Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.
UNITAT 2 
L'EUROPA 
FEUDAL 
csantan2
INTRODUCCIÓ 
● A l'Edat Mitjana, a partir dels segles IX-X, a l'Europa occidental s'hi va formar un 
sistema polític, econ...
1. EL NAIXEMENT DE L'EUROPA FEUDAL 
El feudalisme va tenir els seus orígens en la 
descomposició de l'imperi Carolingi. 
L...
● A la mort de Carlemany, 
l'enfrontament entre els 
seus successors va 
portar a la divisió de 
l'Imperi en diversos 
reg...
● En aquesta situació de crisi, el 
poder dels monarques era 
molt dèbil van haver de buscar 
el suport dels nobles, amb e...
● Molts nobles es van convertir 
en senyors feudals i van anar 
transmetent el càrrec per herència 
als seus fills. 
● Un ...
LA SOCIETAT 
ESTAMENTAL
2. LA MONARQUIA I LA NOBLESA FEUDAL 
● Després de la caiguda de l'Imperi 
Carolingi, Europa va quedar dividida en un 
conj...
● Sovint passava que un monarca 
dividia el seu regne entre els seus 
hereus. D'aquesta manera, les 
fronteres dels regnes...
● A la societat feudal, la guerra era 
l'activitat principal dels nobles i del 
mateix rei. Eren els únics que 
podien por...
3. ELS CASTELLS MEDIEVALS
● Els castells eren les residències 
fortificades dels senyors feudals i 
solien situar-se enmig dels seus 
territoris. 
●...
4. LES TERRES DEL FEU 
● El feu estava format per les terres que 
el rei o un noble havia atorgat a un 
altre senyor feuda...
● A més dels drets d'explotació 
econòmica del feu (senyoria 
territorial), el senyor hi podia dictar 
ordres, impartir ju...
5. ELS PAGESOS DEL MÓN FEUDAL 
● Els pagesos eren la majoria de la població 
(90%) i es dedicaven a l'agricultura i a la 
...
6. L'ESGLÉSIA CRISTIANA: ELS CLERGUES 
● Les obligacions religioses 
dels creients consistien a 
resar, anar a missa els 
...
A partir de l'any 1000 es van construir molts monestirs, que es van 
convertir en importants centres econòmics i de cultur...
Clero secular
Clero regular
● Els llocs on Crist havia viscut, especialment Jerusalem (Terra Santa), es 
van convertir en centres de pelegrinatge per ...
7. L'ART ROMÀNIC. ARQUITECTURA. 
Entre els segles XI i XIII es va desenvolupar, en 
una gran part d'Europa, un estil artís...
● Façana de la catedral 
de Notre-Dame de 
Poitiers (França), del 
segle XI.
L'Abadia de Cluny, segles XI-XII
Santa Maria Magdalena de Vezelay
Santa Fe de Conques
Catedral de Ferrara
Catedral de Pisa
Sant Climent de Tahüll
Sant Isidor de Lleó
Catedral de Santiago 
de Compostel·la
● Les esglésies se solien construir amb 
carreus de pedra, 
● La planta, que té forma de creu llatina 
L'ARQUITECTURA ROMÀ...
ELEMENTS DE L'ESGLÉSIA 
ROMÀNICA
ELEMENTS 
PRINCIPALS D´UNA 
ESGLÉSIA 
ROMÀNICA: 
● PLANTA BASILICAL AMB 
FORMA DE CREU LLATINA 
● PORTA PRINCIPAL AMB 
TOR...
COBERTA DE VOLTES DE 
CANÓ FORMADES PER 
ARCS DE MIG PUNT 
MURS GRUIXUTS I PILARS 
ENORMES AGUANTEN EL 
PES DE LES COBERTE...
PORTALADA: 
- BRANCAL 
- ARQUIVOLTES 
- LLINDA 
- MAINELL 
- TIMPÀ 
FINESTRES: ESTRETES I 
ALLARGADES 
CLAUSTRES O GALERIE...
Elements constructius romànics
8. L'ART ROMÀNIC. PINTURA I ESCULTURA. 
La pintura i l'escultura romàniques 
tenien un caràcter religiós i estaven 
molt s...
escultura al servei de 
l'arquitectura 
Capitells romànics
● L'escultura tenia una dependència important de l'arquitectura 
● La temàtica també era religiosa i presentava unes figur...
LA PINTURA: FRESCOS I 
TAULES
● Les pintures cobrien la major part dels murs i de l'absis de les 
esglésies. S'utilitzava la tècnica de la pintura al fr...
● Totes les representacions 
romàniques del Pantocràtor (Crist 
en Majestat) segueixen el mateix 
model: 
● La figura de C...
Unitat 2. L'Europa feudal
Unitat 2. L'Europa feudal
Unitat 2. L'Europa feudal
Unitat 2. L'Europa feudal
Unitat 2. L'Europa feudal
Unitat 2. L'Europa feudal
Unitat 2. L'Europa feudal
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Unitat 2. L'Europa feudal

5.092 visualizaciones

Publicado el

europa feudal

Publicado en: Educación
  • Sé el primero en comentar

Unitat 2. L'Europa feudal

  1. 1. UNITAT 2 L'EUROPA FEUDAL csantan2
  2. 2. INTRODUCCIÓ ● A l'Edat Mitjana, a partir dels segles IX-X, a l'Europa occidental s'hi va formar un sistema polític, econòmic i social conegut com a feudalisme. ● El sistema feudal va tenir l'origen en el desmembrament de l'Imperi de Carlemany i en la situació d'inestabilitat provocada per les invasions de normands, musulmans i hongaresos. ● Els monarques, incapaços de defensar el territori, entregaven les terres (feus) a senyors feudals, nobles o eclesiàstics, perquè les governessin en nom seu. A canvi, aquests s'havien de convertir en els seus vassalls, jurar-los fidelitat i ajudar-los en les empreses militars. ● La població, formada majoritàriament per pagesos, vivia condicionada per les guerres contínues. La seva màxima preocupació era sobreviure i molts es van convertir en serfs dels senyors feudals. ● A l'Europa feudal es va desenvolupar un estil artístic conegut com a romànic. El pes enorme de la religió cristiana en la societat feudal va originar unes manifestacions artístiques essencialment religioses.
  3. 3. 1. EL NAIXEMENT DE L'EUROPA FEUDAL El feudalisme va tenir els seus orígens en la descomposició de l'imperi Carolingi. L'IMPERI DE CARLEMANY – Carlemany va unificar gran part de les terres de l'europa occidental i es va proclamar emperador l'any 800. – Va organitzar l'administració del territori dividint-lo en comtats governats per comtes, i marques, situades a les terres frontereres i governades per marquesos. Comtes i marquesos recaptaven impostos, administraven justícia i garantien la seguretat als seus territoris.
  4. 4. ● A la mort de Carlemany, l'enfrontament entre els seus successors va portar a la divisió de l'Imperi en diversos regnes (Tractat de Verdun, 843) i la inseguretat es va estendre per Europa. ● A més, durant els segles IX i X, una sèrie de pobles es van abatre sobre Europa i van ocasionar mort i destrucció: els normands (víkings) pel nord, els musulmans pel sud i els hongaresos per l'est.
  5. 5. ● En aquesta situació de crisi, el poder dels monarques era molt dèbil van haver de buscar el suport dels nobles, amb els quals van establir un sistema de relacions personals conegut com a vassallatge. ● El vassallatge era un pacte de fidelitat que s'establia mitjançant una doble cerimònia: la cerimònia d'homenatge, en què el vassall, agenollat davant del rei, li prometia fidelitat, consell en el govern, i ajuda militar i econòmica; i la d'investidura, en la qual el rei entregava al vassall unes terres (feu) perquè les governés i les explotés econòmicament. Aquest va ser l'origen del feudalisme. Cerimònia de vassallatge, segons una miniatura del Liber Feudorum Maior, segle XII. Fila 1 Fila 2 Fila 3 Fila 4 12 10 8 6 4 2 0 Columna 1 Columna 2 Columna 3 Tras el juramento de fidelidad mutuo, realizado sobre los Evangelios, el señor le entregaba un feudo, que normalmente era una extensión de tierra. El vasallo, por su parte, se comprometía a proporcionar al señor ayuda armada y consejo en el gobierno y en la administración de justicia.
  6. 6. ● Molts nobles es van convertir en senyors feudals i van anar transmetent el càrrec per herència als seus fills. ● Un senyor feudal podia cedir una part del seu feu a altres nobles menys importants, els cavallers, perquè el governessin i mantinguessin un petit exèrcit. ● Els pagesos, atemorits davant la inseguretat i mancats de la protecció del rei, acudien als senyors feudals per buscar protecció.
  7. 7. LA SOCIETAT ESTAMENTAL
  8. 8. 2. LA MONARQUIA I LA NOBLESA FEUDAL ● Després de la caiguda de l'Imperi Carolingi, Europa va quedar dividida en un conjunt de regnes, comtats i principats, que tenien en comú el cristianisme i l'organització feudal del poder i la societat. ● El monarca era conegut com el primus inter pares, és a dir, el primer entre iguals (nobles). ● L'Església cristiana havia establert durant els primers segles medievals que els monarques eren representants de Déu a la Terra.
  9. 9. ● Sovint passava que un monarca dividia el seu regne entre els seus hereus. D'aquesta manera, les fronteres dels regnes canviaven fàcilment. ● El monarca compartia el govern del regne amb la gran noblesa (comtes, ducs, marquesos) i les autoritats religioses principals (bisbes i abats). ● Atribucions: – Dirigir campanyes militars, a les quals havien d'anar els vassalls amb els seus exèrcits (mainades) si no volien ser considerats traïdors i perdre els seus feus. – Recaptar impostos per a guerres, coronacions, etc. – Exercir de jutge suprem en plets, però sense interferir en els feus dels seus nobles o de l'Església. El rei comptava amb l'ajuda de la cúria o consell reial, formada per un grup de notables (bisbes, abats, comtes, ducs o marquesos), que l'aconsellaven a l'hora de prendre decisions. El rei sempre estava envoltat per un seguici de persones que formaven la cort: família, amics i consellers.
  10. 10. ● A la societat feudal, la guerra era l'activitat principal dels nobles i del mateix rei. Eren els únics que podien portar armes ● Els fills de les famílies nobles eren educats i entrenats com a guerrers. ● Quan tenien divuit anys se'ls armava cavallers en una cerimònia en què rebien les armes: l'espasa, l'escut, els esperons i la cota de malla. ● La guerra proporcionava al vencedor terres i riqueses (diners, productes, joies), ● En èpoques de pau, els nobles feien tornejos entre cavallers armats per divertir-se i entrenar-se per al combat.
  11. 11. 3. ELS CASTELLS MEDIEVALS
  12. 12. ● Els castells eren les residències fortificades dels senyors feudals i solien situar-se enmig dels seus territoris. ● Les activitats quotidianes del noble que habitava el castell solien ser: inspeccionar a cavall les terres del feu, rebre els vassalls, impartir justícia, recaptar els tributs i els aliments que li lliuraven els serfs, revisar els llocs de guàrdia i l'estat de les armes i entrenar-se per al combat. ● Les senyores del castell tenien cura dels fills o brodaven. ● La rutina es trencava amb la celebració de banquets o festes en què joglars i trobadors explicaven històries, feien jocs malabars, cantaven romanços...
  13. 13. 4. LES TERRES DEL FEU ● El feu estava format per les terres que el rei o un noble havia atorgat a un altre senyor feudal. Podia ser transmès per herència, però no podia ser comprat ni venut. ● Constava de dues parts: – La reserva senyorial o domini estava constituïda per les millors terres, que el senyor es reservava per a ell. Era on solia haver-hi el castell, així com els prats i els boscos propis. – Els masos eren parcel·les de terra que el senyor lliurava a serfs o a pagesos lliures a canvi del pagament d'unes rendes – Al feu, hi podia haver algunes parcel·les que eren propietat d'altres pagesos lliures (alous).
  14. 14. ● A més dels drets d'explotació econòmica del feu (senyoria territorial), el senyor hi podia dictar ordres, impartir justícia, controlar els serveis (ponts, molins, forns, etc.) i cobrar impostos per fer-ne ús, i imposar tributs (senyoria jurisdiccional) ● Els pagesos estaven obligats a lliurar-los rendes: – Una part de la collita de les terres treballades pels pagesos. – El lliurament, un cop l'any (primícia), de determinats productes, com ara porcs, paons, gallines, fruites, hortalisses… – Uns dies de feina obligatòria a les terres o als boscos del senyor (prestacions personals). – Una paga per la utilització del forn, el molí, la ferreria, els ponts o altres serveis (drets de monopoli). – Cobraments per jurisdicció (multes, impostos…).
  15. 15. 5. ELS PAGESOS DEL MÓN FEUDAL ● Els pagesos eren la majoria de la població (90%) i es dedicaven a l'agricultura i a la ramaderia. ● En podem distingir dues categories: – Els pagesos lliures eren propietaris de la seva terra i podien disposar lliurement de si mateixos: casar-se, abandonar el feu, dedicar-se a un ofici, etc. – Els serfs treballaven les terres d'un senyor i no tenien llibertat personal. Era una agricultura de subsistència, destinada bàsicament a l'autoconsum (vivien del que produïen. )Conreaven, principalment, cereals per fer el pa, que constituïa l'aliment bàsic. També plantaven llegums (mongetes, cigrons…) i vinyes a les solanes. Als horts, verdures i arbres fruiters.
  16. 16. 6. L'ESGLÉSIA CRISTIANA: ELS CLERGUES ● Les obligacions religioses dels creients consistien a resar, anar a missa els diumenges, dejunar durant la Quaresma, confessar-se un cop l'any i combregar per Pasqua.També recomenava fer algun pelegrinatge als llocs sants, si era possible (Roma, Jerusalem, Santiago de Compostel·la). ● L'Església medieval, a més de posseir grans feus conreats per pagesos, tenia dret a cobrar el delme. Per mantenir el culte i el clero, tots els pagesos estaven obligats a pagar la desena part de la collita a l'Església.
  17. 17. A partir de l'any 1000 es van construir molts monestirs, que es van convertir en importants centres econòmics i de cultura. Tots els ordes religiosos estaven sotmesos a una regla, és a dir, a un conjunt de normes que regulaven totes les activitats monàstiques. En aquesta regla, s'hi establien les hores que s'havien de dedicar a l'oració, a la lectura dels textos sagrats i a les feines de cada monjo o monja: copiar manuscrits en llatí, conrear l'hort o tenir cura de malalts. ● Fins i tot les activitats més senzilles, com ara el menjar, les hores de dormir o les visites, estaven subjectes a uns horaris i a unes normes. ● Durant l'Edat Mitjana hi va haver diversos ordes religiosos. El més important va ser el dels benedictins, que sant Benet de Núrsia va fundar a Itàlia al segle VI i que es va expandir per tot Europa. Al segle IX, es va crear l'orde del Cister, com una reforma del benedictí. Monjos cistercencs dedicats a l'oració i al conreu de l'hort, segle XII.
  18. 18. Clero secular
  19. 19. Clero regular
  20. 20. ● Els llocs on Crist havia viscut, especialment Jerusalem (Terra Santa), es van convertir en centres de pelegrinatge per als cristians. ● Durant el segle XI Jerusalem va ser ocupada pels turcs, que impedien l'accés a la ciutat els pelegrins. Per alliberar Terra Santa dels infidels, l'any 1095 el papa Urbà II va fer una crida a tota la cristiandat per intervenir en una campanya milita. Van ser les anomenades croades, dutes a terme entre els segles XI i XIII per reconquerir els llocs sagrats. Hi van participar pagesos, soldats i cavallers delerosos d'aconseguir terres i poder. La presència dels croats a Orient va finalitzar el 1291, quan els musulmans van conquerir Sant Joan d'Acre, l'últim bastió cristià.
  21. 21. 7. L'ART ROMÀNIC. ARQUITECTURA. Entre els segles XI i XIII es va desenvolupar, en una gran part d'Europa, un estil artístic que rep el nom de romànic. Aquest estil artístic és el més representatiu del món feudal.La gran importància de la religió a la societat medieval i el pes excepcional de l'Església van fer que les manifestacions artístiques d'aquesta època fossin essencialment religioses. L'arquitectura religiosa (esglésies, catedrals i monestirs) hi va ocupar un lloc fonamental. San Martín de Frómista
  22. 22. ● Façana de la catedral de Notre-Dame de Poitiers (França), del segle XI.
  23. 23. L'Abadia de Cluny, segles XI-XII
  24. 24. Santa Maria Magdalena de Vezelay
  25. 25. Santa Fe de Conques
  26. 26. Catedral de Ferrara
  27. 27. Catedral de Pisa
  28. 28. Sant Climent de Tahüll
  29. 29. Sant Isidor de Lleó
  30. 30. Catedral de Santiago de Compostel·la
  31. 31. ● Les esglésies se solien construir amb carreus de pedra, ● La planta, que té forma de creu llatina L'ARQUITECTURA ROMÀNICA amb un braç més curt, que és el transsepte. El lloc on s'encreuen els dos braços s'anomena creuer i normalment es cobria amb una torre o cimbori. ● La capçalera de l'església, l'absis, que sol ser semicircular, i les naus laterals, que es prolonguen i envolten l'absis interiorment formant el deambulatori. ● La coberta, que es construïa amb voltes de canó sòlides, que s'aguantaven sobre murs gruixuts i pilars o columnes enormes, units per arcs de mig punt o de mitja circumferència. CARACTERÍSTIQUES ● Com que les voltes de pedra pesaven molt, els murs que les aguantaven havien de ser molt amples i amb pocs forats. Per reforçar-los, s'hi adossaven contraforts sòlids a les parets exteriors. ● També era habitual col·locar una torre campanar a l'exterior, unida a l'església o separada d'aquesta, que servia per cridar a l'oració i com a torre de guaita. ● A les portes, les finestres i les obertures s'hi feia servir l'arc de mig punt, sostingut sobre columnes amb capitells decorats.
  32. 32. ELEMENTS DE L'ESGLÉSIA ROMÀNICA
  33. 33. ELEMENTS PRINCIPALS D´UNA ESGLÉSIA ROMÀNICA: ● PLANTA BASILICAL AMB FORMA DE CREU LLATINA ● PORTA PRINCIPAL AMB TORRES-CAMPANAR ● 1 o 3 NAUS ● TRANSSEPTE I CREUER AMB CÚPULA O CIMBORRI ● ABSIS SEMICIRCULAR I GIROLA
  34. 34. COBERTA DE VOLTES DE CANÓ FORMADES PER ARCS DE MIG PUNT MURS GRUIXUTS I PILARS ENORMES AGUANTEN EL PES DE LES COBERTES I CONTRAFORTS ADOSSATS A LES PARETS EXTERIORS
  35. 35. PORTALADA: - BRANCAL - ARQUIVOLTES - LLINDA - MAINELL - TIMPÀ FINESTRES: ESTRETES I ALLARGADES CLAUSTRES O GALERIES COBERTES: AMB ARCS DE MIG PUNT SOBRE COLUMNES I CAPITELLS DECORATS
  36. 36. Elements constructius romànics
  37. 37. 8. L'ART ROMÀNIC. PINTURA I ESCULTURA. La pintura i l'escultura romàniques tenien un caràcter religiós i estaven molt supeditades a l'arquitectura. A més de la funció decorativa, tenien un objectiu didàctic: adoctrinar el poble i explicar-li els fets sagrats de la Bíblia. La immensa majoria de la població era analfabeta. Les imatges es van convertir en llibres on els fidels podien llegir i aprendre sobre la religió.
  38. 38. escultura al servei de l'arquitectura Capitells romànics
  39. 39. ● L'escultura tenia una dependència important de l'arquitectura ● La temàtica també era religiosa i presentava unes figures hieràtiques, rígides i sense perspectiva. ● S'ubicaven preferentment a les portalades, les columnes i els capitells. ● Aïllades del marc arquitectònic, també eren abundants les talles religioses esculpides en fusta i policromades amb colors vius. Se solien col·locar als altars d'esglésies. CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS: - ART RELIGIÓS AMB FUNCIÓ PEDAGÓGICA - DECORACIÓ DE L´INTERIOR I L´EXTERIOR DE LES ESGLÉSIES - CARÀCTER DECORATIU I DIDÀCTIC - RELLEUS DE PEDRA EN LES PORTALADES DE LES ESGLÉSIES I EN ELS CAPITELLS DE LES COLUMNES O PILARS - ESCENES BÍBLIQUES
  40. 40. LA PINTURA: FRESCOS I TAULES
  41. 41. ● Les pintures cobrien la major part dels murs i de l'absis de les esglésies. S'utilitzava la tècnica de la pintura al fresc: s'estenia una capa gruixuda de guix sobre el mur i, amb el guix encara humit, s'hi pintava a sobre; així, quan s'assecava, els colors hi quedaven més ben fixats. ● Totes tenien una gran força expressiva, però tècnicament eren molts senzilles. Els dibuixos es traçaven amb contorns gruixuts i foscos i el color s'hi escampava d'una manera uniforme. No hi havia ni profunditat ni volum, i la disposició de les figures s'adaptava al marc arquitectònic. ● Els personatges s'ordenaven segons una perspectiva jeràrquica, que representa el més important amb una mida més gran i es tendia a no deixar cap espai buit (horror vacui). ● Els motius més utilitzats en la pintura romànica eren les representacions del Pantocràtor.
  42. 42. ● Totes les representacions romàniques del Pantocràtor (Crist en Majestat) segueixen el mateix model: ● La figura de Crist està representada de cos sencer dins d'una forma ametllada anomenada ametlla mística, que conté les lletres gregues alfa i omega, que simbolitzen el principi i la fi. ● Amb la mà dreta beneeix, mentre que amb l'esquerra aguanta un llibre amb la frase: "Jo sóc la llum del món". ● Està envoltat de les representacions simbòliques dels quatre evangelistes.

×