LEV MANOVICH

1. FONAMENTS I EVOLUCIÓ DE
LA MULTIMÈDIA
DANIEL MARTÍNEZ NEUMANN
UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA

2. TERMINOLOGIA DE LEV MANOVICH PER ENDINSAR-SE ALS NOUS MITJNAS
Cultura de la informació Objecte Representació
Manera en que la Objecte Objecte Es empleat per explicar la
informació es presenta en cultural dels nous comprensió i funcionament
els diferents escenaris i mitjans dels objectes dels nous
objectes culturals
mitjans que durant l’ultima
dècada també s’han
transformat en objectes
culturals
-Fotografies digitals.
-Pel·lícules digitalitzades.
-Entorn 3D.
-Videojocs. També utilitza el terme
-i més. representació com a
oposició a altres termes
-Simulació
-Control
-Acció
Senyals de trànsit, els menús del ordinador, i d’altres -Informació
-Il·lusionisme visual front a simulació

3. REALITAT
EL LLOCS INTERNET
VIRTUAL
WEB
QUE SÓN ELS NOUS MITJANTS ?
EL
MULTIMÈDIA CD-ROM VIDEOJOCS DVD

4. QUE SÓN ELS NOUS MITJANTS ?
Normalment s’identifica els
nous mitjans amb l'ús de
l’ordinador, i amb les seves
tasques de distribució i
exhibició, sense contemplar la
seva funció en la part de la
producció o emmagatzematge.
No es considera un Es considera un nou
Avui com en el s.XIX amb
nou mitjà mitjà l'impremta estem vivint la
revolució dels nous mitjans, però
més potent i amb un projecció
molt més amplia, la revolució
A nivells de la informatització
informàtica afecta tots el mitjans
els dos haurien de ser tractats així que poder si que cal fer un
iguals. punt i a part i analitzar en quin
punt els mitjans van ser nous.
“Tots dos posseeixen la capacitat de canviar el
llenguatge cultural i també de deixar-ho com esta”

5. Com van passar a ser nous el mitjans ?
“1833 Babbage dissenya la
Tecnologia maquina analítica que funciona
informàtica amb fitxes perforades per
introduir dades i instruccions, era
una maquina capaç de realitzar
tot tipus de operacions Manovich segueix l’historia
matemàtiques, a diferencia del de les dues branques de les
Daguerreotip del que no es va
realitzar cap copia.” que finalment sorgeix
NOUS l’entrellaçat inicialment
Dècada 1830
MITJANS teoritzat per Alan Turing i
materialitzat per Konrad
Zuse.
“19 d’Agost de 1839, Paris,
Daguerre presenta el
Daguerrotip, el qual va ser un
Tecnologia
procediment transcendental
mediàtica per a la fotografia”

6. Va canviar a...
EL CODI ICONO DEL CINEMA CODI BINARI
Avui en dia tots els mitjans es tradueixen en dades
numèriques (imatges, arxius sonors, vídeos) als que només
podem accedir per ordinadors
EL NOUS MITJANS

7. ELS PRINCIPIS DELS NOUS MITJANS
LA DIFERENCIA ENTRE ELS NOUS MITJNAS I ELS VELLS MITJANS
1.REPRESENTACIÓ 3.AUTOMATITZACIÓ 5.TRANSCODIFICACIÓ
NUMÈRICA
2.MODULARITAT 4.VARIABILITAT

8. 1.REPRESENTACIÓ NUMÈRICA
Tots els objectes dels nous mitjans es composen d’un codi numèric.
Aquest objectes(imatge, vídeos, arxius d'àudio) poden ser
representats en termes matemàtics
Estan sotmesos a una manipulació algorítmica. Per exemple si
apliquem l'algoritme adequat podem fer que una imatge
obtingui més contrast o menys, o que un vídeo tingui una
predominen càlida de color que no una freda.
“Els mitjans es tornen programables”

9. Els objectes del vells mitjans son dades continues i el procés per passar les
dades continues a representació numèrica s’anomena digitalització.
Objectes dels
vells mitjans
1. Presa de mostres,
normalment a intervals
regulars, la freqüència
a la que es pren les
mostres s’anomena
resolució.
2. Quantificació, assignar
un valor numèric a partir
d’una escala predefinida.
Objectes dels
nous mitjans

10. El mitjans de comunicació moderna estan predisposats
en part amb una representació discreta, com ara el
llenguatge humà
Es el llenguatge amb el que ens comuniquem
Frases (FOTOGRAMA) Paraules (PLÀ) Morfemes (SEQÜÈNCIA)
Aquesta predisposició va ser criticada i l’explicació “més probable” es que el nous mitjans
es van començar a crear durant la revolució industrial i segueixen la lògica de la cadena
de muntatge de Henry Ford ( estandardització de components i separació del procés de
producció).

11. 2. MODULARITAT
Els elements mediàtica (imatge, vídeos, documents de so) són representats per
petites mostres, com per exemple; els píxels o scripts, els quals s’agrupen per crear
un objecte de major escala.
Fotografia píxels
“àtoms”
Aquestes petites mostres no perden la seva independència, així com tampoc ho perden
dos elements agrupats, sempre es podran modificar independentment en el programa on
es van originar.

12. La World Wide Web també esta disposada d’aquesta forma “atòmica” on dins
d’aquest món hi ha pàgines web i dins d’aquestes informació mediàtica
individual. No obstant, parlem d’un món discret i no jeràrquic, un exemple
seria el Google que et permet buscar objectes d’un suport en concret sense
seguir uns passos en una determinada escala lineal
http://www.google.es/
“Igual que el Netomat de Maciej Wisnewski, que extreu elements d’un tipus de suport
de diferents webs”

13. ...i no seria menys l'informàtica amb les “subrutines” considerades els
àtoms dels quals es creen els programes més grans.
No obstant la comparació té un límit, en el cas de la informàtica si
esborrem una subrutina, això farà que el programa no funcioni, en
canvi si esborrem un píxel la totalitat de la imatge no deixa de
funcionar i no perd el seu significat.
Fotografia sense el píxel

14. 3.AUTOMATITZACIÓ
REPRESENTACIÓ NUMÈRICA MODULARITAT
Els dos principis anteriors permeten automatitzar,
generar automàticament objectes en 3D, una
edició dels contrastos en una imatge, o d’altres
Imatge original Imatge automatitzada 3D
Podríem dir que això seria automatització de baix nivell

15. Automatització d’alt nivell
No només consisteix en crear un objecte, sinó que també es creí la seva semàntica,
altrament dit “motor d'intel·ligència artificial”, com es poden veure en els videojocs
actuals.
Poder entendre i respondre, com donar “anima”.
No obstant hi ha límits

16. Per exemple, els lluitador estan creats per lluitar, el límit és la seva finalitat de
creació, no podrem preguntar a un lluitador del “Tekken” quin temps fa avui?
Usuari: Quin temps esta fent al Canadà?
Ordinador: no entenc...
“Els ordinadors poden passar per mentiders, però en
enganyen per que utilitzem una petitíssima part del
que som en la nostre comunicació amb ells”.

17. 4.VARIABILITAT
Els vells mitjans necessiten la El elements dels nous mitjans
manipulació humana i una donen lloc a varies versions
vegada finalitzat l’objecte o diferents, que en part solen ser
element mediàtica no es pot muntades per un ordinador
retrocedir ni modificar-ho, a
l’hora d’acoblar-ho a un
material determinarà el seu
ordre per sempre. Es on apareix l’automatització
“Producció per petició de l’usuari”,
això genera dins de la base de
“PERSONALITZACIÓ” dades mediàtica tot una varietat
d’objectes d’usuari final

18. Un cas particular de variabilitat és la interactivitat de tipus arbre, on l’usuari segueix
unes branques fins l'últim element, d’aquesta manera cada usuari podrà escollir els
seu propi camí.
El hipermèdia segueix el concepte de la interactivitat de tipus arbre, en
aquest cas podem veure com els elements estan connectat per
“hipervincles”, aquest procés es molt utilitzat en la WWW.
Si prems els boto vermell (“hipervincle”) veuràs com ens
portarà a l’anterior diapositiva, en canvi si prems el
carbassa apareixerem dues diapositives enrere.

19. En aquest exemple em pogut veure mes o menys el
principi de variabilitat, podríem escollir entre el
carbassa i el vermell i no tots els usuaris escollirien
el mateix.
Aquí podem veure un exemple més
vist per l’usuari. Es tracta del correu
electrònic.
Les actualitzacions també son La escalabilitat es un cas de variabilitat
un cas de variabilitat, ( per que depèn de la utilitat d’un element
exemple “l’antivirus AVAST”), en vers la seva mida, a vegades no es
necessari tenir element amb detall o a
vegades si.

20. 5.TRANSCODIFICACIÓ
A partir de la codificació numèrica i l’organització modular arribem al 5è i últim
principi de Lev Manovich, la transcodificació modular que descriu la informatització
dels mitjans
Representació humana
Encara que l'estructura i
disposició dels elements
Objectes
(com ara el text) ens siguin
informàtics
familiars a usuari humà, els
objectes informàtics estan
lligats a la convenció de
Representació informàtica l’ordinador.
que la maquina entén i
passa a formar part del seu
diàleg

21. CAPA CULTURAL Imatge cultural humana
La capa informàtica
NOUS MITJANS afecta a la creació de
la capa cultural
CAPA INFORMÀTICA Imatge de programació
Això és la nova cultura del ordinador creada per l'humà i amb significat informàtic i humà.

22. TRANSODIFICAR TRADUIR
Una vegada vist aquest últim
principi tot canvia i podem dir
Transferència cultural del que la comparació dels nous
món informàtic al món mitjans amb els vells es queda
cultura en general. limitada ja que no deixen de ser
altre tipus de mitjans amb un
altre llenguatge
El nous mitjans re-conceptualitzen Això implica una nova teoria, cal
culturalment entendre l'informàtica.
La nova teoria és “L’estudi del Software”
“Interface”
Base de dades
“Els nous mitjans poden semblar mitjans però això només es la superfície”

23. *Recordatori de les possibles diferencies vistes fins ara.
DIFERENCIA EN ELS NOUS MITJANS I ELS VELLS
NOUS MITJANS VELLS MITJANS
1. Analògics convertits en digital, passen 1.Mitjans analògics, son continus.
a ser discrets.
2. Comparteixen el mateix codi, això 2. No comparteixen el mateix codi.
permet que siguin reproduït
conjuntament per una mateixa maquina
l’ordinador.
3. Els nous mitjans permet l'accés 3. El vells mitjans segueixen uns passos
aleatori. cronològics.
4. La conversió comporta una pèrdua 4. Les segones generacions de
d'informació degut a que limita la copies sempre patiran una certa
informació, les segones generacions degradació.
digitals no patiran cap pèrdua.
5. Nous mitjans son interactius, es a 5. No son interactius, l’ordre ve fixat.
dir, l’usuari participa en la creació de
objectes mediàtica.

24. LEV MANOVICH
PRINCIPI
PARLA DE DOS MITES
El mite de la digitalització El mite de la interactivitat
En aquest últim mite s’esmenten
els conceptes de digital i
En aquest mite Lev Manovivh parla interactiu, els que Lev Manovich
de la digitalització del element considera considera que son
analògics i la seva pèrdua conceptes massa amplis per
d'informació degut a que els resultar útil. El cinema podríem
objectes digitals emmagatzemen dir que ja era interactiu, ja que
d'informació amb números finits. l’usuari tenia que completar
l’obre amb imatges
interconexes, on entra a jugar la
teoria psicològica.