1.
FUNCIONS
SINTÀCTIQUES
1. El subjecte
És el sintagma nominal (SN) que concorda
amb el verb en persona i nombre:
M’agrada aquest gelat.
M’agraden els gelats.
*M’agrada els gelats
No pot portar preposició!

2.
2. El complement directe (CD)
Sintagma Nominal pronominalitzable per el/la (en singular),
els/les (en plural), en (partitiu) i ho (neutre).
Vaig saludar el teu germà ➱ El vaig saludar
Vaig saludar la teva germana ➱ La vaig saludar
No pot portar la preposició a excepte:
Davant dels pronoms personals tònics (a mi, a nosaltres…)
Davant dels mots tots i tothom.
Vaig saludar al teu germà ➱ Vaig saludar el teu germà
Els verbs que porten CD s’anomenen transitius.

3.
3. El complement indirecte (CD)
● Sintagma Preposicional pronominalitzable per li (en
singular), els (en plural).
Vaig donar el llibre al teu germà ➱ Li vaig donar el llibre
Vaig donar el llibre a la teva germana ➱ Li vaig donar el llibre
Vaig donar el llibre als teus germans ➱ Els vaig donar el llibre
Vaig donar el llibre a les teves germanes ➱ Els vaig donar el llibre
● Porta sempre la preposició a
● Representa sempre una persona o element
personificat.

4.
4. El complement preposicional
(CPrep) o de règim verbal (CRèg)
● Sintagma preposicional exigit pel verb, amb una
preposició determinada (diferent segons cada verb).
Es burla de tothom ➱ Burlar-se de
Va convidar l’Anna a una cervesa ➱ Convidar algú a
Estava preocupat per l’examen ➱ Preocupar-se per
S’havia casat amb en Joan ➱ Casar-se amb
● Es pronominalitza per hi o en (amb la preposició de)
Se’n burla La hi va convidar
Hi estava preocupat S’hi havia casat

5.
5. El complement circumstancial (CC)
● És opcional. Pot ser un sintagma preposicional (SP), un
adverbi (Adv), un sintagma nominal (SN) o una oració.
● Expressa diverses circumstàncies: temps, lloc, manera,
instrument, causa, mitjà, finalitat...
● Pot anar introduït per diferents preposicions.
● Es pot pronominalitzar per hi o en (amb la preposició de),
però no tots els CC es poden pronominalitzar.
Escriu molt bé /amb llapis Va comprar les flors per a la
MartaVa venir dilluns/a la tarda/ahir Va tornar amb autobús.
No hi havia anat per mandra Va trobar-lo a sota de la taula.

6.
6. L’atribut (Atr.)
● És el nucli del predicat nominal.
● El porten els verbs atributius o copulatius (el nucli dels quals és
el nom i no el verb): ser, estar, semblar.
● És un element nominal (adjectiu o substantiu) o un altre
element substantivat: SN, SAdj, SP, SAdv.
● Concorda en gènere i nombre amb el subjecte.
● Es pot pronominalitzar per ho, per en (quan és partitiu) i per
el, la, els , les (quan és determinat).
L’Aleix és fuster ➩ L’Aleix ho és.
L’Aleix és el fuster ➩ L’aleix l’és (el fuster de qui parlàvem).
L’Aleix és un fuster ➩ L’Aleix n’és un (dels fusters que hi ha al poble).

7.
7. El complement predicatiu (CPred.)
● És el nucli del predicat nominal.
● El porten els verbs predicatius.
● És un element nominal (adjectiu o substantiu): SN, SAdj.
● Concorda en gènere i nombre amb el subjecte (o el CD).
● Es pot pronominalitzar per hi, o en.
La Laia arriba contenta.
Vaig trobar correcta la solució.
Jo no em considerava una mala persona.
El notava preocupat.
● No s’ha de confondre amb un complement circumstancial, que
no pot ser mai un adjectiu ni concordar amb el subjecte.

8.
8. El complement agent (CAg.)
● És el veritable agent de les oracions passiva, el subjecte de les
quals és pacient.
● És un sintagma preposicions introduït per la preposició per
● És un complement opcional.
● No es pot pronominalitzar
Els bombers apaguen el foc (oració activa) Subj. Ag + V actiu + CD
El foc és apagat pels bombers (oració passiva) Subj. Pac. + V passiu + CAg.

9.
9. Complement del nom (CN) i
complement de l’adjectiu (CAdj)
● No complementen mai el verb, sinó a un nom o adjectiu.
● SP que pot portar qualsevol preposició (la més freqüent és de).
● No es pot pronominalitzar.
Ha comprat una taula de metall (=metàl·lica) (CN).
He vist un camió ple de rocs (CAdj).
● No s’ha de confondre amb un complement circumstancial, ja
que aleshores la interpretació de la frase varia:
Veig una senyora amb ulleres (CN) (=la senyora porta ulleres).
Veig, amb ulleres, una senyora (CC) (=la veig gràcies a les ulleres).