SlideShare a Scribd company logo
1 of 11
ELS POLISACÀRIDS




dijous 3 de gener de 13
POLISACÀRIDS
        Glúcids formats per la unió de molts monosacàrids, de
        desenes a uns quants milers.

                                                           Sòlids
               PM elevat                                   amorfs

                              Insolubles (cel·lulosa)
                          Dispersions col·loïdals (mido)

                   No tenen                         No reactiu
                   gust dolç                        de Felhing

dijous 3 de gener de 13
POLISACÀRIDS
                              Homopolisacàrids          Heteropolisacàrids
                          Enllaç α          Enllaç β         Enllaç α

                           Midó            Cel·lulosa        Pectina
                                                              Agar
                          Glicogen          Quitina       Goma aràbiga




         Funció de reserva
            energètica                     Funció estructural

dijous 3 de gener de 13
MIDÓ
      Polisacàrid de reserva dels        Milers de molècucles de glucosa,
      vegetals. Es troba en              que al no estar dissoltes en el
      forma de grànols de mido           citoplasma, no influeixen en la
      a l’interior dels plasts.          pressió osmòtica de les cèl·lules.


          Principals fonts de midó: llavors de cereals, llegums, tubercles.


               Processos de germinació            Midó soluble i
               de la llavor.                      midó insoluble.


dijous 3 de gener de 13
Amilosa        MIDÓ
                            Maltoses unides per enllaç α(1->4).

                            Estructura helicoïdal, amb sis
                            molècules de glucosa (tres maltoses)
                            per volta.

                            300 glucoses (50,000 daltons).

                            Dispersions col·loïdals.

                            Iode: blau molt fosc.

                            α-amilasa: α(1->4).



dijous 3 de gener de 13
Amilopectina   MIDÓ
                            Maltoses unides per enllaç α(1->4),
                            amb ramificacions en posició α(1->6)
                            que poden tenir 12 glucoses unides
                            amb enllaç α(1->4), cada 25 o 30
                            glucoses.

                            3,000 glucoses (500,000 daltons).

                            POc dispersable en aigua.

                            Iode: blau violeta.

                            Enzim R-desramificador: α(1->6)



dijous 3 de gener de 13
GLICOGEN


      Polisacàrid de reserva dels             Polímers de maltosa units per
      animals. Hepatòcits i                   enllaços α(1->4) amb
      cèl·lulers musculars.                   ramificacions en α(1->6), cada 6
                                              o 10 glucoses.



                     15,000 molècules de maltosa; PM entre 1 i 5 milions.


dijous 3 de gener de 13
GLICOGEN
                    15,000 molècules de maltosa; PM entre 1 i 5 milions.


                                        amilases: α(1->4)
            Iode: Vermell fosc
                                        Enzims R-desramificadors: α(1->6)

                          Glicogen




dijous 3 de gener de 13
CEL·LULOSA
           Polisacàrid amb                  Biomolècula més abundant en
           funció esquelètica               la natura, i és l’element més
           propi dels vegetals.             important de la paret cel·lular


                          Polímers de β-glucosa no ramificades
                          unida per enllaços β(1->4). Cada parell
                          de molècules de glucosa formen una
                          cel·lobiosa.


dijous 3 de gener de 13
CEL·LULOSA
        De 150 a 5,000
        molècules de
        cel·lobiosa
        Els insectes xilòfags, com
        els tèrmits, i els
        hervíbors remugants
        aprofiten la cel·lulosa                 Microfibreta

        gràcies a
        microorganismes
        simbionts del tracte
        digestiu amb capacitat
        enzimàtica β(1->4).          Fibreta     Fibra
                                                         Paret secundària de la cèl·lula vegetal



dijous 3 de gener de 13
QUITINA
      Component essencial          Polímer de N-acetil glucosamines
      de l’exoesquelet dels        unides amb enllaços β(1->4).
      artròpodes

        Presenta enllaç N-glucosídic format entre un -OH d’un
        monosacàrid i un àtom de nitrogen d’una altra substància.
        Cada dues d’aquestes molècules formen una quitobiosa.




dijous 3 de gener de 13

More Related Content

What's hot

Osmosi d'una patata.
Osmosi d'una patata.Osmosi d'una patata.
Osmosi d'una patata.adaura
 
13. Els glúcids associats a altres tipus de molècules
13. Els glúcids associats a altres tipus de molècules13. Els glúcids associats a altres tipus de molècules
13. Els glúcids associats a altres tipus de molèculesDani Ribo
 
21. Estructura de les proteïnes
21. Estructura de les proteïnes21. Estructura de les proteïnes
21. Estructura de les proteïnesDani Ribo
 
19. Els aminoàcids
19. Els aminoàcids19. Els aminoàcids
19. Els aminoàcidsDani Ribo
 
15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassosDani Ribo
 
35. La membrana plasmàtica i
35. La membrana plasmàtica i35. La membrana plasmàtica i
35. La membrana plasmàtica iDani Ribo
 
07. Les sals minerals
07. Les sals minerals07. Les sals minerals
07. Les sals mineralsDani Ribo
 
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals mineralsBiologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals mineralsOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeBiologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeOriol Baradad
 
20. L’enllaç peptídic
20. L’enllaç peptídic20. L’enllaç peptídic
20. L’enllaç peptídicDani Ribo
 
17. Els lípids sense àcids grassos o insaponificables
17. Els lípids sense àcids grassos o insaponificables17. Els lípids sense àcids grassos o insaponificables
17. Els lípids sense àcids grassos o insaponificablesDani Ribo
 
practica: Propietats químiques de les proteïnes
practica: Propietats químiques de les proteïnespractica: Propietats químiques de les proteïnes
practica: Propietats químiques de les proteïnesAndreea ...
 
47. Els peroxisomes i els glioxisomes
47. Els peroxisomes i els glioxisomes47. Els peroxisomes i els glioxisomes
47. Els peroxisomes i els glioxisomesDani Ribo
 
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)montsejaen
 
09. Característiques dels glúcids
09. Característiques dels glúcids09. Característiques dels glúcids
09. Característiques dels glúcidsDani Ribo
 
04. Els bioelements
04. Els bioelements04. Els bioelements
04. Els bioelementsDani Ribo
 
45. Els lisosomes
45. Els lisosomes45. Els lisosomes
45. Els lisosomesDani Ribo
 

What's hot (20)

Osmosi d'una patata.
Osmosi d'una patata.Osmosi d'una patata.
Osmosi d'una patata.
 
13. Els glúcids associats a altres tipus de molècules
13. Els glúcids associats a altres tipus de molècules13. Els glúcids associats a altres tipus de molècules
13. Els glúcids associats a altres tipus de molècules
 
21. Estructura de les proteïnes
21. Estructura de les proteïnes21. Estructura de les proteïnes
21. Estructura de les proteïnes
 
19. Els aminoàcids
19. Els aminoàcids19. Els aminoàcids
19. Els aminoàcids
 
15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos
 
35. La membrana plasmàtica i
35. La membrana plasmàtica i35. La membrana plasmàtica i
35. La membrana plasmàtica i
 
07. Les sals minerals
07. Les sals minerals07. Les sals minerals
07. Les sals minerals
 
Reticle endoplasmàtic llis
Reticle endoplasmàtic llisReticle endoplasmàtic llis
Reticle endoplasmàtic llis
 
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals mineralsBiologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
 
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeBiologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
 
20. L’enllaç peptídic
20. L’enllaç peptídic20. L’enllaç peptídic
20. L’enllaç peptídic
 
17. Els lípids sense àcids grassos o insaponificables
17. Els lípids sense àcids grassos o insaponificables17. Els lípids sense àcids grassos o insaponificables
17. Els lípids sense àcids grassos o insaponificables
 
Teixits
TeixitsTeixits
Teixits
 
practica: Propietats químiques de les proteïnes
practica: Propietats químiques de les proteïnespractica: Propietats químiques de les proteïnes
practica: Propietats químiques de les proteïnes
 
Proteïnes
ProteïnesProteïnes
Proteïnes
 
47. Els peroxisomes i els glioxisomes
47. Els peroxisomes i els glioxisomes47. Els peroxisomes i els glioxisomes
47. Els peroxisomes i els glioxisomes
 
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
 
09. Característiques dels glúcids
09. Característiques dels glúcids09. Característiques dels glúcids
09. Característiques dels glúcids
 
04. Els bioelements
04. Els bioelements04. Els bioelements
04. Els bioelements
 
45. Els lisosomes
45. Els lisosomes45. Els lisosomes
45. Els lisosomes
 

More from Dani Ribo

90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lularDani Ribo
 
89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mare89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mareDani Ribo
 
88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistida88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistidaDani Ribo
 
87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionari87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionariDani Ribo
 
86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproducció86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproduccióDani Ribo
 
85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexual85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexualDani Ribo
 
84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativa84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativaDani Ribo
 
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitatDani Ribo
 
82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexual82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexualDani Ribo
 
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomesDani Ribo
 
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomesDani Ribo
 
79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lular79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lularDani Ribo
 
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genèticaDani Ribo
 
77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humàDani Ribo
 
76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genètica76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genèticaDani Ribo
 
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animalDani Ribo
 
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanesDani Ribo
 
73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genèticaDani Ribo
 
72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotes72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotesDani Ribo
 
71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de gen71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de genDani Ribo
 

More from Dani Ribo (20)

90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
 
89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mare89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mare
 
88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistida88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistida
 
87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionari87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionari
 
86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproducció86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproducció
 
85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexual85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexual
 
84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativa84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativa
 
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
 
82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexual82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexual
 
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
 
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
 
79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lular79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lular
 
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
 
77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà
 
76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genètica76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genètica
 
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
 
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
 
73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica
 
72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotes72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotes
 
71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de gen71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de gen
 

Recently uploaded

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 

Recently uploaded (8)

HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 

12. Els polisacàrids

  • 1. ELS POLISACÀRIDS dijous 3 de gener de 13
  • 2. POLISACÀRIDS Glúcids formats per la unió de molts monosacàrids, de desenes a uns quants milers. Sòlids PM elevat amorfs Insolubles (cel·lulosa) Dispersions col·loïdals (mido) No tenen No reactiu gust dolç de Felhing dijous 3 de gener de 13
  • 3. POLISACÀRIDS Homopolisacàrids Heteropolisacàrids Enllaç α Enllaç β Enllaç α Midó Cel·lulosa Pectina Agar Glicogen Quitina Goma aràbiga Funció de reserva energètica Funció estructural dijous 3 de gener de 13
  • 4. MIDÓ Polisacàrid de reserva dels Milers de molècucles de glucosa, vegetals. Es troba en que al no estar dissoltes en el forma de grànols de mido citoplasma, no influeixen en la a l’interior dels plasts. pressió osmòtica de les cèl·lules. Principals fonts de midó: llavors de cereals, llegums, tubercles. Processos de germinació Midó soluble i de la llavor. midó insoluble. dijous 3 de gener de 13
  • 5. Amilosa MIDÓ Maltoses unides per enllaç α(1->4). Estructura helicoïdal, amb sis molècules de glucosa (tres maltoses) per volta. 300 glucoses (50,000 daltons). Dispersions col·loïdals. Iode: blau molt fosc. α-amilasa: α(1->4). dijous 3 de gener de 13
  • 6. Amilopectina MIDÓ Maltoses unides per enllaç α(1->4), amb ramificacions en posició α(1->6) que poden tenir 12 glucoses unides amb enllaç α(1->4), cada 25 o 30 glucoses. 3,000 glucoses (500,000 daltons). POc dispersable en aigua. Iode: blau violeta. Enzim R-desramificador: α(1->6) dijous 3 de gener de 13
  • 7. GLICOGEN Polisacàrid de reserva dels Polímers de maltosa units per animals. Hepatòcits i enllaços α(1->4) amb cèl·lulers musculars. ramificacions en α(1->6), cada 6 o 10 glucoses. 15,000 molècules de maltosa; PM entre 1 i 5 milions. dijous 3 de gener de 13
  • 8. GLICOGEN 15,000 molècules de maltosa; PM entre 1 i 5 milions. amilases: α(1->4) Iode: Vermell fosc Enzims R-desramificadors: α(1->6) Glicogen dijous 3 de gener de 13
  • 9. CEL·LULOSA Polisacàrid amb Biomolècula més abundant en funció esquelètica la natura, i és l’element més propi dels vegetals. important de la paret cel·lular Polímers de β-glucosa no ramificades unida per enllaços β(1->4). Cada parell de molècules de glucosa formen una cel·lobiosa. dijous 3 de gener de 13
  • 10. CEL·LULOSA De 150 a 5,000 molècules de cel·lobiosa Els insectes xilòfags, com els tèrmits, i els hervíbors remugants aprofiten la cel·lulosa Microfibreta gràcies a microorganismes simbionts del tracte digestiu amb capacitat enzimàtica β(1->4). Fibreta Fibra Paret secundària de la cèl·lula vegetal dijous 3 de gener de 13
  • 11. QUITINA Component essencial Polímer de N-acetil glucosamines de l’exoesquelet dels unides amb enllaços β(1->4). artròpodes Presenta enllaç N-glucosídic format entre un -OH d’un monosacàrid i un àtom de nitrogen d’una altra substància. Cada dues d’aquestes molècules formen una quitobiosa. dijous 3 de gener de 13