SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 14
Descargar para leer sin conexión
TEMA 4                        (U.12)


  La   Guerra Civil Espanyola.
La revolta militar



Generals Mola   Goded   Queipo del llano            Sanjurjo        Franco

                           Conspiració instigada pels conservadors:

                           -monàrquics
                           -falangistes i carlins
                           -cedistes (CEDA)
                           -militars (UME)

                           La jerarquia eclesiàstica va recolzar públicament la
                           revolta.
La revolta militar
17 de juliol: revolta militar a Melilla
18 de juliol: pronunciament del General Franco, que pren el comandament de les forces revoltades
18 i 19 de juliol: aixecament a les principals ciutats espanyoles
20 de juliol: mort del General Sanjurjo en accident d’avió.


  Espanya queda dividida davant la
  passivitat del govern de la República.
Fracàs de la revolta a Catalunya
   Barcelona:
   19 de juliol, matinada:
                les tropes s’afegeixen al cop i ocupen els punts més importants de la ciutat.
                Anarcosindicalistes, CNT i FAI es mobilitzen per oposar-se als militars.
                La Generalitat agrupa les forces: Guàrdia d’Assalt i Mossos d’esquadra.
   19 de juliol, migdia:
                la Guàrdia Civil es posa al servei de la Generalitat i provoca el fracàs de la    revolta a
   Barcelona.
   19 de juliol, vespre:
                el General Goded ordena la rendició dels sublevats.

   Aixecaments vençuts a Lleida, Girona, Figueres i Mataró.
   Les tropes de Manresa, Tarragona i La Seu d’Urgell es mantenen fidels a la República.

   21 de juliol: Constitució del                              Aldarulls al carrer:
   Comitè Central de Milícies Antifeixistes                   Crema de convents i persecució de
                                                              persones contràries a la República.
   (CNT-FAI, UGT, POUM i PSUC)
                                                              El govern intenta controlar el Comitè
   Envien milicians al front d’Aragó                          Central de Milícies Antifeixistes.

Després del fracàs de l'aixecament militar, molts empresaris catalans van abandonar les seves empreses.

Davant aquesta situació, els obrers es van fer càrrec de les fàbriques i les van fer funcionar sense la
direcció dels propietaris pel Decret de col·lectivitzacions.
Dimensió internacional del conflicte
    Agudització de la tensió i la inestabilitat a Europa:

    El context europeu:
             Creixement de les tendències feixistes de l’Eix Berlín-Roma.
             Pes polític i social del comunisme representat per la URSS.
             Democràcies parlamentàries temeroses d’un nou conflicte mundial.
           La Guerra d’Espanya té un gran ressò internacional.
           Es divideix la opinió pública europea
           S’observa el conflicte com una lluita entre anticomunistes i antifeixistes.

   Política de neutralitat que propugna la no-intervenció en el conflicte.

   27 països es compromenten amb el Comitè de No-intervenció creat a Londres l’agost
   de 1936.
   S’impedeix la intervenció de la Societat de Nacions com a mitjancera del conflicte.


Albània, Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, França, la Gran Bretanya, Grècia, Hongria,
Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Noruega, Països Baixos, Polònia, Portugal, Romania, Suècia, Txecoslovàquia,
Turquia, l'URSS i Iugoslàvia.
Ajut als revoltats

Alemània
Flota alemanya, material militar i aviació.
Legió Condor (decisiva).
Itàlia
Corpo di Truppe Volontarie (CTV)
Portugal
Ajut logístic i de comunicacions per
territori portugués.


                                              Ajut als republicans

                                              URSS
                                              Armes i aliments.
                                              Or de Moscou.
                                              Brigades internacionals.
                                              Cap altre país ajuda als republicans.
                                              Tropes de voluntaris per lluitar contra el
                                              feixisme.
                                              40.000 brigadistes de 80 nacionalitats,
                                              obligats a marxar el 1938 en compliment
                                              del pacte de No-intervenció.
Entre la guerra i la revolució
RERAGUARDA: l’organització de la vida ciutadana en època de guerra. Procés
revolucionari espontani que reparteix el poden en múltiples juntes, comitès,
milícies, consells i organismes revolucionaris.
Repressió: contra sospitosos antirepublicans. S’efectuen detencions, registres i
execucions… principalment anticlericals. La majoria d’actuacions són espontànies i
incontrolades.
Col·lectivitzacions: al camp i a les indústries. A Catalunya principalment en la
indústria. Decret de col·lectivitzacions (24-10-36). Control de les empreses per part
de sindicats i obrers. El govern intervé en les indústries estratègiques vitals per a la
guerra. Oposició dels revolucionaris debilita la posició del govern.


DUES CONCEPCIONS DIFERENTS
Primer guanyar la guerra i després fer la revolució. N’eren partidaris comunistes, socialistes, republicans
i nacionalistes.
Revolució i guerra al mateix temps. CNT-FAI, POUM i seguidors de Largo Caballero.

                       MAIG DE 1937 A CATALUNYA
                       Anarquistes i POUM s’enfronten a la Generalitat que volia integrar les milícies a la
                       disciplina de l’exèrcit.
                       Lluita armada entre les forces d’esquerres que duren 5 dies i causen 500 morts i
                       més de 1000 ferits.
                       S’acusa al POUM de profeixista i s’assassina el seu màxim dirigent: Andreu Nin.
                       La Generalitat controla el conflicte, es fa amb el domini de la indústria bèlica i en surt
                       enfortida. El govern central aprofita per recuperar les competències en ordre públic a
                       Catalunya.
L’evolució del conflicte
Agost 1936-març 1937. Del front sud fins a la batalla de Madrid.
Abril-novembre 1937. La guerra al Nord: Astúries i País Basc .
Desembre 1937- novembre 1938. Avanç cap a la Mediterrània. Ofensiva a Terol i batalla de l’Ebre.
Desembre 1938- abril 1939. Ocupació de Catalunya i rendició de Madrid .
L’evolució del conflicte
Agost 1936-març 1937. Del front sud fins a la batalla de Madrid.
Abril-novembre 1937. La guerra al Nord: Astúries i País Basc .
Desembre 1937- novembre 1938. Avanç cap a la Mediterrània. Ofensiva a Terol i batalla de l’Ebre.
Desembre 1938- abril 1939. Ocupació de Catalunya i rendició de Madrid .
L’evolució del conflicte
Agost 1936-març 1937. Del front sud fins a la batalla de Madrid.
Abril-novembre 1937. La guerra al Nord: Astúries i País Basc .
Desembre 1937- novembre 1938. Avanç cap a la Mediterrània. Ofensiva a Terol i batalla de l’Ebre.
Desembre 1938- abril 1939. Ocupació de Catalunya i rendició de Madrid .
L’evolució del conflicte
Agost 1936-març 1937. Del front sud fins a la batalla de Madrid.
Abril-novembre 1937. La guerra al Nord: Astúries i País Basc .
Desembre 1937- novembre 1938. Avanç cap a la Mediterrània. Ofensiva a Terol i batalla de l’Ebre.
Desembre 1938- abril 1939. Ocupació de Catalunya i rendició de Madrid .
L’evolució del conflicte
Consolidació del bloc revoltat
La mort accidental de Sanjurjo permet la creació de la Junta de Defensa Nacional
 (Cabanellas, Mola, Queipó del Llano i Franco).

Octubre 1936. Ramon Serrano Suñer (cunyat de Franco i membre de la CEDA)
gestiona el nomenament del Generalísimo de todos los ejércitos i cap del Govern
d’Espanya en la figura de Francisco Franco de Bahamondes.
                 Franco vertebra el moviment insurrecte mitjançant l’exèrcit davant la manca d’un projecte
                 polític definit.
                 Progressivament va adquirint trets d’autoritarisme feixista i s’anomena Caudillo d’Espanya.
                                                                                                  d’Espanya




                         La diversitat de programes polítics de les diferents forces que havien donat suport a la
revolta posa en perill un moviment unitari.
19 d’abril de 1937, unificació de falangistes i tradicionalistes sota la seva direcció. Neix la Falange Española
Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS).
És l’embrió del futur partit únic que s’anomenarà Movimiento Nacional.




                       La jerarquia eclesiàstica referma el
                       seu suport al Caudillo i beneeix la
                       croada contra el comunisme.
                       Acaba de néixer el nacionalcatolicisme.
                                           nacionalcatolicisme
Consolidació del nou Estat
          Gener 1938. Llei
      d’administració central de
                                                     leg Dero
                l’Estat..                               isla    g
                                                             ció ació d
                                                                soc e to
                                                                    ial    ta
                                                                        rep la
                                                                           ubl
                                                                               ica   na

                                                                                                                   l sindicat
                                                                                                    . C reació de indical.
                                                                                      el trabajo vol activitat s
                                                                     1938  . Fuero d       de qualse                    ser
                                                                                rohibició                    assen a
                                                                    vert ical. P              ivin dicatius p
                                                                                  i actes re         a la pàtria
                                                                                                                 .
                                                                        La vaga          ctes contr
                                                                                    deli



                                                             Llei de premsa i
                                                                impremta.
                                                                 Mitjans de                                          Abolició dels
                                                              comunicació al                                       governs basc i
                                                             servei del poder.                                           català.
       Llei de Responsabilitats Polítiques.                                                                            Prohibició
   Persecució d’enemics polítics i defensors de la                                                                   d’utilitzar cap
    causa republicana. Retroactiva des de 1934.                                                                    llengua tret del
                                                                                                                        castellà.

La tasca legislativa construeix un estat totalitari que es consolidarà a mesura de que l’exèrcit
vagi guanyant territori. Al final de la guerra aquesta legislació serà la base de la nova dictadura.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La guerra civil espanyola (1936 1939)
La guerra civil espanyola (1936 1939)La guerra civil espanyola (1936 1939)
La guerra civil espanyola (1936 1939)pere45
 
La guerra civil espanyola
La guerra civil espanyolaLa guerra civil espanyola
La guerra civil espanyolahistgeo345
 
La guerra civil
La guerra civilLa guerra civil
La guerra civilahidalg_04
 
Guerracivil lourdes. 2018-2019
Guerracivil lourdes. 2018-2019Guerracivil lourdes. 2018-2019
Guerracivil lourdes. 2018-2019Lourdes Escobar
 
Franquisme. Primera part.
Franquisme. Primera part. Franquisme. Primera part.
Franquisme. Primera part. Lourdes Escobar
 
La guerra civil espanyola
La guerra civil espanyolaLa guerra civil espanyola
La guerra civil espanyolabenienge
 
12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)jcorbala
 
La Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaLa Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaLourdes Escobar
 
Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936
Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936
Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936Lourdes Escobar
 
La Guerra Civil espanyola (1936 39).
La Guerra Civil espanyola (1936 39).La Guerra Civil espanyola (1936 39).
La Guerra Civil espanyola (1936 39).Marcel Duran
 
La crisi de l’antic règim
La crisi de l’antic règimLa crisi de l’antic règim
La crisi de l’antic règimhistgeo345
 
De la restauració a la república (1874 1931)
De la restauració a la república (1874 1931)De la restauració a la república (1874 1931)
De la restauració a la república (1874 1931)Marcel Duran
 
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVILLA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVILGemma Ajenjo Rodriguez
 

La actualidad más candente (20)

La guerra civil espanyola (1936 1939)
La guerra civil espanyola (1936 1939)La guerra civil espanyola (1936 1939)
La guerra civil espanyola (1936 1939)
 
La guerra civil espanyola
La guerra civil espanyolaLa guerra civil espanyola
La guerra civil espanyola
 
La guerra civil
La guerra civilLa guerra civil
La guerra civil
 
Guerracivil lourdes. 2018-2019
Guerracivil lourdes. 2018-2019Guerracivil lourdes. 2018-2019
Guerracivil lourdes. 2018-2019
 
Franquisme segona part
Franquisme segona partFranquisme segona part
Franquisme segona part
 
Franquisme. Primera part.
Franquisme. Primera part. Franquisme. Primera part.
Franquisme. Primera part.
 
Tema 5a. franquisme
Tema 5a. franquismeTema 5a. franquisme
Tema 5a. franquisme
 
La guerra civil espanyola
La guerra civil espanyolaLa guerra civil espanyola
La guerra civil espanyola
 
12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
 
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
 
La Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaLa Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyola
 
Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936
Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936
Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936
 
La Guerra Civil espanyola (1936 39).
La Guerra Civil espanyola (1936 39).La Guerra Civil espanyola (1936 39).
La Guerra Civil espanyola (1936 39).
 
Guerra civil 2
Guerra civil 2Guerra civil 2
Guerra civil 2
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
 
La crisi de l’antic règim
La crisi de l’antic règimLa crisi de l’antic règim
La crisi de l’antic règim
 
De la restauració a la república (1874 1931)
De la restauració a la república (1874 1931)De la restauració a la república (1874 1931)
De la restauració a la república (1874 1931)
 
La Guerra Civil Espanyola
La Guerra Civil EspanyolaLa Guerra Civil Espanyola
La Guerra Civil Espanyola
 
Guerra civil
Guerra civilGuerra civil
Guerra civil
 
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVILLA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL
 

Similar a Tema 4. guerra civil

Tema 11 La Guerra Civil
Tema 11 La Guerra CivilTema 11 La Guerra Civil
Tema 11 La Guerra Civilneusgr
 
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA I EL FRANQUISME. 4rt ESO.
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA I EL FRANQUISME. 4rt ESO.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA I EL FRANQUISME. 4rt ESO.
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA I EL FRANQUISME. 4rt ESO.Mario Montal
 
Tema 12 la guerra civil 2 BAT.
Tema 12 la guerra civil 2 BAT.Tema 12 la guerra civil 2 BAT.
Tema 12 la guerra civil 2 BAT.martav57
 
T9 la guerra civil espanyola (1936 - 1939)
T9   la guerra civil espanyola (1936 - 1939)T9   la guerra civil espanyola (1936 - 1939)
T9 la guerra civil espanyola (1936 - 1939)xabiapi
 
La guerra civil
La guerra civilLa guerra civil
La guerra civilahidalg_04
 
Segle xx Espanya
Segle xx EspanyaSegle xx Espanya
Segle xx Espanyamarcapmany
 
El segle XX a Espanya i Catalunya
El segle XX a Espanya i CatalunyaEl segle XX a Espanya i Catalunya
El segle XX a Espanya i Catalunyamarcapmany
 
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA VILADECANS
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA VILADECANSLA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA VILADECANS
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA VILADECANSCristian Domínguez Bolaños
 
La guerra civil espanyola [recuperado] [recuperado]
La guerra civil espanyola [recuperado] [recuperado]La guerra civil espanyola [recuperado] [recuperado]
La guerra civil espanyola [recuperado] [recuperado]Farran Botargues Laura
 
Restauració, segona república i guerra civil
Restauració, segona república i guerra civilRestauració, segona república i guerra civil
Restauració, segona república i guerra civilAinara Lobo
 
Guerra civil 1936 1939
Guerra civil 1936 1939Guerra civil 1936 1939
Guerra civil 1936 1939Marcel Duran
 
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)Julia Valera
 
La guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiata
La guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiataLa guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiata
La guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiataRoderic Ortiz Gisbert
 

Similar a Tema 4. guerra civil (20)

Tema 11 La Guerra Civil
Tema 11 La Guerra CivilTema 11 La Guerra Civil
Tema 11 La Guerra Civil
 
SEGON BAT: Guerra Civil
SEGON BAT: Guerra CivilSEGON BAT: Guerra Civil
SEGON BAT: Guerra Civil
 
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA I EL FRANQUISME. 4rt ESO.
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA I EL FRANQUISME. 4rt ESO.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA I EL FRANQUISME. 4rt ESO.
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA I EL FRANQUISME. 4rt ESO.
 
10 la guerra civil
10 la guerra civil10 la guerra civil
10 la guerra civil
 
Tema 12 la guerra civil 2 BAT.
Tema 12 la guerra civil 2 BAT.Tema 12 la guerra civil 2 BAT.
Tema 12 la guerra civil 2 BAT.
 
T9 la guerra civil espanyola (1936 - 1939)
T9   la guerra civil espanyola (1936 - 1939)T9   la guerra civil espanyola (1936 - 1939)
T9 la guerra civil espanyola (1936 - 1939)
 
La guerra civil
La guerra civilLa guerra civil
La guerra civil
 
La guerra civil
La guerra civilLa guerra civil
La guerra civil
 
Segle xx Espanya
Segle xx EspanyaSegle xx Espanya
Segle xx Espanya
 
Guerra Civil
Guerra CivilGuerra Civil
Guerra Civil
 
Guerra civil 09
Guerra civil 09Guerra civil 09
Guerra civil 09
 
El segle XX a Espanya i Catalunya
El segle XX a Espanya i CatalunyaEl segle XX a Espanya i Catalunya
El segle XX a Espanya i Catalunya
 
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA VILADECANS
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA VILADECANSLA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA VILADECANS
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA VILADECANS
 
La guerra civil espanyola [recuperado] [recuperado]
La guerra civil espanyola [recuperado] [recuperado]La guerra civil espanyola [recuperado] [recuperado]
La guerra civil espanyola [recuperado] [recuperado]
 
La Guerra Civil Espanyola
La Guerra Civil EspanyolaLa Guerra Civil Espanyola
La Guerra Civil Espanyola
 
Restauració, segona república i guerra civil
Restauració, segona república i guerra civilRestauració, segona república i guerra civil
Restauració, segona república i guerra civil
 
Guerra civil 1936 1939
Guerra civil 1936 1939Guerra civil 1936 1939
Guerra civil 1936 1939
 
la guerra civil (1)
la guerra civil (1)la guerra civil (1)
la guerra civil (1)
 
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
 
La guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiata
La guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiataLa guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiata
La guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiata
 

Más de David Busquets

Unitat 5 Revolució industrial
Unitat 5 Revolució industrialUnitat 5 Revolució industrial
Unitat 5 Revolució industrialDavid Busquets
 
Unitat 4 liberalisme i revolucions
Unitat 4 liberalisme i revolucionsUnitat 4 liberalisme i revolucions
Unitat 4 liberalisme i revolucionsDavid Busquets
 
Unitat 3 L'Antic Règim
Unitat 3 L'Antic RègimUnitat 3 L'Antic Règim
Unitat 3 L'Antic RègimDavid Busquets
 
Unitat 2 Fets i fonts de la història
Unitat 2 Fets i fonts de la històriaUnitat 2 Fets i fonts de la història
Unitat 2 Fets i fonts de la històriaDavid Busquets
 
11. relacions econòmiques internacionals.
11. relacions econòmiques internacionals. 11. relacions econòmiques internacionals.
11. relacions econòmiques internacionals. David Busquets
 
10. Economia internacional.
10. Economia internacional.10. Economia internacional.
10. Economia internacional.David Busquets
 
Tema 2. catalanisme polític
Tema 2. catalanisme políticTema 2. catalanisme polític
Tema 2. catalanisme políticDavid Busquets
 
Tema 3b. ii república a catalunya
Tema 3b. ii república a catalunyaTema 3b. ii república a catalunya
Tema 3b. ii república a catalunyaDavid Busquets
 
Unitat 16 terciarització
Unitat 16   terciaritzacióUnitat 16   terciarització
Unitat 16 terciaritzacióDavid Busquets
 
Unitat 15 sector secundari
Unitat 15   sector secundariUnitat 15   sector secundari
Unitat 15 sector secundariDavid Busquets
 

Más de David Busquets (20)

Unitat 6 Nacionalisme
Unitat 6 NacionalismeUnitat 6 Nacionalisme
Unitat 6 Nacionalisme
 
Unitat 5 Revolució industrial
Unitat 5 Revolució industrialUnitat 5 Revolució industrial
Unitat 5 Revolució industrial
 
Unitat 4 liberalisme i revolucions
Unitat 4 liberalisme i revolucionsUnitat 4 liberalisme i revolucions
Unitat 4 liberalisme i revolucions
 
Unitat 3 L'Antic Règim
Unitat 3 L'Antic RègimUnitat 3 L'Antic Règim
Unitat 3 L'Antic Règim
 
Unitat 2 Fets i fonts de la història
Unitat 2 Fets i fonts de la històriaUnitat 2 Fets i fonts de la història
Unitat 2 Fets i fonts de la història
 
Unitat 1 Cronologia
Unitat 1 CronologiaUnitat 1 Cronologia
Unitat 1 Cronologia
 
11. relacions econòmiques internacionals.
11. relacions econòmiques internacionals. 11. relacions econòmiques internacionals.
11. relacions econòmiques internacionals.
 
10. Economia internacional.
10. Economia internacional.10. Economia internacional.
10. Economia internacional.
 
12. unió europea.
12. unió europea.12. unió europea.
12. unió europea.
 
Tema 6. transició
Tema 6. transicióTema 6. transició
Tema 6. transició
 
Tema 5b. franquisme
Tema 5b. franquismeTema 5b. franquisme
Tema 5b. franquisme
 
Tema 2. catalanisme polític
Tema 2. catalanisme políticTema 2. catalanisme polític
Tema 2. catalanisme polític
 
Tema 3b. ii república a catalunya
Tema 3b. ii república a catalunyaTema 3b. ii república a catalunya
Tema 3b. ii república a catalunya
 
Tema 3. ii república
Tema 3. ii repúblicaTema 3. ii república
Tema 3. ii república
 
Unitat 19 cultura
Unitat 19   culturaUnitat 19   cultura
Unitat 19 cultura
 
Unitat 18 turisme
Unitat 18   turismeUnitat 18   turisme
Unitat 18 turisme
 
Unitat 17 transports
Unitat 17   transportsUnitat 17   transports
Unitat 17 transports
 
Unitat 16 terciarització
Unitat 16   terciaritzacióUnitat 16   terciarització
Unitat 16 terciarització
 
Unitat 15 sector secundari
Unitat 15   sector secundariUnitat 15   sector secundari
Unitat 15 sector secundari
 
Unitat 14 recursos
Unitat 14   recursosUnitat 14   recursos
Unitat 14 recursos
 

Tema 4. guerra civil

  • 1. TEMA 4 (U.12)  La Guerra Civil Espanyola.
  • 2. La revolta militar Generals Mola Goded Queipo del llano Sanjurjo Franco Conspiració instigada pels conservadors: -monàrquics -falangistes i carlins -cedistes (CEDA) -militars (UME) La jerarquia eclesiàstica va recolzar públicament la revolta.
  • 3. La revolta militar 17 de juliol: revolta militar a Melilla 18 de juliol: pronunciament del General Franco, que pren el comandament de les forces revoltades 18 i 19 de juliol: aixecament a les principals ciutats espanyoles 20 de juliol: mort del General Sanjurjo en accident d’avió. Espanya queda dividida davant la passivitat del govern de la República.
  • 4. Fracàs de la revolta a Catalunya Barcelona: 19 de juliol, matinada: les tropes s’afegeixen al cop i ocupen els punts més importants de la ciutat. Anarcosindicalistes, CNT i FAI es mobilitzen per oposar-se als militars. La Generalitat agrupa les forces: Guàrdia d’Assalt i Mossos d’esquadra. 19 de juliol, migdia: la Guàrdia Civil es posa al servei de la Generalitat i provoca el fracàs de la revolta a Barcelona. 19 de juliol, vespre: el General Goded ordena la rendició dels sublevats. Aixecaments vençuts a Lleida, Girona, Figueres i Mataró. Les tropes de Manresa, Tarragona i La Seu d’Urgell es mantenen fidels a la República. 21 de juliol: Constitució del Aldarulls al carrer: Comitè Central de Milícies Antifeixistes Crema de convents i persecució de persones contràries a la República. (CNT-FAI, UGT, POUM i PSUC) El govern intenta controlar el Comitè Envien milicians al front d’Aragó Central de Milícies Antifeixistes. Després del fracàs de l'aixecament militar, molts empresaris catalans van abandonar les seves empreses. Davant aquesta situació, els obrers es van fer càrrec de les fàbriques i les van fer funcionar sense la direcció dels propietaris pel Decret de col·lectivitzacions.
  • 5. Dimensió internacional del conflicte Agudització de la tensió i la inestabilitat a Europa: El context europeu: Creixement de les tendències feixistes de l’Eix Berlín-Roma. Pes polític i social del comunisme representat per la URSS. Democràcies parlamentàries temeroses d’un nou conflicte mundial. La Guerra d’Espanya té un gran ressò internacional. Es divideix la opinió pública europea S’observa el conflicte com una lluita entre anticomunistes i antifeixistes. Política de neutralitat que propugna la no-intervenció en el conflicte. 27 països es compromenten amb el Comitè de No-intervenció creat a Londres l’agost de 1936. S’impedeix la intervenció de la Societat de Nacions com a mitjancera del conflicte. Albània, Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, França, la Gran Bretanya, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Noruega, Països Baixos, Polònia, Portugal, Romania, Suècia, Txecoslovàquia, Turquia, l'URSS i Iugoslàvia.
  • 6. Ajut als revoltats Alemània Flota alemanya, material militar i aviació. Legió Condor (decisiva). Itàlia Corpo di Truppe Volontarie (CTV) Portugal Ajut logístic i de comunicacions per territori portugués. Ajut als republicans URSS Armes i aliments. Or de Moscou. Brigades internacionals. Cap altre país ajuda als republicans. Tropes de voluntaris per lluitar contra el feixisme. 40.000 brigadistes de 80 nacionalitats, obligats a marxar el 1938 en compliment del pacte de No-intervenció.
  • 7. Entre la guerra i la revolució RERAGUARDA: l’organització de la vida ciutadana en època de guerra. Procés revolucionari espontani que reparteix el poden en múltiples juntes, comitès, milícies, consells i organismes revolucionaris. Repressió: contra sospitosos antirepublicans. S’efectuen detencions, registres i execucions… principalment anticlericals. La majoria d’actuacions són espontànies i incontrolades. Col·lectivitzacions: al camp i a les indústries. A Catalunya principalment en la indústria. Decret de col·lectivitzacions (24-10-36). Control de les empreses per part de sindicats i obrers. El govern intervé en les indústries estratègiques vitals per a la guerra. Oposició dels revolucionaris debilita la posició del govern. DUES CONCEPCIONS DIFERENTS Primer guanyar la guerra i després fer la revolució. N’eren partidaris comunistes, socialistes, republicans i nacionalistes. Revolució i guerra al mateix temps. CNT-FAI, POUM i seguidors de Largo Caballero. MAIG DE 1937 A CATALUNYA Anarquistes i POUM s’enfronten a la Generalitat que volia integrar les milícies a la disciplina de l’exèrcit. Lluita armada entre les forces d’esquerres que duren 5 dies i causen 500 morts i més de 1000 ferits. S’acusa al POUM de profeixista i s’assassina el seu màxim dirigent: Andreu Nin. La Generalitat controla el conflicte, es fa amb el domini de la indústria bèlica i en surt enfortida. El govern central aprofita per recuperar les competències en ordre públic a Catalunya.
  • 8. L’evolució del conflicte Agost 1936-març 1937. Del front sud fins a la batalla de Madrid. Abril-novembre 1937. La guerra al Nord: Astúries i País Basc . Desembre 1937- novembre 1938. Avanç cap a la Mediterrània. Ofensiva a Terol i batalla de l’Ebre. Desembre 1938- abril 1939. Ocupació de Catalunya i rendició de Madrid .
  • 9. L’evolució del conflicte Agost 1936-març 1937. Del front sud fins a la batalla de Madrid. Abril-novembre 1937. La guerra al Nord: Astúries i País Basc . Desembre 1937- novembre 1938. Avanç cap a la Mediterrània. Ofensiva a Terol i batalla de l’Ebre. Desembre 1938- abril 1939. Ocupació de Catalunya i rendició de Madrid .
  • 10. L’evolució del conflicte Agost 1936-març 1937. Del front sud fins a la batalla de Madrid. Abril-novembre 1937. La guerra al Nord: Astúries i País Basc . Desembre 1937- novembre 1938. Avanç cap a la Mediterrània. Ofensiva a Terol i batalla de l’Ebre. Desembre 1938- abril 1939. Ocupació de Catalunya i rendició de Madrid .
  • 11. L’evolució del conflicte Agost 1936-març 1937. Del front sud fins a la batalla de Madrid. Abril-novembre 1937. La guerra al Nord: Astúries i País Basc . Desembre 1937- novembre 1938. Avanç cap a la Mediterrània. Ofensiva a Terol i batalla de l’Ebre. Desembre 1938- abril 1939. Ocupació de Catalunya i rendició de Madrid .
  • 13. Consolidació del bloc revoltat La mort accidental de Sanjurjo permet la creació de la Junta de Defensa Nacional (Cabanellas, Mola, Queipó del Llano i Franco). Octubre 1936. Ramon Serrano Suñer (cunyat de Franco i membre de la CEDA) gestiona el nomenament del Generalísimo de todos los ejércitos i cap del Govern d’Espanya en la figura de Francisco Franco de Bahamondes. Franco vertebra el moviment insurrecte mitjançant l’exèrcit davant la manca d’un projecte polític definit. Progressivament va adquirint trets d’autoritarisme feixista i s’anomena Caudillo d’Espanya. d’Espanya La diversitat de programes polítics de les diferents forces que havien donat suport a la revolta posa en perill un moviment unitari. 19 d’abril de 1937, unificació de falangistes i tradicionalistes sota la seva direcció. Neix la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS). És l’embrió del futur partit únic que s’anomenarà Movimiento Nacional. La jerarquia eclesiàstica referma el seu suport al Caudillo i beneeix la croada contra el comunisme. Acaba de néixer el nacionalcatolicisme. nacionalcatolicisme
  • 14. Consolidació del nou Estat Gener 1938. Llei d’administració central de leg Dero l’Estat.. isla g ció ació d soc e to ial ta rep la ubl ica na l sindicat . C reació de indical. el trabajo vol activitat s 1938 . Fuero d de qualse ser rohibició assen a vert ical. P ivin dicatius p i actes re a la pàtria . La vaga ctes contr deli Llei de premsa i impremta. Mitjans de Abolició dels comunicació al governs basc i servei del poder. català. Llei de Responsabilitats Polítiques. Prohibició Persecució d’enemics polítics i defensors de la d’utilitzar cap causa republicana. Retroactiva des de 1934. llengua tret del castellà. La tasca legislativa construeix un estat totalitari que es consolidarà a mesura de que l’exèrcit vagi guanyant territori. Al final de la guerra aquesta legislació serà la base de la nova dictadura.