2. La revolta militar
Generals Mola Goded Queipo del llano Sanjurjo Franco
Conspiració instigada pels conservadors:
-monàrquics
-falangistes i carlins
-cedistes (CEDA)
-militars (UME)
La jerarquia eclesiàstica va recolzar públicament la
revolta.
3. La revolta militar
17 de juliol: revolta militar a Melilla
18 de juliol: pronunciament del General Franco, que pren el comandament de les forces revoltades
18 i 19 de juliol: aixecament a les principals ciutats espanyoles
20 de juliol: mort del General Sanjurjo en accident d’avió.
Espanya queda dividida davant la
passivitat del govern de la República.
4. Fracàs de la revolta a Catalunya
Barcelona:
19 de juliol, matinada:
les tropes s’afegeixen al cop i ocupen els punts més importants de la ciutat.
Anarcosindicalistes, CNT i FAI es mobilitzen per oposar-se als militars.
La Generalitat agrupa les forces: Guàrdia d’Assalt i Mossos d’esquadra.
19 de juliol, migdia:
la Guàrdia Civil es posa al servei de la Generalitat i provoca el fracàs de la revolta a
Barcelona.
19 de juliol, vespre:
el General Goded ordena la rendició dels sublevats.
Aixecaments vençuts a Lleida, Girona, Figueres i Mataró.
Les tropes de Manresa, Tarragona i La Seu d’Urgell es mantenen fidels a la República.
21 de juliol: Constitució del Aldarulls al carrer:
Comitè Central de Milícies Antifeixistes Crema de convents i persecució de
persones contràries a la República.
(CNT-FAI, UGT, POUM i PSUC)
El govern intenta controlar el Comitè
Envien milicians al front d’Aragó Central de Milícies Antifeixistes.
Després del fracàs de l'aixecament militar, molts empresaris catalans van abandonar les seves empreses.
Davant aquesta situació, els obrers es van fer càrrec de les fàbriques i les van fer funcionar sense la
direcció dels propietaris pel Decret de col·lectivitzacions.
5. Dimensió internacional del conflicte
Agudització de la tensió i la inestabilitat a Europa:
El context europeu:
Creixement de les tendències feixistes de l’Eix Berlín-Roma.
Pes polític i social del comunisme representat per la URSS.
Democràcies parlamentàries temeroses d’un nou conflicte mundial.
La Guerra d’Espanya té un gran ressò internacional.
Es divideix la opinió pública europea
S’observa el conflicte com una lluita entre anticomunistes i antifeixistes.
Política de neutralitat que propugna la no-intervenció en el conflicte.
27 països es compromenten amb el Comitè de No-intervenció creat a Londres l’agost
de 1936.
S’impedeix la intervenció de la Societat de Nacions com a mitjancera del conflicte.
Albània, Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, França, la Gran Bretanya, Grècia, Hongria,
Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Noruega, Països Baixos, Polònia, Portugal, Romania, Suècia, Txecoslovàquia,
Turquia, l'URSS i Iugoslàvia.
6. Ajut als revoltats
Alemània
Flota alemanya, material militar i aviació.
Legió Condor (decisiva).
Itàlia
Corpo di Truppe Volontarie (CTV)
Portugal
Ajut logístic i de comunicacions per
territori portugués.
Ajut als republicans
URSS
Armes i aliments.
Or de Moscou.
Brigades internacionals.
Cap altre país ajuda als republicans.
Tropes de voluntaris per lluitar contra el
feixisme.
40.000 brigadistes de 80 nacionalitats,
obligats a marxar el 1938 en compliment
del pacte de No-intervenció.
7. Entre la guerra i la revolució
RERAGUARDA: l’organització de la vida ciutadana en època de guerra. Procés
revolucionari espontani que reparteix el poden en múltiples juntes, comitès,
milícies, consells i organismes revolucionaris.
Repressió: contra sospitosos antirepublicans. S’efectuen detencions, registres i
execucions… principalment anticlericals. La majoria d’actuacions són espontànies i
incontrolades.
Col·lectivitzacions: al camp i a les indústries. A Catalunya principalment en la
indústria. Decret de col·lectivitzacions (24-10-36). Control de les empreses per part
de sindicats i obrers. El govern intervé en les indústries estratègiques vitals per a la
guerra. Oposició dels revolucionaris debilita la posició del govern.
DUES CONCEPCIONS DIFERENTS
Primer guanyar la guerra i després fer la revolució. N’eren partidaris comunistes, socialistes, republicans
i nacionalistes.
Revolució i guerra al mateix temps. CNT-FAI, POUM i seguidors de Largo Caballero.
MAIG DE 1937 A CATALUNYA
Anarquistes i POUM s’enfronten a la Generalitat que volia integrar les milícies a la
disciplina de l’exèrcit.
Lluita armada entre les forces d’esquerres que duren 5 dies i causen 500 morts i
més de 1000 ferits.
S’acusa al POUM de profeixista i s’assassina el seu màxim dirigent: Andreu Nin.
La Generalitat controla el conflicte, es fa amb el domini de la indústria bèlica i en surt
enfortida. El govern central aprofita per recuperar les competències en ordre públic a
Catalunya.
8. L’evolució del conflicte
Agost 1936-març 1937. Del front sud fins a la batalla de Madrid.
Abril-novembre 1937. La guerra al Nord: Astúries i País Basc .
Desembre 1937- novembre 1938. Avanç cap a la Mediterrània. Ofensiva a Terol i batalla de l’Ebre.
Desembre 1938- abril 1939. Ocupació de Catalunya i rendició de Madrid .
9. L’evolució del conflicte
Agost 1936-març 1937. Del front sud fins a la batalla de Madrid.
Abril-novembre 1937. La guerra al Nord: Astúries i País Basc .
Desembre 1937- novembre 1938. Avanç cap a la Mediterrània. Ofensiva a Terol i batalla de l’Ebre.
Desembre 1938- abril 1939. Ocupació de Catalunya i rendició de Madrid .
10. L’evolució del conflicte
Agost 1936-març 1937. Del front sud fins a la batalla de Madrid.
Abril-novembre 1937. La guerra al Nord: Astúries i País Basc .
Desembre 1937- novembre 1938. Avanç cap a la Mediterrània. Ofensiva a Terol i batalla de l’Ebre.
Desembre 1938- abril 1939. Ocupació de Catalunya i rendició de Madrid .
11. L’evolució del conflicte
Agost 1936-març 1937. Del front sud fins a la batalla de Madrid.
Abril-novembre 1937. La guerra al Nord: Astúries i País Basc .
Desembre 1937- novembre 1938. Avanç cap a la Mediterrània. Ofensiva a Terol i batalla de l’Ebre.
Desembre 1938- abril 1939. Ocupació de Catalunya i rendició de Madrid .
13. Consolidació del bloc revoltat
La mort accidental de Sanjurjo permet la creació de la Junta de Defensa Nacional
(Cabanellas, Mola, Queipó del Llano i Franco).
Octubre 1936. Ramon Serrano Suñer (cunyat de Franco i membre de la CEDA)
gestiona el nomenament del Generalísimo de todos los ejércitos i cap del Govern
d’Espanya en la figura de Francisco Franco de Bahamondes.
Franco vertebra el moviment insurrecte mitjançant l’exèrcit davant la manca d’un projecte
polític definit.
Progressivament va adquirint trets d’autoritarisme feixista i s’anomena Caudillo d’Espanya.
d’Espanya
La diversitat de programes polítics de les diferents forces que havien donat suport a la
revolta posa en perill un moviment unitari.
19 d’abril de 1937, unificació de falangistes i tradicionalistes sota la seva direcció. Neix la Falange Española
Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS).
És l’embrió del futur partit únic que s’anomenarà Movimiento Nacional.
La jerarquia eclesiàstica referma el
seu suport al Caudillo i beneeix la
croada contra el comunisme.
Acaba de néixer el nacionalcatolicisme.
nacionalcatolicisme
14. Consolidació del nou Estat
Gener 1938. Llei
d’administració central de
leg Dero
l’Estat.. isla g
ció ació d
soc e to
ial ta
rep la
ubl
ica na
l sindicat
. C reació de indical.
el trabajo vol activitat s
1938 . Fuero d de qualse ser
rohibició assen a
vert ical. P ivin dicatius p
i actes re a la pàtria
.
La vaga ctes contr
deli
Llei de premsa i
impremta.
Mitjans de Abolició dels
comunicació al governs basc i
servei del poder. català.
Llei de Responsabilitats Polítiques. Prohibició
Persecució d’enemics polítics i defensors de la d’utilitzar cap
causa republicana. Retroactiva des de 1934. llengua tret del
castellà.
La tasca legislativa construeix un estat totalitari que es consolidarà a mesura de que l’exèrcit
vagi guanyant territori. Al final de la guerra aquesta legislació serà la base de la nova dictadura.