Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×

Categoria, estructura i funció llengua cat batx

Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Próximo SlideShare
Derivacioicomposicio[1]
Derivacioicomposicio[1]
Cargando en…3
×

Eche un vistazo a continuación

1 de 19 Anuncio

Más Contenido Relacionado

Anuncio

Categoria, estructura i funció llengua cat batx

  1. 1. Categoria, estructura i funció Bases conceptuals per a l’estudi d’una sintaxi romànica. a cura de Joan Manuel Pérez i Pinya, professor de llengua catalana i literatura A l’IES Ramon Llull
  2. 2. La verticalitat dels paradigmes
  3. 3. Categoria • 1. Cadascuna de les classes a què poden reduir-se els objectes del coneixement. || • 2. Cadascun dels grups o graus en què es poden classificar diferents objectes, segons llurs diverses propietats o llur importància. [DCVB] • 1. FILOS 1 Cadascuna de les classes més generals a què poden ésser reduïts els termes o els conceptes. || • 2. Cadascun dels grups en què hom pot classificar diferents objectes atenent a una propietat, a una condició, etc. Exemples: una categoria gramatical (Substantiu, adjectiu...) una categoria estructural (Sintagma Nominal, Sintagma Verbal...) una categoria funcional (Subjecte, Predicat, Complement, Suplement...)
  4. 4. Des d’un punt de vista lingüístic 4 LING 1 Conjunt d’unitats que pertanyen a una mateixa classe. 2 categoria buida En gramàtica generativa, categoria sense contingut fonètic però amb trets de persona, nombre, gènere, cas, etc. [el·lipsi] 3 categoria gramatical Categoria que caracteritza els morfemes flexionals que acompanyen les unitats lèxiques d’acord amb determinades característiques com el gènere, el nombre, el temps, etc. 4 categoria lèxica Categoria que caracteritza les unitats lèxiques d’acord amb determinades propietats formals i funcionals, com ara la possibilitat d’aparèixer en els mateixos contexts sintàctics o les característiques morfològiques o semàntiques. [DGLC]
  5. 5. Per tot plegat, comprovam la relació del terme categoria amb el de classificació de les peces limitades que componen cada subsistema del sistema lingüístic: la verticalitat de la tria dins un paradigma. 1. Per exemple dins l’òrbita de la categoria nominal distingim: Paradigma gramatical Paradigma estructural Paradigma funcional o classes de paraula o classes de sintagma o classes de funció 1.SUBSTANTIU SN (Sintagma Nominal) Subjecte (S) Predicat nominal (PN) - Lexical Complement directe (CD) - Morfològicament variable Complement indirecte (CI) Complement preposicional d’objecte (CPO) 2. ADJECTIU complement del substantiu (SAdj o CN) SAdj (Sintagma Adjectival) predicat nominal o atribut (PN o Atrib) - Lexical complement predicatiu (CPred) - Morfològicament variable 3. ARTICLE Det Component possible d’un SN Com a Det. dins el SN - Gramatical - Morfològicament variable Representen en cada cas: 4. PRONOM Respectivament, com a nucli d’un SN, d’un SAdj. o d’un SAdv. SN ~ SAdj ~ SPrep ~ SAdv - Gramatical Subjecte (S); Predicat nominal (PN); - Morfològicament variable Complement directe (CD); Predicatiu (CPred.) Complement indirecte (CI) Complement preposicional d’objecte (CPO) Complement del Nom; Circumstancials...
  6. 6. 2. I dins altres àmbits de la seqüència expressiva, distingim: Com a nucli del Predicat o SV 5. VERB SV (Sintagma Verbal) Dues natures essencials: - Lexical Predicat (verbs de predicació completa) - Morfològicament variable Còpula (verbs relacionals de predicació incompleta o sense contingut semàntic o desplaçada cap a una atribució) 6. ADVERBI Complement Circumstancial element d’expansió o Modificador - Lexical o gramatical - Morfològicament invariable Com a nucli d’un SAdv. (CC) SAdv (Sintagma Adverbial) Com a modificador d’un nucli de SAdj. o d’un SAdv. (Mod) 7. PREPOSICIÓ partícula relacional Com a nucli d’un SPrep. Prep + SN - Gramatical - Morfològicament invariable Sprep (Sintagma Preposicional) 8. CONJUNCIÓ partícula relacional Element relacionador, o també dit connector, entre els segments o les - Gramatical Nexe interseqüencial seqüències lingüístiques implicades. - Morfològicament invariable Són coordinants o subordinants 9. INTERJECCIÓ Element extraseqüencial Seqüència independent o bé Constitueixen expressions aïllades no matisades funcionalment • Pròpia ~ gramatical ~ invariable interpolada que introdueix estats • Impròpia ~ lexical ~ variable afectius del parlant.
  7. 7. Vers l’ordre i la follia dels estels. [Marià Villangómez] Exercicis: 1. Localitzau totes les classes de paraula diferents que integren la seqüència expressiva d’aquest decasíl·lab del poeta eivissenc. 2. Distingiu entre cadascun dels nivells lingüístics que s’han classificat abans en paradigmes. 3. Des d’un punt de vista constitutiu, la seqüència és una oració o bé formula tan sols una expressió?
  8. 8. Clau (fem servir la numeració del paradigmes anteriors): Vers l’ordre i la follia dels estels Cat. gram. 7 3 1 8 3 1 7/3 1 Cat. estruc. Prep det + N det + N det + N Cat. estruc. + SN 1 SN 2 Prep + SN Cat. estruc. SPrep. [Complement Cat. Func. del nom o Adjacent] Cat. estruc. SPrep. Cat. Func. (Complement Circumstancial ...) -------------------------------------------------------------------- • És just una expressió, ja que no exhibeix ni pot inferir-se l’estructura O SN (S) + SV (Pred)
  9. 9. L’horitzontalitat de les seqüències expressives
  10. 10. Estructura • 1. Distribució i orde de les parts que componen una totalitat. • 5 LING Conjunt d’elements que constitueixen el llenguatge entès com una unitat orgànica (o una seqüència expressiva). [DGLC] Exemples: Vers l’ordre i la follia dels estels. [Marià Villangómez] De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany: [ J. V. Foix] Tota la meva vida es lliga a tu, com (,) en la nit (,) les flames a la fosca. [Bartomeu Rosselló-Pòrcel]
  11. 11. Advertiu la linealitat del discurs, com tota seqüència necessita d’una ordinació per fer efectiva la comprensibilitat, sota uns patrons organitzadors o pautes sintàctiques Exercici: 1. Tornem a insistir: des d’un punt de vista sintàctic, les seqüències anteriors fan oracions o bé formulen tan sols expressions? 2. Reduïu-les a totes quantes unitats catego- ritzables segons l’esquema anterior.
  12. 12. Forma i funció En llengua no hi ha substàncies, hi ha formes «o valors»: de manera que només podem analitzar les seqüències lingüístiques (paraules, sintagmes, expressions, oracions), les seves peces i les seves actuacions concretes «o funcions»: dins aqueixa linialitat del discurs.
  13. 13. La funcionalitat real • Actualment les definicions gramaticals han passat de ser categòriques o lògiques, a esdevenir més aviat funcionals. • Les peces prenen la funció que els correspon per context seqüencial i no per la seva adscripció categorial. • De fet, sovint hi topem el fenomen de la transposició de categoria o transcategorització.
  14. 14. Teoria de les òrbites Expansió oracional
  15. 15. O ─► SN (S) + SV (P) Natures de predicat
  16. 16. Exemple: • De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany. En el decasíl·lab foixià, just allà on comença el segon hemistiqui, topam amb un SN de constitució curiosa. Gramaticalment, un article masculí apostrofat a un adjectiu qualificatiu masculí que, òbviament, actua en la posició habitual d’un substantiu, és a dir, com a nucli d’un SN. Aleshores deim que s’ha nominalitzat o substantivat, això és l’adjectiu ha transcategoritzat o ha transposat la seva categoria. Actua com una altra. Per tant, allò que compta no és la seva categoria natural, sinó la seva actualització en categoria funcional. Notau, contràriament, com el segon “estrany” actua com a nucli d’un SAdj. que, dins una seqüència oracional copulativa, fa el paper d’Atribut.
  17. 17. Clau 2 (descriurem verbalment les seqüències): • De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany. La seqüència lingüística és presumptament un fenomen d’Ocx (oració complexa), perquè inclou dos nuclis verbals connectats. Però sense connexió evident si no és una idea temporal associada a la seqüència principal. Llavors parlaríem de juxtaposició com a mode relacional adherit al concepte temporal subjacent. La P1 o Pp [Proposició principal], ja ho hem dit, és una oració amb estructura de predicat nominal o atributiu, de manera que, entorn de l’òrbita de la còpula, devem trobar una estructura que representi la funció d’Atribut, i aquí, amb joc literari inclòs, la representa un adjectiu o nucli d’un S.Adj. Mentre de l’altra banda de la còpula trobem el SN que actuarà de S. [Subjecte]. La P2 o Ps [Proposició subordinada] és més mala de disseccionar, perquè tota ella sembla una locució expressiva temporal, les peces de la qual la parla fa ja estona que les hi ha fossilitzat.
  18. 18. Clau 3 • Tota la meva vida es lliga a tu, com (,) en la nit (,) les flames [es lliguen] a la fosca. Tornam a trobar-nos davant d’una seqüència lingüística que expressa un fenomen oracional complex (Ocx), ja que, tot i el·líptic o només suposable per lògica en interpretar-la, s’hi copsa aviat la fórmula comparativa que encalça l’expressió, de fet, hi topam el connector comparatiu més habitual “com”. La P1 lliga “tota la meva vida” a un locatiu, la 2ª persona del singular, l’altre personatge en el poema, i, seguit, se n’ofereix l’espectacle d’una imatge que s’hi relaciona comparativament en la P2.

×