQC -/ 88

89.
01/03/2012 - EQC -/ 89
01/03/2012 89

90.
diàleg text/lector reequilibrat a
favor del lector.
“textos” amb altres recursos
informatius: so i imatge.
01/03/2012 - EQC -/ 90

91.
lectura “tallada” sovint, es llegeix
simultàniament fonts diverses.
textos amb graus de llibertat més
elevats en els processos de
construcció de significats.
01/03/2012 - EQC -/ 91

92.
exploració lliure de vincles entre
diferents unitats textuals.
no es pot parlar de text, ni
d’autor originals
01/03/2012 - EQC -/ 92

93.
la multisensorialitat preval sobre
l’abstracte i el simbòlic.
emocions molt més presents,
racionalitat en un segon terme.
01/03/2012 - EQC -/ 93

94.
quin % de lectura fan a la xarxa?
01/03/2012 - EQC -/ 94

95.
què els permetrà ser
competents llegint?
01/03/2012 - EQC -/ 95

96.
saber llegir
relacions grafia-so (EI/CI)
reconeixement de paraules
saber llegir per aprendre
(CM/CS/ESO)
treball de frase
(EP/ESO) competència informacional
idees i relació entre idees lectura d’estudi
maneres de llegir (propòsits)
estructura dels textos
estratègies de comprensió
llegir per gust

97.
2 els experts
E. Sánchez Miguel
...si no s’automatitzen aquestes operacions
s’haurà de pensar per llegir i no es podrà
www.leer.es
pensar en el que es llegeix”
. percepció
. desenvolupament de la consciència fonològica
. correspondència grafia/fonema
. comprensió de les paraules
. comprensió de les relacions entre les paraules (frase)
01/03/2012 - EQC -/ 97
SÁNCHEZ MIGUEL ,E. (1999: Los textos expositivos: estrategias para mejorar su comprensión. Madris. Ed. Santillana

98.
pensar en el QUÈ és llegeix
saber llegir
relacions grafia-so (EI/CI)
reconeixement de paraules
saber llegir per aprendre
(CM/CS/ESO)
treball de frase
(EP/ESO) competència informacional
idees i relació entre idees lectura d’estudi
maneres de llegir (propòsits)
estructura dels textos
estratègies de comprensió
llegir per gust

99.
sabran llegir...
EI/CI
percepció visual,
consciència fonològica
relacions grafia-so
reconeixement de paraules
treball de frase
EP/ESO
idees i relació entre idees
maneres de llegir (propòsits)
estructura dels textos
estratègies de comprensió
01/03/2012 - EQC -/ 99

100.
lector
lector
propòsit
text
01/03/2012 - EQC -/ 100

101.
com reconeix els mots?

102.
ANAPTÒTIC
MIRABOLANER
SAFÀVIT
01/03/2012 - EQC -/ 102

103.
MERAVELLOSAMENT
ARNOLD
SCHWARZENEGGER
JERÀRQUICAMENT
01/03/2012 - EQC -/ 103

104.
reconeix els mots per una doble via
via via
fonològica lèxica
M. Coltheart (1978)

105.
no llegim lletra a lletra
“Sicompteuambmitjansalvostrecentreusreco
E lre ivate nirumpa perin portan tenla conces
manemquefeuserviraparellsperenregistrarimat
siode vi lesno vesvaconce dircar tesdepo
blament re i alat otes lesz ones defron ter
gesisoperqueusajudaranaferunavaluacióméso
adels gransdom i nisfeu dals.
bjectivadelquèhapassatalaula”.
01/03/2012 - EQC -/ 105

106.
cal treballar la via lèxica, també!
Lle_ir un _ext q_e li m_nquen al_unes llet_es.
Llegir palesrau que nente les silbesla desornadedes.
Llergi parausle que tenne lleters desodernades
Ll egir pa raules tal la des o malta lla des
Llegir paràgrafs que els ______ alguna paraula.
Llegir parauls que tene les síl·laes incopletes
01/03/2012 - EQC -/ 106

107.
el dit!

108.
és només una qüestió de lèxic?
01/03/2012 - EQC -/ 108

109.
!
“Sgeons un etsdui d’nua uiventrsiat agnlsea, no
ipmotra l’odrre en el qaul les llteers etsan
ersciets, l’úicna csoa ipormtnat és que la
pmrirea i l’útlmia lltera etsiugin ecsriets en la
psioció cocrrtea. La rstea peodn etsar ttaolmnet
dsedoredanes i tot i axií pordàs lliegr snese
pobrleems. Axiò és pquerè no lliegm cada lltera
per ella metaxia snió que la paarulra és un tot.
Pesornamelnt em smelba icrneilbe”.
01/03/2012 - EQC -/ 109

110.
lector
lector
text propòsit
text
01/03/2012 - EQC -/ 110

111.
tura
struc
macroe
http://dueloliterae.blogspot.com
el textos contenen idees i tenen estructures internes
diverses
tura
struc
mi croe
01/03/2012
superestructura
- EQC -/ 111

112.
identificar l’estructura, fonamental per llegir bé
estructures informatives
narrativa
descriptiva
problema-solució
causa-efecte
seqüencial-temporal
comparativa
01/03/2012
argumentativa
- EQC -/ 112

113.
Estructura comparativa
Comparació entre
Té 1er element 2on element Té
carac carac
teríst teríst
iques iques
S’assemblen en...
Es diferencien en...
La meva opinió és.../ La conclusió és/...
- EQC -/
01/03/2012 113

114.
estan situats, culturalment, socialment,
econòmicament...
“vaig entrar a la botiga. en perill gran part de
el terratèmol d’Asís posa em vaig fixar en una
escultura Giotto. molts delsem serví un
l’obra de i un dependent seus frescos
refresc.ser vaig oferir 50 euros. tothom se’n
poden li irrecuperables.
Ruiz Bikandi, 2000
va enriure.

115.
també políticament i ideològica
les accions des de l’aire han provocat danys
col·laterals Cassany, D. Rere les línies
formació pseudocientífica cada diumenge!!
per què les dones parlen diferent dels homes?
Magazine La Vanguardia,
01/03/2012 - EQC -/ 115

116.
lector propòsit
lector
propòsit
text
text
01/03/2012 - EQC -/ 116

117.
com llegeix?
característiques text estratègies
Llegeix com vol
Relectures
No subjecta a cap norma
No associada a cap tipus Tipologia variada Aturades
de text concret de textos en funció
dels interessos del Anades i vingudes
Totalment individual i lector/a constants
silenciosa
Sense cap ordre Lectura a salts
predefinit
Pot prescindir de parts Abandonaments de
del text - EQC -/
la lectura
01/03/2012 117

118.
“llegiria” de manera molt diferent
per obtenir informació precisa
per informar-se, en general
se
per gaudir
per estudiar
per fer-ho davant d’un auditori
per revisar i millorar un escrit
per seguir instruccions i actuar
per crear i dissenyar
per prendre decisions
01/03/2012 - EQC -/ 118

119.
quan busquem informació
llegim d’una manera...
característiques exemples de text estratègies
premsa diària valor de la tipografia
cartelleres diverses capçaleres i seccions
molt ràpida guies telefòniques ordenació alfabètica, intervals
guies urbanes i de índexs i sumaris
selectiva i viatges
signes tipogràfics
minuciosa diccionaris i
enciclopèdies tipus diccionaris i mots guia
prescindeix de
catàlegs diversos signes convencionals diversos
molta informació
ofertes comercials
localització de mots
monografies organitzadors de la
temàtiquesEQC -/
-
informació
01/03/2012 119

120.
quan hem de seguir instruccions
ho fem d’una altra
característiques exemples de text estratègies
.
⋅ reglaments de jocs activació de
molt significativa i i d’esports coneixements previs
funcional ⋅ instruccions de
muntatge mots organitzadors
afavoreix l’autocontrol ⋅ instruccions de
de la informació
de la comprensió. funcionament signes convencionals
⋅ pràctiques de
no es desprecia cap
laboratori indicadors tipogràfics
informació ⋅ prospectes de
medicaments format i estructura
exigeix comprensió
⋅ impresos oficials textual
absoluta
01/03/2012 - EQC -/ 120

121.
i també quan ens informem
característiques exemples de text estratègies
no cal saber amb fullejar un llibre lectura en diagonal
detall tot el que diu diaris i revistes
activació de
no estem pressionats cartes comercials de coneixements previs
per una cerca propaganda
mots clau
concreta articles d’opinió
desenvolupa la selecció o generació
fulletons diversos d’idees principals
lectura “crítica”
primeres consultes de
paper rellevant dels resums “mentals”
materials
interessos
01/03/2012 - EQC -/ 121

122.
“cal aprendre “maneres de llegir”
llegim” de manera molt diferent
per obtenir informació precisa
per informar-nos, en general
nos
per gaudir
per estudiar
per fer-ho davant d’un auditori
per revisar i millorar un escrit
per seguir instruccions i actuar
per crear i dissenyar
per prendre decisions
01/03/2012 - EQC -/ 122

123.
lector propòsit
lector
propòsit
text
text
01/03/2012 - EQC -/ 123

124.
llegir bé suposa un diàleg entre un text i un
lector, regulat per un propòsit
01/03/2012 - EQC -/ 124

125.
com funciona aquest diàleg?
01/03/2012 - EQC -/ 125

126.
verifica les hipòtesis
formula hipòtesis integra la
CONTROL informació
PROCÉS LECTOR
que té… que té…
D comprova
coneixements previs: e Indicadors textuals
. temàtics s (títols...)
. culturals e Indicadors paratextuals
. fonològics n (imatges, tipografies...)
. lèxics c
. morfològics a Estructura textual
d
. sintàctics Significats
e
. estructurals n
.... a
Funcionalitat
LECTORA que té un PROPÒSIT DE TEXT
LECTURA
01/03/2012 - EQC -/ 126

127.
gràcies!, Màrius Serra
la verdura del convent ?
“mongeta”
01/03/2012 - EQC -/ 127

128.
gràcies!, Màrius Serra
l’oficial més presumit de la marina ?
“almirall”
01/03/2012 - EQC -/ 128

129.
gràcies!, Màrius Serra
la serp preferida de la caixera del súper ?
“cobra”
01/03/2012 - EQC -/ 129

130.
el nostre cap “parla” amb el text!
Fra_ _ _ _ Pin_ _ _ _
França? Pintura?
Fracàs? Pintallavis?
Fractura? Pinar?
Fràgil? Pinça?
Frase? Pintada?
Frare? Pintor?
Frau? Ping-pong?
01/03/2012 - EQC -/ 130

131.
amb quina llista serà més efectiu aquest diàleg?
paraules amb la “rrr” pa de pessic
ratolí farina
romaní ous
ruc sucre
roser llevat
reina llimona
riu iogurts
01/03/2012 - EQC -/ 131

132.
Els descriptors TCE són termes propis de la llengua
catalana que s’han escrit de manera completa, és dir, sense
quan no podem DIALOGAR, no entenem!!
fer ús d’abreviatures ni de signes de puntuació intercalats.
Aquests descriptors es presenten en lletra manuscrita a la
relació alfabètica sistemàtica.
Cada descriptor del TCE pot estar format per un o més
mots, els quals expressen la noció temàtica que es pretén
delimitar. S’ha intentat que tingui el mínim nombre de
mots en la seva composició per poder fer més assequible la
?
recuperació de la informació; no obstant això, en els casos
en què és freqüent i conegut l’ús de sintagmes sencers, s’ha
optat per la precoordinació.

133.
per aprendre a llegir bé, aquest diàleg no ha de
ser particular i silenciós
01/03/2012 - EQC -/ 133

134.
Idees principals a partir d’imatge
per què?
Quina frase explica més bé tot el dibuix?
. Un dels nens és amagat a sota la taula.
. Al rellotge de paret són les cinc de la tarda.
. Els nens juguen a fet i amagar al menjador.
01/03/2012 . Els nens són al menjador.
- EQC -/ 134

135.
per què?
quina frase descriu millor la imatge?
la platja està deserta, no hi ha ningú
de bon matí a la platja
01/03/2012
el sol esEQC -/ al mar
-
pon 135

136.
una idea principal per paràgraf, per parelles,
15’ i en parlem
01/03/2012 - EQC -/ 136

137.
La lluna és l’únic satèl•lit natural de la terra. Té forma esfèrica i un
diàmetre de 3.473 km., això vol dir que, més o menys, és unes 80
vegades més petita que la terra. Es troba a una distancia mitjana de
nosaltres d’uns 384.000 km.; un cotxe que anés a 100 per hora les
vint-i-quatre hores del dia sense parar trigaria 160 dies en arribar a la
lluna. Té una massa 80 vegades més petita que la terra. . vinga, primera parella
La lluna gira juntament amb la terra al voltant del sol i, a la vegada,
dóna tombs a la terra. Un mes lunar té una durada de 27,3 dies, vol
dir que triga aquests dies en donar una volta completa a la terra.
. i vosaltres, la segona?
Des de la terra, veiem que l'aspecte de la lluna canvia al llarg dels dies
d’un mes. Uns dies sembla un formatge, d’altres està plena i d’altres
. és diferent? és el mateix?
no la veiem. Això succeeix a causa de la il•luminació del Sol. Són es
anomenades fases de la lluna. De fases lunars, n’hi ha quatre: lluna
nova (quan no la veiem), quart creixent (D), quart minvant (C) i lluna
. per què?
vella (plena).
El dia 20 de juliol de 1969 els humans van trepitjar la lluna per
. un altre grup?
primera vegada. Van ser els astronautes nord-americans Neil
Armstrong i Edwin Aldrin que hi arribaren en l’anomenat mòdul lunar
de la nau espacial l'Apollo XI. El viatge d’anada i tornada va durar 9
. a quina s’assembla més?
dies.
La lluna té dues cares. Una és la que nosaltres veiem i l’altra no la
. per què heu seleccionat
veiem mai des de la terra. Això passa perquè la lluna no roda sobre ella
mateixa, com la terra, si no que sempre ens mostra la mateixa cara. La
aquesta paraula?
part il·luminada pot arribar a una temperatura natural de 130ºC. perquè
la lluna no té atmosfera i tampoc cap capa gasosa per protegir-se dels
01/03/2012 - EQC -/ 137
raigs del Sol.

138.
alguns alumnes poden facilitar
“préstecs de consciencia” (Brunner)
. vinga, primera parella
. i vosaltres, la segona?
. és diferent? és el mateix?
. per què?
. un altre grup?
. a quina s’assembla més?
. per què heu seleccionat
01/03/2012 - EQC -/ aquesta paraula? 138

139.
sap llegir
relacions grafia-so (EI/CI)
reconeixement de paraules
sap llegir per aprendre
(CM/CS/ESO)
treball de frase
(EP/ESO) competència informacional
idees i relació entre idees lectura d’estudi
maneres de llegir (propòsits)
estructura dels textos
estratègies de comprensió
llegeix per gust

140.
llegiran per gust
EI – EP - ESO
biblioteques d’aula i d’escola
tipus de fons de biblioteca
lectures obligatòries
treball amb famílies
tutories de lectura
formació literària
clubs de lectura
models
01/03/2012 - EQC -/ 140

141.
tenim una pila d’adolescents que no volen saber
res de la lectura
(després de 13 anys d’escolarització)
però són els anomenats “lectors febles”
també en tenim que llegeixen molt!!
yourkidsed.com.au oswego.org
MÉS QUE MAI!

142.
però ja en tenim a l’educació primària
cal tenir-ne la llista actualitzada!
01/03/2012 - EQC -/ 142

143.
CLIJCAT: hàbits lectura infants i joves (febrer 2010)
algunes conclusions
. llegir de gust decreix amb l’edat (+ en nois)
. davalla la imatge de lector associada a persona antisocial
. la lectura es manté com a preferència d’oci
. 1r i 2n d’ESO es deixen guiar per pares i mestres
. 3r i 4t d’ESO: amics i mèdia
. augmenta el model del mestre lector
. biblioteca escolar cada vegada més present
. és baix encara el % d’usuaris de BP.
. augmenta concepte de lectura com a eina útil
01/03/2012 - EQC -/ 143

144.
Gabriel Janer Manila
un lector es construeix en un procés
llarguíssim que comença molt prest i no
s’acaba mai... ningú neix lector...

145.
ningú neix lector, cert!
però... tampoc NO lector !!
responeu-vos aquestes preguntes, si us plau:
del llegir, i de llibres, se’n parla cada dia?
saben, veuen, que els seus professors són lectors?,
entusiastes potser.
saben que els llibres els poden ajudar a parlar d’ells
mateixos, dels seus interessos, dels seus sentiments i, també,
dels seus problemes?
se’ls ajuda a descobrir, individualment, el tipus de lectura
que més els interessa?
damunt les taules de mestre hi ha, sempre, libres de lectura
seus o dels alumnes?

146.
i encara...
. hi ha les llibres a les aules?
. n’hi ha de ciència, i de música?
. només poden llegir a les hores de llengua?
. el professor llegeix mentre ho fan ells?
. parlar del llegit és a l’horari?
01/03/2012 - EQC -/ 146

147.
què ho fa que t’agradi llegir?
© Bibliomèdia FMRPC
01/03/2012 - EQC -/ 147

148.
que t’agradi llegir
no admet l’imperatiu!!
Daniel Pennac Com una novel·la
com estimar, somiar, respectar, passar-s’ho bé no
admeten l’imperatiu (ESTIMA’M, RESPECTA’M,) són
verbs que no admeten la imposició. les actituds entren
per “una altra porta”. entren per la porta de la vida de
cada dia, d’allò viscut, sentit, patit, compartit, estimat,
odiat...
01/03/2012 - EQC -/ 148

149.
« contagiar el desig de llegir és com contagiar
qualsevol altra convicció profunda: només es
pot aconseguir, o millor intentar, sense
imposicions, per simple contacte, imitació o
seducció»
Emili Teixidor, La lectura i la vida. Columna
http://www.bergactual.com
01/03/2012 - EQC -/ 149

150.
has llegit amb persones, i sentit llegir
sobretot t’agradarà si…
01/03/2012 - EQC -/ 150

151.
padrins de lectura
què fan els padrins?
01/03/2012 - EQC -/ 151

152.
has llegit amb persones, i sentit llegir
sobretot t’agradarà si…
01/03/2012 - EQC -/ 152

153.
has sentit llegir els iguals
01/03/2012 - EQC -/ 153

154.
has llegit per a tots: ràdio i TV

155.
saben que llegiu, què llegiu, què us agrada, quan
ho feu? elsjo llegeixo a casa!
no, és que ho expliqueu?
Ah!?
01/03/2012 - EQC -/ 155

156.
llegiu als alumnes, el mestre, en veu alta. cada dia una
mica. i no els llegiu qualsevol cosa, no. llibres que
trobeu interessants, que tinguin qualitat”
Francesco Tonucci

157.
sap llegir
relacions grafia-so (EI/CI)
reconeixement de paraules
sap llegir per aprendre
(CM/CS/ESO)
treball de frase
(EP/ESO) competència informacional
idees i relació entre idees lectura d’estudi
maneres de llegir (propòsits)
estructura dels textos
estratègies de comprensió
llegeix per gust

158.
sabran llegir per aprendre
EP i ESO
lectura d’estudi
lectura en pantalla
selecció i tractament d’informació
ètica informacional
fonts d’informació
biblioteques: virtuals i analògiques
treballs interdisciplinars, de síntesi i de recerca
aules d’informàtica?

159.
llegir per aprendre, lectura d’estudi
01/03/2012 - EQC -/ 159

160.
nivells de competència lectora
(G. Wells, 1987)
llegir per aprendre
epistèmic
instrumental
. adquirir informació funcional
executiu
. transformar el propi coneixement
. desenvolupar el pensament
01/03/2012 - EQC -/ 160

161.
el lector ha de poder supervisar la lectura
.estic entenent, de manera suficient?
.vaig bé?
.la lectura respon al que necessito?
.això no ho entenc, deu ser important?
01/03/2012 - EQC -/ 161
Isabel Solé 2011

162.
ha de saber què fer quan té problemes
. segueixo, no em sembla important.
. a veure si el text m’ho explica més endavant?
. deu ser un tipus de cèl·lula nou, potser.
. potser que m’aturi i rellegeixi el paràgraf a poc a
poc.
. sembla important, torna a sortir, millor que en
busqui el significat
01/03/2012 - EQC -/ 162

163.
Pressley et al., 2006; Pressley et al.,1989;
Rosenshine i Meister, 1994; Rosenshine et
al., 1996)
per aprendre dels textos, el lector ha
d’adoptar un paper actiu en la lectura,
fent-hi inferències, omplint buits i generant
macroestructures i elaboracions.
01/03/2012 - EQC -/ 163

164.
però la realitat ens diu que...
01/03/2012 - EQC -/ 164

165.
cap a 3r d’educació primària...
. controls
. proves
. ...
. exàmens !
01/03/2012 - EQC -/ 165

166.
mare, mare, demà tinc un examen!
01/03/2012 - EQC -/ 166

167.
quan arribem vés a estudiar, que després
t’ho preguntaré!
confinament de 15, 30 o 45’ : ja m’ho sé!
01/03/2012 - EQC -/ 167

168.
què ha fet?
com ho sap que ja està?
http://adobeperson.com
i ara què farà la mare?
01/03/2012 - EQC -/ 168