SlideShare a Scribd company logo
1 of 10
L’ÀCID
         RIBONUCLEIC




dijous 3 de gener de 13
L’àcid ribonucleic

                L’àcid ribonucleic o RNA està constituït per nucleòtids
                de ribosa, amb les bases adenina, guanina, citosina i
                uracil. No té, doncs, timina com el DNA

                Aquests ribonucleòtids s’uneixen entre sí gràcies a
                enllaços fosfodièster en sentit 5’->3’, igual que el DNA

                L’RNA és gairebé sempre monocatenari, excepte en els
                reovirus, que és bicatenari



dijous 3 de gener de 13
L’àcid ribonucleic

        L’RNA es troba en molts tipus de
        virus i en les cèl·lules procariotes i
      eucariotes, on hi ha de 5 a 10 vegades         S’ha observat RNA amb capacitat
           més RNA que no pas DNA                     biocatalitzadora, els ribozims, fet
                                                     que ha suggerit que en l’origen de
                          RNA bicatenari. Reovirus   la vida, els RNA van poder ser les
                                                         primeres molècules capaces
         RNA monocatenari. Procariota i eucariota
                                                     d’utoduplicar-se i que, després, van
                                                       delegar la funció de contenir la
                                                      informació biològica al DNA i la
          RNA de transferència o tRNA                 funció enzimàtica a les proteïnes

                           RNA missatger o mRNA

           RNA ribosòmic o rRNA
                          RNA nucleolar o nRNA

dijous 3 de gener de 13
L’àcid ribonucleic
       L’RNA de transferència o tRNA

       El tRNA té entre 70 i 90 nucleòtids, u PM                  Pseudouridina
                                                                                                           3’                Alanina
                                                                                                                            Triplet acceptor
       aproximat de 25.000 daltons, i es troba en                   Dihidrouridina
                                                                 Inosina
                                                                                               Braç acceptor

      el citoplasma en forma de molècula dispersa                 Ribotimidina
                                                                                                     5’

                                                                     Metilguanosina
                                                                                                5’
                                                                     Dimetilguanosina
                                                                                                                       3’
                                                                   Metilinosona
                          Hi ha uns 50 tRNA diferents
                                                                                                3’
                                                        3’                   5’
                                                                                                                                        Braç T

             Funció: Transportar aminoàcids
                                                                                                                              5’



             específics fins als ribosomes, on,                                                     Enllaços
                                                                                                 d’hidrogen
          segons, la seqüència especificada per
          un mRNA, es sintetitzen les proteïnes         5’                   3’
                                                                                                                                   5’
                                                                                                                                                 3’


                                                                    Braç D                                                    Braç variable
                                                             Enzim aminoacilsintetasa

                Estructura terciària en                                                                                Braç anticodó

                                                                                                                   Anticodó
               forma de fulla de trèbol                                                   3’
                                                                                                                 Codó
                                                                                     3’                                 5’

                                                        tRNA de l’Alalnina                                      mRNA


dijous 3 de gener de 13
L’àcid ribonucleic
       L’RNA de transferència o tRNA                                                                Alanina




                                                                   Braç T   Braç acceptor 5’

        Estructura terciària en forma de L
                                             Nansa T



                                                                                                     Extrem
                                                                                                   acceptor 3’
                                             Nansa D




                                                                                          Braç D

                                                 Nansa variable




                                                   Braç anticodó




                                                                              Anticodó
                                                Nansa anticodó




dijous 3 de gener de 13
L’àcid ribonucleic
            L’RNA missatger o mRNA

          L’mRNA és monocatenrai, lineal i amb un
           PM que oscil·la entre 200.000 i 1.000.0
             Té la funció de copiar la informació
            continguda en el DNA i dur-la fins als
                                                                        Zones amb colzes
             ribosomes, perquè s’hi sintetitzin les                    i bucles deguts a la
           proteïnes a partir dels aminoàcids que                      ceomplemntarietat
                                                                           de les bases
                                                       mRNA
                      aporten els tRNA
        L’mRNA eucariota presenta poques zones                     Proteïna

               en doble hèlix a causa de la
       complementarietat de bases entre segments
        diferents i zones lineals que donen lloc als
              anomenats llaços en ferradura
                                                              poli-A

        Associat a proteïnes formant partícules
                 ribonucleoproteiques

dijous 3 de gener de 13
L’àcid ribonucleic
            L’RNA missatger o mRNA

            Es forma a partir del transcrit primari o
               premRNA, també anomenat RNA
                 heterogeni nuclear (nhRNA)

                                                                                                         Cua de poli-A
                                                   nhRNA (premRNA)
                                                                 INTRÓ 1               INTRÓ 2
                                         m7Gppp
                                                                                                                         OH
                                         caputxa         EXÓ 1              EXÓ 2                EXÓ 3
                                                   5’                                                               3’
                 Monocistrònic                                               Empalmat




                                                        mRNA
                                           m7Gppp                                                                    OH
                                           caputxa 5’                                                          3’


                                                   Segment amb           Segment amb             Segment amb
                                                    informació       informació per traduir       informació

dijous 3 de gener de 13
L’àcid ribonucleic
             L’RNA ribosòmic o rRNA

             Constitueix els ribosomes                  El PM dels ribosomes es sol
                                                      expressar segons el coeficient de
                 Representen el 60% del pes            sedimentació o Svedbergs (S)
                     d’aquests orgànuls

         Són el loc adequat per donar allotjament a
         l’mRNA i als tRNA, que són els protadors
          dels aminoàcids per formar les proteïnes




dijous 3 de gener de 13
L’àcid ribonucleic
             L’RNA nucleolar o nRNA


              Es troba constituint el nuclèol

       S’origina a partir de diferents segments
          de DNA, un dels quals s’anomena
            regió organitzadora nucleolar




dijous 3 de gener de 13
L’àcid ribonucleic
         Les funcions dels àcids ribonucleics


          Transcripció. Transmissió de la informació
            genètica des del DNA als ribosomes


           Traducció. Conversió de la seqüència de
           nucleòtids de l’mRNA en una seqüència
                        d’aminoàcids


             Emmagatzematge de la informació
          genètica. Alguns virus tenen la informació
           biològica en forma de RNA. Virus de la
              frip. el de la poliomielitis, el HIV...




dijous 3 de gener de 13

More Related Content

What's hot

21. Estructura de les proteïnes
21. Estructura de les proteïnes21. Estructura de les proteïnes
21. Estructura de les proteïnesDani Ribo
 
Comentar un mapa històric
Comentar un mapa històricComentar un mapa històric
Comentar un mapa històricCarmen Barrero
 
Hª españa fin del impero 1898_cuba-filipinas
Hª españa fin del impero 1898_cuba-filipinasHª españa fin del impero 1898_cuba-filipinas
Hª españa fin del impero 1898_cuba-filipinasviruzain
 
26. L’àcid desoxiribonucleic
26. L’àcid desoxiribonucleic26. L’àcid desoxiribonucleic
26. L’àcid desoxiribonucleicDani Ribo
 
Els àcids nucleics
Els àcids nucleicsEls àcids nucleics
Els àcids nucleicsAnna Giro
 
Pizarra 1bio grup_10
Pizarra 1bio grup_10Pizarra 1bio grup_10
Pizarra 1bio grup_10CC NN
 
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranososBiologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranososOriol Baradad
 
Tema 7 membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
Tema 7 membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranesTema 7 membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
Tema 7 membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranesdexperimentals.an
 
13. Els glúcids associats a altres tipus de molècules
13. Els glúcids associats a altres tipus de molècules13. Els glúcids associats a altres tipus de molècules
13. Els glúcids associats a altres tipus de molèculesDani Ribo
 
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleicsBiologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleicsOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genèticaOriol Baradad
 
Tirant lo blanc personatges femenins, l. palahí, sònia, a. cateura, jessica, ...
Tirant lo blanc personatges femenins, l. palahí, sònia, a. cateura, jessica, ...Tirant lo blanc personatges femenins, l. palahí, sònia, a. cateura, jessica, ...
Tirant lo blanc personatges femenins, l. palahí, sònia, a. cateura, jessica, ...imsosu
 
Fotografia Digital - Punts de vista, angulació i plans
Fotografia Digital - Punts de vista, angulació i plansFotografia Digital - Punts de vista, angulació i plans
Fotografia Digital - Punts de vista, angulació i plansIngrid Moragas Margarit
 
El Franquisme. Segona part (1959-75).
El Franquisme. Segona part (1959-75).El Franquisme. Segona part (1959-75).
El Franquisme. Segona part (1959-75).Marcel Duran
 
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaOriol Baradad
 
Tasca 3.1.d.polinomi reduït. polinomi ordenat de forma creixent o decreixent
Tasca 3.1.d.polinomi reduït. polinomi ordenat de forma creixent o decreixent Tasca 3.1.d.polinomi reduït. polinomi ordenat de forma creixent o decreixent
Tasca 3.1.d.polinomi reduït. polinomi ordenat de forma creixent o decreixent Rafael Alvarez Alonso
 

What's hot (20)

21. Estructura de les proteïnes
21. Estructura de les proteïnes21. Estructura de les proteïnes
21. Estructura de les proteïnes
 
Comentar un mapa històric
Comentar un mapa històricComentar un mapa històric
Comentar un mapa històric
 
Hª españa fin del impero 1898_cuba-filipinas
Hª españa fin del impero 1898_cuba-filipinasHª españa fin del impero 1898_cuba-filipinas
Hª españa fin del impero 1898_cuba-filipinas
 
26. L’àcid desoxiribonucleic
26. L’àcid desoxiribonucleic26. L’àcid desoxiribonucleic
26. L’àcid desoxiribonucleic
 
Els àcids nucleics
Els àcids nucleicsEls àcids nucleics
Els àcids nucleics
 
Pizarra 1bio grup_10
Pizarra 1bio grup_10Pizarra 1bio grup_10
Pizarra 1bio grup_10
 
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranososBiologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
 
Immunologia
ImmunologiaImmunologia
Immunologia
 
Tema 7 membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
Tema 7 membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranesTema 7 membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
Tema 7 membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
 
Garrotxa
GarrotxaGarrotxa
Garrotxa
 
13. Els glúcids associats a altres tipus de molècules
13. Els glúcids associats a altres tipus de molècules13. Els glúcids associats a altres tipus de molècules
13. Els glúcids associats a altres tipus de molècules
 
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleicsBiologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
 
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
 
La reforma agraria liberal
La reforma agraria liberalLa reforma agraria liberal
La reforma agraria liberal
 
Tirant lo blanc personatges femenins, l. palahí, sònia, a. cateura, jessica, ...
Tirant lo blanc personatges femenins, l. palahí, sònia, a. cateura, jessica, ...Tirant lo blanc personatges femenins, l. palahí, sònia, a. cateura, jessica, ...
Tirant lo blanc personatges femenins, l. palahí, sònia, a. cateura, jessica, ...
 
Fotografia Digital - Punts de vista, angulació i plans
Fotografia Digital - Punts de vista, angulació i plansFotografia Digital - Punts de vista, angulació i plans
Fotografia Digital - Punts de vista, angulació i plans
 
El Franquisme. Segona part (1959-75).
El Franquisme. Segona part (1959-75).El Franquisme. Segona part (1959-75).
El Franquisme. Segona part (1959-75).
 
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
 
La pressió
La pressióLa pressió
La pressió
 
Tasca 3.1.d.polinomi reduït. polinomi ordenat de forma creixent o decreixent
Tasca 3.1.d.polinomi reduït. polinomi ordenat de forma creixent o decreixent Tasca 3.1.d.polinomi reduït. polinomi ordenat de forma creixent o decreixent
Tasca 3.1.d.polinomi reduït. polinomi ordenat de forma creixent o decreixent
 

More from Dani Ribo

90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lularDani Ribo
 
89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mare89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mareDani Ribo
 
88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistida88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistidaDani Ribo
 
87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionari87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionariDani Ribo
 
86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproducció86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproduccióDani Ribo
 
85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexual85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexualDani Ribo
 
84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativa84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativaDani Ribo
 
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitatDani Ribo
 
82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexual82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexualDani Ribo
 
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomesDani Ribo
 
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomesDani Ribo
 
79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lular79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lularDani Ribo
 
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genèticaDani Ribo
 
77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humàDani Ribo
 
76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genètica76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genèticaDani Ribo
 
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animalDani Ribo
 
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanesDani Ribo
 
73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genèticaDani Ribo
 
72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotes72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotesDani Ribo
 
71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de gen71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de genDani Ribo
 

More from Dani Ribo (20)

90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
 
89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mare89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mare
 
88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistida88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistida
 
87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionari87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionari
 
86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproducció86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproducció
 
85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexual85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexual
 
84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativa84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativa
 
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
 
82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexual82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexual
 
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
 
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
 
79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lular79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lular
 
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
 
77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà
 
76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genètica76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genètica
 
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
 
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
 
73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica
 
72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotes72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotes
 
71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de gen71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de gen
 

27. L’àcid ribonucleic

  • 1. L’ÀCID RIBONUCLEIC dijous 3 de gener de 13
  • 2. L’àcid ribonucleic L’àcid ribonucleic o RNA està constituït per nucleòtids de ribosa, amb les bases adenina, guanina, citosina i uracil. No té, doncs, timina com el DNA Aquests ribonucleòtids s’uneixen entre sí gràcies a enllaços fosfodièster en sentit 5’->3’, igual que el DNA L’RNA és gairebé sempre monocatenari, excepte en els reovirus, que és bicatenari dijous 3 de gener de 13
  • 3. L’àcid ribonucleic L’RNA es troba en molts tipus de virus i en les cèl·lules procariotes i eucariotes, on hi ha de 5 a 10 vegades S’ha observat RNA amb capacitat més RNA que no pas DNA biocatalitzadora, els ribozims, fet que ha suggerit que en l’origen de RNA bicatenari. Reovirus la vida, els RNA van poder ser les primeres molècules capaces RNA monocatenari. Procariota i eucariota d’utoduplicar-se i que, després, van delegar la funció de contenir la informació biològica al DNA i la RNA de transferència o tRNA funció enzimàtica a les proteïnes RNA missatger o mRNA RNA ribosòmic o rRNA RNA nucleolar o nRNA dijous 3 de gener de 13
  • 4. L’àcid ribonucleic L’RNA de transferència o tRNA El tRNA té entre 70 i 90 nucleòtids, u PM Pseudouridina 3’ Alanina Triplet acceptor aproximat de 25.000 daltons, i es troba en Dihidrouridina Inosina Braç acceptor el citoplasma en forma de molècula dispersa Ribotimidina 5’ Metilguanosina 5’ Dimetilguanosina 3’ Metilinosona Hi ha uns 50 tRNA diferents 3’ 3’ 5’ Braç T Funció: Transportar aminoàcids 5’ específics fins als ribosomes, on, Enllaços d’hidrogen segons, la seqüència especificada per un mRNA, es sintetitzen les proteïnes 5’ 3’ 5’ 3’ Braç D Braç variable Enzim aminoacilsintetasa Estructura terciària en Braç anticodó Anticodó forma de fulla de trèbol 3’ Codó 3’ 5’ tRNA de l’Alalnina mRNA dijous 3 de gener de 13
  • 5. L’àcid ribonucleic L’RNA de transferència o tRNA Alanina Braç T Braç acceptor 5’ Estructura terciària en forma de L Nansa T Extrem acceptor 3’ Nansa D Braç D Nansa variable Braç anticodó Anticodó Nansa anticodó dijous 3 de gener de 13
  • 6. L’àcid ribonucleic L’RNA missatger o mRNA L’mRNA és monocatenrai, lineal i amb un PM que oscil·la entre 200.000 i 1.000.0 Té la funció de copiar la informació continguda en el DNA i dur-la fins als Zones amb colzes ribosomes, perquè s’hi sintetitzin les i bucles deguts a la proteïnes a partir dels aminoàcids que ceomplemntarietat de les bases mRNA aporten els tRNA L’mRNA eucariota presenta poques zones Proteïna en doble hèlix a causa de la complementarietat de bases entre segments diferents i zones lineals que donen lloc als anomenats llaços en ferradura poli-A Associat a proteïnes formant partícules ribonucleoproteiques dijous 3 de gener de 13
  • 7. L’àcid ribonucleic L’RNA missatger o mRNA Es forma a partir del transcrit primari o premRNA, també anomenat RNA heterogeni nuclear (nhRNA) Cua de poli-A nhRNA (premRNA) INTRÓ 1 INTRÓ 2 m7Gppp OH caputxa EXÓ 1 EXÓ 2 EXÓ 3 5’ 3’ Monocistrònic Empalmat mRNA m7Gppp OH caputxa 5’ 3’ Segment amb Segment amb Segment amb informació informació per traduir informació dijous 3 de gener de 13
  • 8. L’àcid ribonucleic L’RNA ribosòmic o rRNA Constitueix els ribosomes El PM dels ribosomes es sol expressar segons el coeficient de Representen el 60% del pes sedimentació o Svedbergs (S) d’aquests orgànuls Són el loc adequat per donar allotjament a l’mRNA i als tRNA, que són els protadors dels aminoàcids per formar les proteïnes dijous 3 de gener de 13
  • 9. L’àcid ribonucleic L’RNA nucleolar o nRNA Es troba constituint el nuclèol S’origina a partir de diferents segments de DNA, un dels quals s’anomena regió organitzadora nucleolar dijous 3 de gener de 13
  • 10. L’àcid ribonucleic Les funcions dels àcids ribonucleics Transcripció. Transmissió de la informació genètica des del DNA als ribosomes Traducció. Conversió de la seqüència de nucleòtids de l’mRNA en una seqüència d’aminoàcids Emmagatzematge de la informació genètica. Alguns virus tenen la informació biològica en forma de RNA. Virus de la frip. el de la poliomielitis, el HIV... dijous 3 de gener de 13