Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.

Els carrabiners de la platja del prat

206 visualizaciones

Publicado el

El cos de carrabiners va tenir una presència continuada al Prat de més de cent anys i la caserna que ocupaven a la platja és un dels elements arquitectònics més característics del paisatge litoral pratenc. Josep Ferret ha estudiat les seves activitats i accions, sense oblidar el vessant més humà, així com el seu paper en la història del Prat.

Publicado en: Noticias y política
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Els carrabiners de la platja del prat

  1. 1. 111-,11' F1 lilü:T I P1 J<11. va mixeral Pral dL· l.lobregat I':my l9}t.l~s enginyer tt·rnic industrial ira <lesenrnlupar la -.e,a acti,itat professional a La Seda de Barcelona. on ra ocupar difefl.'llb c:lffi'CS de<lirecció tecnica. a ser regidor <le l'Ajuntament del Pral entre els anys 1974 i 198} ,·a <>euparels drrecsde regidordelegat d':igües i de tinent d'alcalde de Ser•,eis ~lunicipalsdel 1978al 1979. Fou membre fundador de la Cornu- nitat dTsuaris d'Aigües de (rea (lriental del Delta del riu Llobregat: fonn;1 part de la junta gestora <les del 1976. com a regidor coordi- nador. i del 1982 al 1983 va ser el primer presiden! de la juntade go- ,em. Des del 1984 és :bsl>ssor tecnic de laComunitatd'lisuarisd'Aigües. La sera experiencia en materia d'aigües !'ha fet participaren 110111- hroses conferencies. jomades.semi- 11arh.l'lc.1 autor. entre altres es- crit'i.deis !libres:l.'t1/wq/1/ame11/ de les ai.~iies suhlerrúnies del !Jellt1 dd Llolm~~al. 1933-1983.Primer ce11/ew1ri deldescohrimenl de les
  2. 2. ELS CARRABINERS DE LA PLATJA DEL PRAT
  3. 3. JOSEP FERRET I PUJOL ELS CARRABINERS DE LA PLATJA DEL PRAT PRÓLEG GABRIEL CARDONA EL PRAT DE LLOBREGAT, 2004
  4. 4. COLºLECCIÚ DE TEXTOS LOCALS Coordinació: Margarida Gómez Arxiu municipal del Prat de Llobregat Correcció de catala: CNL del Prat de Llobregat Edició: Ajuntament del Prat de Llobregat Pla<;a de la Vila, 1. El Prat de Llobregat © del text: Josep Ferret, 2004 © del próleg: Gabriel Cardona, 2004 © de les fotografies: Arxiu municipal del Prat, Arxiu Centre Excursionista de Catalunya, Arxiu Historie de la Ciutat de Barcelona, Arxiu Josep Corvera, Arxiu Josep Ferret, Arxiu Gerard Giménez, Josep M. Có de Triola, Josep Monés i Amat, Francesc Parés Puges, Pérez de Rozas, L. Roisin ©deis dibuixos: Josep Ferret Maqueta interior, disseny coberta i producció: Estudi Montse Corral lmpressió: Grafiques Jou - Sant Adria de Besós ISBN: 84-87486-18-5 Dipósit legal: B-21 .005-2004
  5. 5. PRóLEG La carrabina és un fusell curt que va ser emprat per la cavalleria lleugera: els genets que en portaven van rebre el nom de carrabins. Al segle xvm, els soldats de la companyia més distingida de cada esquadró, anomenada de preferencia, s'anomenaven carrabiners. En aquella epoca, també van anomenar-se carrabiners els soldats pre- ferents de la infantería lleugera i els cuirassers, malgrat que no usaven carrabina. Entre 1730 i 1822 va existir una prestigiosa briga- da de carrabiners entre les trapes de la Casa Reial. Durant la guerra contra Napoleó, el catala Gaspar de Remisa va fer fortuna negociant indistintament amb els dos bandols. Després, va fundar un banc a Barcelona. El 1826 va ser nomenat director general del Tresor i marxa a Madrid, on reclama Bonaventura Ari- bau per treballar amb ell. Per resoldre les necessitats d'Hisenda, Remisa inspira al ministre Luis López Ballesteros la possibilitat d'un pacte amb els burgesos barcelonins, amb la finalitat que lliuressin un credit a Ferran VII a canvi d'un sistema económic més benefi- ciós. Entre les condicions de l'acord figura la creació d'una policia de fronteres capa<;: de reprimir el contraban, que perjudicava igual- ment la Hisenda Reial i els fabricants de Barcelona. López Balles- teros va encarregar de formar el cos a un protegit seu, el general José Rodil, un vetera d'America que va lliurar les places d'oficial del cos als seus companys de la lluita colonial, majoritariament parti- daris deis liberals. El cos de Carabineros de Costasy Fronteras va crear-se el 9 de mar<;: 5
  6. 6. Gabriel Cardona de 1829, tretze anys abaos que el de la Guardia Civil, i va desple- gar-se preferentment a la frontera pirinenca i a la costa catalana, per la qua] cosa la major part de la tropa original era nascuda a Cata- lunya. Els carrabiners van repartir-se, finalment, a totes les costes i fronteres espanyoles, on tradicionalment existía contraban. El mu- nicipi del Prat de Llobregat, en cornptar amb una platja tan practi- cable i propera a Barcelona, era objectivament adient per desem- barcar el t2.bac de centraban que arribava a la capital catalana proce- dent de Gibraltar, motiu que va implicar establir-hi un post de carrabiners des.de 1830, just fundar el cos. Aquests guardies no tenien al seu carrec l'ordre públic, que cor- responia a l'exercit i a la lililícia Nacional des que va ser constiru"i- da. La seva tasca va centrar-se en la repressió del contraban, l'ano- mcnat "resguardo fiscal" i altres qüestions auxiliars de l'adminis- tració núlitar, com la talla de quintos. En canvi, col-laboraven en l'auxili de les desgracies personals i de les calamitats públiques, raons que van implicar bones relacions amb la població i el man- teniment de la tradició liberal deis oficials fundadors, sense im- plicar-se en lluites politigucs. La prioritat de les tasques fiscals i la necessitat de distingir-los deis carrabiners propis de l'exercit van fer que el 25 de novembre de 1834 canviessin el nom pel de Carabineros de Hacienda, ja que el seu servei es vinculava al Ministeri d'Hisenda, pero depenien del Ministeri de la Guerra pel que fa a l'organització, l'armament i la disciplina. En dependre organitzativament de l'exercit, l'esglaonament del cos de carrabiners era el núlitar, des de caporal fins a general. El cap no era carrabiner, sinó un general de l'exercit nomenat i separar lliu- rement pe! govern. Els oficials eren militars que sol·licitaven passar definitivament a l'escalafó deis carrabiners, i la tropa era reclutada voluntaria, entre els homes que ja havien complert el servei núlitar, amb preferencia pels que aHegaven algun merit de campanya. Exis- tien, també, les anomenades "marrones", que solien ser vídues o filies de carrabiners, que tenien el carrec d'escorcollar les dones sos- pitoses de ser contrabandistes. Diverses reorganitzacions van perfilar el cos fins a la decada de 1930, quan els carrabiners patiren la seva prova de foc. El cos s'anomena Instituto de Carabineros, tenia uns 15.000 homes, distribu"its en set zones, cadascuna manada per un coronel i dividida en co- 6
  7. 7. Próleg mandancies. La primera zona corresponia a Catalunya, amb una comandancia a Barcelona i una altra a Figueres. El post del Prat de Llobregat depenia d'una de les tres companyes ubicades a la capital. La Segona República, que va incrementar el Cuerpo de Seg111idady Asalto, no va alterar els efectius deis carrabiners que, fins i tot, van recluir lleugerament el seu nombre. En tractar-se d'una pclicia fiscal sense atribucions d'ordre públic, el general cap, anomenat inspec- tor, no representava teóricament un perill polític: quan el general José Sanjurjo, inspector de la Guardia Civil, va indisposar-se amb el govern, en comern;:ar l'any 1932, el van traslladar al cos de carra- biners, condició que no li va impedir revoltar-se el 10 d'agost. Anys més tard, el 1936, l'inspector dels carrabiners era el general Gon- zalo Queipo de Llano, que va utilitzar el pretext de passar revista als carrabiners escampats per tot el territori per connectar els conspi- radors contra el govern del Front Popular. Va revoltar-se el 18 de julio) a Sevilla, pero la major part deis seus homes van restar fidels a la legalitat. Durant la Guerra Civil, els carrabiners van constituir una tropa de confiarn;:a de la República, que va ampliar notablement el seu nombre fins a constituir brigades de combar d'un gran prestigi. Aquest paper els va costar la desaparició després de la guerra. A part de les sancions penals que pogueren afectar-los, la majar part deis carrabiners van ser expulsats. El cos va ser Jissolt l'any 1940 i el que en quedava s'integra a la Guardia Civil, que va assumir-ne les funcions. La curiositat histórica i l'amor al Prat de Llobregat han fet que Josep Ferret investigués la presencia d'aquest cos al seu poble, on els carrabiners van ser presents més d'un segle. L'autor participa d'aqueUa virtut dels homes del Renaixement i de la Jl·lustració, és un tecnic que manifesta una curiositat universal i no sois es dedica a les tasques i publicacions professionals, sinó que també ha participar activament en la política i en la governació de la seva comunitat. Ara ha produi:t un !libre que és fruir de !'amor a la historia local i de la tenacitat investigadora, condicions que sempre resulten meritóries, sobretot, quan es porten a terme amb el rigor del text present, cosa que sempre és digna d'adrniració i d'un agra"iment seriós. GABRIEL CARDONA Universitat de Barcelona, febrer de 2004 7
  8. 8. lNTRODUCCIÓ La presencia continuada, durant més de cent anys, d'una guar- nició de carrabiners a la platja del terme municipal del Prat -els primers contingents van arribar el 1830 i van romandre a la nos- tra població fins al 1939- constitueix un fet que per si sol mereix ser objecte d'estudi i anilisi, per tal de descobrir i posar a l'abast de tothom les diverses activitats i accions protagonitzades per aquesta fon;:a de caracter militar. El mes d'abril de 2002, varem fer un estudi previ dels mate- rials i de les referencies documentals que sobre aquesta tematica hi podia haver a l'Arxiu municipal del Prat i que, al nostre enten- dre, haurien de ser el fil conductor d'una possible publicació d'un llibre. O només es podien emprar per a una publicació de diver- sos arrides? El resultat d'aquesta avaluació inicial ens va fer decidir per !'alternativa m.és compromesa, que certament obligava a una investigació més aprofundida i que ha condu'it, finalment, a la publicació d'aquest treball. L'any 1829 es va crear el Cuerpo de Carabineros de Costas y Fronteras que, tot i ser de disciplina militar, venia lligat al Minis- teri d'Hisenda pel fet que tenia coro a objectiu principal recluir les operacions de contraban, veritable sagnia de la Hisenda pú- blica. La Comandancia del Cos de Carrabiners de Barcelona va des- tinar un petit destacament al Prat, l'any 1830. Malgrat que els carrabiners eren una fon;:a militar similar a la Guardia Civil, supe- 9
  9. 9. Josep Femt i Pujo/ <litada a !'obediencia dels capitans generals de les Regions Militars, les despeses de mantenirnent anaven, sovint, a carrec del Ministeri d'Hisenda. En aquesta publicació, a part de la tematica del contraban, intentem recollir altres actuacions protagonitzades per més de dos milers de carrabiners, que al llarg de 109 anys van prestar servei al nostre terme municipal. Algunes d'aquestes actuacions són de caracter intern, com les organitzatives del propi cos de carrabi- ners, i altres de caracter extern, en que aquesta for<;a es trobava involucrada, com és el cas de les guerres carlines, els salvaments, naufragis i embarrancaments de vaixells, les riuades i altres ca- tastrofes. Bona part d'aquestes accions van tenir lloc a la zona costanera del terme municipal pratenc, territori propi de les com- petencies encarregades per la Comandancia de Carrabiners de Barcelona. Cal destacar, també, que la col-laboració dels carrabiners amb l'Ajuntament del Prat va ser freqüent, per diversos motius: alguns derivats de les mateixes normes de control dels reglaments mili- tars, com el fet de passar revista mensual davant la primera autori- tat municipal o l'operació de la talla anual dels mossos de les quintes; altres de caracter social o religiós, podríem apuntar aquí les celebracions i processons de Corpus i els oficis solemnes de la Festa Major, entre altres. Els oficials de carrabiners eren convidats sovint a participar en actes i celebracions de caracter civil, com la inauguració de la nova barcassa del riu, la festa inaugural del pont de Ferran Puig, el 1873, o de la línia ferria Barcelona - Vilanova, l'any 1881. La nombrosa bibliografia de la historia de la nostra localitat de que, sortosament, disposem, tracta especialment dels carrabiners en dos episodis més singulars: les guerres carlines i els brots palúdics, pero escasseja pel que fa a altres activitats portades a terme per l'esmentada for<;a militar. Darrerament, pero, hi ha hagut noves aportacions documentals. Ens referim a la "To- pografia Medica" de l'any 1904, del Dr. Segimon Salgot,1 en que es descriu particularment la precarietat de l'allotjament dels carra- 1 MARi I BALCELLS i V. l VALLRIBERA I P u 1G, P. El Prat de Uobregat defa un seg/e, segons una topografía Medica, 1904. Barcelona, Publicacions del Seminari Pere Mata de la Universitat de Barcelona, 2001. 10
  10. 10. Introducció 1' r._,¡,,,_; e-"1q,,-:>, . ACADEMIA Y COLEGIO DE CARABINEROS ALUMNOS PARA CABO ALUMNES DE LA PRJMERA PROMOCIÓ PER ASCENDIR A CAPORAL I A SERGENT, DE L'ACADÉMlA DE CARRABINERS DE SAN LORENZO DEL ESCORI AL, CURS 1935-1936 biners i de les seves families, i l'estat sanitari de la zona on estaven ubicats els dos barracons que constituien, aleshores, la casilla o caseta dels carrabiners. D' altra banda, no ha d'estranyar que la presencia d'un desta- cament de carrabiners a la nostra població, en un període de temps tan dilatat -més de cent anys-, possibilités, que alguns mem- bres del cos de carrabiners fossin autors o protagonistes d'algun fet remarcable que ha estat objecte de reconeixement o ha meres- cut l'atenció dels estudiosos. Alguns fets rellevants responen a iniciatives própies, com és el cas de l'heroica actuació del tinent Víctor Rovellat en el decurs de la inundació provocada perla riuada de Sant Antoni (1898), o el salvament dels tripulants d'una avioneta caiguda a la mar, prota- gonitzada pel carrabiner Marco Barran, l'any 1935. Altres actuacions destacades van estar associades a fets d'ín- 11
  11. 11. josep Femt i Pujo/ dole política, com la presencia de capitans de carrabiners en ses- sions municipals en ocasió de la Rcvolució de 1868 i de la procla- mació del directori militar del general Primo de Rivera. En les primeres decades del seglc XX, i probablement abans, els carrabiners que desitjaven ascendir a caporal, sergent i briga- da, havien de fer uns cursets d'una durada d'uns tres o quatre mesos a /'Academia y Colegio de Carabineros que hi havia a San Lorenzo del Escorial.2 Al Uarg d'aquests més de cent anys de vida dels carrabiners a la nostra poblaóó, va canviar en diverscs ocasions la denomina- ció oficial d'aquest cos. Entre els noms més usuals cal citar els següents: Cuerpo de Carabineros de Costasy Fronteras, Carabineros de la Hacienda PtÍblica, Cuerpo de Carabineros del Reino i C11erpo de Ca- rabineros. Durant un període ben curt, que va coincidir amb la Guerra Civil de 1936-1939, aquestes forces van prendre la deno- minació de Pmrz.as de Carabineros de Catal111ia. 2 Oades facilirades per Josep Con·era Galmdo, fill del sergent de carrabiners José Corvera Lópe,. 12
  12. 12. PRIMERA PART
  13. 13. ANTECEDBNTS Des del segle xvm, hi ha referencies documentals de !'exis- tencia de guardes a la platja del Prat, vinculats especialment a un cordó de protecció sanitaria establert per les autoritats barcc- lonines per evitar contagis. La construcció i la conscrvació de bar- raques a la platja, les despeses de lleves, l'allotjament de soldats i cavallerics, una part del repartiment de despeses, cte. es traben sovint en les anotacions dels capítols corresponents deis llibres de la comptabilitat municipal de l'Ajuntament pratenc. També era freqüent la construcció de perites cabanes de jonc per a la protec- ció de cas:adors. Les anotacions en la comptabilitat municipal relatives a la vi- gilancia de la zona costanera pratenca continuaren en el segle XIX. En aquest sentit, el novembre de 1820 es va registrar, a carrec del pressupost municipal del Prat, que "...Els salces per la barracas de Bora almar", van costar "...sinch 1/iures, de11 so11sy sis diners ".1 En aquesta epoca, la guardia del cordó sanitari, que depenia de la Junta de Sanitat de Barcelona, progressivament va anar assu- mint, també, funcions de vigilancia encaminades a perseguir el contraban. També en aquests anys, la institució militar va promoure actuacions en relació amb el contraban. En aquest sentit i pe! que fa al Prat, cal citar que 1'1 d'octubre del 1817, en Manuel Vicente 3 AMEP, Comptcs municipab, 1820 15
  14. 14. Josrp Ftml I Pu¡ol Vera de la Comissió de Contraban, constitui'da pe! capita general Don francisco Javier de Castaños, va comunicar a !'alcalde del Prat gue, en relació amb el"...co11traba11do aprendido en la Plqya de es/e termi110...", ordenés a dos ve"ins del Prat que es presentessin davant seu " ...ti.ftn de hacer el reco11ocin1imto de laJ'e!_llas q11e se aprendiero11 en dicha plqya..."' Cal assenyalar, també, que moll abans de la creació del cos de carrabiners, el Gobiemo del Reino havia mostrat la seva gran pre ocupació per les contínues perdues económiques gue represen tava la introducció del contraban per a la Hisenda nacional i, en relació amb aquesta problematica, havia promulgat diverses ordrcs, decrets i dispos1c1ons destinades a combatre'l. En aguest sentit, cal destacar una d'aquestes disposicions: la circular tramesa pel Gobierno Político S11perior de Cata/11ña, de data 20 d'octubre de 1820, a !'alcalde del Prat, en la qua! es notificava que".. .entre !'arias providencias que el ~· se ha senido adoptarpara contener el co11traba11do, es 11110 que la tropa de lblÍa y la milícia nacional local coopere con los res- guardos de Rentas siev,pre q11efuere necesario á la aprehención de losfra11des, y que tmga11 parle áprorrata e11 la distnºb11ción de los comiso!, ct9·osfondot se ha servido S.M. a11111entaran,pliandole f!IÓs parte que la t¡11e tenían hasta ahora".' Una de les poques vegades gue trobem la participació deis ve1ns del Prat en la intercepció d'una operació de contraban es va produir a la tardor de 1828. En aquest sentit cal subratllar que el Coronel Comandante de la Derecha del Cordón .Sanitario, en data 1Ode novembre de 1921, va felicitar !'alcalde del Prat pcr " .. .importan/e Servicio que tanto los vecinos de ute pueblo como la Tropa de ese destaca mento hicieren e11 la noche del 7 del corriente ". El coronel "a manifes- tar la se,·a sarisfacció pel " ...celo de ese bmemerito J"91111lamimto y vecindanºo".6 l.in temps després i per Reial ordre de 27 de juny de 1929, SM Ya rcsoldre que " .. .se habilite,, las fo"es de n11estras costas(. ..) acerca elestablecimiento de un Res/!.uardo marítimo e,rpenecució11 del contrabando". En complimcnt d'aquesta ordrc, el capita general va nomenar el I isrlador de Rentas D. Joaquín Unarte i !'oficial de la !valAd11a11a D. Felipe Helgucro, acompanyats pcr altres comissionats " .. .pam11 'A1LP, Conm1han, 1817-1922, capsa 280 7 s ,lEP, ibidcm • AIIEP, 1hid~m 16
  15. 15. i11medialr111m1te a nrijicarla h11hilitació11 de dichas lom·s". En a<.¡uest sen- tit, el 18 d'agost <le 1929, es ·a demanar la col-laboraciú de !'al- calde del Prat: " .. .para q1111110 solo, 110 se po11.._f!.,1 iN,pedimmlo a(í!,11110 ,i dichos m1J1isio11ado.r, si110 q11e la.r ;11.rtkias y Autoridades 111ililares, les facililm los auxilios que p11ed,111 necesitar ¡,ara el drse111pn10 de e.rle serl'iáo de S../.".' En aquesta t:poca, les aucoritats gm-crnati'es del re¡..,rne cenien molts indicis que la majoria del contraban que s'introdui'a per la costa me<literrania, i particularment per la costa catalana, ha'ia estat embarcar al port de Gibraltar. El cabac, en les sen:s distintes formes, constituia el producte més habirual t:n la majoria deis car regaments de les operacions de contraban. Pd que fa a l'operaci-a emprada en la distribució de contraban, cal consignar que l'any 1829, el Coronel Co!l1a11da11te de la Derecha del Cordón Sanitario, ad'ertia les autoritats municipals pratem¡ucs que, st:gons les Se·es informacions, hi havia tres barques, una de les quals, anomenada San A11to11io, haYia estat apressada pcl guarda- costes ,.-11J1ri!ia, de la marina de guerra espanyola." Cal destacar que les operacions de traspás de carrega de con- traban deis vaixdls que s'hi dedicaYen a les barques, es fcia sem- pre a alta mar i, probablement, al capvespre o en plena nit. Algunes barques de pesca, sembla, hi estaYen involucrades, cosa que "ª fer que les autoritats d'alguns municipis costaners que disposa'en de barques de pesca establissin una vigilancia i un con- trol especial sobre les tripulacions. D'altra banda, era conq~ut documentalment que la zona cos- tanera deltaica era molt propícia als naufragis de vai.xclls. Aquesta sinistralitat es concentrava particularment a les platgcs praten- ques cornpreses entre l'estany de la Ricarda i la desembocadura del riu I.lobregat, on la formació ddtaica s'endinsa més cap al mar. ¡ part de la Yulnerabilitat de la naYegació a Yela a les pertor- bacions atmosfcriqucs, espccialment als temporals dc mar, la par- ticular configuraciú de la formació dcltaica a la zona costanera i el fet que cls vai.xells amb destinació al port de Barcelona, que pro- cedien <le la banda de poncnt, fon;:osament haYien d'aproximar-se 7 .MEP, ibídem 8 .:IEP, ,bidcm 17
  16. 16. Josrp firrtt i Pll)ol a la costa, eren causes que afavorien els naufragis, en especial a 1' indret esrnentat. No cal dir que bona part deis naufragis es produi"en a la nit o a primeres hores de la matinada, i la majoria coincidicn amb temps de boires. Tot fa suposar que els guardes del cordó sanitari havien estar els primers a auxiliar les tripulacions quan hi havia super- vivents. Després, com exposarem més endavant, senen cls carra- bincrs de la platja del Prat cls encarrcgats d'aquestes funcions de salvarnent. 18
  17. 17. L/1.RRJHADA DEI J' CARRAHJNERS I LA Sbl'll PRI.AfíflVA ORG.·1.J,trTZACIÓ Les pnmercs refercncies documentals que constaten la pre- sencia de forces de carrabiners al nostre terme municipal daten de gener de 1830, un any després de la constitució <lel cos. Ens referim a l'encarregat de la brigada del Prat, Francisco Cubeñas, gue dcsprés seria nomenat caporal, i a tres carrabiners més, tots de la 2a companyia de la 1a Comandancia del Cuerpo de Cara- bineros de Costasy F'ronleras.9 Aquests redutts efectius van ser desti- nats a la ·igilancia de la platja del Prat. L'an) següent, la Brigada del Prat estava constituida per vuit carrabtners a les ordres d'un sergent.w Durant aquests primers temps de la dccada deis anys 30 del segle )(IX, els carrabiners destinats al Prat no disposaven de caser- na propia.• Tenien habilitada com a tal una habitació d'una casa del poblc. Tot fa suposar que també van utilitzar, per aixoplugar- se i protcgir se de les inclemcncies del temps, les barraques de fusta que l'Ajuntament havia fet construir l'any 1820 en diversos punts de la platja. El primer intent de construir una caserna per als carrabiners es va plantejar l'any 1833. La Comandancia de Barcelona va decidir, l'estiu del 1833, aixecar un barracó a la platja del Prat, entre l'es- tany de la Ricarda i l'estany de la Magarola, desunat al destacament 9 AMEP, Vll.2, Any 18'10, capsa 270-1 w A.MEP, Vll.2, Anr 1831, ap'> 270-2 II AIEP, Vll 2, Anr 1833, np<a 27 0 3 19
  18. 18. jo1rp l'r,.,-(1 i P11_/ol de carrabiners. El sotstinent Francisco García, de la 2a compan )ia de carrabiners, que era alcshorcs el cap dc la guarnició praten ca, en data 21 de sctcmbre de 1833, ,·a cnnar un ofic1 a I'Alcaldia en que soHicita,a informació relativa a la propietat del terreny on s'havia prcvist aixccar el barrad>. Desconcixem si atJLICSt barrad> es va construir realment. No n'hem trobat cap més referencia. De l'estucli de la documcntació clipositada a l'Arx.1u municipal del Prat, hem dedu"it que els carrabiners, tJUe perram ien a clivcr ses companyies, escaven organitzats en unes unitats inferiors, les brigades, al front de les quals habitualmcnt hi ha,·ia un sergent. La major part de les unitats destinades aJ Prat, que hi romanien només un o drn; mesos, rcbien les dcnonunacions de Bngada.r Li,gera.r o 13,i,~adas Mó11 iles. El nombre de carrabiners destinats a la demarcaciú territorial del Prat no ultrapassava, en agucsta epoca, la guinzena, incloent- hi sotsoflcials, caporals i carrabiners. En al¡.,runa ocasiú, hem tro· bat alguns carrabincrs que estaven fixos a la poblaciú, pero habi- tualmcnt no superaven l'an) de permanencia al Prat. lJna cosa que crida l'atenciú d'aquests pmners anys de prescn cia dds carrabiners al nostrc tcrme municipal és l'alt pcrcentatgc de carrabincrs amb cognom cata!:. Deis 15 carrabincrs destinats al Prat al mes de non:mbre de 1837,'3 més de la mcitat portawn cognoms catalans. (Juests eren, entre altres, cls segucnts: ·Mayo!, Riera, Busguets, Pujados, 'ila, l3onet i Rius. Tot fa pensar que aixo passava en tots els escalafons de l'organització militar. Com podem 'eure en la taula següent, on es relacionen els caps de les brigadcs mobils de carrabiners <.JUC ,·an estar de sen·e1 al term<.: municipal del Prat durant els deu primcrs mesos de l'any 1838, cambé hi ha cognoms catalans.14 Tot fa suposar que, habitualment, les relacions dels carrabi- ners, i particularmcnt ds oficials i comandaments, amb les autori tats locals transcorrien amb total normalitat. Peró at¡uest com portamcnt de bons vci:ns alguna vegada es va trencar. Ús el cas guc es va produir al m<.:s de setembrc de 1838, quan s'csdc'mgué un greu conflicte entre el cap de la unitat de carrabincrs 1 la primera 12 ,11 ~P. 'II.2, .ny lln capsa 270-. u .'.11:1', Vll.2, An~ l!IH, cap'" 270-6 H All~P. '11.2, .ny 18311, c.p,a 270 ~ 20
  19. 19. T,'arribada deis carrabi11ers i la semptif!Jitim orJ,anitzadó autoritat municipal. Ens referim al conllicte entre el sergent de carrabiners de l'l la brigada, Ramon Carbó, i !'alcalde del Prat, ifarc Busquets i Tort.1 ' RF.I.1Cl(l DF TlRJG OLS MÚBJI.S DE< .RR,BJ'-'LR::. DESTIN.OF.!> AL PRiT DF. LLOTRI .GAT OURANT EI.S 10 PRl11 RS MLSOS Oc L'.'Y 1838 Mes Nú!IJ. de brigada Gener Sa Febrer 6a Mar<; 6a Abril lüa Maig la Juny la Juliol 2a Agost 2a Setembrc 3a Octubre 1la i 12a Cap d'Hmlat Caporal Luís CASTA ~os Caporal JLNUFL Po;-...s Caporal JLNlJET, PONS Sergent MANUEi, GrlÉNEZ Sergent JC.>s. ESPINAR Sergent JC,N ESPllAR Sergcnt FRANCISCO SERR.i Sergcnt FR,NCJSCO SERR.i Sergcnt JOSÉ M RTÍNEZ Sergcnt Rt1fÓN CRBÓ Segons una notificació de l'alcalde, el sergent " .. .me ins11ltóy alborotó laplaza contra míy mi secretmio con palabras indecentes e indeco- rosas, por no haberle encontrado en casa para sellary .firmar las listas de Revista".11 ' Aguest matcix sergent va tenir un cnfrontament posterior amb el llogater amb qui compartia casa, és a dir, la casa habilitada com a caserna on tenia l'habitació. Caldria recordar gue d'acord amb la normativa militar vigent en aquella epoca, tots els carrabiners destinats al nostre cerme municipal, indcpendentment de la scva graduacíó, passavcn la revista reglamentaria mensual davant l'alcalde del Prat. A la prac- tica, el cap de la unitat era el c..¡ue presentava la !lista amb els noms deis carrabíners i les incidencíes que hi pogués haver. 1 ' J:fEP, ibídem 16 iMEP, ibídem 21
  20. 20. LES PRLJbRkS CAV/URES DE CONTRABAN La zona costanera del terme municipal del Prat, per la seva proXJmitat a Barcelona I per les seves isolades platges sorrenques de més de vuit quilómetres de longitud, amb pincdes i zones lacustres d'abundant vegetació próximcs al litoral, oferia unes condicions immillorables per al dcsembarcament de contraban. Una bona xarxa d'amagatalls, entre cls naturals i els que cfü- posaven algunes masies, als quals cal afegir un transport regular de carros que traginaYen gairebé diariament els productes agrí coles a la capital, asscguraven en molt bona part l'exit d'aquestcs operacions furtives. ~o cal dir que !'abundancia de jornaJers, molts sense feina fi- xa, permetia disposar tothora del personal necessari per a aques- tes operacions iHegals. En divcrses ocasions, fins i tot abans de constituir-se el cos de carrabiners, les autontats barcclonines 1, particularment, el Go- bierno .Military Político de Barcelona, van demarrar a !'alcalde del Prat coHaboració per combatre el contraban. En aquest sentit, el 20 de juny de 1831, el govcrn provincial va trametre a l'Jlcal- dia de la nostra població un nou ofici que, entre altres coses, deia: " ...le encargo de 111,evo con toda escr11polosidad si se informa de al- glÍn desembarco ot11llo de armas (como h'!Jflmdados recelos para ello), en el distrito marítimo a s11 cargo, tomando en este caso todas las disposiciones oportunas para impedir por todos los medios se i11trod11zca11, deteniendo 22
  21. 21. Lesprimem capt11res de contraban a las personas que procuraran este fin y dandome inmediatamente parte de e/lo''.11 Era evident que, a les autoritats, els preocupava molt el con- traban d'armes, en un temps de molta inestabilitat política. Una de les primeres referencies relatives al contraban des de !'arribada deis carrabiners és del mes de marc;: de 1831. Un dels caps de carrabiners de la 2a companyia de carrabiners de costes i fronteres, Eduardo Genovés, en data 18 de marc;: va demanar a l'alcalde del Prat, informació " ...de la conducta de lospqysanos q11e al margen se expresan como taJJJbién sitienefania de contrabandistaporlos veci- nos de estep11eblo; en q11e se ocupany si tienen vienes para subsistir sin tra- bqjo".18 El mateix dia, els suposats contrabandistes van ser cridats a declarar davant del cap dels carrabiners.19 Una de les primeres noticies que tenim de desembarcament de contraban, en aquests primers anys de la presencia de carrabiners al nostre terme municipal, fa referencia a l'operació que va tenir lloc a la platja del Prat, el 29 d'octubre de 1832,2<1 en desconeixem, pero, els detalls. Tot fa suposar que el 1833 fou un any en que es va registrar molta activitat a les platges pratenques. És impossible de conei- xer el nombre de desembarcaments de contraban que hi hagué, la documentació existent a l'Arxiu municipal, cita, com és evident, només aquells que han estat descoberts o deis quals hi ha una certesa que s'han produi't. El fet que al llarg del 1833 es desco- brissin tres operacions de dcsembarcament de contraban és un indicador que suggereix que aquestes operacions havien estat nombroses. Una d'elles, com després veurem, fou de molta im- portancia. Justament, el 3 de maig de 1833 el caporal de la 3ª .Brigada Ligera va cridar a declarar un veí del Prat perla seva possible inter- venció en un desembarcament de contraban de tabac.21 Com a tónica general, val adir que d'aquests interrogatoris no se'n treia gairebé mai aigua clara. Una de les operacions de contraban més importants deseo- 17 AMEP, VU.6, Contraban, capsa 280-7 18 JMEP, Vll.2, 1831, Carrabiners, capsa 270-2. 19 AMEP, Vll.2, 1831, Carrabiners, capsa 270-2 20 AMEP, VII.6, Contraban, capsa 280-7 21 AMEP, ibídem 23
  22. 22. josep Femt i P,!Jol bertes per les forces de carrabiners en aquesta epoca fou la cap- tura, el dia 4 de desembre de 1833, de tres barcasses amb gran quantitat de producces. Scgons detalla un ofici de la Comandancia de Carrabiners de Barcelona, dirigit a !'alcalde pratenc, Pau Agui- lera Pracs, el carregament de contraban descobert es cornponia de " ...ropas de diferents especies, hilos de algodón de iodos los mímeros, tabacos de varias clases, además de armasy pólvorapara laJacció11".22 En la instrucció del sumari d'aqucsta important operació, que havia obert la Comandancia de Carrabiners, es demanava la coHaboració de l'alcalde del Prat, pcrque informés: "...de ma11to le conste acerca de esteparticular, manifestá11do1JJe en 1er lugar laspersonas q11e puedan tener alg1111a notíciaJ'ª sea por haber visto o oído¡ 2º Si los indivi- dr,os del merpo que se hallan cubriendo este disiriio del Llobre,gal tuvieren o se presume pHedan haber tenido conocimimto de esie hecho y 3º Si sabe q11ienes eran los d11e,ios o cons~gnatarios de dicho cargamento, co111 taJllbié11 donde se había di~gido_yfinalmente quepersonas p11eda11 haber temdo inter- venció11 en tal delito".'1 .En aquest sentir, s'obscrva una manifesta desconfian<;a dels co- mandaments deis carrabiners envers els membres del seu propi cos. Durant els mesos d'abril i maig de 1840, s'aprecia una situació de certa anormalitat en la dotació dels carrabiners de la 6" B~gada Li,gera, que era alcshorcs la que estava destinada al Prat. Aixo ho diem perque aquesta brigada tenia més de la meitat deis efcctius no disponibles, per diverses raons. Segons dades documentals del 15 de maig de 1840,24 un caporal i vuit carrabiners estaven "s11s- pendidos de empleoy sueldo". Aquest castig obefa a una falta greu. Escava associat a una operació de contraban? En el maceix docu- mcnt s'indica alhora que dos carrabiners escaven de servei a Bar- celona i dos més estaven destinats provisionalment a Vilanova i la Gelcrú. El destacament de la platja del Prat només disposava del sotstinent, cap de la forc;a, i de set carrabiners, guarnició insufi- cient per cobrir eficac;ment el servei de vigilancia, Jja i nit, de la zona costanera que tenia confiada. Un temps després, l'octubre de 1840, la Comandancia del cos, ara amb la nova denominació de Carabineros de [lacienda PIÍblica de 22 A.fEP, ib1dem 23 t1"P, ibídem 24 J!',IEP, VJJ.2, Carrabinc1', J840, capsa 270-8 24
  23. 23. L.esprimeres cap!11res de conlraban la Província de Barcelona, al marge de les informacions que podia havcr obtingut de la seva propia fon;a destinada a la platja del Prat, va sol·licitar informació complementaria per afegir en un altre sumari gue s'estava formant "...en ave,ig11ació11 de 1mos disparos de catióny j11silen'a qHe h11bo en estas plqyas inmediatas en la noche del 29 al 30 de septiembre últil!Jo,y la de 1111 alijo de contrabando que se supone haberse hecho en las 111is111as en la próxin1a noche ".75 L'ofici acabava amb les paraules segücnts: " .. .he de merecer de Vd. Se sirva en obsequio del111ejor servicio; l!Janifestar!lle a la brevedadposi- ble cuanto sepa.y hc¿J'ª oído decir sobre otrosparticulares ".2 '' A més de la vigilancia i persecució del contraban, cls carrabi- ners s'encarregaven d'altres serveis. En aguest sentit, cal dir que forces de carrabiners del destacament de la platja del Prat, a les ordres del sotstinent Eduardo Genovés, van custodiar durant unes sis setmancs, les restes d'un vaixcll de matricula francesa gue havia naufragat el 16 de gener de 1833 prop de la desembocadu- ra del riu Llobregat.27 2-s AMEP, VII.6, Contraban, 280-7 26 AMEP, Vll.6, ibídem ~' JMEP, XX.4.4, Vaixells 1817-1898, cap~a 479-4 25
  24. 24. ELl CARRABINERS EN UNA EPOCA DE PERTORBACIONS ATMOSFERTQUES I NAUFRAGIS En comem;ar l'any 1841, estava destinada al Prat la 6a brigada de la 2a companyia de carrabiners de la Comandancia de Barce- lona, a les ordres del sotstinent Pablo Gómez Orden. Aquesta uni- tat estava constituida per un total de 18 carrabiners, inclosos el sotstinent, un sergent i un caporal.28 En la revista del 16 d'abril de 1841, dels teórics 19 carrabiners de dotació a la unitat, un caporal i 8 carrabiners cstaven " .. .sus- pensos de empleoy s11eldo", i dos més estaven destinats a Vilanova i la Gcltrú. Per cobrir aquestes baixes, es van enviar al Prat un caporal i set carrabiners que pertanyien a altres brigades de la mateixa 2a com- panyia, un deis quals era de cavalleria.29 Desconeixem si els carra- biners castigats ho van ser a causa del contraban. L'any 1842 es registraren tres riuades, la primera de les quals s'esdevingué el 24 d'agost.30 N'hi hagué, també, els mesos de se- tembre i novembre, cosa que, de ben segur, devia deixar aillats els carrabiners de les barraques de vora la platja i, probablement, fou la causa que s'aixequessin, el 1844, dos barracons d'obra. El novembre de 1842, els membres del destacament de carra- biners del Prat pertanyien a la 14a brigada de la 2a companyia de 28 AMEP, VII.2, Carrabiners 1841, capsa 270-9 29 AMEP, ibídem 30 CoOLNA Vn.A,J. ln11ndadons al tklta tklLJqb,ep,at. Barcelona, editorial Dalmau, 1971. Piíg; 39 26
  25. 25. F./s rorrobinm tn 11na ;poca d, p,·rtorborions otmoifrriq,mi no11fru..tJ1 1 / t 1 MAR. Carabineros de Hacienda Pública de la Proví11cia de Barce/011a, composta per un sotstinent Oaume Llort), un sergcnt, dos caporals i 14 carrabiners." Un fct <lestacat d'aquesta epoca fou la construcció, el 1844, 2 de la primera casilla dels carrabiners. Estava formada per dues casetes o barracons d'una superficie total de 310 m2, situades a uns 800 metres al nord <le la boca o grau de l'estany de la Ricarda i a 70 metres del mar, de les quals encara queden restes. Eren dues perites edificacions de pedra de .Montjui'c, <l'una sola planta, de forma rectangular, amb coberta a doble vessant, aixecades un metre sobre el nivell del terreny. S'hi acce<lia seguint el camí de la Bunyola. 31 AMIP, VII.2, 1841, capsa 279-10 J! E-L R. SA1'~, M. 1 P.I.OrJJA, E "Ilxpeni:nciC'- ,obre l'avan~amcnt dd Delta <ld Uobn.1:3t" a Rr,uta A~1N1 dt ffatola S.¡,rn~rd'Ag,u,,/J,m,, 1935 27
  26. 26. Josep Ferre/ i P,yol ------- ~----- ~ -1- - ---- PRl~fll l' < ·HfU~ 1>1-l~ CRR,!IM,~ l)L L PI ll OFI PK.T -- Almenys una de les dues edificacions disposava d'una cisterna subterrania, en la qua] s'emmagatzemava l'aigua de pluja que es recollia de la teulada de l'edifici. Tot fa suposar que en aquesta epoca ja es disposava d'un pou d'aigües freatiques de brocal obert, que havia de subsistir fins a la primera decada dels anys 1O del segle XX (encara existia el 1904)." El mes de gener de 1845 es va registrar a la platja del Prat un fet que va indignar molt el Gobierno Superior de la Provincia de Barcelona. El consol frances de Barcelona es va queixar a1 govcrn de la província que ".. .parte del cargamento perteneciente al buque de aquella nación varado en la plqya del término municipal de este pueblo qm ha sido descargadoy depositado en la misma ha desaparecido esca11da/osa- 111ente ".l-1 En relació amb el matcix assumpte, el govern provincial va ordenar a !'alcalde del Prat ".. .se haga la más exquisitas averigJfa- ciotJespor mantos medios estm a SJf alcatJcey sH celo le sugiera para ave1ig11ar quimes sean los a11tores de este atentado, formaliZflndo en caso necesario las diligencias oport11nas".35 n Durant la presentació al Prat de la Topografia medica, del metge Seg1mon Salgot, el Dr. Marí va mostrar una transparencia rn que es veia el pou esmentat. 34 AME!~ XX.4.4, Vaixells 1817 1898, 1845 "AMEP, XX.4.4, Vaixells 1817-1898, 1845 28
  27. 27. bis rarrabiner.r m una epoca de pertflrhacion.s almoiferiq11e.r i naefra.~is 11.IXAl'-T 1-0RLJ PER Tt:IIS DE CTR,.11( , QL'E, , TRA'ES DI· L PAIUT DE J 'Fl)J f·lt l. PORT.. J.'AJ(,l . DI, PLL'J, QUI'. f·., RI.C OU.J, LA TEL 1.AD. Ff';5 , L CISTER.',, El día 10 de setembre de 1845, a la nit, prop de l'estany del Remolar " ...ha sido maltratado elvecino de estep11eblo Ba11di/io Capdevila, elq11e se hallapostrado en cama con el brazo derecho roloy la mano izquier- da cont11sa de losgolpes de carabina que le dio elcarabinero lvfartín Mateoy otro de los cot1Jpo11entes del destacamentofijo estacionado en estepunto balien- dose para la tjecución del inesperado atropello delpretexto de que Capdmla era sospechosoy le había insultado. Mientras a este vecino se le había mal- tratadopara hacerlo retirar de aquellos sitios, el citado carabineroJ' dos más que se hallaban de servicio allíaqmlla noche tolerabany toleraron laperma- nencia de una lancha pescadora varada en la plqyay siete u ocho manneros en tierrd'.16 En relació amb aquests fcts, el comandament <lels carrabiners va obrir les investigacions corresponents. El día 13 de novembre de 1846, es registra una riuada general 16 .MEP,VU.2, Carrabiners, 1845. Capsa 270-11 29
  28. 28. josep Femt i Pujo/ que inunda bona part de la plana deltaica del Llobregat. Uns dies després el capita de carrabiners de la la companyia, Salvador M. Rojo, es queixava a l'Ajuntament del Prat, que "infinidad de paisanol', vefas del Prat i d'altres poblacions "...acudieron con carros para cargary llevarse la leña que babia arrqjado elmar á causa de la aveni- da del rio Llobregat en estos últimos días desobedicieron las insinuaciones que el cabo encargado del Punto les hacia para que se retirasen, p11esque no tra- hian permiso de la a11toridad competente".37 L'alcalde del Prat va con- testar que prendria ".. .las disposiciones necesarias para repn,nir a mis sJ1bordinadol'.33 El mes de gener de 1848, el destacament de carrabiners desti- nats al Prat estava constinüt per 11 membres de la 3a secció de la la companyia de la Comandancia de Barcelona. El cap d'aquesta unitat era, aleshores, el sotstinent Francisco Calonge.39 DISTINTIuDrJS "CARABINEROS DEL REINO" OE LA wPITANlA GENFRAL OFJ, PRINCIPAT DE CATALUNYA, OE LA DÉCADA OELS 40 DEL SFGLE XIX A finals de la decada dels anys 40 del segle XIX, el nombre de naufragis es multiplica, especialment durant l'any 1848. Tot fa su- posar que aquests naufragis van ser deguts a diverses pcrtorba- cions atmosferiques. El primer va succeir el 2 de gener de 1848 37 AMEP, Vll.2, Carrabiners, 1846. Capsa 270-12 33 AMEP, ibídem 39 AMEP,VII.2, Carrabiners, 1848. Capsa 270-14 30
  29. 29. Eis ca"abinm en una epoca depertorbacions atmosferiques i naufragjs -- ;/ ELS NAUíRAGlS DE VELERS VAN SFR 'JOMBRüSOS FN LES PLATGES DE LA l"AC,:ANA MARJTI~IA DEI. Dr1:rA AL U.ARG DELSEGU: XJX ---~z:---s< ~ i en tenirn coneixement per una comunicació de les autoritats lo- cals en que es diu textualment " .. .A las siete sen contardo serca de la casilla de los Carbineros 11na pollacra goleta naufragada sin ningrín tri- pulante"."° Es dedicava al contraban? A finals del mateix mes, hi va tornar a haver un altre naufragi a la platja del Prat. Es tractava del bergantí espanyol Dolores de matrícula de Palamós; hi anaven vuit tripulants i quatrc passatgers. L'alcalde pratenc va donar les instruccions oportunes a".. .los cara- bineros destacados en estepunto para q11e auxiliarany mstodiaran los pocos efectos q11e han podido salvarse". El mateix alcalde manifestava que " .. .no ha ocurrido desgracia alg11na ni en la trip11lación nipasajerof'.41 40 AMEP, X:X.4.4, Vaíxells 1817-1898, 1848 41 AMEP, ibídem 31
  30. 30. josep Ferre/ i P190/ L'accident més greu es va registrar, pero, el 23 de desembre del 1848: el vaixell frances Victoria, matrícula de Bayona, que proce- día de la Martinica i es dirigía a Marsella amb nou tripulants, va naufragar a la platja del Prat. Va tenir la mala fortuna que només se'n va salvar un. Aquest, que era molt jove, va poder saltar del vaixell i arribar a una masía, on va ser auxiliar . Hi va intervenir el consol de Fran~a a Barcelona, que es va ocupar de fer les gestions corresponents.42 El darrer embarrancament d'aquesta decada a les nostres plat- ges es va registrar el 27 de sctembre de 1849. Es tracta del llagut mallorquí San ]11011, que havia sortit el 24 de setcmbre del port d'Andratx amb destinació al port de Barcelona, amb un carrega- ment de garrofes. Segons el seu parró, Jaume Alcmany, hi anaven cinc tripulants i un passatgcr, i es van poder salvar tots.43 Els carrabiners, a finals d'aquesta epoca, van partkipar en al- tres activitats de caire no militar, organitzadcs al poble. Cal des- tacar que membres del cos de carrabiners van participar, com a guardia d'honor del Santíssim, en la proccssó de Corpus, orga- nitzada perla parroquia de Sant Pere i Sant Pau, el mes de juny de 1850. En acabar l'acte religiós, els carrabiners foren obsequiats per l'Ajuntament amb un refresc, com consta en la documentació comprable municipal que es custodia a l'Arxiu municipal.4 1 El 21 de serembre de 1850, després d'uns dies de forts aiguats, es va registrar una forta riuada que va provocar una inundació extraordinaria. Aquesta pertorbació atmosferica és coneguda com els Aiguats de Sant Mateu i va afectar, també, algunes comarques tarragonines i les 1lles Balears." No cal dir que la inundació fou de cankter general i va provocar, de ben segur, l'aillament deis carra- biners durant uns dies. 42 ,ilEP, ibídem II JMEP, XX.4.4. Vaixell~ 1817-1898, 1849 H AifEP, Comptcs municipals, 1850 45 Í'!óRllliT Pqrn., J. "La riuada de Sane Mateu, sctt·mbre de 1850", Delta núm. 101, ma.ig, 1987 32
  31. 31. EN TEMPS DE CARLINADBS Durant el període de guerres carlines, es va ordenar a les autori- tats municipals de les poblacions costaneres que vigilessin, en espe- cial, els possibles desembarcaments d'armes. En aquest sentit, en un ofici de data 12 de setembrc de 1842, des del govern polític de Catalunya es va comunicar a l'alcalde del Prat que es tenia noticies que "...un bergantín sardo trata de verificar un desembarco de armas en estas costal'. La mateixa autoritat governativa ordenava a ['alcalde que "...bqjo su responsabilidad vigjle con la Milicia Nacional laparte de costa q11e corresponde as11j11risdicciónpara impedir eldesembarco de dichas armal'.4(, Des de finals dels anys 30 del segle XIX fins a, gairebé, la fi de la segona guerra carlina, els carrabiners destinats al Prat, a part de la seva nússió principal de perseguir el contraban o auxiliar els naufrags, van haver d'assumir altres funcions com a forces mili- tars, a causa de la inestabilitat política. Moltes vega<les, durant la primera i, sobretot, durant la segona guerra carlina, es van utilitzar les dependencies parroquials com a caserna, cosa que ja havia succei't en temps de la Guerra del Frances. Cap a finals de la primera guerra carlina, concretament l'any 1839, "...elpoblejotJ jortijicat entorn el co,yunt parroquial de l'es- glésia, la rectoría i elcampanar' (...) El campanat torna a prestar servei amb una guardia permanent".47 46 AMEP, VIl.6, Contraban. Capsa 280-7 47 CODINA Vn.A,J. LogentdelJang {F,IPral965-1965). Granollers, Editorial Montblanch, 1966. Pag.178 33
  32. 32. Josep Ferre/ i P11¡0/ De vegades les autoritats militars van enviar refon;os. Els me- sos d'octubre i novembre de 1842, va ser enviat al Prat un desta- cament de soldats del 2n batalló del Regiment d'Infanteria de Zamora, núm. 18, a les ordres del tinent José Faulón, format pcr 38 militars.48 També, durant aquests temps d'inestabilitat poütica, van ser enviades a la nostra població, les anomenadcs Rondas Volantes Extraordinarias. Els mesas de maig i juny de 1845, estaven desti- nats al Prat un sotscaporal i 8 mossos.49 En aquest cLima d'inestabilitat general, es va produir un episo- di en que cls carrabiners pratencs van quedar molt malparats, en sofrir un assalt inesperat i sorprenent per part d'uns joves pra- tencs. Ens rcferim a un fet rcgistrat el julio! de 1845, amb motiu del sorteig per a una nova lleva, a conseqücncia del qual hi va haver "...1111 a11tentic alrament de)oves pratencs dirigitpel secretan !JlfJnici- pal, ex linent de l'exercil'.Sl.1 Els joves sorprengueren la guarnició de carrabiners del poble i de la platja, coostitcida per un sotstinent, un caporal, tres carra- biners de cavalleria, un caporal de segona i sis carrabiners d'in- fanteria,51 es van apoderar de l'armament i se'n van anar cap a la muntanya "...on romang¡¡eren set o vuit diel'.52 De 1'11 al 17 de julio! " .. .els an,otinats anaren reintegrant-se a les llars respectives". L'armament arrabassat als carrabiners, no obstant, no aparegué; sembla que fou abandonar a les muntanyes. El coro- nel, "pri!llerjefe de los Carabineros del Reino", valorava, el 13 de setem- brc de 1845, les pcrdues en 661 rals,53 xifra que després seria in- crementada. Els joves arnotinats van ser castigats amb una multa de deu rals i mig per cap per cobrir el valor de l'armament arrabassat als carrabiners, mcntre que el secretari fou separat del d.rrec.~ Durant la segona guerra carlina ia partir de 1847, les autoritats 08 A,IEP, VII.2, 1845 49 AMb:P, VIT.2,1845 so BE.SORA, C.; Com'-111,.J.; FABRÓ l.; GóMr;:1,, M.; RoDES, A. "Aproximació a les guer- riUcs del segle XIX a r.l Prat de Llobregat", a Gn,rrillu al Bt1i.'< Uobregal. Publicacions de I'Abadía de Montserrat, 1986 51 BF$01; i alues. Op. cit. Pág. 254 ' 2 CODl',JA VII.A, J. La gent del fang. Pitg.l78 ' 3BESORA i altrcs. Op. cit. Pitg. 255 54 Cornr-;11 Vil.A,J. La gcnt del fang. Op. cit. Pág.178 34
  33. 33. l '.fl trmps dr rdrlifladrs militars governamentals van ordenar que la vigilancia i defensa del delta anés a carrec del cos de carrabiners, que també incloia el comandament del sometent. La reccoria "...i el ca1J1pa11arJoren ompades del 11ovembre de 1847 al }11'!Y s~e/ientpe/ destacament de carrabiners de Gaz•o, tot i les la111entaciom del rector'. Ens refcrim al rector Mn. Joaquim Claramunt, que fc1a poc gue era titular de la parroquia de Sant Pere i Sant Pau. Un temps després d'iniciada la segona guerra carlina es tornaren a practicar obres de fornficació al Yoltant deis edificis parroquials, que continuaren ocupats per forces de carrabiners. P,'-'Dts QUl r OIC'-lí_'.,'W, u r IP..'- R OI 1:1-s<,IL''-' P.RR<KJLTI. m:, ',T PERE 1,,,,- PAr ,1111. RLC:TORIA A ,1 R AIPLIAI 1'1b CARRAll',I R, Dl RAJ,;-1 J~ (;UI RRI'. CARIJ'IL' " Con" 'n.,, J. /.,,,t;tnt d,Jfang. Op. 01. Piag.179 35
  34. 34. josrp Ferre/ i Pll}ol Caldria subratllar que el 19 d'agost de 1848, el sergent de la unitat de carrabiners responsable de la vigilancia de les dependen- cies esmentades, que utilitzava la rectoría com a caserna, va de- manar a l'Ajuntament l'execució de diverses obres, com aixecar "...tmapared desde la esq11ina de la casa consistoriala la del h11erto de la rec- toría, para que qmde cerrada la plaza de la iglesia''. Com a obra com- plementaria del tancat de la plac;:a, el sergent va demanar, també : "Formar un tambor con 11n piso para resguardo delfuertey abngoy seg11ri- dad del centinela que ha de aber en la entrada del cuarte!'.56 Entre les obres proposades pe! sotsoficial de carrabiners per millorar els aspectes defensius del conjunt parroquial i de les quals hi ha una certesa que es van executar, hi ha les que es referien a "...ensanchar elpaso que del cuartel (rectoría) va a la torre (campanar)y hacer la arpilleraporque no se puedenjugar losfusiles según ésta''.57 Cal subratllar que els <líes 6 i 16 de setembre del mateix. any, es reberen a l'Ajuntament oficis de la Dirección de Gobierno, en gue es donava ordre d'executar-les, tot indicant que aquestes obres de fortificació anaven a canee deis ve"ins del poble. El total de les despeses en obres de fortificació arriba a la xifra de 2.263 rals.58 56 BE.<;ORA i altees. Op. cit. Pag. 256 5' BE.SORA i altees. Op. cit. Pag. 256 ss BE.!,ORA i altres. Op. cit. Pág. 257 36
  35. 35. SEGONAPART
  36. 36. EL5' CANVIS ORGANTrZATIUS DEL COS DE CARRABINER5' DE MII]AN SEGLE: ARRIBEN ELS CAPITANS En iniciar-se la decada deis anys 50 del vuit-cents, estava des- tinat al Prat un redu'it grup de carrabiners que pertanyien a la Sa secció de la la companyia <l'infanteria de la Comandancia de Carrabioers de Barcelona. .El cap d'aquesta secció era el tinent Pedro Giménez Bellido, amb residencia a la nostra població. Un caporal de segona i cinc carrabiners d'infanteria constitui'en la resta de la guarnició de la caseta de la platja. Per refors;ar el desta- cameot, hi havia agregats tres carrabiners de cavalleria, amb els cavalls corresponents, cosa que permctia, certament, aconseguir un major grau de mobilitat en la vigilancia de la línia de costa pra- tcnca.59 Els canvis de les guarnicions del Prat acostumaven a fer-se semestralment, en aquesta epoca. Els caps de les seccions o uni- tats de carrabiners solien ser tinents o sotstinents. No cal dir que cls carrabiners van patir molt en temps de riuades i, sobretot, quan es produi'en sobreeiximents de les aigües, ambles inuodacions corresponents, jaque quedaven practicament aillats per terra durant uns <lies. Durant la decada deis anys 50, es registraren diversos aiguats i riuades que, de ben segur, van produir l'aillament temporal deis carrabiners pratencs. La per- torbació atmosferica més extraordinaria d'aquesta decada va tenir lloc a finals del mes de maig de 1853. També va ser molt im- 59 AMEP, Vll.2, Carrabiners 1851. Capsa 270-16 39
  37. 37. Josep Femt i Pujo/ portant l'avinguda del riu Llobregat del mes de juny de 1855.GO Pel que fa al maig de 1853, cal esmentar que el 24, després de tres dies d'aiguats constants, es va produir el primer sobreeiximent del riu, que va destrossar la barca de passatge del Prat. El segon, "...semblant a l'anten.or enderroca algunes masies. Eldelta es convertíen una immensa espof!id'. El governador va ordenar als alcaldes de les po- blacions vei'nes que socorreguessin la zona afectada i, fins i tot, hi va enviar un remolcador del port de Barcelona, que "..fé11 uns q11a11ts viatges portan! q11evitms i auxilia per mi(jd deis setlS mariners les cases més ail/adel'.61 A mitjan d'aquesta decada, concretament al mes de mars: de 1855, s'observa que tot i que !'oficial de carrabiners, el tinent Ju- lián Aguirre López, cap de la 4a secció de la 2a companyia, residía al Prat, el major nombre de carrabiners d'aquesta secció, desple- gats al llarg de la zona costanera que va des de Can Tunis fins a Gava, prestaven servei en aqucst darrer municipi, sota les ordres d'un caporal de segona.62 Al destacament de la platja del Prat, hi havia destinats només el caporal de primera, José Betés i Betés, i sis carrabiners. No obstant aixó, el poble de residencia de !'oficial de la secció era on s' havia de presentar el justificant de revista mensual de la totali- tat dels membres de la secció. En aquest sentit, en data 8 d'abril de 1855, l'alcalde del Prat, Josep Parellada Pujol, va certificar que " ...el oficial e Individuos de Tropa señalados en la precedente lista (.. .) se me hanpresentado en acto de revistd'.63 El 6 de juny de 1856, es va registrar el naufragi d'un vaixell a la platja del Prat. A la tarda, l'alcalde Josep Parellada i el secretari municipal varen efectuar una visita d'inspecció. El viatge el varen fer amb carro i ho van aprofitar per berenar.64 El 9 de mars: de 1857, es va inaugurar una nova barca per pas- sar el riu, que substitufa la destnüda durant la riuada del 1853. Es va organitzar al Prat una solemne processó des de l'església fins al riu, on el rector Mn. Joaquim Claramunt va beneir la barca. Hi van GO CODl1'iA Vu.A,J. Jn,111dadrm1 al Dtlta delUobregal 61 CODJIA Vn.A,J. lnnndadons al Delta dtlUobregal 62 AMEP, Vll.2., Carrabiners 1855. Capsa 270-20 63 AMEP, ibídem 64 CODINA Vu_A,J. Ai, A din Clara Marino. El Prat de Uobregat, Ajuntamcnt del Prat de Llobrcgat, CoHecció de Textos Locals núm. 2, 2002. Pag.164 1 165 40
  38. 38. F/s <amis OTf,a11Í/Zf1fÍIIJ ,ú/ro• dt 'ª"abinrn dr m1tjan seg/, assistir les autoritats locals, convidats, capellcrs (confrarcs de les diverses capclles de la parroquia) i fidels, amb acompanyament de música. De ben segur, com era habitual en aquel! temps, s'hi va convidar !'oficial de carrabiners destinar a la guarnició del Prat, que devia assistir al refrigeri amb <.JUC es va obsequiar les autoritats i els convidats, capellers i músics. Cal remarcar que el cam-i més significatiu de l'organització del cos de carrabiners des del seu establiment al Prat, el 1830, es va produir en aquesta decada. Ens refcrim a l'establiment al Prat del punt de comandament de la companyia de carrabiners destinada a la ;gilanc1a de la costa de ponent més propera a Barcelona. Aixó "a representar que el capita de la companyía de carrabiners passés a residir a la nostra població i, per tant, que hi hagués un major grau de participació deis carrabiners en la vida local. Segons dades documentals del mes de maig de 185', aqucst cam; organitzatiu va tenir lloc, per primera vegada, el mes d'abrii.r· El primer capíta de les forces de carrabiners amb destinació i residencia a la nostra població va ser Francisco Aubert i Luce, segons consta en el justificant de la re;sta mensual obligatoria davant !'alcalde pratenc, on consten tots els membres que constl tuºien la companyia de carrabíners que estava a les seves ordres."" El capita tenia assignat un cavall per facilitar li ds desplac;aments. lo cal dtr que aquesta nova d1sposició organitzativa del cos de carrabint!rs, que va perdurar unes quantes decades, va donar més categoría a la població del Prat. Un altre fet que ha·ia de tenir, anys a 'enir, una influencia directa sobre la salut dels carrabiners va ser la construcció del Canal de la Dreta, que a finals d'aquesta epoca t!Stava en avanc;:a da fase de construcció, tot i l'oposició i !'alarma del poble del Prat. El nou marge o terraplc que el canal representava podia tcnir efectcs catastrófics per al nucli urba del Prat, en cas de riuada. En aquesta decada, atenent a la informació consultada, no hcm trobat referencics espedfiques a operacions de contraban a les platges del terme del Prat, pero, sí que n'hi hagué al de Vi- ladecans. Ourant la rut del 22 i la matinada del 23 d'agost del 65 AMEP, Vll2, Carrabiners 1857. Capsa 270-22 66 ,.lllP, ibídem 41
  39. 39. Josep Ferret i Pujo/ 1851, hi va haver un desembarcament de contraban entre l'es- tany del Remolar i el de la Murtra. En relació amb aguest fet, dos ve'ins del Prat van ser cridats a declarar davant la Comissió Fiscal del cos de Carabineros del Reino.61 67 AMEP, Vll.6, Concraban. Capsa 280-7 42
  40. 40. L4. REVOLUCTÓ DEL 1868 En iniciar-se la decada dels anys 60 del segle XIX, el comanda- ment de la 3a companyia de carrabiners de la Comandancia de Barcelona, formada per 162 homes i 6 cavalls, continuava estant situat al Prat. El capita era en Manuel Suárez i Telaya. A la caseta dels carrabiners de la platja, hi residía, en ac¡uella epoca, el cap de la 3a secció de la companyia, carrcc c¡ue ostentava el tincnt Nar- ciso Martín Aguado. Ambdós oficials tenien destinat un cavall.68 Com era habitual, els canvis deis oficials i dels carrabiners eren freqüents. Entre els capitans destinats a la nostra població en ac¡ues- ta decada, cal esmentar els següents:José de Lasa,Juan García Lasa, José Camps i Ruíz, Antonio Gascón Canovas, Luís Ruíz Quirós, Segundo de la Guár<lia i Ortega, iJosé Martínez Fernándcz.69 En Ramon Binsa, resident al Prat, va sol·licitar l'any 1862 un certificat de la Inspecció General de Carrabiners "...de sus servicios prestados desde 1834 a 1840" a l'esmcntada institució militar. Sem- bla, peró, c¡ue ac¡uest servei l'havia efectuat majoritariamcnt a la província de Girona.70 A primers de juny de 1864, les autoritats governatives van noti- ficar, de forma reservada, a !'alcalde del Prat, Joan Rodés, que des del port de Malaga havia sortit el vapor de matrícula belga Conde de IIaina11/t, amb un carregament d'armcs, amb destinació al port 68 AMEP, VIl.2, Carrabiners 1861. Capsa 271-2 69 AMEP, VIl.2, Carrabiners (<lecada deis anys 60) 70 AMEP, Vll.2.5, anys 1816-1949. Capsa 260-2 43
  41. 41. Joup Ftmt , P11¡0/ italia de Messina. Les autoritats, pero, temien que aquest carre gament es pogués desembarcar "...e,, q11ak:¡11ier p1111to de la costa de Esp01id'.., En la mateixa comunicació, s'or<lcnava al batlle, que disposés "...lo necesario para m"tarlo m laparle que V corresponda en eltérmino de s11;11risdícdón". Cal suposar que la mateixa autoritat gO·ernativa o el matcix alcalde dd Prat havien advcrtit d'aquesta poss1bilitat els caps de carrabincrs de la guarnició de la platja del Prat. ' El mes de ¡ultol del mateix an, 1864, amb caracter resen·at, !'alcalde del Prat va rebre una altra comurncació on s'anunciau c¡ue un altre vaixcll belga havia sortit carregat d'armes <le! port de !alaga " ...con d1recdó11 á l'ariosp1ferlos delextra,yeroy porsi trata de ali- jar/os m a{wín p1111to de la costa d'Esp01ia, mcargo a I 'd dispo,~~a lo nece- sario para evitarlo e11 laparte q11e á T, 'd. Corresponday en el tér111i110 de su j11risdimó11"."l El dia 14 de desembn: de 1866, h1 ,·a tornar a haver un embar rancament a la platja del Prat, a la zona propcra a la <lesembo cadura del riu Llobregat. Es tractava del llagut Remedio, tnpulat pcl patró 1quatre marrners. El llagut procedía de Bcnicarló i navega va en clirecció al port de Barcelona amb un carregamcnt de gar- rofes i de blat de moro. 4 Segons va manifestar el zelador de la Marina, Bald1ri ~falet Casas, a la primera autontat municipal del Prat " ...en barra11caro11por 11110 ra._~cho de bienio que se le ro111piero11 las soges de las a11mres esta enpalo seco)' lleno de a,.{!,11a". El patró d'aquesta embarcació es deia Sebastia Conesa. En relació amb el naufragt, !'alcalde <lel Prat es c¡ueixava "...del poco caso que hace de la auton"dad local, en la inteli¡!,encia que los Celadores de A1ari11a, en zona marítima so,, ellos los 1111icos que timen auto- rizació11".'< Val a dir c¡ue en aquesta epoca es finalitzava la construcció <lcl Canal de la Dreta, el tra~at del qua!, com hem dit, va aixt:car les protestes de les autoritats pratenques. Pero, ac¡ut:st canal tenia un altre problema, no desguassava dircctament a la mar. Atxó, junta ment amb la proximitat de l'estany de la Magarola i les noves 11 ,IEP, Vll.2, Conrraban, 1817-1922 ' 2 AMEP, ibídem n AMEP, ibídem ",tEP, XX.4.4, VaixcU,¡, 1817-1898 75 .!EP, 1bidem 44
  42. 42. L,, &t'0/11ntidel 1868 plaotacions d'arros al Prat, feia augmentar considerablement les zooes estanyades, cosa que va facilitar la propagació de les febres palúdiques. El mes de julio! de 1867, el capita de la companyia de carra- biners a que pertanyia el destacarnent de la plalJa del Prat, exposa a la Comandancia del cos la trista realitat sanitaria deis voltants de la caseta <le carrabtners de la plaqa. La comandancia va remetre la informació al governador civil de la província.'1 ' Cn una comurucac1ó de la primera autontat governativa, de data 24 dt! juliol <le 1867, a !'alcalde dd Prat, Pau Codina, entre altres coses se li notifica·a que "...Elcaptlti acadmtalde la c11arla com- pa1i1a, le stt,nificare q11e e11 solo día ha11 pasado al hospital ,mlitar de esta plaza siete i11ditid11os del destacamento sit11ado e,r la casilla del Pralatacados de calenturas, de las q11e t11 el mismo dio lo f11ero11 lambié11 el sar;e,mto primero,jeft acddentalde la secdón, s11 esposay dos h!Jos delmencionado. En vista de se111e;a11te caltll11idad !lit perso11é qytr 111a11a11a en el mdicado p1111to encontrando dos carabineros más co11fiebre, el hijo de 11110 de ellos,y el resto con sí11tomas de dicho mal', escrivia el cap de la Comandancia de carrabiners de la provínc1a, i també de1a que les causes del mal eren dues: el fet que el Canal de la Oreta no desguassés a la mar, sinó a 300 metres, formant aigues qwetes, l'estany de la Magarola; i la plantac1ó d'arros. Ac.¡uests dos fets t!staven dc1xant sense forc,:a militar aquell punt.'" . la primavera del 1868, es va verificar a l'.juntament, la talla anual deis mossos de lleva. El scrgent del cos de carrabincrs, Antolín Descalzo, va ser l'encarregat d'efectuar la: D'altra banda, durant la crescuda del riu Llobregat csdevmgu- <la el 25 <l'agost de 1868, va caure el pont que s'estava construtnt entre les viJes d'Esparreguera i Olesa de 11ontserrat, "...llei·á11dose arrastrados por la corriente, los hierros, maderas, andamios q11e constit11ia11 elp11mte...''. El prop1etan del pont,Josep Puig, dTsparrcguera, c.¡ue era alhora l'amo de la fabrica Puig, antecessora de la "Colonia Sedó", "ª <lemanar la coHaboració <le !'alcalde del Prat, Pau Agu1lera i Bou, amb la finalitat d'intentar recuperar part del ma- Com, ~ 'n A, J. J./ Drlto d, I.l,,brrg,,11 Bamlon,1, Pá~. 318 AMFP, VTT.2, C:arrabtne"' 1867. Capsa 271-8 . .1EP 1b1dem .[EP, Sessaó Ple, munmpal de 12-4 1868, l.lJbrc d'Actc, 45
  43. 43. Josep Femt i Pujo/ terial d'aquest pont, que el mar podía haver dipositat a les platges pratenques.11 º Per aquest motiu, en data 28 d'agost de 1868, la primera auto- ritat municipal del Prat va comunicar al capita dels carrabiners "...tendrá a bien disponer las órdenes convenientes a los carabineros que vi- gilan la plqya de este término nmnicipal afin de que den parte de CHa/q11ier oijeto que sea arrqjadopor elmar en dichaplqya)' puedapertenecer almen- cionado pumte, sinpermitir q11e los paisanos se lo Jleve,l'.81 L'alcalde pratenc va enviar un altre ofici al senyor Josep Puig, en el qual soHicitava que li enviés una persona "...de s11 con.fianza, quepor miparte le daría toda la protección necesaria (...) que podría encar- garse de recoger todo cuando saliera a la misma",82 on li feia saber, alho- ra, que ja havia comunicat al capita de carrabiners que vigilcssin els objectes i materials que es poguessin trobar a la platja, pcr- tanyents al pont desaparegut. Un mes després, durant la Revo]ució de 1868, que va acabar amb el regnat d'Isabel 11, es va produir, al Prat, una actuació ex- cepcional i, de ben segur, derivada de la presencia de forces de car- rabiners al nostre terme municipal. El dia 30 de setembre de 1868, tota la guarnició de Barcelona va secundar la revolució militar ini- ciada a Cadis, eocaps:alada pel general Prim. Entre les unita.ts mili- tars barcelonines hi havia la Comandancia de Carrabiners. En relació amb aquesta revolució, el Dr. Josep Pujo! va escriure, anys a venir, una crónica deis fets que tingueren lloc al Prat, de la qua!, pel seu indubtable interes, hem seleccionar els paragrafs següents: "L'ende1J1d d'haver-se subleva! Barcelona o sig11i elprimer d'ocl11bre de 1868, /'Alcalde del Pral, en Pa11 Ag11ilera Bou (en Bo11) va reunir l'Aj11n- tament en sessió extraordinana i amb assistencia del capita de carrabiners, cap de la forra d'aquest poble, Uuís &1ízQtlirós, i els va 1J1aniftstar que desi(java saber si estaven decidits a secundar el moviment. T'ots elspresents i cadasetí per sí, amb el major entusiasme exposaren qm es posaven i queda- ven a les ordres del nou Govem de la Nacio'".8 ' iio AMr.P, Ofici de l'Akaldia al capita de carrabiners de data 28-8 1868 81 AMEP, Carta de l'alcaldc a Josep Ptúg d'Esparregucra, de data 28-8-1868 82 AMEP, VII.2, Registre de Sorudes. Ajwnament del Prat 1868 R, Fl!lUlET PUJO!., J. L. Jmp P190/ i Copsada. F.mits 1908-1944. El Prat de 1.lobregat, Ajuntament del Prat de Uobregat, CoHecció de Textos Locals, núm. 3, 2003 46
  44. 44. La &vo/11dódel 1868 Certament, la residencia a la nostra població del capita de carrabiners va ser decisiva. El nostre fou el primer Ajuntament que es va adherir a I'Al<;ament Nacional. Uns dies després es van convocar eleccions per constituir laJunta Revolucionaria del Prat. Va ser triat per dirigir-la Ramon Camps Curriol, conegut com Ramon, el carrabiner, pel fet d'haver estat membre del cos.R• El mes d'abril de 1869, va ser destinat al Prat el capita Segundo de la Guardia i Ortega, de la 2a companyia de carrabiners, va subs- tituir Lluís Ruíz.8 s El capita Segundo de la Guardia va residir al Prat un any, fins al mes de mar<; del 1870. L'abril de 1870, fou des- tinat provisionalment al Prat el capita Francisco Martín Alonso, el qual, el mes següent, fou substitwt pcl capita de la 4a compa- nyia de carrabiners, José Martínez Fernández, que s'hi estaria la resta de l'any 1870.86 84 Ft,RRET PUJü L, ).L. Op.cit 85 A.MEP, VI 1.2, Carrabiners, 1869 86 AMEP, VII.2, Carrabincrs, 1870 47
  45. 45. I::.LS' C"ARRABI'.TERJ' DL'FJL'¡T LA DhCADA DJ-:Lf Al,;n· 70 DI:.1. SEGLI:. XIX En comenc;ar la <lccada dels anys 70, el gener de 1871, conti- nuava comandant les forces de carrabiners de la 4a companyia, el capita José Martínez Fcrnández, el qual, com es va for habitual en la dccada anterior, residia al Prat. En aquel! temps constitui'en la companyia 132 homes 1 5 cavalls.' El destacamcnt de la platja, que pertanyia a la 2a secció, escava a les ordres, sembla que de manera provisional, del sergent primer Vicente Safont Oriol. El mes de marc; del 1871, n arribar com a cap de la 2a secció, destinat a la caseta de la platja del Prat, el tinent Julián J:fosquenda Armentero.83 '1 durant la monarqwa d'Amadeu de Savoia ni en la postenor proclamació de la I República, s'observen canvis s1gruficaaus en l'organització del cos de carrabiners. D'altra banda, la 3a Guerra Carlina (1873 1876) no ungué cap incidencia en el delta del Llo- bregat, per tant no s'ordena cap desplac;ament de forces de carra- bincrs per cobrir la defensa de la població del Prat, com havia suc- cei't en les gucrres carlines antcriors. 'Lo deis fcts notables d'aqucsts primers anys de la decada dels anys 70 fou, seos dubtc, la inauguració, el juny del 1873, del pont de Ferran Pu1g, que millorava considerablcment les comunica- "' AMEP, Vll.2, Carrabiners 1871. Capsa 271-12 88 ,.IBP, ibídem 48
  46. 46. F./J 'ª"abinm d11ranl la düadd d,/J olt)s 70 ddmk XIX c1ons del Prat amb Barcelona, cosa que també beneficia els dcspla<;:amcnts dels carrabiners. A la tardor del 1875, es Yan dura tcrme treballs de conserYació de l'edifici de la caseta deis carrabincrs de la plat¡a del Prat. Scgons un ofici postcnor del cap1ta Franasco Martín, "...de (l!)'a reparación dió cuenta ese 1111micipio en oficio mí111. 290 de 29 de Diciembre próximo pasado, alse,ior coronelJefe de la Con1a,1danda que me honropertmecel'." ~IG...ATI.RA ()J HtA...CISCO ~l RTI'-. (",PITA Ol L SI e.o,CO)ll'A'sYI. n,,~..,TI RIA OH G4JUBl."T.ROJ Vf'L RHXO, l '..'-Y 18'6 11'> ,MEP, Capsa 271-13, 49
  47. 47. Josep Ferre! i P,gol No queda dar si aquests treballs els va efectuar l'Ajuntament del Prat a carrec del pressupost municipal o si aquest només certifica que la reparació ja estava efectuada. A principis de desembre del 1875, el dcstacament de carrabi- ners de la caseta del Prat estava constituit per membres de la 3a sec- ció de la 2a companyia, a les ordres del tinent Guillermo Colomar Llabrés,90 el qual, pero, tenia elpuesto de mando a Barcelona, fet que l'obligava a desplas:ar-se freqücntment al Prat a cavall. El mes d'agost del 1876, el capita Francisco Martín, aleshores cap de la 2a companyia del cos de carrabiners, mostrava preocu- pació per uns fets que afectaven la moralitat d'alguns membres de les seves forces. El capita va manifestar a !'alcalde del Prat, Do- mingo Dalit i Vallhonrat, en un ofici de data 16 d'agost, "...que en esta Villa reside 11na 1m9er mundana la maldistrae de s1Js deberesy le hace contraer deudas fabulosas al Carabinero de mi Compa11ia Angel Cardó Sajon, he de merecer de fafina atención de V Haga desaparecer a lamen- cionada muger de ,11al vivir toda vez que ha sido esp11lsada por míya 1Jna vezy se ha permitido burlar las prevencionesy amonestaciones que se la hizo".91 Aquesta dona vivia al carrer Roig, núm. 1, carrer conegut popularment com a carrer del Sac. Dues setmanes després, el mateix cap militar tornava a sol-li- citar la coHaboració de la primera autoritat municipal per intentar rcsoldre un cas semblant. En aquest segon ofici exposava que: "habiendo llegado a mí conocimiento que el carabinero José Barahona Rojo, que en el dia de qyer se ha incorporaqdo a esta Con,paiiia, trae consigo una muger que espropia la cualse halla alojada en la Calle de Ro~ ntÍm. 4, lo pongo en conocimiento de V A.ftn de que se sirva ordenar lo convenientepara que dicha muger sea conducida alpueblo de su nat11ralezd'.n Aixó demostra, ccrtamcnt, !'existencia en aquesta epoca d'un focus de prostitució en el lloc esmentat. Desconeixem si !'alcalde va poder actuar per resoldre aquest problema. En un altre ordre de coses, els oficials de carrabiners partici- paren, en aquesta epoca, en alguns actes oficials de certa signifi- cació política o de cert ressó en l'ambit local. De ben segur, que el capita de carrabiners va assistir a la missa 90 AJfEP, Capsa 271-13 91 AMEP, Capsa 271-14 92 AMEP, Capsa 271 14 so
  48. 48. Els carrabi11ers d11ra11t la decada del.s atrys 70 del seg/e XIX i Te Deum, que es va celebrar al Prat 1'11 de man; de 1876, per commemorar l'acabamcnt de la 3a Guerra Carlina. Aquesta cele- bració, realitzada a l'església parroquial de Sant Pere i Sant Pau, va tenir unes connotacions de rellevancia anormal, protagonitzades pel re'.tOr Mn. Joaquim Claramunt, que només es poden justifi- car per la simpatía que sembla que cenia aquest per la causa car- lina. Després del solemne ofici, just quan s'iniciava el cant del Te Deum, el rector Claramunt va deixar sol el vicari, cosa que va causar la indignació de les autoritats.93 El 28 d'octubrc de 1878, moria el rector Claramunt. L'alcalde del Prat, Ramon Arandes, va notificar als oficials de carrabiners, "...elfallecimiento del Rdo. Curaparroco D. joaqmn Claravmnt, rogando/es su asistencia en las honrasfimebres del mismo".9 4, les quals tingueren lloc cls clics 30 i 31. A la tardor del 1878, es va registrar l'embarrancament d'una corbeta a la platja del Prat. L'ajudant de marina del districte de Sitges, al qual pertanyia aleshores la zona costanera del Prat, va ordenar a l'Ajuntament la fixació de diversos edicces per subhas- tar "...los despqjos de la corbeta barada en estasplcqas...".9 ' No cal dir gue, sovint, els camins del terme estaven impracti- cables, sobretot en epoques de pluja o d'inundacions del riu Llobregat. El capita de carrabiners de la demarcació del Prat va reclamar, el 16 de julio! de 1879, a l'Ajuntament pratenc que s'ar- reglés el camí "...que conduce a la caseta de carabineros...".96 A principis de l'any 1880, el jove pratenc Joan Llagostera Montané, que feia poc s'havia llicenciat, va sol·licitar ingrcssar al cos de carrabiners. El mes de mar<;, a través de l'Ajuntamcnt del Prac, se Li comunica que no hi havia vacant, pero que havia cstat " .. .inscrito en el registro de aspirantes con el ntím. 670''.97 93 FERRn PUJOJ., J. "El rect0r Joaquim Claramunt i el seu temps" (VII). Delta oúm. 170, setembre, 1993 94 A.ffiP, Registre de Sortides de 1878 95 AMI:::P, 4.4, Vaixclls. Capsa 479-4 96 AMEP, Capsa 271 17 97 M1EP, Registre General d'Entrades 1880 51
  49. 49. LA MILLORA DE LES COMUNiúlCIONS EN LA DHCADA DELl' ANYS 80 Al llarg de la decada deis 80 del segle XIX, la vigilancia de la zona costanera del Prat va ser encarregada a efectius de la 2a com- panyia de la Comandancia de Carrabiners de Barcelona. Els capi- tans de la companyia amb punt de comandament i residencia a la població del Prat, al llarg d'aquesta decada, van ser els següents:98 LEANDRO LóPEZ FERNÁNDEZ (1881-1882) PEDRO TORRES ANDÚJAR (1882) ANGEL GASCÓN SOILAN {1882-1883) MANUEL FERNÁNDEZ FRAGA {1883) DONATO BRAGULAT ROLDÁN (1884) FRANCISCO RIERA LINARES (1886-1887) ANTONIO RUVIRA SABATER (1887-1889) ANGEL SANTIAGO FERRER (1889-1990) Com es pot veure en aguesta relació, el temps de residencia al Prat deis capitans, al llarg d'aquesta decada, era d'uns 14 mesos de mitjana. Durant aquesta mateixa decada, el cap de la caseta de carra- biners de la platja del Prat va ser sempre un sotsoficial amb el grau de sergent primer. L'estada del capita Leandro López va coincidir amb els actes 98 AMEP, VIl.2, Carrabiners. Capsa 272-2 a 272-8 52
  50. 50. La 111ilkJra de les com,micacions en la dicada deis a'!}S 80 d'inauguració de la línia ferria Barcelona-ViJanova, que tingueren lloc el día 22 de desembre de 1881.99 De ben segur, aquest capita va formar part de la comitiva municipal que es va congregar a l'estació del Prat, en ocasió de la inauguració d'aquesta infra- estructura ferroviaria tan important. La inauguració del ferrocarril va completar les millores de les comunicacions que es van efectuar al segle XTX, al terme del Prat, les quals a més de facilitar la connexió amb Barcelona, també ho feren amb les poblacions costaneres de ponent. La via ferroviaria seria, a partir d'aquesta epoca, la preferida per als transports mili- tars del cos de carrabiners: persones, mercaderics, armes i muni- cions, perque en aquella epoca oferia un major grau de control, seguretat i rapidesa. Tot fa suposar que l'entra<la de contraban a les platges del Prat, al llarg d'aquesta decada, continuava arnb més o menys intensitat. No sempre era interceptat pels carrabiners i fins i tot es decra entreveure algunes vegades la desconfians:a deis comandaments de les forces de carrabiners, com el cas que apunta el capita d'aquesta unitat, l'estiu del 1883. El día 16 de julio! de, a la tarda, la Marina va interceptar vuit caixes de tabac de contraban i el día 17 aparegué una altra caixa a les platges del Prat.100 El 5 d'agost, el capita de la 2a companyia d'infanteria dels Ca- rabineros del Reino, Ángel Gascón, va trametre un dur ofici a !'al- calde del Prat en el qual, entre altres coses, manifestava: "...puesto en duda no solo la buenafe con la que se practica el servicio por s11s indivi- duos, sino la dignidad del que manda laf11erz.a; suplico a Vd encarecida- mente me fJlanifteste, ctfantas noticias pueda adquirir referidas a sipudo ser vulnerado ese punto,y si en estos días ha cirC11lado algun tabaco de contra- ba11do".1m Acabava la comunicació amb el paragraf següent: "Lagravedad de estos r11mores me obligan a recurrir a stf honor afin de que no me oculte cuanto sepa sobre elparticular con el o/jeto de castigar al verdadero respon- sable ó poder llevar a los tribunales a los cohmmiadorei'.102 •n F ERRf'T PUJOL, J. ''Ara fa 100 anys va arribar el tren al Prat". Delta núm. 38, juliol 1981 too JMEP, VTT.6, Contraban, 1817-1922 101 AMEP, ibí<lem J0 2 AMEP, ibídem 53
  51. 51. josep Ferre/ i Pujo/ El fiscal de la Comandancia de Carrabiners de Barcelona, Ber- nardo Molinello, també intervingué en el mateix cas, instrwnt l'expedient corresponent. En aquest sentir, en data 27 d'agost de 1883, va sol·licitar informació a !'alcalde del Prat. El fiscal també va preguntar pel "...comportamiento qtJe en todos conceptos observa la fuer{p de esta Comandancia".103 L'alcalde pratenc, Pau Company, va respondre amb una comu- nicació dirigida al fiscal "...ignorandóse elpunto por donde se trataba de alijar, puesto de tener algún indicio me h11biera apresurado a ponerlo en conocimiento del Sr. Capitán de esta compañia,ya que su celo en elservicioy notoria honradezson para mi autoridadmotivos suficientes a dispemarle toda protección q11e lefacilite elbuen desempeño de susfunciones. A la vezme cot11- plaZfO en participarles, q11e el comportamiento bqjo todos conceptos de la fuerza que existe en esta demarcación, es inmejorable, Ct!JO extremo es tanto más notorio en manto p11edo precisar, constiit!Je 11na verdadera escepción desde que alfrente de la misma existe el capitán acf11alJefe de la misma".104 L'any 1886, a part del capita de la 2a companyia, Francisco Riera, que tenia el punt de comandament al Prat, hj va ser desti- nat, en el mes de mar~, el tinent Fermín Orciz Almeida.105 A l'estiu del 1886, el cap de la caseta dels carrabiners de la platja era el ser- gent primer, Manuel Mendez Rodríguez, i tenia com a ajudants, el sergent segon, Antonio Perico Salanas, i els caporals de primera, Miguel Morell Cantres i Felipe Garrido Hernández.u 16 A müjan d'agost de 1886, hi va haver, sembla, un naufragi d'un vaixell italia. L'Ajuntament del Prat va socórrer, el dia 16 d'agost, 4 naufrags italians amb 4 pessetes, com consta en els comptes mu- nicipals d'aquella cpoca.1 <11 Segons la premsa barcelonina aquell matí hi havia hagut molta boira. En la sessió pública del consistori pratenc, que es va celebrar el día 13 de mar~ del 1887 "...esprocedí a la classificació i declaració de mossos sortejables, act11ant de tallador un caporalde 1a. de Carrabiners, deis destinats a El Praf'. Aquest caporal, ~figuel Moreu, va ser delegar "...porel Sr. Capitán para ejercer laftmción de tallado,''.tf'IR 103 AMEP, ibídem 104 AMEP, ibídem 105 AMEP, Vll.2, Carrabiners 1886. Capsa 272-6 106 A.fEP, VTT.2, Carrabiners 1886. Capsa 272-6 1 º' AtlEP, C:omptes murncipals 1886 lM JMEP, Llibres d'Jctes de l'Ajuntament del Prat, 1887 54
  52. 52. La mil/()ra de les com11nicadons e,r la decada deis ª'!J'S 80 Entre les pertorbacions atmosferiques més importants d'aques- ta dccada, cal destacar !'excepcional nevada registrada entre els dies 10 i 12 del febrer de 1887.109 Els habitants de les masies, els carra- biners de la caseta de la platja del Prat i de tota la costa deltaica del Llobregat van quedar aillats per aquesta grandiosa nevada caiguda a les comarques barcelonines, una de les més forres dels darrers segles. La neu va paralitzar durant sctmanes la vida económica i, particularment, l'activitat agrícola, ambla perdua de jornals corres- ponent. El gruix de la nevada va arribar, en alguos punts, als 4 i 5 pams, i la neu va perdurar molts clics. En aquelles condicions va ser total- ment impossible que cls carrabiners practiquessin el servei de vi- gilancia que tenien encomanat. El 1887 es va construir, a carrec del Ministeri de Marina, l'edi- fici del Semafor, situat a uns tres-cents metres al SO de la caseta de carrabiners, amb la funció de millorar la navegació marítima.11 º Es va instal-lar un telegraf óptic, un telegraf de banderes i un servei de guaitcs, en un intent de recluir els embarrancaments i naufragis en aquesta zona. Aquestes instal·lacions permetien una comunicació optica amb el castell de Montjwc. Tot fa suposar que es va mantenir una bona relació entre el personal del Semafor i els carrabiners. Els propietaris de la finca de la Ricarda, scnyors Tomas Aufe- rills i Pere Arús, havien fet construir, l'any 1887, una obra o ter- raple que impedia la lliure circulació de les aigücs de les pluvials. Aixó, segons la Junta Local de Sanitat, produfa "...11na extensa char- ca pantanosa que ha de afectar como afecta a la saludpríblicd'. En relació amb aquesta situació, el mes d'agost del 1887, l'Ajuntament del Prat va acordar "Abrir los expresados estanques_y lagunas mando el cau- dal de ag11as sea s11ficientepara la renovación de las mismas, act[YO efecto se dirigirá atenta comunicación al Sr. Capitán de Carabineros de esta Sección, encareciendo/e qm por lajuer:z.a a s11 t11ando, en cuanto no perjudiques su instrucción, se sirva v~e,ilar el q11e dicho servicio se cometapor alg11nos vecinos deseosos de pescary sólo cuando esta alcaldía le pida s11 autorización".111 JO!> Fl'RRFT PUJOL, J."La chmatologia tle finals del vuit-cents". Conferencia al VI Curs d'Historia tl'Amics del Prar 11 °FERRET Pi.:JOl,J. "El scmiifor del riu Uobregar" (!). Delta. Núm. 273, gener, 2003 111 Í'í'R.IU,T PUJOL,J. "El Prat ara fa 100 anys- L'estat sanirari i les activirats cívic¡uc~"- De//a, núm. l08, gcncr, 1988 55
  53. 53. Josep Ferre! i Plljol Cap al 1889 o 1890, va visitar la zona de la caseta deis carrabi- ners el geóleg i canooge Dr. Jaume Almera, que anava acompan- yat pe! gravador i tipógraf Eduard Brossa. Aquesta visita tenia la finalitat d'efectuar els aixecaments topografics necessaris pera la confecció del mapa geológic deis contorns de Barcelona. Aquest treball va ser un encarrec de la Diputació Provincial de Barcelona i se'o va publicar la primera edició J'any 1891.i12 Aquest és el primer mapa geológic i topografic que s'ha dibuixat del delta del Llobregat, a escala, amb la xarxa de camios, la situació de les prin- cipals masies i de diversos accidents geografics. 112 FffillliT PuJOL, J. "La vinculació científica del geóleg i canonge Dr. Jaume Afmera amb el Prat". Delta, núm. 21O, abnl, 1997 56
  54. 54. LA DESTACADA ACIVACIÓ DELS CARRABINERS DURANTLA RJUADA DESANTANTONJ Un fet destacable de l'organització del cos de carrabiners de la decada deis 90 del segle XIX va ser la perdua de la capitalitat de la companyia de carrabiners. En el llistat de carrabiners que pas- saven la revista obligatoria davant la primera autoritat municipal, s'observa que, a partir de 1893,m els oficials del cos de carrabi- ners caps de destacamem amb residencia al Prat, que des de feia unes tres dccades eren capitans, passaren a ser tinents i fins i tot militars de menor graduació. Així, a partir d'aquesta data, trobem, entre altres els tinents García Coll, Bravo Hernández, Víctor Rovellat, Anastasio del Val,José Alsina11 • i Paulino Suarez Coitiño. Cal destacar el tinent Víctor Rovellat que, tot i la curta per- manencia a la nostra població -no va arribar a mig any-, va tenir una actuació molt important, com més endavant detallem. Un fct que va trencar la monotonía de la vida militar en l'ailla- da platja del Prat, es va produir a mitjan d'aquesta decada. L'any 1894, el geoleg i canonge, Dr. Jaume Almera, va tornar a fer una visita a la caseta dels carrabiners.115 En aquesta ocasió i de ben segur amb el corresponent perrnís de l'autoritat militar, va pro- cedir, probablement amb l'ajut dels mateixos carrabiners, a efec- tuar un arnidament de la distancia que hi havia entre la fa<;ana de 111 AMEP, Vll.2, Carrabincrs. Capsa 272-11 114 AlvlEP, VIl.2, Carrabiners. Capsa 272-9 a 272-17 115 FAUR.A I SANS M., i PAl.ADLLLA, F. Op. Ci1. 57
  55. 55. Josep Ferre/ i P11jol la caseta dels carrabiners i el mar, amb la finalitat de verificar l'a- varn;:ament del delta. Aquesta primera determinació de caracter científic es va repetir en altres ocasions, algunes de les guals tin- drem ocasió <le consignar. A la primavera de 1896, es va registrar un desembarcament de tabac de contraban a les platges del Prat gue no fou detectar per les forces de carrabiners. Ens referim a unes caixes gue contenien paguets de picadura de la marca Flor de Mqyo, que procedien de Gibraltar.1 1<· El dia 5 de juny de 1896, dos carros que portaven una part d'aquesta mercadería camuflada -20 guilos de tabac-, van ser sorpresos per dos agents de la Compaiiia Arrendataria de Tabacos, mentre circulaven pel camí del Remolar cap al Prat, amb la pre- tensió de traginar la mercadería al punt convingut de la ciutat de Barcelona. El dos carreters, gue eren del Prat, van ser detinguts. En relació amb aquesta captura, una junta administrativa presidi- da pel delegat d'Hisenda de Barcelona va resoldre, el dia 16 de febrer de 1897, "...el comiso del tabaco aprehendido así como la venta en ptíblica s11bhasfa de cabafferías, carrosy enseres aprehendidos".111 Aquesta resolució va ser comunicada a !'alcalde del Prat. El dia 7 de mar<; del 1897, caporals del cos de carrabiners de la platja del Prat van fer la talla dels quintos. La cafetera Isolina Mes- tres, propietaria del Cafe del Pont, va presentar, el dia 24 de mars;, un rebuta l'Ajuntament en que s'especificava "...la cantidadde docepesetas cincuenta céntimospqr los gastos q11e hicieron los cabos de Carabineros el dia 7 delactualq11e villieron a tallarlosmozos de la quinta...".118 Toe fa pensar que els caporals es van guedar a dinar a carrec de 1'erari municipal. Entre els dies 15 i 17 de gener de 1898 va tenir lloc la celebre avinguda del riu Llobregat, coneguda com la Riuada de Sant An- toni,U'1 durant la qual hi va haver una destacada actuació dels carra- biners pratencs. El tinent Víctor Rovellat, advertit del perill gue suposava la riuada per a la població del Prat, es va presentar a la primera au- toritat municipal acompanyat per dos carrabiners. En plena inun- 116 iMEP, Vll.6, Contrnban, 1817-1922 117 11-.fEP, ibi<lem llR AMEP, Compres municipals de 1897 119 l'F.RRET PUJOL J. "Crónica de la Riuada <le Sant intoni" a Miscdlania d'Hommo!Jl! 11 J(lume Codin11. Barcelona, Ajuntament del Prat i Columna, 1994. Pitg. 251-262 58
  56. 56. Lt1 dtJt,,r,,da t1tf11t1aó dr/1 ra"t1bmm d11r.111t la nilt1d,1 d, rt1nf A11to111 l'ls, P.REII . 1)1 < RRBllsl R, OI 'l·R'l:J . J, 1'1,1) ül:.L l'ILT A H',.1.5 DFI., 1)( ---- dació dds carrers del poble va protagonitzar una actuac10 que !'alcalde del Prat, Joscp Perrer i Rosell, va dcscriure en una pos- terior notificació deis fcts a les autoritats gO crnatives de la pro- vincia i a la Comandancia de Barcelona, en ds termes scgüents: "...en lo lerrible de la i111111dació111 se presentó m la Plaza (Piara de la Vi/a)y cmzó todas las calles del casco delp11eblo, aco111pa1iado por dos cara- bli,eros, ]11011 Riera Serra J' José Gfferrrro SáncheZJ prestando au,ilios s1i1 mento, con eminentepeligro de sus vidas, por cuanto h11ho momentos en q11e el a,~11a no mansa, sinó de corriente irresi.rlible, les llegaba has/a las espaldas".t7.f' L' alcalde va precisar, en relació amb l'acruació del ttncnt: "...q11ien con ánimo sereno, ya antes de aqt1ella semndó co11 deligencia ine.,picable las indicaciones de mi a11toridad, proammdo elorden con eltacto esqffisitoJ' 111ultiplicá11dose m todas partes, sin ahati111imto 11i ca11sa11cio a(~1mo".121 J:!'l FLRRI t P1,¡rn,J. "Crún1c1 de la Rtuada <k Sane _nto111". Op. cit. 111 Fuuurr l'qrn,J. "Croruca de la Rtuada Je Sant moru"', Op. cit. 59
  57. 57. Josep Femt i Pujo/ La intervenció exemplar d'aquests carrabiners fou també des- tacada pel farmaceutic pratenc, Ramon Roigé i Badia, en l'inte- ressant article "La immdació del Pral de Uobregaf', que va publicar sobre la riuada de Sant Antoni, en una revista periodica de l'Institut Agrícola Catala de Sant Isidre.122 L'Ajuntament va intentar que fos degudament premiada l'ac- tuació deis carrabiners, tot instruint un expedient que, a l'agost de 1898, fou tramés al governador civil.121 No hem trobat cap noti- cia de si realment fou reconegut per les autoritats governatives aquest comportament exemplar. El mes de gener de 1899, el cap de la 3a secció de la 2a com- panyia dels Carabineros del Reino, de la guarnició del Prat, era el tinent José Alsina Neto.124 En la certificació de la revista men- sual, aqucst tinent figura com a Cabal/ero Oficial A!ontado, perque tenia a la seva disposició un cavall. El nombre total de carrabiners destinats a la nostra població, inclosos oficiaJs i classes, segons la mateixa certificació, fou durant el mes de febrer de 1899 de 19 homes i un cavall.i:o Pels compres municipals, tcnim noticia que a finals del segle XIX, l'Ajuntament contribufa economicament al trasllat dels mo- bles de sergents i caporals destinats a la casilla deis carrabiners de la platja del Prat. Entre el 19 de novembre de 1898 i el 1Ode juny de 1899, es van fer, almenys, tres trasllats de moblcs, el darrer va consistir en el "...traslado con carro desde fa casilla a Barcelona de losmue- bles del sargento Sánchez',111 • segons consta en la factura que va pre- sentar a l'Ajuntament el tartaner pratencJosep Colominas, en data 8 de setembre de 1899. En finalitzar el segle XX, el cap del destacament de carrabiners era el tinent primer Paulino Sánchez Coitiño, i tenia com a segon el caporal Maximiliano Martínez Incógnito.127 122 ROLGÉ. 1 BADIA, R.; "La Inundació del Prat de Llobregat" a L'art del PogiJ. Instirut Agrícola Catala de San1 lsidre, febrer 1898 l2-J FFRRF.'r PUJO!~J.; "Crónica de la Rlllada de Sane Antoni" . Op. cit. 124 AIIEP, VII.2, Carrabiners. Capsa 272-17 125 AMEP, ibídem 126 AMEP, Lliurament núm. 39, Comptcs municipals, 1898-1899 121 AJffP, Padró municipal de 1910 60
  58. 58. TERCERA PART
  59. 59. CONDICJONS DE VIDA TD'ALLOT]AMENT DELS CARRABINERí A PRJNCJPJS DEL SECLE XX En comen<;:ar el segle XX hi va ha:ver un intent d'cfcctuar obres d'arranjament de les casetes dels carrabiners, probablement afec- tades perla riuada de Sant Antoni. En aquest scntit, el 24 de maig de 1901, el primer tinent <le carrabiners Magín Melgar, adscrita la Comandancia de Carrabiners de Barcelona, va sol·licitar de !'al- calde del Prat que Li enviés dos o més mestres d'obres de la loca- litat per proposar " ...la manera de efect11ar o llevar a acabo las obras de reparación q11e son necesarias efectuar en las casetas de carabineros que hqy establecidas en laplqya de este distrito n11micipa!'.128 El mestre d'obres Hermenegild Monés i Muns, Meriquildo, i un altre paleta de la localitat van ser els que van assessorar el tinent.129 Desconeixem si aquestes obres de conservació es van efectuar o no. Les primcres dades dels efectius destinats a la platja del Prat a principis del segle XX daten del mes de dcsembre de 1902. En aquesta epoca, el destacament de carrabiners estava a les ordres del tinent Julio García i pertanyien a la 3a sccció de la 2a compa- nyia de la Comandancia de Carrabiners de Barcelona. En total els membres del cos destinats a la nostra població eren 20.130 Anualment, l'Ajuntament sol·licitava al cap del destacament de 128 AMEP, Vll.2. Cossos de Seguretat. Capsa 272-18 129 AJ-,fEP, ibídem no ilfEP, ibídem 63
  60. 60. jottp F~ml , P11jol carrabiners, la presencia d'un scrgent per verificar la talla <lels mossos que s'havien d'incorporar a files.' En aquella epoca, les condicions higieniques de l'allotjament d'aquest coHecuu a les casetes de la plaqa del Prat no eren gaire bones. El Dr. Segimon Salgot i Baucells,112 que fou metge del Prat i facultattu deis carrabiners de la platja entre 1899 i 1908, conei- xia molt bé les condicions higieniques i sanitanes que patien eUs i les seves families. El metge Salgot havia acompanyat el Dr. Pittaluga, maxima autoritat espanrnla en materia de paludisme, a visitar la zona <le la caseta deis carrabiners, molt afectada pels brots de febres palú- diques. Segimon SaJgot va lliurar, el 28 de setembre de 1904, a la Real Academia de Afedicina de Barcelona, un treball manuscrit titulat Bm1es apuntespara la Topografia Médica de I:..I Pral de Uobregal. ' El 1904 la caseta o casilla deis carrabiners estava constitutda només per dues edificacions d'una sola planea. El Dr. Salgot les designa, en la seva topografia medica, coma caserones.'" No cal dir que aquests cd1ficis eren insuficit:nts per allotjar dih,nament els carrabint:rs i les sevcs famílies. En la topografia de Salgot, on s'analitzeo diversos aspecces de la vida local, del terntori i del clima, es fa referencia expressa a les condicions higicniqucs i sanitarics d'aquests caserones. Pe! scu in dubtable intercs, transcrivim dos deis paragrafs que consi<lerem més representatius en aquesc sentil. En el primer, el Dr. Salgot fa ob1ecc1ons a la idone"itat de la localitzac1ó de la caseta deis carra biners, amb els termes segücnts: " ... La caseta de los carabineros del témlino, sit11ada al lado de las lag11- nas 111ás peligrosas del término aparecen constmídas ex profeso para hacer perder la salt1dy q11izá la vida de los pobres carabineros quej11nto a s11s n111;eres e hi;os, tfren la miserable vida que les consdenle elescaso hat•el'.m En el segon, el facultauu denuncia les pcssimes cond1cions 111 AIFP, Re¡:Nre de Sorudes de l'Ajumamem dd Prac. 1903-1904 rn let¡,;< natural de Cc:ntdles, havia e,1111 també ju1¡.:e municipal dd Pr.u 111 MRI I BAU IJ.LS, V. 1 V,U.RIIHV, 1 Pl'IG, P. Op. cit. U• :f.RI I BAIII IJ.S, VI V.11.RIIUU I Pt·1(;, P. Op. cit. ll< :l.Rr I B.,u I u.s, '. 1 'AU.lllRI RA I Pt 1c;. P. Op. CII. 64
  61. 61. Condicions de áda i d'aJJotjamenl deis (arrabiners a pri11apis del seg/e XX d'allotjament que, suposadament, eren pitjors que les de la majo- ria d'habitants del Prat, que tampoc no eren bones: " ... Viven hacinados numerosasfamílias, y aún 11tilizando comoyo he visto, el calabozo, con pavimento sin enlad,illar, con una ventana sin vidrios, por donde penetra una corriente de aire, en 1ma habitación de unos tres me- trosy medio de largo por dos de ancho ¡Viven marido, mujer, suegray dos criaturas¡. Abastecíanse antes de agua de 1m pozo común,y para evitar el desarro- llo de enfermedades infecciosas, recomendóse un aparato.filtrador, cuanto tan sencilloy barato hubiese sido lape,foración de tm pozo artesiano".]'(, Aquesta situació descrita pel metge Salgot va perdurar, encara, molts anys, fins que s'amplia la caserna, cap a finals de la decada dels anys 20, en temps de la dictadura del general Primo de Rivera. Ló MARI I BAL<:EUS, V. l VAU.RJl!ERA I PuG, P. Op. cit. 65
  62. 62. ELS CARRABINERS DURANT LES RIUADES DE L'OCJ1JBRE DE 1907 El mes d'octubre de 1907, es van registrar un seguit de cres- cudes del Llobregat que van inundar el delta del Llobregat. Es tracta deis episodis que la gent del Prat emmarca amb la denomi- nació gencrica de l'a'!J de les cinc ri11ades, una de les quals s'esdevin- gué al mes de novembre. Els marges de defensa havien guedat molt malmesos pels efectes ele les riuades anteriors, deis anys 1898, 1901 i 1902,13' situació gue augmentava el risc d'inundacions en cas d'una nova avinguda del riu, com així va ser. En aquella epoca, el cap dels carrabiners del destacament de la platja del Prat era el tinent Pedro Estradera. Durant la primera d'aguestes riuades del mes d'octubre, que es registra el día 13, hi va havcr una serie de fets en els quals es van veure involucrats membres del cos de carrabiners del Prat. El tinent Pedro Estradera es va despla<;ar, desafiant la inundació, del nucli urba a les casetes <le la platja. No el van localitzar fins a les 10 del matí de l'endema, 14 d'octubre.13 R El mateix dia 14 es van presentar a l'Ajuntament del Prat, el tinent coronel de carrabiners, Nicolás Campos, i el capita, Manuel Gasols i Aguilera, per notificar gue tres carrabiners s'havien cx- traviat i que un altre havia estat arrosscgat pel corrent de l'aigua m CoorNA V11.A,J. J111111danons alde/ftJ del Uobrtgal 138 RECASENS PARÉS, J. "1907 J.'an¡ <le les cinc riuadcs", Trehall <le curs 1971-72, lnsúturo Nacional de Bachillerato Baldiri Guilera. lncdit 66
  63. 63. 1-:;/r carrabiners d11ra11t les nifades de /'octubre de 1907 fins al mar. Aquest, van clir, estava lluitant amb el corrent feia prop de dues horesY9 Per tal d'intentar ajudar-los, el secrctari de l'Ajuntament, Joa- quim Suy, i !'alcalde, Joan Farrés, que fins feia poc havia estat aillat a la seva masia de la Ribera, van decidir cridar Salvador Montroig i Anglés, pescador professional i gran coneixedor del litoral pratenc, concgut com el Pirri.1 '") DET,U. J>E J.. RlltDA DEL 13 D'CJCTL:BRE 1)1· 190' AL ZONA CONFGLDJ co,1 H . PONT DI•. LES TR.l:S l'l'I-.IES En Salvador Montroig va sol·licitar la barca del propietari Rosendo Soler, perquc no podia disposar de les barques deis estanys -incloses les del Remolar- que havicn anat a parar a la mar. Van concluir la barca d'en Soler a J'estany de la Ricarda, des d'on es clisposaven penetrar a la mar. Quan tots els preparatius per al salvament estaven tiestos, es va presentar l'ordenan<;a del tinent de carrabiners, que va manifestar que Nicolás Hernández havia estat finalment salvat mig moribund.1 • 1 En aquelles matcixes hores, assabcntada la Comandancia de Ma,ina de Barcelona de la situació deis carrabiners, aquesta " .. .dis- puso saliera con la mqyorpremura posible 11110 de los remolcadores delpuerto con 1111 bofe convenientemente tripuladoy al mando del teniente de navío don n? RECASí'~S PARrs, J. Op. cit. 140 RFC.SENS PARES, J. Op. cit. 141 RECASEN~ P ARÉS, J. Op. cit. 67

×