1. TEMA 5 (b) (U. 15)
 El franquisme (1950-1975).

3. Rehabilitació internacional del franquisme.
 1951
 Tractat bilateral amb els Estats Units.
 1952
 Admisió d’Espanya a la UNESCO
 1953
 Establiment de bases militars americanes en territori espanyol.
 Signatura del Concordat amb la Santa Seu.
 1954
 1955
 Admisió d’Espanya a l’ONU
 1956
 1957
 Rebuig de l’ingrés d’Espanya a la CEE.
 1958
 Admisió d’Espanya al FMI
 1959
 Visita oficial del President d’Estats Units Dwight D. Eisenhower.

4. 1950-59 Economia
 Esgotament del model autàrquic.
 Continua la fam i les cartilles de racionament.
 Disminució dels salaris reals i augment de preus.
 Baix nivell de consum.
 Aplicació de mesures liberalitzadores. (1951)
 Protestes per l’augmet de preus i l’estraperlo.
 Canvi en el govern per a millorar l’economia.
 Els falangistes perden poder en favor de figures catòliques: Ruiz-Giménez, Martín-
Artajo, Carrero Blanco,…
 Tímida millora econòmica. (1952/56)
 Arribada de les primeres ajudes nordamericanes.
 Millora agrària i fi del racionament.
 Liberalització dels preus i circulació de mercaderies.
 Creixement econòmic limitat per la balança comercial (maquinària i petroli).
 Resorgiment dels problemes econòmics. (1956/58)
 Dèficit públic elevat.
 Forta inflació dels preus.

5. 1956-59 Societat
 Crisi universitària
 Reformes del ministre d’educació Ruiz-Giménez.
 Celebració d’un congrés al marge del Sindicato Español Universitario (SEU)
 Enfrontament dels congressistes i membres del SEU a la Universitat Complutense de Madrid.
 Dimissió del ministre i tancament de la Universitat.
 Oposició universitària
 1957. Formació de l’Assemblea Lliure d’Estudiants de la Universitat de Barcelona. Repressió
policial i detencions que marquen l’inici de l’oposició estudiantil al règim.
 Oposició obrera
 Capacitat de convocatòria alta: tramvies de Barcelona al 1951, fàbriques del País Basc al 1956,
mineria asturiana al 1957. S’organitzen en comissions obreres al marge dels sindicats dominants
(origen de CC.OO.).
 Oposició política
 Diferències clares entre els grups a l’exili i l’oposició des de l’interior.
 Santiago Carrillo (PCE) promou l’alternativa de reconciliació nacional i l’entesa amb la resta de
forces polítiques.
 Algunes forces de la dreta moderada també comencen a mostrar oposició al Règim.
 Oposició nacionalista
 1950. Aparició del Consell de Forces Democràtiques de Catalunya com a enllaç amb la Generalitat
a l’exili.
 1959, escissió del PNB d’un grup jovenil anomenat ETA (Eskadi Ta Askatasuna).
 1959. Campanya de la “P”. Pintades de la lletra P de Protesta a molts parets de Barcelona.
 1960 Actes de protesta de la visita a Franco. Cantada del Cant de la Senyera davant les
autoritats franquistes (detenció de Jordi Pujol i altres).

6. Descolonització del Marroc
 França atorga la independència al seu protectorat al Marroc.
 Les protestes independentistes es traslladen al protectorat espanyol.
 Espanya també li dóna la independència.
 Reivindicacions marroquines sobre Ifni, Sàhara espanyol, Ceuta i Melilla.
 Enfrontaments a la zona d’Ifni que suposen més conflictes
s’allargaran fins a la dècada dels 70.
 Franco aprofita la inestabilitat per destituir els membres
del govern propers a la Falange i renovar l’executiu
amb membres de l’Opus Dei, coneguts com a tecnòcrates.
 La tecnocràcia s’ha d’entendre com l’aplicació a la política dels
nous conceptes empresarials.

7. 1959-73
1959-1973 Política
 Aperturismo.
 Noves elits.
 Poder repartit entre dues famílies: els tecnòcrates i els reformistes.
 Tecnòcrates: proposen liberalització econòmica encapçalats per Laureà López Rodó.
 Reformistes: proposen una obertura política del règim. Fernando Castiella, Manuel Fraga
Iribarne i José Solís Ruiz són els ministres més actius.
 Reformisme franquista
 Les reformes intenten dotar als espanyols d’un estat del benestar sense que això
suposi una democratització del sistema.
 Llei de Convenis col·lectius: negociació directa dels salaris entre empresaris i obrers. Solís Ruiz
aconsegueix eliminar la penalització de l’associació obrera.
 Llei de Bases de la Seguretat Social (1963). Es facilita la creació d’un aparell sanitari i d’ajuda
mitjançant assegurances de diferents tipus de malalties i impediments laborals.
 Tribunal d’Ordre Públic. Desmilitarització dels tribunals que s’encarregaven dels delictes polítics
i les activitats subversives.
 Llei de Premsa (1966) Fraga Iribarne suprimeix la censura prèvia tot i que manté les eines de
control i clausura dels mitjans.
 Llei de Llibertat Religiosa (1967). S’accepta el lliure exercici de culte, tot i que Espanya es manté
confessional: el cristianisme catòlic.
 Ley Orgánica del Estado (1966), que instaura la democràcia orgànica (sufragi limitat per escollir
1/3 de les Corts anomenat tercio familiar)
 Ley de Sucesión (1969) on Franco designa successor seu a Joan Carles de Borbó.

8. 1959-73 Economia
 Desarrollismo
 Els tecnòcrates convencen Franco i Carrero Blanco de fer un gir econòmic de caire liberal.
 Es produeix un desenvolupament que resultarà precipitat i desequilibrat. És batejat pel règim com el
“milagro español”.
 Naixerà una nova societat més allunyada dels principis del “movimiento”.
 Pla d’estabilització de 1959
 Estabilització econòmica a partir dels crèdits del FMI i del Banc Mundial a canvi d’una sèrie de mesures
econòmiques.
 1959. Pla d’estabilització:
 Control de la despesa pública
 Ajustament del canvi de la pesseta
 Impuls de les exportacions
 Incentius a les inversions estrangeres
 Congelació de salaris
 Resultats immediats que posen les bases del creixement de la dècada dels seixanta.
 Factors del creixement
 Economia liberalitzada. El creixement de les exportacions dels productes agraris espanyols es suma a
l’arribada d’inversions estrangeres.
 Mà d’obra barata. L’èxode rural que s’inicia aporta mà d’obra a la indústria nacional i les emigracions a Europa
aportaran una entrada de divises estrangeres que permetran millorar
l’economia.
 El turisme: El descobriment d’Espanya per part d’Europa i els seus baixos preus foren vitals per l’espectacular
desenvolupament turístic espanyol.
L’oberturisme i iel creixement econòmic coincideixen amb el programa de planificació
L’oberturisme el creixement econòmic coincideixen amb el programa de planificació
econòmica mitjançant els “planes de desarrollo”.
econòmica mitjançant els “planes de desarrollo”.

9. 1959-73
1959-1973 Economia
 El boom de la indústria i el turisme
 Modernització de l’estructura industrial a partir de les inversions en tecnologia estrangera.
 Diversificació de la indústria.
 S’arriba al 37,3% de població activa treballant al sector secundari.
 Els motors de desenvolupament seran la indústria metal·lúrgica, la indústria química i el sector energètic.
 Metal·lúrgica: Béns d’equipament i automoció.
 Refineries i farmacèutiques.
 Construcció d’infraestructures energètiques: embassaments, centrals hidroelèctriques i termoelèctriques.
 També destacar el sector de la construcció a les ciutats i a les costes espanyoles.
 Boom turístic: entrada massiva del turisme europeu. Atracció pel clima i els baixos preus. Indirectament
provocarà un canvi cultural en les noves generacions.
 La fi de l’agricultura tradicional
 1958. Crèdits estatals per mecanitzar el camp.
 Selecció de llavors, ús d’adobs i de maquinària millora els rendiments agrícoles.

10. 1959-73 Impacte del desarrollismo i del aperturismo.
 Impacte demogràfic i social.
 L’Espanya tradicional i agrària dóna pas a una Espanya
urbanitzada i amb els valors de la societat de consum.
 Es culmina la transició demogràfica amb el baby boom dels
seixanta.
 La urbanització espanyola és un fet després de l’èxode rural.
 L’estructura de classes evoluciona cap a una societat moderna,
i de retruc, el franquisme va perdent la base social fidel al movimiento.
 Gran creixement econòmic que provoca desigualtat en la distribució
de la riquesa, tant a nivell de classes socials com a nivell territorial.

11. L’enfortiment de l’oposició
 La dècada dels seixanta va significar un augment dels fronts d’oposició, però la resposta va
ser la mateixa: repressió.
 Contuberni de Munic. Nom que rep la reunió celebrada a Munic per a exigir una
democratització des d’instàncies internacionals en el moment en que el govern espanyol
havia sol·licitat l’ingrés a la C.E.E.
 Sectors de l’església propers a la renovació del Concili Vaticà II actuen com a consciència
crítica i organitzen associacions veïnals i grups obrers (“curas progres”). Les esglésies es
converteixen en llocs de reunió d’opositors (“Caputxinada”). S’articulen moviment culturals
com l’escoltisme.
 Augment de les vagues obreres i creació de “Comisiones Obreras”.
 Augment de les protestes estudiantils amb tancades, assemblees, ...
 Reorganització de l’oposició política.
Els darrers intents reformistes del règim:
Llei d’Associacions Polítiques (1969)
Llei Sindical (1971)
Llei General d’Educació (1970)

12. El final de la dictadura (1973-75)
 1973. Operación Ogro d’ETA. Assassinat de Carrero Blanco
(President del Govern).
 Franco nomena Arias Navarro com a solució continuista. “Esperit
del 12 de febrer” discurs aparentment liberalitzador.
 1974. Franco endureix la política interna i aplica una política
immobilista amb execucions, augment de la censura,...
 Ràpida reacció de l’oposició amb protestes generalitzades i aparició de les primeres
figures claus de la política: Felipe González, Santiago Carrillo, Jordi Pujol, Tierno
Galván... I molts d’altres.
 Agost 1975: nova llei antiterrorista que provoca l’execució de membres del FRAP i
d’ETA. La reacció internacional no es fa esperar.
 Marxa Verda: Aprofitant la debilitat del règim, Hassan II
organitza l’ocupació pacífica del Sàhara espanyol.
L’exèrcit espanyol es retira i abandona el territori. Repartiment entre
Marroc i Mauritània, però deixant de banda els interessos saharaouis
representats pel Frente Polisario.
 El 20 de novembre, mor Francisco Franco després d’una llarga agonia.