Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.
LLUITA

I TREBALI. 

EL MOVIMENT OBRER
AL PRAT I9I7-I978

Ajuntament del
Prat de Llobregat

Amh ul Iuvm n; 

I . 
= uataet...
LLUITA

I TREBALL

EEEEEEEEEEEEE ER
AAAAAAAAAAAAA 78
Llllit Thinllur
Alcnlde del Prat de uuhregnt

zl: 

‘r

 

dècada del segle XXl. 
zmb les incerîeses i Ies

esperances que...
ola

   

s PRN n:  LLJBHEIMI — ma".  Èlplnnll
I  m aml. ..
a! 

 

. 

 

 

 

‘nlîiw-
«e
i. 
‘X
‘x a
l’ k , — s "n
.  l’ '10

 4
,  La Iluita per la jornada Iahural de vuiI
hnres ...
El nrincinal elemenv de cuntrol de
la classe lrehalladora es donava
en la manera corn es cnnvractava
el personal ljemoresa...
.u
m? 
m; 
«mm
mm. 
“mm

4. rrennladores de
La Suda a la sala
lfassecar. 
s Màuuina continua
d.  carmi d.  La
Pnpeleu Espa...
La niciadura de Primo de
Rivera,  cue Ìmpflsà Ileis i

uii lori commi pul ial per
Iimilar racii la!  smdicsl, 

2| mi va te...
MHS

i in.  i.  miiiiiiiia llfiul13pl'lq—lll a
c. ..

uiixii.  i. .. m. .. iii.  .iii-. .ii. ,.. ii. i.. 
iii.  ii.  ii iii...
cui-muni obuervld

     

“m
mm mum . - «

unnb

l.  n “m, 
mh n 316m‘
uin a:  Nuda’

lhl‘ con
dei m. 

 

ha} gu

4%. »  ...
znìzw

   

www. “ causa“ Duram els anys quarama‘ amics Un dels anys amb més accions
‘ .7. u sindicalustes als quals s5 va...
. Hîîîìîìîîfi

n a
r u
aqulnà cnnnnux
a Fanale
‘ n

nsJnbauaoors ne;  mm. 
a;  L:  Sedu

w; 
m. »

x9‘-

 

‘
o.  P. 
, . 
...
Duram el règim franquisîa.  amb els
drets de vaga i associac pmhihivs, 
sense dm de negociacio I amh els
augmems salarials...
——'—’71,I I: 

27. u.  n.  so.  îhballadnu
I mhalladunt u.  la lalarica
de | .| sedn llnllnten una
un In:  llrlln-nx ol-oa...
14. Excursiò de sncls
de la cuv. 

zs.  Ymhalladnru ne
La Suda al mnruadnv

1a Meniadur lfhumsì
n La Sena del:  any:  m. 
...
Jlîlîll

 

 

 

 

       

m l
Ì N2.
R:  uw
mm dm

VAL

ULM 

ranmmnu m7.. .

s7._rw. O%MM_
wslCmRW, 

RmArLLMN. 

w.  ...
a Man‘ na arauvnvia
de Entzlldelels,  mm La
nav uraEivinnla. 

a9. suona cauqalua un
l.  mnnllesuclb en nanna
dul duvlamnn...
politiques.  Els successnrs del règim
imemaren perpeIuar-Io,  però Pamplitud
de Ibpusiciò ho va ler impussible i va
fnrgar...
l

l
zslzv
El vumas,  dia a0 dal p;  .
u dxrerciòn rqvanifi «un un dlspldb . 
u" Deleqaclbn da mm”,  ma Xecunocxo q. .. u p...
coordinaciò i textos

Marga Gomez Inglada

llocumentacié

Olga Duque,  M.  Pau Pàmpols i Olga Paretas
Illisseny

Oscar Cal...
Catàleg exposició Lluita i treball. El moviment obrer al Prat 1917-1978
Catàleg exposició Lluita i treball. El moviment obrer al Prat 1917-1978
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Catàleg exposició Lluita i treball. El moviment obrer al Prat 1917-1978

346 visualizaciones

Publicado el

Catàleg de l’exposició Lluita i treball. El moviment obrer al Prat 1917-1978 que vol explicar l’evolució del moviment obrer al Prat des del 1917, data de l’arribada de la Papelera Española, fins el 1978, quan se celebren les primeres eleccions sindicals democràtiques. Hi podem trobar un recorregut gràfic de les primeres lluites sindicals per aconseguir millors condicions laborals fins a les actuacions contra el règim franquista.

Publicado en: Empresariales
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Catàleg exposició Lluita i treball. El moviment obrer al Prat 1917-1978

  1. 1. LLUITA I TREBALI. EL MOVIMENT OBRER AL PRAT I9I7-I978 Ajuntament del Prat de Llobregat Amh ul Iuvm n; I . = uataetîauwu/ ‘va me onal i pi”. 3 . .. ssw. .p. nm. .u deflocràtìc ance ne
  2. 2. LLUITA I TREBALL EEEEEEEEEEEEE ER AAAAAAAAAAAAA 78
  3. 3. Llllit Thinllur Alcnlde del Prat de uuhregnt zl: ‘r dècada del segle XXl. zmb les incerîeses i Ies esperances que ens IÌTDVGCIHBH LI" nresenî canviant i un lulur qua es dibuixa amb grans canvis socials, econùmics i politica. En aquesî encreuamem de lransformaciò, sens dubte. llem de mirar endavanti estar preparals per alromar nous raplas. Darò tamhé hem de mirar enrere per conèixer i entendre Bl VIUSVIB passar més recent. Amh aques! Îanim, mumamanv del Prav ha impulsal diversns esdevenimems per diîondre i recuperarla memòrla histùrica del moviment ohrar i da Ies arganilzacions sindicals al nnslre municipi, lonamenl de la societal que ara soln i un dels Drinc‘ als mnlnrs de Iranslnrmxc dels segles XIX i xx. r Aquest catàleg és eI resum d'una axposicib su quà volem relre hnmenalge als îrehalladors i Vrehalladores Drulsgunisves direcîes dels anys de lluitz ohrera, al movimem ohrer pravenc i a la seva valuosa anonaciò en la conquesîa i defensa dels draîs i llibertals de la classe lreballadora. La funciò dels actas subra el mnvimem ahrer que sbrganilzen és danar a con er a Ies gsnsracions mésjuves. eI nostre passa! més recenl, perlal qua nuguiu entendre millor la consîrucciò del Prat en 2| qual viuen, el Pral davul. Volem crear un marc de dahav i reflaxilì Dal quefa al ma em ohrer en el passai, però també en al hrassnl. D’a In hem da rescaîar de la membri: la Iluila s la cuntribuciò en r V la consecucifi dels drels dels vrsballadors i vreballadurss. la sevz relacià i paniclpacld en la lluila politica duram la dicladura i els moviments populars. De la realitzt acrual, hem de debalre i renensar Ies noves formes de ca ' Iisme. el movimenl ubrer an damacracia, el sindicalisme avui. .. No Dndsm malharaîar Ibslmg i la Iluila dels homes i Ies dones qua van aconseguir els drsls i les millores socials de què yudim avul, sinlì que llem de cnnlinuar repensanl i tragant nous camins que ens permelin manlenir Festa! del beneslar l avanqar cap a una societa: encara mès iusta. A mls els Ireballadors i lrehalladores que amb la vuavra Iluila i al vaavra eslarg ens nel. aplanal el carni, moltes gràcies.
  4. 4. ola s PRN n: LLJBHEIMI — ma". Èlplnnll I m aml. ..
  5. 5. a! . ‘nlîiw- «e i. ‘X ‘x a l’ k , — s "n . l’ '10 4 , La Iluita per la jornada Iahural de vuiI hnres és una de les primeres grans Iiles de Ibhrerisme. nes del seu inici. a Ies dues grana làbrioues dal Fra! ia hi eslava irnplamada. Es lrehallava de dilluns a dissame i numés es deaeanaava al diumeuge i Ies diades assenyalades, ror i due. cani que Ies màquìnes no naraven. calia Dagar un cemiu per cohrir aquesrs lorns. Els primers anys no l’ll navia vacances. Les condicions de lreball a La Seda eren millors qua a Ies allres fàbriques izarquè els emuresaris holandesos implanlaven reglamems semhlanls als Y llus aulicavsn an el seu nals, on la Iegislacìò sncial era més avangada. uany leasrel reglamem de La Seda incorporà se! dies veaviua relribuîts per als seus trehalladors. r r s. ‘ u un
  6. 6. El nrincinal elemenv de cuntrol de la classe lrehalladora es donava en la manera corn es cnnvractava el personal ljemoresa no venia cap restricciò Iegal i pndia agafar a qui vnlguès. lins i tal exigim, cum aixi es va far duram anys, la preseniacid de referèncles. Uacomiadament era lliure sense necessilal de cap juslificacià. En algunes secciuns de les iàbriques, les condicions de Ireball, eprn els Ilargs lorns, la duresa de raeriviiai i Ialoxiciîat dalguns dels marerials emprais an la produccià. cnmpunaven risc per a Ies persanes. 1m plegat leia rreqilems els accidems i Ies malallies Iabnrals. Per nD liaver de parar maquines o nu haver de ler auosmuciuns, a rnuliea seeeipns, mr i el drer de mirja lmra per dinar, els lrehalladnrs havien de fer Fàpat en el maleix lluc de lreball i sense deixar de vigilar la maquinària ila nruduceiò. Les primeres reivindicacinns ohreres aniran deslinades a acnnseguir millnres en aquesles condicions, cani ara, iemns de descans, liabiliiacio’ de rnenjadpra i mesures i elements de prolecciò exlerns per rnanipular Droductes perillnsns. I. l; ndns da nnnainonr de L. lnpeler. mancia. 2. sala de lllgan de Ln seda de Barcelnna. z. Pienauclo da Basta: a La Palmer: zsnannla. Els
  7. 7. .u m? m; «mm mm. “mm 4. rrennladores de La Suda a la sala lfassecar. s Màuuina continua d. carmi d. La Pnpeleu Espaîlnln. n. server de hnmhers da La Suda. 1. El IBLI La Suda s n. Irehalladar de tallers a La seda.
  8. 8. La niciadura de Primo de Rivera, cue Ìmpflsà Ileis i uii lori commi pul ial per Iimilar racii la! smdicsl, 2| mi va te CONI a conseqùència el {re eii el desenvolupament de la CNT, qua s'havia inicial ilflh la pusada 6|’! marXa de La Papelera, i el islam, flns a Iinals dels aiiys vini, de la imnlamacià da la UGT. La Repùhlica revilalitzà el sindicalisiric, su lsgalivzar el sindiczls i despenalitzar I2 vaga. Per primer cop, alguns ohrers que riavieii ingressai eri partits pnlîtics accedien al govern municipal. i En ÀI-lues! lviarc dÈmocràré. lil hagué ijria gm ilivcrs al lfohjectius i iracniacioiis, qua as nosarsn en svidència cri els grans cnnflicles del juliol de lsal, el dcseiiilirc de i533 i la urimavcra i resiiu ile i935, quc vari suposzr un repte lrciiial a la jove Repùblica i en cls quals iingué un paper decisiu 2| seclor iiiès radical de la CNT. {il o. Mnalnl confisca al: vasuicm aiiram al: iiicidcins une mi aeoiiinaiiyar la vaga u; ilIIÌnI ac mi. lo. LI Sadni l. - Pnpalnu, Jiiiiiamiii aiiili lo: aumlmx InEnh, VIII lìiiiiicar l. coiiimiccià d'una canina ai In ciiàiiii. a Panini amwla I cinailumli. t. Guirdiu ciiiili iiigiiaiii In lima I in La Sedi cciii iflfllll iiiiici. ai In van de mi.
  9. 9. MHS i in. i. miiiiiiiia llfiul13pl'lq—lll a c. .. uiixii. i. .. m. .. iii. .iii-. .ii. ,.. ii. i.. iii. ii. ii iiiiiiiiiii i. iiiiiiii. iii. i. mi. .- .1. i IVJIIIV Ilvflnlgfli mi. .. i. iiiiiiiia iii iii. .. l“ iii-iiiiiiiiiii. ii». .. n x57 u- iii niii. iii-inni iiiii i. VOIEIQ ii. ..- iii. .. iii. i iinii i-iii ii. .. . "in "iii-si c. llvvlîlvl ‘ù iii niiiiiiuiii. iii. .- i ii. iiii-ii i. (Ullìîfi l i in. .. uiiiiuii i. ma. iiiiiii 1 ii c. .. iiiixii x. in" i. i. i i. .. mir. iii iii xviiiiii ‘u BEH i: iiiciim s. i . i.. c.. .iii. nllvtlvflìfllfl. iii iii. .. ii. x300 iii. .. i -i. .,iiicim ciisau : ... -.ii. .i. iiiiiiiiici. .. i i. i- siiiim. IIIIILQIÎ ii. 55o iiiiiiiiii iiiiiiiii Ilfllllllflhlll iii. .. imi. i. x-iiiiiiiixiii. «in: i. i. mi min- sii mlooflulufln, . mi. .. ii. il. truI-IPYNI [UMAMHIU . . i“. .. "alla". ix. ii. (Il)! ii. .. iii. iiiiiiiii. Gian! - i Hlldiflllfll i iii-o. ii flllhulllfllni mm ii i. .. iii iiiiiuii i. . mai i iii-ii. cciiiiiiiu ii u i iiiiiniii i ' , : ma. I rliciiiiiilriiiii- ma. ‘ . iiiiiii ii n" u: saiidinmuodellh” ' unnrlîiflnll 4, ii iiiiiia v millfilifilpîiîillfiurlllflr ' 1"‘ iciiiiiiii '°', b1)- iii uii nero: pnwlx per i mi. .. i. .. Xlllfllîl flrîlfi A: 1.. imam. .. i ' ioni iii 1| iii-iii. iii i. piani. qll ii. . ii. .. iiiiim iii i: si. .- WIQH-Kl icii i—. . I'LL‘ ii. 1. ii ii. .. i. in mi. .. i. no. i. .. i. iii ii ii. 4.7.’ i. ii. .i. x.xi. ii ii. Iflllllflnì iiii- ici ii i. iiii i. iciiii in ii. iiiii iiiiii. mi" i. i “w N“ i. ce “Lmm , . m w" wmnhuu‘, fina, “"“° (hflflll. N“ —b(n i: n“ ‘ iiiriiuciiiiiiiiiiiiiiiiiri iiiiicxn °' ‘ iii. cu- E“ “‘ “m, gufi narcilciia. mi. .. n- ' mi. .. iii _ m d. v DVSHCÎ: no: xi. 5- a mai: I m " u. Yrlilladur deLa scda iiiciiiix. a M -, iiis"'”° iii cimr, ii. i.iii rinunci "iiiiiliiiiciii . "" Q mi. ..» 4' '“" 5., flll btncflclfltllmll iaii. m. s" M PQQIYW”. °°“ qIflIÌHIIIVEII . iliiiiii(iiaas). iiciiiii i. iii. I r‘, i. iii. iiwì- H)! “ 4- ] la W“ firbùXfl‘ '—' ° si x» m‘ ’ ° i ima “m” mici, =- _ m, ai. , iiiiis ììiuîyl‘ m‘ www, m” W, huruhln E . ‘o d. Liìl‘! ., c. 1‘ °' "° iiii n< î“"" 5; fiiòiiiiiiiiiiii ì '23 iii. ii iiiiiuiiii. X ii FIMLM umili z
  10. 10. cui-muni obuervld “m mm mum . - « unnb l. n “m, mh n 316m‘ uin a: Nuda’ lhl‘ con dei m. ha} gu 4%. » “t i ' ma»: K _. ... ...1.. aa, ma. mc "m. dci Ginriulo Mo tomo a. m. a 7‘! .. u «m. w “o, man -_, _:“l. “doni-lx” _ llucmunud “”’° (una vim amando m nndn . o Manu‘ - I- . , Anunll umido. uni “a. . v. mimmi uno- Nnclon clulfln a r 0 cnlnn dm‘ unto IÈ“"° laalunmae . . vulgata: un (i Ìuuît w "l. luflfll lm um- ul cnmn l. .. ldo y w" La derrnla repuhlicana signilicà la ii d'un mare pulivic en el qual els trehalladors havien aconseguiî imponams avengos en Ies seves condicinns Iahorals La Ilarga dicladura que s'inic el i939 aplicà una repressiò calculada i insliluciunalilzada que bonaria "IOIÎS nralencs I przlenques a | 'exl| i, cemenars a la presò i als camps afimernament i de treballs foryats i lrelze van ser afusellals al Camp de la sola. Eren els secîurs més acuus de la sncietat. La maquinària franquisla, des del IJTÌHCÌDI de la guerra, s‘havia amar d'una Iegislaciò repressiva, uesnnaua. principalmem. a consulidar al mm règim feixisla i a smmevre els onnsilnrs, i no nnmés els casllgava a ells. sinò que infnnia la por necessària per immobililzar aquells qua padien ser contrari: al nclu règim i que no s'havlen significa! Vins al moment. Toles Ies organitzaclons pnlitiques, sindicals i culturals van ser iI-Iegalivzades I es va suprimir al dret da reunià i lfassociaclò. I1. Ihhxllndnrs nodini di La Suda di Ealclhna (i960). Il. nls de marini visilen la fàhrlca un u Sana. Juny d: i945. lalls Il. Un nhrer a: Lnseda namlnna, narlnlome Bxrhn. Mara a: i945.
  11. 11. znìzw www. “ causa“ Duram els anys quarama‘ amics Un dels anys amb més accions ‘ .7. u sindicalustes als quals s5 va afegir gem reivindicaiives va ser el 1952. Durant “m0: '*‘””" més juve, van acnnseguir manlenir al cnnflicte del mes de maig, els “ " *‘ ‘“ ' una urganltzaciò en la clandescinitav. nbrers van ocupar mig quilòmelre de mflL n— un; V b malgraî Ies grans d cultals i els riscos Faulovia de Caslelldefels. Aquestai Dersonals due imnlicava. altres acciuns, Vara del Iloc de îreball, han asta! cunslderades cnm nnves Com a cunseqùèncla dfimes accions formes de Iluila que no s'havien fet reivindicalives a La Seda, l'an)! |950, fins aquell momem. . agri; c. a o M va desanicularaquesla inclpienl Enaqusswuanathfllmfixî es crearen urEaniIzac Una desena de miliianîs, a Caîalunya les Comissinns Obreres homes i dones, van ser delinguts i (cena), qua al Pral van temr una jutjals per un Irihunal milltar. Aquesla implantaciò rana i ràplda. seria una tònica habltual durant mala dictadura. Els cnnfllcies a Ies _ empreses, com Ies mohililzacians del ‘ |9v58‘ acahaven amb I acomlardamem nlngbauanflus ne L‘ Se“ dalgunes de Ies nersones mes al lahoramrlcfhnmnlngau sigmficades‘ 2|. Estasi im da La Suda.
  12. 12. . Hîîîìîìîîfi n a r u aqulnà cnnnnux a Fanale ‘ n nsJnbauaoors ne; mm. a; L: Sedu w; m. » x9‘- ‘ o. P. , . , 7. x. -. ILÎV 3 111T x r . s.
  13. 13. Duram el règim franquisîa. amb els drets de vaga i associac pmhihivs, sense dm de negociacio I amh els augmems salarials dicms nel govem. el mnvimem sindical va saber aprofilar Ies escletxes en el sistema laboral en benefici de la classe vreballadura. El règlm va crcar. el B38, la Central Naclonal Slndlcalisla (cNs), un sindicat venical que agrupava de manera nbligatùrla tmpresarls I Vreballadors. uapravanlò de la Ley da Cnnvenms Coleclivos Sindicalas. del 24 lfahlil de |958. va relorqar Ibrgarliîzacià slndical i polîllca dels Irehalladors, ja que resvablia, amb lllrliîacinns, la pnulbllnal de negnclulò dirama enne els represemanrs dels Irehalladors i dels emnresaris, en eI man: del sindical nficlal Imruduîîs en la CNS. alguns sindicalistes van poder presentarse als prucessus qua eslablia el règim, com Ies elecciuns sindicals. Feslahlimem dels enllagos slndicals i els jurals wempresa. Les nrganilzacions sindicals. ulandeslines, van ulilllzar al recurs da presenlarse a Ies eleccinns verticals durant els arlys seixama i firls ben emlzls BIS setama. Malgrat Ies dilicullals. a la malaria dbmpreses Incals es Ieren mnhilivzacinns per reclamar millnrs condicinns Iaborals. en especial nel que fa als horaris i als mms de Irehall, i salarials.
  14. 14. ——'—’71,I I: 27. u. n. so. îhballadnu I mhalladunt u. la lalarica de | .| sedn llnllnten una un In: llrlln-nx ol-oanm nnaiuls. sl. Elancinn: w "in! il: mlmhrll 40| lum d'a-nanna n L. Sud: rany Issa. u. smla lnlonnnlva lm 1|: rupluslntnnîs sindiuls lle la «alunna u Sana. ulahnfll . l I4 futuhn de ml. n. mulmnn ml exmlnl Il nu dm n m.
  15. 15. 14. Excursiò de sncls de la cuv. zs. Ymhalladnru ne La Suda al mnruadnv 1a Meniadur lfhumsì n La Sena del: any: m. 31. Pllhllc asslslem n un Harliidu hàsquct La premsa m) lnfclrmava del: prcblemes qua es deballen a Ies làpriqucs. de les mobililzacions, del: acomladaments r Ies sanclons o la selecllva represslò centra els dlrlgcnls més comprcmcsos Com que les reunlons slndicals na eren aulurllzadcs. calla acvuar amb englny per escapar del cumml pullclal. Els aclas Iudlcsl Ieslius. 00m nanils de furbol D lnnocems excurslons, servlerl per sslahllr eslratègles dàcvuaclù I crganilzar accluns Els espals de descans da Ies fàbrlques, cam els menladurs o las canlines, eren aprulllals per passar conslgnes sense alxeczlr snsplles. El milià di: nrouaganda mès eficaq eran BIS fulls vnlanls. Ies pupulars‘ clavlllas”, amh Ies quals slnrenlava arrlhar al màxlm de gem pnssible dlns de la fàhrlca i cmrc la Dohlaclò. swrnpnrnlsn clandesllnamenl en clclnslll del rlpus conegur com "vielnamila", I els uasuulns es passavo" rfarnagar ulllllzanl rara mena deslratègies.
  16. 16. Jlîlîll m l Ì N2. R: uw mm dm VAL ULM ranmmnu m7.. . s7._rw. O%MM_ wslCmRW, RmArLLMN. w. Lnn film. VAN M” a p a n u n n m e a m e d a duree a renne per eornpanys i cnmpanyes lfalrree cemres productius del Pral. zmh greus mancances en aquells anys. M n nw . mn n em no mm “ma dr su un un m» fis qe 2m hm al hm dsstacades del movimenl ubrsr durant el franquisme va ser la snlidarital. Moltes accions reivindicavives van tenir com a linalilal donar suporl a aceions de la cumarca. rndll acliva en aquesîs anye, o de qualssvol altre Iloc. Aixl, les vagues de la mlnerla aslurlana del I95B i del i962 van eonrplararnp movimenls de solidariîat al Praî, cum a Val Iîslaî, ranrsssives contra sls lmballadnrs. Plus en zlguns casos van enrnpdrlar la nrorl dalguns vrehalladors. van anar segnldes lfaccions de protesta solidàries arreu. del snu per si venien momems diflcils. El mavimam nhrar pralene parllelpa zctivamenî. amh allres coI-Ieclius de la ciulaî. en la demanda de millores. su ssvscial ala harris i a Iss ascnlss. s m m m n m m n. m m a 0 m m m u c a una de les uaraclerlstiques mès També les acîuacions policials i Ies larnlli
  17. 17. a Man‘ na arauvnvia de Entzlldelels, mm La nav uraEivinnla. a9. suona cauqalua un l. mnnllesuclb en nanna dul duvlamnnldtl m. al I7 u: nlemhve n: ma, mh whwscnlanlr ma al: l m. - pnnlls lfulzuena del Pral. m uany i962, un Dlula dlmndura Innuulsln. un emu d: îruhallador: dal Fra! n cnnnllull: u. nuneu auumnlearla, la “Cnupwalìva Ohmu u. Vlvlendn’. 2.. un: ani: zrl un‘: al Fra! u hrnuul‘ rrlhma muslvn u: multi lmmîgflm! qua husnnvull una In manna. la counem ava xer una rusmmn a Ius net-numi I nmlnlslucllflnnnulnn PEY lcr lmm a aquena rullnv. 4|. Le: velvlnfllcaclan! Ilnr aconuzulr non: escnlzsl ranmlnmaualsnnmons prn nnalsvan ml) zar Anlhllìsaulnrsfln nanlma ìcumnîaun amn al suvun mm del mnvlmen! anni‘, man wmhafiu muli any: auanu. 42. I mnvlmem slmllcnl s nlinà avîivamzn! en la Iluln vulnnl ne! nnnnsegulr miliare: a la vlulaîl erl ma: ls nnys sauna all al de la a radura. una" al Prn nxverlmlnnvn un 32m: vnrnhintle: lurhm u. ..“ urina purw da! .1 r. .. , n. n u l. «manu. 1.-. “.. . 7 «non l. K-nî- u. su . su“. .. non». .. pur _ «rifiutato . van-in: mm. .. m umurltmul! ràn ml: reus mxnnnce: en serve]: inlra-nrunuus. La univa del hml a: San! Canne Per awnscxun nalmavge: dlfllnaésun m eumnln de la imnlicaci ìulîdàrla u. vulna, assnclnclnnsl alunne: cuhlecîlu: de la nluvnmnclnmu amfllulll per la cumcu d'annata:
  18. 18. politiques. Els successnrs del règim imemaren perpeIuar-Io, però Pamplitud de Ibpusiciò ho va ler impussible i va fnrgar una Iransformanié democràvica. saconsegui la legalivzaciù de lots els parms i sindicats. L'any |978 van Ienir Iloc Ies primeres eleccions sindinals Iliures i demncràfiques. u a . E S “mm m . m ma" 1m s c hoc r m a uhm han mm ma" a: 5m a r s x se ngo rn ma: i. ... . a. .. t. m.. m Hmm mu . s 3 s ne m; L" Z _ n i 9a. .. re man umv Hm Fce ass u. .. n. . rn r m. ..» mi T “ r5 EUC p mne ama v. m umn men su . m; 5m w, ” . ri Ih I , man weo em dmd Adm dD. . reivindicaîives però qua intenlaven, cada cop mès, suscxvar els fonamems del règim. Le: nrganilzacions politiques i sindicals. La man de Franca. el 20 de novembre des de la clandesîinital, trehallaven per crear un 1mm ampli da Iluila canna la m m b L mm an i u: su se sd Mm a. .. i. e un me mm P0 Aa Ilulta sindical va anar adquirinv un caire puliti: amh accions qua eren
  19. 19. l l zslzv El vumas, dia a0 dal p; . u dxrerciòn rqvanifi «un un dlspldb . u" Deleqaclbn da mm”, ma Xecunocxo q. .. u plublelù un nlîlìflgè . l da ‘qÈDDSHO nciones Hevndas san l. diraccxén en n . u u. qua nn tenia rendxruento uahajo mi: urla; nosotus. dxucciòn u oravîsino prnbl: w” ' ì v N ì m” (Il! m ‘Hc (loN 35g _ 1. , m NEGOaflOO-N a. «ad xvanzada y «m. con compnflerùs dQspedÀdas m encuntxan p-xsonns fa par: pedu‘ Subnstir. ‘. - u empxesi 25:5 adnptanflo unì penna nuy dum. la qut nccuxitauos a4 varici Yujus qua solo uenqn est: sxlnio Rosetta: un»; nncn— -— s. g h’ _v - .1. , , . 5 . ‘ V ‘ {oda vueiuo apoyu, ya qua qunxenos ronxexvu nuaum punta da uabzja, . p" e nedxa dg m. qua nzrvunlon. eckbnms u una m: compiere Culugloms Ohxeras a. a: n dirqctxbn y. dnipuis n. un m9o u IRIS mguchclnms — r. m nlércules, sia u del coxrìenle. r Hmcsuxo emana. Mm m. rm. les manu se enxrcvkstnron m. cnubxa u. lmpxeslonls. 5m 5t cmpxmue . come": elzcuvxx a la nzyvr bxevelnd. m. Pan, 13 de Ocumzu il: 1.977 {Îîîv e > » u. Manlfeslaclò nel: Iruhalladurs da la szn el 22 ne lebrer de lan. Als. Manifnslaciù da J '> - VI Q4 w ‘ ' r r= Ì u "l _ a x > ‘ d . Mjlscclnnnlndlcalx g- A j x — w aLasadaranylwa "1 4 QRLJJÉÎAJALO ÈSWJÈ-‘fl u Irehnlladnrs a; la szn N‘ i MPKI ; wxì‘. ‘ 7 Il E da navemhru di |97E - SARR lo’ r v l» DE zî-Jazîzlîszîî. " lnhalladnn da la SEAT. 2| B n; novembre u: ma POR EL MANTFN. . co. .. . pmgrnléglgzll» 41. Cnncenlmnlà A - Mnnflulc detrchalladursi vrahnlladnre: a. lzmpm. sAnnlò.
  20. 20. coordinaciò i textos Marga Gomez Inglada llocumentacié Olga Duque, M. Pau Pàmpols i Olga Paretas Illisseny Oscar Calzada Gorreccié Ile textos CNL del Prat de Llobregat © de Pediciò Ajuntament del Prat de Llohregat Placa de la Vila, I. El Prat de Llobregat llocumentacié Arxiu Municipal del Praî de Llobregat: Fons Municipal, Fons Simeòn Monfort, Arxiu Naclonal de Catalunya, Arxiu Històric de 00.00 de Catalunya. Fntografies Arxiu Municipal del Praî de Llobregat: Fons Municipal, Fons Josep Monés i Amat, Fons I'Abans i Fons La Seda de Barcelona; Arxiu IISG (lnternational lnsîiîute of Social History), Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Col-leccio fotogràfica de | ’Arxiu Històric de CC. OO de Catalunya, Cooperativa Obrera de Viviendas, Joaquim Aranda, Pedro Garcla Vela, Santi Gil Ruiz, Gerard Giménez Mor, Imma Martlnez Roma, Marta Ponce de Leén, Aureli Poyato iAntoni Rodés lnés.

×