1.
TAUL A DE CONTINGUT
Manifestació de condol i de condemna de la violència masclista 4
Pregunta al president de la Generalitat sobre la no reclamació per part del Govern de
l’Estat dels diners del rescat bancari
317-00167/11 4
Pregunta al president de la Generalitat sobre el resultat de la licitació per a la compra
d’urnes per a la celebració del referèndum de l’1 d’octubre
317-00166/11 5
Pregunta al president de la Generalitat sobre els motius pels quals no presenta en
seu parlamentària els detalls del referèndum de l’1 d’octubre, en lloc de fer-ho en una
altra seu
317-00168/11 7
Pregunta al president de la Generalitat sobre la necessitat de debatre en seu parla-
mentària els termes del procés i els detalls del referèndum de l’1 d’octubre
317-00165/11 9
Pregunta al president de la Generalitat sobre si pot descartar que l’1 d’octubre con-
vocarà eleccions al Parlament de Catalunya
317-00164/11 10
Pregunta al president de la Generalitat sobre si el procés independentista perjudica
l’economia
317-00169/11 12
Pregunta al Govern sobre el projecte de llei de fórmules de gestió de l’assistència sa-
nitària amb càrrec a fons públics
310-00248/11 14
Pregunta al Govern sobre el servei de menjador escolar
310-00247/11 15
Pregunta al Govern sobre l’estat de l’atenció sanitària
310-00252/11 17
Pregunta al Govern sobre el sistema impositiu
310-00253/11 19
Pregunta al Govern sobre l’ampliació de la línia 1 del metro
310-00245/11 21
Pregunta al Govern sobre el Cos d’Agents Rurals
310-00246/11 22
DIARI DE SESSIONS
DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
XI legislatura · quart període · sèrie P · número 71
Ple del Parlament
Sessió 38, primera reunió, dimecres 28 de juny de 2017
Presidència de la M. H. Sra. Carme Forcadell i Lluís
Tres fascicles, fascicle primer
Dossier

2.
Pregunta al Govern sobre les darreres actuacions en matèria d’LGTBI
310-00249/11 24
Pregunta al Govern sobre les actuacions relatives al Pacte nacional per a la univer-
sitat
310-00250/11 25
Pregunta al Govern sobre les actuacions relatives al Pla de fosses 2017-2018
310-00251/11 26
Comunicació al Ple de la composició de les meses de les comissions (art. 49.2 del
Reglament) 28
Projecte de llei de l’arquitectura
200-00003/11 28
Interpel·lació al Govern sobre l’Agència Tributària de Catalunya
300-00185/11 46
Proposició de llei de les associacions de persones consumidores de cànnabis
202-00090/10 54
Declaració del Parlament de Catalunya de suport als defensors dels drets humans a
Colòmbia
401-00028/11 76
Proposició de llei de creació de la comarca del Lluçanès (debat de totalitat)
202-00045/11 77
Declaració del Parlament de Catalunya de suport als defensors dels drets humans a
Colòmbia (continuació)
401-00028/11 92
Proposició de llei de reforma de la Llei del Consell de Garanties Estatutàries (debat
de totalitat)
202-00051/11 92
Interpel·lació al Govern sobre el control de plagues als conreus
300-00189/11 109
Aquesta publicació és impresa en
paper ecològic (definició europea
ECF), en compliment del que
estableix la Resolució 124/III del
Parlament, sobre la utilització
del paper reciclat en el Parlament
i en els departaments de la
Generalitat, adoptada el 30 d’abril
de 1990.
El Diari de Sessions del Parlament
de Catalunya (DSPC) reprodueix
només les intervencions orals
fetes durant la sessió. La resta de
documentació que acompanya
la intervenció es pot consultar a
l’expedient del ple.
Transcripció i correcció: Serikat
Imprès al Parlament
ISSN: 0213-7976 (general)
0213-7984 (sèrie P)
DL: B-27.966-1980
www.parlament.cat

3.
DSPC P 71
28 de juny de 2017
Sessió 38.1 54
l’ocasió d’anar-ho seguint, el desplegament d’aquest 1 de juliol, de l’1 de setembre, i, per
tant, d’anar responent els dubtes que es puguin anar plantejant, que jo entenc que que-
den sobradament ben explicats, eh?
Gràcies.
La presidenta
Moltes gràcies, vicepresident.
Moltes gràcies a totes i a tots.
Es suspèn la sessió fins a les tres de la tarda.
La sessió se suspèn a la una del migdia i set minuts i es reprèn a les tres de la tarda. Pre-
sideix la presidenta del Parlament, acompanyada de tots els membres de la Mesa, la qual és
assistida pel secretari general, el lletrat major i la lletrada Anna Casas i Gregorio.
Al banc del Govern seuen el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda
i els consellers d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, de Salut, de Ter-
ritori i Sostenibilitat, de Treball, Afers Socials i Famílies i d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i
Alimentació.
La presidenta
Es reprèn la sessió.
Proposició de llei de les associacions de persones consumidores
de cànnabis
202-00090/10
Molt bona tarda a totes i a tots. El quart punt de l’ordre del dia és: debat i votació del
Dictamen de la Comissió de Salut sobre la Proposició de llei de les associacions de per-
sones consumidores de cànnabis.
D’acord amb els articles 121.1 i 138.2 del Reglament, presenta aquesta iniciativa el
representant de la comissió promotora de la iniciativa legislativa popular. Té la paraula,
doncs, el senyor David Martínez Oró.
El representant de la comissió promotora (David Martínez Oró)
Moltes gràcies, presidenta. Moltes gràcies a tothom. Primer de tot, uns agraïments
a totes les persones que han fet possible la tramitació d’aquesta llei d’un llarg camí que
ha suposat arribar fins al dia d’avui. Donar les gràcies a la comissió promotora per la in-
gent tasca executada i a la Comissió de Salut i als diputats que la conformen per escoltar
tantes veus i fer possible que aquesta llei arribi a bon port. Una especial menció, com no
podia ser d’altra manera, a la presidenta de la comissió, la diputada Alba Vergés. Tam-
bé, a l’Observatori Civil de Polítiques de Drogues per ser l’alma mater i impulsar la ILP
La Rosa Verda. També al moviment cannàbic, associacions, clubs i usuaris i usuàries de
cànnabis pel suport donat. Moltes gràcies a tothom.
Dit això, és un moment de canvi. Avui és un dia d’enhorabona per a la societat ca-
talana. Avui realitzem un pas ferm per aconseguir una societat més justa i igualitària.
Amb la llei de les associacions de persones que consumeixen cànnabis apuntalem més
fermament els fonaments democràtics, perquè el Parlament de Catalunya, mitjançant
l’impuls d’una ILP de consens, comença a esmenar l’error històric que ha suposat les
polítiques prohibicionistes en matèria de drogues.
Confiem que aquesta llei sigui un nou impuls per defensar els drets de les persones
consumidores de drogues, especialment dels de cànnabis, i vetllar per les seves lliber-
tats, entre elles la llibertat farmacològica, però també per delimitar-los les obligacions i
els deures que implica exercir tal llibertat.
La present llei té un «talant» netament democràtic, que aparca la via penal i crimi-
nalitzadora i comença a circular per la via de la regulació. Catalunya pren l’únic camí
possible en matèria de polítiques de drogues, la seva reforma en clau normalitzadora,
que no s’ha de confondre en cap moment amb la banalització. El cànnabis és una reali-
tat social innegable i indeleble. Tots els esforços realitzats per erradicar-ne el seu ús han
fracassat estrepitosament. La lògica prohibicionista compta en el seu haver uns minsos
resultats, però ingents fracassos en el seu deure, i ho sabem perquè l’evidència científica

4.
DSPC P 71
28 de juny de 2017
Sessió 38.1 55
és aclaparadora, tots els esforços per dinamitar qualsevol intent seriós d’avaluació d’im-
pacte de les seues polítiques.
Les conseqüències no previstes del prohibicionisme, reconegudes des del 2008 per
l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte, fan insostenible perpe-
tuar-lo i representa una vulneració dels drets humans, la persecució, l’estigmatització i
l’expulsió als marges socials de les persones usuàries. Redoblar els esforços en políti-
ques prohibicionistes, com així ho demanen les veus més intransigents, redobla també
els danys, com, per exemple, en el reforçament del crim organitzat; rentat de capitals;
la corrupció policial; l’erosió dels fonaments de l’Estat de dret, com estan observant es-
parverats a Mèxic; vulneració dels drets humans i les llibertats individuals en forma de
condemnes desproporcionades de presó; també tortura i pena de mort. El cas més dra-
màtic en l’actualitat és a les Filipines de Duterte; estela de fracàs que, per sort, els paï-
sos netament democràtics estan deixant enrere.
En l’actualitat són multitud els agents, des dels representants del món local fins a
organismes internacionals, que clamen per les reformes de les polítiques. El camí que
emprenem segueix l’alternativa política dels països que ja han començat a esquerdar el
mur prohibicionista. Més enllà del model imperfecte dels Països Baixos, l’Uruguai i
vuit estats dels Estats Units ja han regulat el cànnabis amb finalitats recreatives, i vint-
i-nou estats dels Estats Units ho han fet amb finalitats exclusivament terapèutiques, així
com Països Baixos, Alemanya i altres països de l’entorn europeu.
En aquest sentit, l’esmentada Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el De-
licte, en el seu recent informe sobre drogues 2017, publicat fa just una setmana, reco-
neix explícitament la viabilitat de noves formes de regulació del cànnabis. Per tant, en-
terra la bel·ligerància contra les propostes reformistes. Això ens evidencia que, tot i que
tímidament, les agències internacionals responsables de la fiscalització són conscients
que la innovació de les polítiques de drogues esdevenen una necessitat.
Catalunya veia néixer les associacions cannàbiques, en primera instància de la mà
d’Arsec i, posteriorment, de l’Associació de Tastadors de Cànnabis de Barcelona. Des
de llavors el moviment cannàbic ha estat persistent i perseverant per aconseguir la re-
gulació del cànnabis; un moviment fortament implementat en el nostre país del qual les
associacions cannàbiques en són un producte més genuí. Associacions que entronquen
nítidament amb l’arrelada tradició associativa catalana. Sabem que la societat catalana
ha impulsat i, també, liderat molts canvis legislatius, i aquest n’és un exemple més.
A falta d’una regulació legal els clubs socials de cànnabis, a través de les seves fede-
racions Fedcac i CatFAC, han treballat incansablement per autoregular-se, i també per
aconseguir un consens, reflectit en les seves bones pràctiques. L’autoregulació ha per-
mès fonamentar sòlidament el model de clubs socials de cànnabis, exportat a Mèxic, a
altres països, tant de forma legal, com és el cas de l’Uruguai, com en l’alegalitat, com el
cas de Bèlgica, model que ja ha mostrat certa efectivitat tant per reduir riscos derivats
del consum com per defensar les llibertats dels usuaris de cànnabis.
Amb la llei que avui presentem arriba el moment d’establir una regulació ferma dels
clubs socials de cànnabis; regulació que elimina ambigüitats, zones grises i insegure-
tat jurídica, terrenys pantanosos que han estat aprofitats per camuflar sota l’aparença de
clubs socials de cànnabis pràctiques allunyades de l’esperit genuí de les associacions
cannàbiques.
Per tant, s’ha d’aplaudir el Parlament de Catalunya perquè, per fi, reguli les associa-
cions cannàbiques i així poder esmenar el greuge històric que han patit els conciutadans
consumidors de cànnabis i consumidores de cànnabis. El nou escenari que possibilita
la llei ens fa preveure, sense cap mena de dubte, una millora substancial en tots els àm-
bits. Aquesta llei segueix la via reformista, llei pionera a Europa i la primera del món a
l’hora de regular amb tots els ets i uts les associacions cannàbiques, condemnades fins
al moment a la inseguretat jurídica.
Llei com la que discutim avui permet posar sota control el cànnabis. Aquesta subs-
tància, com bé sabem, no és innòcua i per això l’hem de regular i controlar. Si les subs-
tàncies psicoactives les abandonem als marges socials, el seu control és impossible i
els danys augmenten inevitablement. Per tant, aquesta llei permet a la societat catalana
prendre el control. Les associacions cannàbiques a partir d’ara es convertiran en un ac-
tor clau a l’hora de preservar la salut col·lectiva.

5.
DSPC P 71
28 de juny de 2017
Sessió 38.1 56
Apostar per polítiques de drogues en clau normalitzadora és una oportunitat per po-
sar llum a un fenomen amagat en la foscor de la clandestinitat. Entre les conseqüències
positives de la regulació destaquem els avenços previstos en la recerca, tant en clau bio-
mèdica com en clau sociocultural. Més enllà de fonamentar l’estat de dret i democràtic, i
democràtic de dret, la llei permetrà la protecció dels drets del conjunt de la població i no
només de l’11,1 per cent de la població que, d’entre quinze i seixanta-quatre anys, s’esti-
ma que ha utilitzat cànnabis en l’últim any, sinó també del 89 per cent restant, que no té
cap contacte amb el cànnabis.
També possibilitarà preservar la salut pública, ja sigui degut a la dispensació de pro-
ductes amb totes les garanties sanitàries, ja sigui per la implementació de programes de
prevenció, sensibilització o assistencials. Permetrà millorar la convivència cívica, i tam-
bé la seguretat ciutadana, i confiem que disminueixi la delinqüència i el crim organit-
zat. I quan s’estableixin els mecanismes legals oportuns, serà una font d’ingressos per a
l’erari públic. Perquè, més enllà de certs gravàmens, formalitzarà feines que en aquests
moments es troben en la informalitat i en la precarietat.
Tramitar una iniciativa legislativa popular, com bé sabem, no és una tasca fàcil.
Sense la voluntat d’una comissió promotora potent l’empresa hauria esdevingut una qui-
mera. Aconseguir cinquanta mil firmes en un país de més de 7 milions i mig d’habitants
ha precisat d’una quantitat considerable de recursos humans i econòmics, així com d’in-
gents esforços per part de tots els agents implicats, i més fer-ho en només nou mesos.
Es presentaren més de 65.000 firmes, de les quals foren validades més de 56.000,
i tenim el convenciment que haurien sigut moltes més si haguéssim tingut més temps i
més recursos. Perquè hi ha un detall que vull subratllar: a les persones que se’ls presen-
tava l’oportunitat de signar per donar suport a la ILP, això ho feren, només una minoria
s’hi negava; un clar indicador que la ciutadania catalana dona suport a la regulació dels
clubs de cànnabis. És a dir, una mostra innegable de la voluntat social per fer un pas en-
davant en la reforma de les polítiques de drogues i avançar cap a societats, hi insisteixo,
netament democràtiques i lliures.
I hem de reconèixer que la ILP Verda ha estat i és un referent per a altres estratègies
polítiques que persegueixen la regulació del cànnabis en el nostre entorn, com és el cas
de la ILP a nivell estatal, anomenada «Tu Papel Importa», que necessita la quantitat in-
gent de 500.000 signatures. Des d’aquí, oferir l’experiència de La Rosa Verda a tots els
agents que vulguin començar un procés regulador.
La llei de les persones que consumeixen cànnabis gaudeix d’un ampli consens i la
comissió promotora està satisfeta amb el redactat proposat avui a l’hemicicle. La llei
garanteix els drets i les llibertats fonamentals, en consonància de l’article 5 de l’Estatut
d’autonomia de Catalunya, on es reconeix que les persones tenen dret al lliure desenvo-
lupament de llur personalitat i capacitat personal. Posar punt i final a la societat jurídica
i sanitària que suposa una injusta discriminació i vulneració dels drets fonamentals dels
consumidors de cànnabis. Una llei que té les següents objectius, destaco els següents
objectius: l’abastiment i la distribució de cànnabis entre els associats; la prevenció de
riscos i la reducció de danys associats als mercats informals; la informació als associats
relativa a la substància, als consums i als riscos, i també el control de qualitat del càn-
nabis.
La llei contempla unes condicions d’ingrés als clubs: ser major d’edat, ser consumi-
dor de cànnabis, un aval d’un altre soci. És cert, en el cas dels casos terapèutics, que,
al llarg del redactat, se’ls contempla unes característiques especials. Marca uns drets
clars, i també uns deures, a tots els associats. A més, les associacions de cànnabis tin-
dran unes obligacions documentals amb diferents llibres, com el d’associats, el d’auto-
abastament, transport i distribució.
Estableix quantitats màximes de producció de clubs, uns cent cinquanta quilos per
any i seixanta grams per soci; vetlla per evitar la distribució a terceres persones, amb
una especial atenció als menors; especial protecció a la salut pública, amb prohibició
del consum d’alcohol, i també de consumibles –productes elaborats amb principis ac-
tius que, en ocasions, estan relacionats amb problemes de salut pública–; i també, per
descomptat, estableix un règim regulador.
Tal vegada, arribats en aquest moment, les veus que critiquen la reforma de les po-
lítiques del cànnabis articularan diferents formes per tirar enrere la que és aquesta rea-

6.
DSPC P 71
28 de juny de 2017
Sessió 38.1 57
litat social innegable. Sens dubte, i ho vull subratllar, en cap moment aquesta substàn-
cia és una substància innòcua, sinó que representa els seus riscos i s’ha de treballar per
reduir-los al màxim. Això no vol dir que es vulgui potenciar el consum; tot el contrari,
es vol ficar sota control. Per tant, no hem de caure sota les pors de la reforma, sinó que
som conscients que diferents veus intentaran desvirtuar els avenços socials, polítics i
sanitaris que aquesta llei pretén aconseguir: despertar les pors irracionals i la visibilitat
del rebuig contra tot allò que remet a drogues fins al moment fiscalitzades.
En ocasions, tal vegada s’utilitzaran «burdes» caricatures, com la teoria de l’esca-
lada que pregona infundadament que l’inici del cànnabis comporta el salt a substàncies
potencialment més addictives, com l’heroïna. La ciència ens evidencia que això no és
així.
També s’apuntarà l’augment dels consums de cànnabis. Els primers resultats de les
avaluacions d’impacte a un estat dels Estats Units que ja ho té regulat, com és el cas de
Colorado, on es permet el consum recreatiu, mostren que la legalització no implica un
augment del consum, sinó que les tendències que es donaven en els darrers anys conti-
nuen en la seua línia. Tal vegada es pot dir que la major oferta no augmentarà el con-
sum, això depèn de com es produeix i com es dona l’oferta.
En aquest cas, el control de l’oferta estarà ben regulat i, per tant, podem estar tran-
quils de que no es desviarà a terceres persones ni tampoc es farà un ús inadequat ni un
ús indegut del que és el cànnabis. El mode proposat per la llei contempla una dispen-
sació controlada. A més, en el nostre context l’oferta de cànnabis és gairebé total, com
així ens ho mostra l’enquesta a població escolar i a la població general. I qui en vol, en
consumeix sense cap tipus de garanties, ni sanitàries ni personals. Les polítiques prohi-
bicionistes no han impedit l’oferta, per tant, controlar sensatament l’oferta no té per què
correlacionar-se amb l’augment del consum.
Un altre aspecte que, a vegades, es parla quan es vol reformar les polítiques de dro-
gues, les polítiques del cànnabis, és l’augment del fracàs escolar i els consums en me-
nors. També es presentarà com una conseqüència no desitjada de la regulació dels clubs
de cànnabis. No hi haurà millor manera de controlar els menors i els seus consums en
un escenari que miri de cara a la realitat i no que tiri pilotes fora, com ha fet fins ara,
expulsant i negant una realitat social que tenim ben present en el nostre context.
Per tant, s’ha de controlar d’una manera perseverant, com així ho demostra la llei,
la dispensació del cànnabis. I, com bé sabem, el fracàs escolar és producte dels factors
contextuals, no podem atribuir al cànnabis el que és producte de problemes de sociabi-
lització, que normalment entronquen amb casos de pobresa perenne.
També trobarem veus contràries a les reformes de les polítiques del cànnabis, que a
voltes invoquen estudis científics per a desacreditar qualsevol procés de reforma, però
en el cas que ens presentin tals estudis ràpidament observem mancances metodològi-
ques, problemes de mostra o fins i tot biaixos ideològics, el que comporta que dits estu-
dis científics derivin en documents totalment ideològics.
Per tant, dit això, creiem que la llei que tenim avui, que presentem, és un avanç cap
a unes societats per fonamentar els estats de dret; a més, és una llei que proposa regu-
lar una realitat innegable, present en el nostre context, i, per tant, animar tots els parla-
mentaris que hi donin suport, i així agrair a totes les persones del moviment cannàbic
que han patit durant aquests anys, que avui és un dia de celebració per a ells, avui és
un dia que realment es restitueixen certes mancances que havien tingut i certs greuges,
i, per tant, és un dia d’enhorabona, i continuem treballant perquè les polítiques de dro-
gues particularment continuïn fonamentant els drets de les persones individuals.
Per tant, només donar les gràcies a la comissió promotora per donar-me l’oportunitat
de defensar la llei i a tots vostès per aquest temps. I confiem que això arribi a molt bon
port.
Moltes gràcies.
(Aplaudiments.)
La presidenta
Moltíssimes gràcies, senyor David Martínez. A continuació, d’acord amb els articles
118.4 i 121.1 del Reglament, té la paraula per a presentar els treballs de la comissió la
diputada Alba Vergés, que en fou designada relatora.