Presentació "Introducció a la metodologia BIM" , by DDV Arquitectura ©

1. Introducció a la metodologia BIM
Building Information Modeling
CETIVG | Vilanova i la Geltrú | 09.03.2017
David Delgado Vendrell
info@ .cat

2. 1. Conceptes bàsics del BIM
1.1. Què és el BIM
1.2. Perquè BIM
1.3. Usos del BIM

3. 1.1 Què és el BIM
Què NO és:
No és un software
No és Revit
No és una base de dades
No és un model 3D paramètric
No és una alternativa al CAD 2D/3D
No és un complement al projecte
No és un “botó vermell”
No sent una definició simple… abans que res,
.
.
.
.
.
No és la mare de Déu de Lourdes

4. 1.1 Què és el BIM
1. DADES que ens arriben o obtenim
VEURE i RECOPILAR
2. Aquestes dades han de processar-se per a convertir-se en INFORMACIÓ útil per
al disseny, obra o seguiment.
COMUNICAR
A més, en el nostre dia a dia com a tècnics lidiem amb:
Font: Bilal Succar (BIM ThinkSpace)

5. 1.1 Què és el BIM
• Una metodología de treball colaborativa per a la creació i gestió d’un edifici o
infraestructura durant tot el seu cicle de vida, centralitzant tota la informació en
un o varis models digitals creats per tots els agents
Jo ho definiría com a
Font: Building Smart Spanish Chapter

6. 1.1 Què és el BIM
• de generar la informació vàlida
disponible per a les persones adequades
en el moment adient
• De l’utilització, reutilització i intercanvi
d’informació
• De crear un o diversos models virtuals
3D amb la informació clau estructurada
en forma de bases de dades
• De la possibilitat d’integrar diferents rols
i fluxes de treball que tradicionalment
s’han realitzat en compartiments estancs
o aïlladament  Col·laboració real !!!
I en el fons, de què va tot això ?

7. 1.2. Perquè BIM
Les típiques infografies ens donen algunes pistes

8. 1.2. Perquè BIM
Però sincerament, a aquestes alçades ja, 2017…
• Ha arribat per quedar-se
• És el present
• Ens permet obrir noves possibilitats de
negoci
• Ens permet optimitzar els fluxes
tradicionals
• Et manté en constant actualització, sinó…
caus del tren!
• Minimitza errors i anticipa la detecció
problemàtiques tècniques i econòmiques
• Anem tard!

9. 1.3. Usos del BIM
• Identificant i definint els USOS del model/s que anem a generar
¿ Com acotem aquesta informació ?
Font: Penn State CIC

10. 1.3. Usos del BIM
El concepte de DIMENSIONS també ajuda a acotar aquesta informació

11. 1.3. Usos del BIM
Visualització 3D
Font: http://www.graphisoft.es/openbim/

12. 1.3. Usos del BIM
Gestió de canvis
Font: http://www.graphisoft.es/openbim/

13. 1.3. Usos del BIM
Simulació
Font: http://www.graphisoft.es/openbim/

14. 1.3. Usos del BIM
Objectes BIM per la indústria
Font: bimobject.com

15. 1.3. Usos del BIM
Projectes tècnics
Font: DDV Arquitectura

16. 1.3. Usos del BIM
Clash Detection (detecció de col·lisions d’instal·lacions)

17. 1.3. Usos del BIM
Gestió de dades
Font: http://www.graphisoft.es/openbim/

18. 1.3. Usos del BIM
Estimació de costos
Font: http://www.graphisoft.es/openbim/

19. 1.3. Usos del BIM
Planificació d’obra
Font: Agustí Jardí, enginyer agrònom / Synchro software

20. 1.3. Usos del BIM
Manteniment d’actius
Font: http://www.graphisoft.es/openbim/

21. 2. BIM aplicat a projectes
2.1. Tipus de modelatge
2.2. Desenvolupament geomètric i d’informació
2.3. Llistat softwares habituals

22. Arquitectònic
2.1 Tipus de modelatge
Font: DDV Arquitectura

23. Estructures
2.1 Tipus de modelatge
Font: DDV Arquitectura & Static Ingenieria

24. Instal·lacions (MEP)
2.1 Tipus de modelatge

25. Energètic
2.1 Tipus de modelatge

26. Definició del Nivell de modelat: LoD + Loi (definit a l’especificació de UK: PAS 1192-2)
LoD Level of Detail | Nivell de detall LOi Level of information | Nivell d’informació
2.2 Desenvolupament geomètric i d’informació (LoD / LOi)
Font: bimforum.org/LOD
- LOD 100: els elements són models conceptuals i es poden representar gràficament a través
d'un símbol o una altra representació genèrica.
- LOD 200: pot incloure informació gràfica més precisa dels elements representats com
objectes o sistemes amb grandària aproximada, la forma, la ubicació i l'orientació genèrics; i
la informació no gràfica.
- LOD 300: afegeix la informació dels elements en termes de mida, la forma, la ubicació i
l'orientació és més detallada i precisa al LOD 200.
- LOD 350: aquest nivell afegeix informació sobre les interfícies amb altres sistemes de l'edifici
al LOD 300.
- LOD 400: aquest nivell afegeix informació precisa sobre els detalls, fabricació, muntatge i
instal·lació al LOD 350.
- LOD 500: defineix la informació de l'element en termes 'as-built' i verificada sobre el terreny.

27. Matriu de nivells de modelatge s/ fases
2.2 Desenvolupament geomètric i d’informació (LoD / LOi)

28. 2.3 Llistat softwares BIM habituals
EL TEU MILLOR AMIC

29. 2.3 Llistat softwares BIM habituals
Font: enquesta 2016 GuBIMCat

30. 2.3 Llistat softwares BIM habituals
Font: enquesta 2016 GuBIMCat

31. 3. Processos, estandarització i cultura col·laborativa
3.1. Protocols i BEP (BIM Execution Plan)
3.2. Estàndars oberts Open BIM
3.3. Concepte d’interoperabilitat

32. 3.1. Protocols i BEP (BIM Execution Plan)
Plecs de condicions o requeriments BIM
Com a eina per a estandaritzar els processos que es succeeixen entorn al/s
model/s BIM durant tot el cicle de vida de l’edificació.
Estableixen les regles de joc per a l’eficiència en cada projecte BIM.
“AIA, BSI-CIC UK, RIBA Plan of work, Singapore BIM Guide, AEC UK Standard, National BIM Standard US, Hong
Kong BIM Standard, Pensilvania Univ. BEP, Guias uBIM Building Smart Spanish Chapter….”

33. 3.1. Protocols i BEP (BIM Execution Plan)
• El BEP (ó PEB) ens ajuda a determinar:
1. Quins objectius
2. Cóm col·laborem
3. De quins recursos precisem
4. Amb quines eines
Exemple a ddv:
Modelatge: Archicad
Entorn col·laboratiu: Dropbox
i BIM Server Graphisoft
Comunicació: Trello i Slack
BEP: Pdf i Excel
¿ I com comencem ?
BEP: BIM execution plan
Pla d’execució BIM

34. Procés
Definim el nostre
FLUXE DE TREBALL
3.1.1 Exemple de BEP “casolà”

35. Procés
2. Entorn o Estructura de carpetes per
a col·laborar (CDE o EDC)
1. BIM SERVER
Establint rols i permisos
Gestionant biblioteques d’objectes paramètrics BIM
3.1.1 Exemple de BEP “casolà”

36. Definició de la plantilla (template) per a modelar
Definició de l’estàndar de classificació:
- Adaptació de Uniclass 2015
- GuBIMClass v.0.
Plantilla formada per diversos fitxers:
- Arxiu central d’ Archicad
- Fulls de càlcul en el CDE
3.1.1 Exemple de BEP “casolà”

37. 3.2. Estàndars oberts Open BIM
Open BIM és un enfoc universal per al disseny col·laboratiu, execució i
mateniment d’edificis i infraestructures basat en fluxes de treball i estàndars
oberts (no propietaris).
És una iniciativa de diversos fabricants de software que utilitzen el sistema
obert de BuildingSMART.
Un ecosistema d’intercanvi d’informació

38. 3.2. Estàndars oberts Open BIM
IFC (Industry Foundation Classes) com a format obert d’intercanvi
Font: BuildingSmart International

39. 3.2. Estàndars oberts Open BIM
Fluxe d’intercanvi d’informació en base a estándar obert
Font: BuildingSmart International

40. 3.3. Concepte d’interoperabilitat
• És la capacitat que té un producte o sistema, les interfícies del qual són totalment
conegudes, per tal d'interactuar amb altres productes o sistemes existents o
futurs sense cap mena de restricció d'accés o d'implementació. (Font: AFUL
interoperability working group)
Definició genèrica

41. 3.3. Concepte d’interoperabilitat
• La capacitat de diferents programes per compartir dades a través d’un conjunt comú de formats
d’intercanvi, per a llegir i escriure els mateixos formats d’arxiu, i utilizar els mateixos protocols.
(Font: wikipedia)
Es pot considerar doncs que:
• En aquest sentit no podem tenir un fluxe de treball openBIM sense programes que siguin
realment INTEROPERABLES.
• S’hauria de basar en la llibertat per a treballar amb el millor en qualsevol disciplina i utilitzant les
eines amb les que ens sentim més confortables i productius. (Font: Areo – lifecycle BIM and Smart FM)
Definició en el contexte del món del software

42. 3.3. Concepte d’interoperabilitat
• Per tal d’aconseguir aquest nivell
d’interoperabilitat, l’ openBIM i el seu
estàndar obert IFC (industry foundation class)
esdevenen l’aposta més clara i en constant
evolució per tal de no dependre de sistemes
“propietaris”.
• La maduresa d’aquesta interoperabilitat és, a
dia d’avui, encara lluny de ser completa.
• Tot i així, és l’aposta que moltes
administracions i promotors BIM están
començant a requerir en els seus plecs.
L’ open BIM i la interoperabilitat

43. 4. Estat del BIM al món
Món

44. 4. Estat del BIM al món
Europa
A nivell europeu, la Directiva 2014/24/UE sobre
contractació pública estableix la necessitat
d’emprar sistemes electrònics (medis de comunicació i
eines per modelar les dades de l’edifici) a processos de
contractació de d’obres, serveis i subministres a partir
de setembre de 2018.
REGNE UNIT
i els països ESCANDINAUS
com a líders

45. 4. Estat del BIM al món
Espanya
• Comissió es.BIM del Ministeri de Foment
• AENOR va constituir el Comitè de
Normalització AEN/CTN 41/SC13 per
l’organització de models d’informació.
• Al congrés EUBIM de València es va fer
públic el manifest per un “Pla de
formació BIM integrat i col·laboratiu”

46. 4. Estat del BIM al món
Catalunya
• Comissió Construïm el
Futur de l’ITEC
• Infraestructures de la
Generalitat està iniciant
esperiències pilot.
• BIM-CAT. En l’European
BIM Summit 2015 es va
signar una “carta
d’intencions i calendari
d’objectiu” (veure
adjunt)

47. Què som
micro estudi d’arquitectura
2004 | Penedès | Barcelona | en xarxa
Què fem
arquitectura residencial
comercial
equipament
obra nova
rehabilitació
Al costat de:
Col·laborem amb
Comissió Construïm el Futur de l’ITEC
Comissió es.BIM del Ministeri de Foment

48. 4. FLUJO DE LA INFORMACIÓN
EN EL CASO DE UN PROYECTO
Moltes gràcies !