Tota la informació d'Alella, Masnou i Teià del mes de març de 2017.

1. C. Francesc Layret, 120 baixos - tel. 93 384 08 69 Fax: 93 384 20 45 - 08911 Badalona - info@gestorialafarga.com
Gestoria Administrativa
Assessoria d’Empreses
Assessoria Jurídica
Especialistes en el sector del transport i vehicles
Cultura
‘Lletres i
vins’ a les
biblioteques de
Masnou,Alella
i Teià 14
La vida d’un
futbolista
amateur amb
una lesió de
sis mesos 9
Per què al Baix Maresme
l’atur no para de baixar i
ja és inferior al 10%? 2
Parlen els responsables municipals
EDITORIAL: Bona feina 2
Núm.28-Marçde2017Exemplargratuït
Alella·Masnou·Teià
Diari
Amb els
braços oberts
El Masnou, ciutat acollidora de refugiats
Foto: Aj. Masnou.
Esports

2. publicitat 3Manel Riera - comercial@forastocks.comreportatge2 Albert Fibla Març de 2017Núm. 28
La xifra d’aturats a Alella, Masnou i Teià no
para de baixar des de fa molts mesos. Se-
gons l’informe mensual elaborat per l’Obser-
vatori de Desenvolupament Local del Consell
Comarcal, després del mes de febrer de 2017
cap dels tres municipis situa la seva població
sense feina per damunt del 10%. En concret,
a Alella és del 7,11%; al Masnou, del 9.82%
i a Teià, del 8,32%. El percentatge de varia-
ció anual és especialment elevat a Alella, on
l’any passat, per aquestes dates, hi havia un
21,98% més d’aturats que avui. Al Masnou
aquest tant per cent és també considerable,
un 13,72%; mentre que a Teià és més discret:
un 4,66%. Aquestes dades són, en tot cas,
un indicador clar del bon moment econòmic
de les tres poblacions del Baix Maresme.
A la resta de la comarca, en canvi, la xifra de
persones sense feina ha repuntat. Respecte al
mes anterior, en total hi ha 175 persones més
L’atur cau sense aturador
Cada cop menys persones sense feina al Baix Maresme,
cap dels tres municipis no arriba al 10%
a l’atur. El Maresme ha tancat el mes de febrer
amb 29.094 aturats, un 10,54% menys que
al mateix període de 2016, però un 0,61%
més en la comparativa amb el mes de gener.
Més encara que les bones xifres relaciona-
des amb la taxa d’atur en el Baix Maresme,
que es fan públiques amb l’informe mensual
de l’Observatori de Desenvolupament Local
del Consell Comarcal, és de destacar que
els ajuntaments del Masnou, Alella i Teià
hagin contribuït de manera clara i decisiva
a rebaixar el nombre d’aturats. Alguna cosa
EDITORIAL
Bona feina
Des del Servei Local d’Ocupació del Masnou es treballa programant un seguit d’ac-
cions encaminades a determinar quins són els col·lectius més afectats i planificar
les millors estratègies. Els joves i els majors de 45 anys són els més afectats, i
sobre ells esmercem els nostres esforços. Hem fomentat la participació d’aquestes
persones en les accions formatives que es programen al Servei Local d’Ocupació,
hem buscat entitats col·laboradores per ampliar el ventall de recursos amb l’objectiu
de millorar-ne l’ocupabilitat, hem dut a terme accions de sensibilització entre el teixit
empresarial... A més, hem sol·licitat diferents programes i subvencions específics
per fomentar l’ocupació, com el programa de Garantia Juvenil, a través del qual hem
contractat a 5 joves, i ens hem adherit als darrers Plans d’Ocupació del SOC, a través
dels quals hem contractat una vintena de persones majors de 45 anys. La taxa de
l’atur al Masnou és del 9.82% i la mitjana del Maresme és del 14,63%. És una dada
positiva, i considerem que avancem en la bona línia, però encara és una xifra elevada
i no ens podem donar per satisfets.
EL MASNOU
Sílvia Folch Sànchez
Segona Tinent d’alcalde i Regidora delegada
de Serveis Generals, Seguretat Ciutadana,
Promoció Econòmica i Acció Cívica.
Aquestes dades són molt bones notícies per a nosaltres. Estem parlant d’un atur
pràcticament estructural, de treballadors i treballadores que no s’adapten a l’oferta
que hi ha, que s’han de reciclar o reactivar. Des de l’ajuntament d’Alella mirem d’aju-
dar tant com podem a aquests col·lectius, que normalment són joves, dones, majors
de 45 anys o bé persones que vénen de sectors, com la indústria i la construcció,
on la demanada és menor que abans. Treballem en la seva formació, no només en
la cerca de feina a través de la borsa d’ocupació. Anem més enllà. A més de dedicar
molts esforços en la formació, m’agrada valorar la nostra borsa d’ocupació. Destinem
una persona a buscar feina per a tots els aturats del poble, una tècnica d’ocupació.
Per altra banda, en els tres pobles fem una feina conjunta de prospecció empresarial.
Truquem a totes les empreses de la zona, ens assabentem de les seves necessitats,
i els oferim el que tenim. Fins i tot els ajudem a fer la tria del personal. A més, fem
seguiment de les diferents formacions en què contínuament treballem els tres ajun-
taments i ens derivem a les persones.
ALELLA
Laura Ribalaiga
Regidora de l’àrea de Serveis a les
Persones: Serveis Socials, Ocupació i
Habitatge.
En aquests moments a Teià hi ha 225 persones a la recerca activa de feina, que repre-
senten el 8,3% de la població activa. Això ens situa entre les quatre poblacions amb
menys atur de la nostra comarca, molt per sota del 14,2% de la mitjana del Mares-
me. Són bons indicadors, però no n’hi ha prou. Com a tot arreu, els col·lectius més
afectats són les dones i els joves, especialment els que busquen la primera ocupació.
Per això des de l’Ajuntament no hem deixat en cap moment d’oferir plans d’inserció
laboral i convenis de pràctiques amb centres educatius de l’entorn. A més, mirem
de fomentar l’autoocupació bonificant les noves parades del Mercat Municipal, i de
dinamitzar el sector primari i el teixit comercial i industrial amb serveis d’assessora-
ment i jornades de formació a través de l’àrea de Promoció Econòmica i del Centre
d’Empreses Casa del Marquès, conjuntament amb Alella i el Masnou.
TEIÀ
Andreu Bosch
Alcalde i Regidor de Promoció
Econòmica, Mobilitat i Urbanisme.
bona hauran fet perquè en cap dels tres
municipis la població activa sense feina no
arribi al 10% i estigui tan per sota de la mi-
tjana comarcal, que es troba per sobre del
14%. La formació dels col·lectius més afec-
tats per l’atur -joves i majors de 45 anys-,
els plans de reinserció laboral i el contacte
permanent amb les empreses de la zona
són tres de les claus d’aquesta bona feina.

3. actualitat4 5Albert Fibla Albert Fibla entrevistaAlbert FiblaAlbert Fibla Núm. 28 Març de 2017
El Masnou, ciutat acollidora
En un acte promogut per Amnistia Internacional, el municipi mostra
la seva voluntat de rebre refugiats de paísos en guerra
Foto: Aj. Masnou.
Foto: Aj. Masnou.
Foto: Aj. Masnou.
El migdia de dissabte 4 de març,
el Masnou es va inaugurar com
a ciutat acollidora de persones
refugiades. L’acte va ser promo-
gut per Amnistia Internacional
Catalunya i va comptar amb el
suport de l’Ajuntament. Abans
del tall de la cinta simbòlica, re-
presentants de l’ONG van llegir
el manifest en què es recordava
que vint-i-un milions de perso-
nes s’han vist obligades a fugir
de les seves llars com a con-
seqüència de conflictes bèl·lics.
També es denunciava que Euro-
pa i els estats que la conformen
no estan donant la resposta es-
perada en una situació d’emer-
gència com aquesta. Segons va
explicar el president d’AI Cata-
lunya, el masnoví Pep Parés,
aquesta campanya “s’engloba en
el conjunt d’accions que s’estan
Internacional ha volgut concre-
tar el nombre de persones que
acollirà cada municipi perquè
des dels ajuntaments es pro-
mogui l’acollida real. En aquest
sentit, l’alcalde del Masnou,
Jaume Oliveras, va anunciar que
el seu ajuntament ha fet càlculs
de la despesa que podria assu-
mir per acollir tres famílies, el
que suposaria una mitjana de
12 persones, i que així ho faran
saber al govern central. Oliveras
va incidir en la importància de
fer accions perquè “la situació
inhumana que viu una part im-
portant de població provinent de
països en guerra no esdevingui
una situació normal a la qual ens
habituem”. A l’acte, també van
assistir la primera tinenta d’al-
calde i coordinadora de l’Àrea
de Comunitat i Persones, Noemí
Condeminas, i la segona tinenta
d’alcalde, Sílvia Folch. El Ple de
l’Ajuntament del Masnou, en la
sessió del 26 de gener, va apro-
var una declaració institucional
a favor de la campanya i de to-
tes les accions que se’n puguin
derivar, una proposta que va
comptar amb el suport de tots
els grups municipals, excepte el
de Ciutadans i el regidor del PP,
que es van abstenir.
Pep Parès:“La xifra de refugiats
que vol acollir el Masnou és molt generosa”
- El Masnou és ciutat acolli-
dora de persones refugiades i
així s’ha manifestat...
- Si, de fet, des d’Amnistia Inter-
nacional del Maresme, que té la
seva seu al Masnou, vam entrevis-
tar-nos amb l’alcalde per saber fins
a quin punt es podria comprome-
tre a posar la logística necessària
per acollir seriosament famílies
refugiades. De seguida hi va ha-
ver una posició molt positiva per
a tot el que els vam plantejar. Ens
van dir que s’ho mirarien i que ens
dirien alguna cosa. Quan ens vam
tornar a reunir, van concretar que
podien acollir tres famílies, tenint
en compte tot el que això repre-
senta, en l’àmbit de costos, asses-
sorament social, escoles, etc. Per
aquest compromís vam inaugurar
el Masnou com a ciutat acollidora.
Tant de bo les ganes de col·laborar
en aquest assumpte que hi ha en
molts municipis de Catalunya es
puguin dur a terme.
- Quina valoració en fa que
l’ajuntament del Masnou s’ha-
gi compromès a acollir 12
persones refugiades? És una
bona xifra?
- És una xifra molt bona, compara-
da amb la d’altres ciutats que també
han mostrat la seva voluntat d’aco-
llir. Per les 22.000 persones que hi
viuen, al Masnou, es pot conside-
rar una xifra molt generosa.
- Ha parlat amb representants
d’Alella i Teià sobre la possibi-
litat d’acollir?
- Hi ha uns equipaments que com-
parteixen els ajuntaments dels
tres municipis. Hem tractat amb el
Masnou, no sé si ells han contactat
Pep Parès, va ser president d’Amnistia Internacional a Catalunya durant dos mandats,
i ara és el coordinador del grup del Maresme, amb seu al Masnou.
amb Teià i Alella. Diria que sí, però
no li puc confirmar.
- Hi ha altres localitats que ha-
gin tingut la mateixa iniciativa
que el Masnou de ser ciutat
acollidora de refugiats?
- Sí que n’hi ha. Pobles i ciutats
importants. Barcelona, Cerdanyola
del Vallès, Terrassa...
- A totes elles hi ha hagut un
gest com el que vau protagonit-
zar a El Masnou el 4 de març?
- Si, perquè forma part d’una cam-
panya que hem dut a terme des
d’Amnistia Internacional per pre-
sentar davant del govern de Madrid
el suport dels ajuntaments de Ca-
talunya i de la resta de l’estat. Per
pressionar-los per tal que es dugui
a terme la voluntat del poble d’aco-
llir a aquesta gent necessitada.
- El 4 de març vostè va dir que
calia recordar al govern es-
panyol que es va comprometre
a acollir més de 17.000 perso-
nes i que encara no ha fet res.
- De moment, han acollit 1.140 re-
fugiats. Si seguim aquest pas, l’any
2030 encara no haurem acollit les
persones que es van comprometre
a acollir el 2016.
- Què creu que passarà? Com-
pliran la promesa?
- Hem de pressionar-los fent-
los veure que la ciutadania no es
queda aturada, que la voluntat és
ajudar aquesta gent quan el go-
vern de l’estat ho disposi, perquè
és qui té la facultat de fer-ho. Com
sempre fem a Amnistia Internacio-
nal pressionem a través de signa-
tures, compromisos ferms amb
institucions, de tal manera que
aconseguim que entenguin que
s’han d’obrir les portes. I ho hem
de fer, primer de tot, perquè ells
són els responsables i perquè s’ha
de seguir un protocol adequat fins
que un ajuntament pugui acollir
refugiats. No tothom pot acollir de
qualsevol manera. Hi ha una gent
preparada per fer-ho, unes assis-
tències socials, un codi d’actuació.
- Troben més dificultats des de
Catalunya per tractar amb el
govern de Madrid?
- No, la dificultat és la mateixa que
El gest de
l’ajuntament
del Masnou
s’emmarca en
un seguit d’actes
que tenen lloc
per recordar al
govern de Madrid
el compromís
que va adquirir
d’acollir 17.000
refugiats
Jaume Oliveras:
“Cal actuar
perquè la situació
inhumana
que viu una
part important
de població
provinent de
països en guerra
no esdevingui un
fet al qual ens
habituem”
“A aquest pas,
el 2030 l’estat
espanyol no
haurà complert
la xifra que es va
comprometre e a
acollir el 2016”
“A Amnistia
pressionem amb
signatures i amb
compromisos
ferms amb
les diferents
administracions”
“Cal seguir un
protocol adequat
perquè un
ajuntament pugui
acollir, no es pot
fer de qualsevol
manera”
a arreu de l’estat.
- I la Generalitat, ajuda?
- Tant la Generalitat com molts
ajuntaments del nostre país estan
disposats a ajudar. Només falta
que, d’una vegada per totes, el go-
vern de l’estat obri l’aixeta.
duent a terme a tot Catalunya i
Espanya per recordar a les insti-
tucions el seu compromís d’aco-
llir a les persones desplaçades.
En el cas d’Espanya, el Govern
Central que es va comprometre
a acollir més de 17.000 per-
sones i encara no s’ha fet res.
Hem de trencar aquesta innac-
tivitat”. Les xifres tenen una
importància destacada, ja que
amb aquesta campanya Amnistia

4. actualitat 7Albert Fibla6 actualitat Albert Fibla Albert Fibla
Tala de pins al Bosquet
i la zona boscosa de Cal Baró
L’actuació de l’ajuntament d’Alella ha tingut un cost de 2.670 euros
Foto: Aj. Alella.
L’ajuntament d’Alella va encarregar la tala
de la seixatena d’arbres afectats per la se-
quera i la plaga del Tomicus destruens de
dues pinedes de titularitat municipal, a la
zona del Bosquet i a Cal Baró. Es tracta
d’exemplars que han quedat molt mal-
mesos pels efectes de la sequera, de la
plaga i també d’altres poc desenvolupats,
ofegats, i amb poques possibilitats de so-
breviure. Els treballs van tenir lloc durant
la segona setmana de març i han afectat
16 arbres del Bosquet i 47 de la pineda de
Cal Baró (entre els carrers Onofre Talave-
ra, Tèlia i Vinya del Rei, al nucli de Nova
Alella). Aquesta actuació, amb un cost de
2.670 euros, vol frenar l’expansió de la
plaga de Tomicus i afavorir la resistència
natural de les pinedes. La tala d’aquests
arbres se suma als treballs de poda i
manteniment anuals de l’arbrat viari, que
es van iniciar al gener i que inclouen prop
de 600 exemplars del municipi, amb un
cost de 14.259 euros. Al mateix temps,
el consistori alellenc treballa contra la
processionària del pi i, per això, a finals
de febrer, va fer un segon tractament fi-
tosanitari, per tal d’eliminar les poques
bosses d’erugues que persistien després
d’una primera aplicació d’un producte
biològic que s’havia fet al novembre.
Es repèn el Pla de Xoc de vore-
res i calçades a diversos carrers
del Masnou. Un cop finalitzats
els treballs d’asfaltat de diversos
carrers del municipi, el dimecres
8 de març es van iniciar les obres
de reparació de la vorera del ca-
rrer del Meridià. Aquest carrer
forma part del conjunt de carrers
inclosos en el projecte de millora
de voreres del Pla de xoc 2016,
on és previst que s’arrangin gai-
rebé 8.700 metres quadrats de
vorera. Altres carrers a reparar
són els de Josep Estrada, Mare
de Déu de Núria, Fra Juníper
Serra, Ciutat Vila Jardí, Joan Ma-
ragall, Capità Mirambell, Lluís
Millet, Joan XXIII, Amadeu I,
Mossèn Jacint Verdaguer, Alme-
ria, Tarragona i Reus. Una bona
part d’aquestes voreres estan
malmeses pel creixement de les
arrels dels arbres. En aquests ca-
Comencen les obres de
millora de les voreres del
Pla de xoc a Masnou
sos, l’ajuntament del Masnou farà
un treball de sanejament i posarà
la una base de formigó sobre la
qual es col·locaran els panots.
Aquestes obres de millora, que
no contemplen la possibilitat
d’ampliacions, està previst que
finalitzin en un termini de tres
mesos, tot i que el regidor de
Manteniment i Serveis Munici-
pals, Quim Fàbregas, no descar-
ta que es puguin acabar abans,
segons el desenvolupament dels
treballs i les condicions clima-
tològiques. Per altra banda, en
alguns casos aquestes millores
poden comportar afectacions a la
mobilitat dels vianants, a la cir-
culació rodada, a l’aparcament i
a les entrades i sortides de guals.
Foto: Aj. Masnou
L’Ajuntament d’Alella ha convocat
audiències públiques als diferents
barris de la vila per tal de parlar
de seguretat i prevenció ciutada-
na. Una d’elles ja va tenir lloc el
passat dissabte, 11 de març. Les
altres dues estan convocades per
als dies 16 i 18 de març. El con-
sistori alellenc vol informar de
diferents temes relacionats amb
la seguretat ciutadana i, alhora,
copsar de prop les inquietuds i els
suggeriments de la ciutadania. En
concret, s’han programat tres ses-
sions més, dedicades a diferents
sectors del poble. A les 20 hores
del dijous,16 de març, a la sala
de plens de l’ajuntament, hi haurà
una reunió amb els barris de Cen-
tre Urbà, El Rost, Sot del Marquès,
Cal Vell, Garrofers, Vallbona, Can
Vera. A les 10 del matí de dissabte
18 de març, a la Plaça dels Països
Catalans (carrer de Mas Coll), li
arribarà el torn als barris de Font
de Cera, Can Magarola, Alella
Parc, Mas Coll i Can Comulada.
Finalment, el mateix dissabte 18,
a dos quarts de cinc de la tarda, al
Parc de Can Sors (carrer Medite-
rrània), es produirà la reunió amb
els barris de Canonge, Can Sors,
La Gaietana, Montals, Ibars Meia.
Audiències
Públiques
a Alella
Núm. 28 Març de 2017
Durant la segona
setmana de març,
l’ajuntament ha actuat
en una seixantena
d’arbres afectats
per la sequera i la
plaga de Tomicus
destruens, amb
poques possibilitats de
sobreviure

5. esports 9Bernat Lópezactualitat8 Albert Fibla Març de 2017
Teià ingressarà
tot l’IBI de l’autopista
Visites conjuntes
al celler romà i l’Alella Vinícola
Fins l’any passat només rebia el 5% del que pagava l’empresa concessionària,Abertis
El paquet inclou les dues visites guiades i un tast de vi de la DO Alella
Foto. Aj. Teià.
Des del primer cap de setma-
na de març, l’empresa conces-
sionària del Centre Enoturístic i
Arqueològic de Vallmora, Tanit
didàctica i difusió cultural, posa
en marxa cada dissabte, a partir
de les 11 del matí la Ruta del Vi.
Es tracta d’un paquet que inclou
dues visites guiades al jaciment
romà de Teià i al celler moder-
nista d’Alella Vinícola, així com
un tast de vi de la Denominació
d’Origen Alella. L’activitat té una
durada aproximada de tres ho-
res i s’inicia al Centre Enoturís-
tic de Vallmora. Allà es projecta
un audiovisual sobre el conreu
de la vinya en l’època romana,
seguit d’una visita comentada al
jaciment arqueològic annex. Du-
rant el recorregut, els assistents
poden veure la restitució de dues
premses de grans dimensions i
coneixen la vida de l’esclau Epic-
tet. Tot seguit, els visitants es
desplaçen amb els seus propis
mitjans fins a l’antiga Coope-
rativa Alella Vinícola, un celler
modernista construït l’any 1906
per l’arquitecte Jeroni Martorell.
L’itinerari finalitza amb un tast
de vins. El preu de l’activitat és
de 9,5 euros per als majors de 8
anys i per als adults que vulguin
tastar una copa, i de 13,5 euros
per a qui vulgui provar-ne tres.
A més de la Ruta del Vi, el Centre
Enoturístic i Arqueològic de Va-
llmora obre cada dissabte i diu-
menge des de les deu del matí a
les 14 hores. A les 12 es realitza
una visita guiada al jaciment i
un tast de vi al preu de 5,5 eu-
ros, sense necessitat de reserva
prèvia. L’equipament també pro-
grama activitats infantils cada
Núm. 28
diumenge a les 11. Es tracta de
dos tallers familiars de manuali-
tats: els dies 5 i 19 de març s’hi
farà L’art de la vinya, i els dies 12
i 26, un taller d’amulets romans.
Els tallers tenen una durada d’una
hora i un preu de 3,5 euros per
als adults i de 2,5 euros per als
infants
A partir d’aquest any, l’ajuntament
de Teià rebrà tot l’import de l’Impost
de Béns Immobles (IBI) que afecta
el pas de l’autopista del Maresme
pel municipi. Fins ara rebia només
un 5% per part de la concessionària
Abertis. Això farà que passi de co-
brar 1.358 euros l’any 2016 a una
xifra superior als 27.000 el 2017.
Tot plegat, sumat als 7.515 euros
que ingressa en el mateix concep-
te per les àrees de descans que hi
ha a cada costat de l’autopista, farà
que Teià ingressi una xifra propera
als 34.000 euros. La C-32 travessa
el municipi d’est a oest i n’ocupa
una gran superfície, ja que al corre-
dor de l’autopista cal afegir-hi dues
àrees de servei. Fins a l’any passat,
Abertis gaudia d’una bonificació del
95% en l’Impost de Béns Immobles
(IBI) en totes les vies de pagament
que gestiona a Catalunya. Ho feia en
virtut dels beneficis fixats en la Llei
8/1972 de construcció, conservació
i explotació d’autopistes en qualitat
de successora de l’empresa que
el 1968 va construir la primera via
de peatge de l’Estat entre Montgat
i Mataró: Autopistas Concesionaria
Española Sociedad Anónima (Ace-
sa). El 1998 es va ampliar el límit de
la concessió fins a l’any 2021 com a
conseqüència de la prolongació de
la C-32 fins a Palafolls i de l’aplica-
ció de la política de peatges tous per
mitjà d’un Reial Decret, la norma va
mantenir el 31 d’agost de 2016 com
a data de venciment d’aquesta bo-
nificació tributària. L’Ajuntament de
Teià n’era coneixedor i, per aquest
motiu, el pressupost municipal va
incorporar una partida sobre “béns
immobles de característiques espe-
cials” amb una previsió d’ingressos
de 33.900 euros.
Ferran Roldan: creuat
amb sis mesos de lesió al genoll
Com li canvia la vida a un jugador amateur quan pateix una lesió de lligaments creuats?
En Ferran és jugador i tècnic al Teià F5 / Teià F5
En Ferran Roldan té 26 anys i és un dels
grans motors del Teià F5. Al costat del seu
germà gran, en Christian, aquest jove tècnic
va topar amb una dura realitat fa uns me-
sos: la d’una lesió de gravetat. Des que era
un adolescent, en Ferran es va implicar fent
d’entrenador ajudant i amb poc temps ja va
començar a dirigir diferents equips al Teià
F5. Actualment en porta dos i és el coordi-
nador del planter de l’entitat. A més, el petit
del Roldan també juga a la primera plantilla
del Teià, tot i que des de finals del 2016 que
no es pot posar la samarreta vermella. El
novembre passat, durant el transcurs d’un
partit de lliga, el genoll li va dir prou. “Jo
mai m’havia lesionat. Havia tingut alguna
cosa lleu, però res greu. Una lesió d’aques-
tes característiques mai te l’esperes. Sembla
impossible que et pugui passar”, ens relata
el nostre protagonista per explicar com va
començar tot plegat. “Recordo que en el
partit estava cansat. De fet ja hi havia pre-
parat un canvi a la banda per substituir-me,
però en futbol sala sempre s’acaba fent una
jugada més del compte per aguantar dins
de la pista uns instants més. Perseguint un
contrari vaig fer un mal gest en un canvi
de direcció de la pilota i em vaig lesionar”,
afegeix a continuació. Tot i fer-se mal, en
Ferran no va sospirar mai que la lesió podia
acabar sent de gravetat. “Fa dos anys em
va passar una cosa similar al genoll dret. Al
final tot va quedar en un simple desplaça-
ment de ròtula. En tres setmanes ja estava
recuperat. Com que vaig notar el mateix
moviment, estava tranquil”, reconeix. Els
metges, a més, també van adoptar una ac-
titud optimista en un inici, però finalment
la notícia menys desitjada va arribar. “Al
principi es pensaven que era un esquinç,
però a mi em seguia fent mal. Un cop feta la
ressonància, va arribar la notícia. La veritat
és que et quedes en xoc”, apunta Roldan.
La clau: la fortalesa mental
Sens dubte, el més important per afron-
tar una lesió de lligaments creuats és no
perdre mai la paciència. “Mentalment és
complicat assumir-ho, sobretot perquè no
em van operar de seguida. Un cop passes
pel quiròfan veus la realitat de la lesió. La
vida et canvia bastant”, relata en Ferran. Per
començar, el genoll t’obliga a quedar-te un
temps totalment immobilitzat. “Un dels mo-
ments més positius que he viscut fins ara és
el de tornar a posar el peu a terra. Penses: ja
torno a ser persona”, apunta a continuació
el tècnic del Teià F5. Quatre mesos després
de passar pel quiròfan, Roldan ja ha iniciat
una fase de potenciació muscular per re-
cuperar tot el to perdut. L’entrenador, però,
encara recorda com la seva funció de tècnic
també es va veure afectada pel trencament
dels creuats. “La lesió no només m’ha afec-
tat a l’hora de no poder jugar. Com a en-
trenador també m’ha posat barreres. Jo sóc
una persona que s’implica molt i que intenta
sempre explicar les coses fent-les dins de la
pista. D’això a estar assegut amb la pissa-
rra hi ha un món. Per sort el delegat i el
meu segon entrenador m’han ajudat molt”,
exposa. De fet, l’equip femení que dirigeix
tampoc va assumir del tot bé la lesió del seu
tècnic. En els dies on Roldan havia d’estar a
“Un dels moments més positius que he viscut fins
ara és el de tornar a posar el peu a terra. Penses:
ja torno a ser una persona normal”, apunta Ferran
Roldan, tècnic, coordinador i jugador al Teià F5.
“Quan pateixes una lesió d’aquestes dimensions
i no ets professional et preguntes si val la pena
continuar competint. Em fa por entrar en una pista
i jugar condicionat”, admet el nostre protagonista.
Com afecta una lesió greu a un jugador amateur? / Teià F5
casa de baixa, la plantilla va passar d’estar
invicte a sumar els seus primers mals re-
sultats. “Suposo que fa tants anys que les
entreno que es van veure una mica afecta-
des per la meva absència”, valora en Ferran.
Ara, gairebé immers en l’última fase de la
recuperació, el nostre protagonista ha de
prendre una decisió: intentar reaparèixer
com a jugador o dir ‘no’ a la competició.
“Quan pateixes una lesió d’aquestes di-
mensions i no ets professional et pre-
guntes si val la pena continuar competint.
M’he de veure dins del camp. Els doctors
em diuen que, si em recupero bé, podré
jugar perfectament, però em fa por entrar
en una pista condicionat o pensant que em
puc fer mal”, exposa. Sens dubte es tracta
d’una decisió molt complicada d’afrontar
per una persona que demostra passió pel
futbol sala.

6. esports esports10 11Bernat López Bernat LópezNúm. 28 Març de 2017
Les obres no inclouen la instal·lació de nova gespa
En els pròxims mesos, el camp
Municipal d’Alella començarà a
experimentar canvis i millores
substancials. La Junta de Govern
del 23 de febrer va aprovar inicial-
Aprovat el projecte de reforma
del camp de futbol d’Alella
ment el project bàsic de la seu so-
cial de la instal·lació, redactat per
l’arquitecte Salvador Ribas. El pro-
jecte contempla la reforma integral
i l’ampliació de l’edifici social, la
construcció de lavabos públics
al nivell superior de la grada i un
altell per magatzem de material.
Segons ha fet públic l’Ajuntament
d’Alella, el pressupost del projecte
és de 317.667 euros. El Consistori
també va fer arribar diferents plà-
nols al CF Alella per mostrar les
diferents sales de reunions i des-
patxos que es volen crear en un
dels laterals del camp. La licitació
de les obres es farà d’aquest gener
a l’abril i, en principi, l’1 de juny
han de començar les actuacions,
tal com va anunciar la directiva del
CF Alella durant l’última assem-
blea de socis. El projecte aprovat
no contempla la substitució de la
gespa, una de les grans mancan-
ces actuals que presenta el camp.
Els jugadors hauran d’esperar per
disposar de gespa moderna.
El Municipal d’Alella necessita un rentat de cara / B.López
El Rugbi Alella passa per un bon
moment i això queda reflectit en
els números aconseguits pels
verds en les darreres jornades.
Dels vuit partits jugats a Tercera
Catalana, el conjunt alellenc n’ha
guanyat cinc, els dos últims de
forma consecutiva. Després de
caure contra el tercer classificat,
l’Anoia RC (37-13), els verds es
refarien de la millor forma possi-
ble. Davant el Mataró ‘B’ es veuria
la seva millor versió (56-7), men-
tre que el triomf tornaria a arribar
al camp del Navata (22-32). L’Ale-
lla (26) ocupa la quarta plaça.
El Rugbi Alella té
bitllet pel tren de la
zona de privilegi
Tito Rabat torna a pilotar la seva Honda a dues
setmanes per l’inici del Mundial de MotoGP
Rabat es recupera d’una greu caiguda / MARC VDS
En l’últim test previ a l’inici del
Mundial de MotoGP, Tito Rabat
ha pogut per fi tornar a pilotar la
seva Honda. Rabat va patir una
dura caiguda a Sepang a finals de
gener que el va obligar a passar
pel quiròfan, però ara ja es troba
en la recta final de la recuperació.
En la classificació combinada dels
tres dies de test celebrats a Qatar,
el d’Alella ha finalitzat en vintè lloc
(1:56.214), a més de dos segons
del més ràpid: Maverick Viñales
(1:54.330). A causa del seu estat
físic, Tito Rabat no podria realit-
zar cap simulacre de cursa i se
centraria en millorar el pas pels
revolts i l’acceleració. “No m’es-
perava trobar-me tan bé, però tot
ha anat molt millor del que creia.
La major part del tercer dia l’he
passat amb pneumàtics de cur-
sa i estic content d’haver pogut
rodar en 1.56”, declarava el pilot
un cop completat l’últim test de
pretemporada. “Ara treballarem
per intentar fer bones voltes ràpi-
des amb pneumàtics tous. Això és
imprescindible per quan tornem
a Qatar a córrer el primer gran
premi”, afegia Rabat. Malgrat que
encara no té força suficient i que
pateix a l’hora de frenar la seva
Honda, Tito Rabat feia un bon ba-
lanç del test de Losail. “En general
estic satisfet. He viscut coses molt
positives i ja tinc ganes que arribi
la cursa”, sentenciava. El campió
mundial de Moto2 continuarà
treballant en la seva recuperació
física abans de disputar el GP de
Losail el pròxim 26 de març.
Els verds són quarts a la Tercera Catalana / Rugbi Alella
El Hummel Alella colidera la lliga
i el seu filial comet un error a domicili
El primer equip està empatat a punts amb l’AE Montornès i té els mateixos partits
Tretze partits després de l’obertura
del campionat al grup I de la Terce-
ra Catalana, el Hummel Alella se-
gueix lluitant pel títol amb plenes
garanties. El sènior verd és colíder
empatat amb l’AE Montornès (32),
gràcies a guanyar deu dels tretze
partits que s’han disputat fins ara.
sa del descans del primer equip.
Després de tres triomfs seguits,
el bloc alellenc tornaria a tastar el
gust de la derrota al grup II de la
Tercera Catalana. La pista del cin-
què classificat, l’AE Alzina, seria
l’escenari on el Hummel cauria de
nou. El filial obria el xoc amb força,
gràcies a dues dianes anotades
per Jaume Torrens (0-2) amb les
quals s’arribaria al descans amb
avantatge. L’Alzina respondria
de forma brillant, completant un
El filial cau i és tercer
En la darrera jornada de lliga, el
filial del Hummel Alella assoliria
el principal protagonisme a cau-
parcial de 4 a 0 preocupant pels
interessos visitants (4-2), tot i que
el 4 a 3 de Pol Sureda faria reac-
cionar de nou el Hummel ‘B’ (4-3).
A continuació Balsells signava el
seu pòquer (5-3), fent impossible
que l’Alella pogués puntuar amb el
5 a 4 d’Adri Solans (5-4). Aquest
resultat deixa l’equip en tercer lloc
i amb 30 punts, a set del segon
classificat, el Castellterçol (37), i
ja a 13 del millor bloc de la lliga:
el CFS Prats de Lluçanès (43).
Tretze partits després de l’obertura
del campionat al grup I de la Tercera
Catalana, el Hummel Alella segueix
lluitant pel títol amb plenes garanties. El
filial està dins del TOP3 del campionat.
Els dos sèniors verds, dins del TOP3 a la lliga / Hummel Alella

7. publicitat 13Manel Riera - comercial@forastocks.comesports12 Bernat López Març de 2017Núm. 28
Victòria clau per trencar la mala dinàmica a casa
Després de tres encontres conse-
cutius caient al Poliesportiu del
Masnou, el VIVE torna a agafar
moral i confiança a la seva pista.
El bloc masnoví afrontava el pas-
sat cap de setmana un partit molt
complicat davant el filial del Pal-
El VIVE allibera tensió contra
el filial del Palma (65-63)
ma, equip situat dins del TOP5.
Els blancs, a més, venien de caure
en els tres darrers enfrontaments
disputats a casa, però davant els
balears podrien recuperar el bon
camí i la vuitena plaça (9/11) del
grup C-B d’EBA. L’inici dominador
protagonitzat pel VIVE El Masnou
(19-10) es traduïa ràpidament en
un parcial de 10 a 0 que situava
els locals amb una renda consis-
tent a mitjans del segon quarts
(25-10). L’avantatge maresmenc
augmentaria fins als 16 punts (35-
19), però llavors arribaria la mi-
llora del Palma (36-26). Malgrat
cometre 26 pèrdues, els mallor-
quins anirien apropant-se gràcies
al 23 de valoració d’Alberto Garcia
i a les dobles figures de Llompart
(10+11). El VIVE tampoc podria
aturar l’auge del seu rival amb tri-
ples (2/15) i hauria de lluitar amb
altres armes (49-44). Per sort, els
deixebles de Laita conservarien
el control emocional i es mantin-
drien per davant en el marcador
(59-53) fins a la conclusió del xoc
(65-63). Valle i Jordi Ramón, amb
un 15 de valoració, serien els ho-
mes més destacats per part local.
El VIVE El Masnou recupera el somriure a casa / VIVE
L’AE Teià no acaba d’agafar una
bona ratxa que el faci saltar fins
al sector més noble de la classifi-
cació. Els vermells, setens al grup
VIII de la Tercera Catalana (13/9),
han comptat els seus últims tres
partits per derrotes. Després de
cedir davant el Virolai (62-65) i
el CB La Garriga (67-49), el con-
junt de Mingo Castells tornaria a
acusar la seva irregularitat contra
un rival de la zona baixa: el CB
Cardedeu. El bloc teianenc es
recuperaria d’un sotrac inicial (9-
16) tornant-li el parcial al seu ad-
versari. Un triple d’Agut obria les
hostilitats i l’aportació de Ginferrer
feia que el marcador quedés igua-
lat al descans (25-25). Defensiva-
ment, el Teià podria dominar en la
represa (39-32) i tancar el tercer
capítol amb la iniciativa (41 a 36),
però llavors arribaria un 4 a 14 en
contra que ho canviaria absoluta-
ment tot. L’èpica de Ramonet faria
que l’AE Teià remuntés (51-50),
però Marín decidiria el triomf pel
Cardedeu (51-52). Cal millorar.
L’AE Teià acusa la
seva irregularitat
L’AE Teià és setè a la lliga / AE Teià
El Masnou perd contra el Lloret
i fa un pas enrere en el camí (1-3)
Un inici de partit boig condemna el conjunt de Juan Carlos Torres i li trenca la dinàmica
El descontrol mai és bo i menys
si un equip s’hi juga la vida. En la
visita del Lloret al Municipal d’Es-
ports, el CD Masnou encaixaria
una derrota que el torna a allunyar
de la permanència. Els deixebles
de Juan Carlos Torres, penúltims
del grup I de la Primera Catalana,
es queden novament a sis punts
d’obrar el miracle. En només 35
minuts, el matx contra el Lloret
deixaria veure als espectadors
fins a quatre dianes. Els visitants
s’avançaven quan el Masnou
encara s’estava situant sobre la
gespa, gràcies a una rematada de
Peti a la sortida d’una falta lateral
(4’). La reacció blanc-i-vermella
es donaria tot seguit, sent Mendo
l’encarregat de transformar el pe-
nal que situava la igualada en el
marcador (8’). Però en comptes
d’assolir l’equilibri necessari per
acabar de completar la remun-
tada, el bloc de Torres tornaria
a caure en el descontrol. Roger
Mora (16’), en primera instància,
i Peti, al 35’ de la primera meitat,
tornaven a situar el Lloret amb un
clar avantatge (1-3). Malgrat in-
tentar-ho a través de totes les vies,
els locals ja no tornarien a recu-
perar-se del cop rebut i es queden
en penúltima posició (21 punts).
L’Atlètic s’allunya del play-off
Per altra banda, al grup VI de la
Quarta Catalana, l’Atlètic de Mas-
nou veu com les opcions de dis-
putar el play-off s’han allunyat. Els
masnovins són cinquens (31) i,
després d’encadenar quatre jorna-
des sense vèncer, han quedat a 12
punts del líder i a nou del segon.El CD Masnou continua lluitant per la salvaciÓ / FC Andorra

8. cultura 15Albert Fiblacultura14 Albert Fibla
Concurs per posar
lletra a la cançó de la
Festa Major de Teià
Comença la gravació
del nou disc
de Narcis Perich
Més de
3.000 socis
a Can
Llaurador
La Regidoria de Cultura de
l’ajuntament de Teià ha convocat
un concurs per escriure la lletra
d’una cançó per a la propera
Festa Major de Sant Martí. Hi
poden participar tots els veïns
i veïnes de Teià majors de 12
anys, amb una lletra que ha de
representar l’esperit de la fes-
ta. El termini per presentar les
propostes finalitza el 16 d’abril
i s’ha establert un premi de 150
euros per a la composició guan-
yadora, que serà musicada per
Bernat Antolín de Eguía i inter-
pretada per la Banda Municipal
de Música. Més endavant es
convocarà un càsting per trobar
un intèrpret que li posi veu i l’en-
registri. L’avaluació dels treballs
correrà a càrrec d’un jurat format
pel regidor de Cultura, Francesc
Ribas, el compositor Bernat An-
El cantautor alellenc Narcís Pe-
rich, començarà aquest dissab-
te, 18 de març, l’enregistrament
del seu nou disc. La primera de
les cançons en la que treballarà
a l’estudi és ‘Jo vaig estar-te
trucant’, de la qual en farà el
vídeo promocional. El pròxim
mes d’abril, Perich enregistrarà
entre sis i vuit cançons noves.
El disc, que encara no té nom,
es completarà amb dues com-
posicions antigues, ‘Ets Alella’
i ‘Un got de vi a Alella’. “Serà
un disc molt de pop, alegre,
més animat que l’anterior”, ex-
plica el cantautor, que espera
publicar el seu nou treball dis-
cogràfic a l’estiu. “També serà
en els mesos de juliol i agost
quan faré actuacions de presen-
tació”. L’estiu del 2016, Narcís
Perich va començar la cerca
La Biblioteca de Can Llaurador
de Teià ha donat a conèixer les
dades d’usuaris del 2016. L’equi-
pament va cloure l’any amb 3.063
socis amb carnet (160 més que el
2015) i 25.204 visites. S’hi van fer
17.510 préstecs, 1.489 persones
es van connectar als ordinadors i
2.484 han fet ús del servei de wifi.
Amb 6.000 euros de pressupost,
la biblioteca va oferir 64 activi-
tats a les quals van assistir 1.432
persones. Per altra banda, durant
l’any passat, aquest equipament
va rebre 31 visites escolars que
van comptar amb la participació
de 556 alumnes.tolín de Eguía i la directora de
la Banda Municipal de Teià. La
lletra escollida serà presentada
en societat el 30 d’abril, coin-
cidint amb l’acte de lliurament
dels premis de la fase local de
la Mostra Literària del Maresme.
de recursos per a aquest disc,
amb iniciatives com concerts
particulars o el repte de ven-
dre 100 discos. “No sóc molt
fan del Verkami, que és el que
fa tothom. No m’agrada que la
gent pagui per un disc que no
ha sentit”, explica.
Núm. 28 Març de 2017
Al març,‘Lletres i vins’ a la DO Alella
La cultura del vi i la literatura s’uneixen
a ‘Lletres i vins’, un recorregut per totes
les DO de Catalunya a través de les acti-
vitats organitzades per 53 biblioteques
públiques, 11 de les quals formen part del
territori DO Alella. Promoguda pel Servei
de Biblioteques del Departament de Cul-
tura de la Generalitat de Catalunya, la cin-
quena edició d’aquesta iniciativa obre un
ampli ventall d’activitats organitzades al
llarg del març, que és el mes dedicat a la
Denominació d’Origen Alella. A més de la
Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella, que va
ser la primera en afegir-se a la iniciativa,
enguany ofereixen propostes vinculades al
vi i la cultura a Cabrils, El Masnou, Gra-
nollers, Llinars del Vallès, Martorelles,
Sant Fost de Campsentelles, Teià, Tiana,
Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt. La
proposta té per objectiu acostar la cultura
del vi a la literatura, la música, la poesia,
els contes, la gastronomia i les diverses
manifestacions i llenguatges culturals a
través d’una àmplia proposta de serveis
d’informació i d’activitats per a tots els pú-
blics. Un programa variat i de qualitat que
es desenvolupa de gener a desembre, i que
cada mes està dedicat a una DO.
Es tracta d’una proposta que acosta la cultura del vi a altres llenguatges culturals
BIBLIOTEQUES AMB DO A LA
BIBLIOTECA JOAN COROMINES
DE MASNOU
BIBLIOTEQUES AMB DO A LA
BIBLIOTECA CAN LLAURADOR DE TEIÀ
Durant el mes de març es podrà veure
l’exposició ‘Entre vinyetes’, que il·lustra
la relació entre les vinyetes dels còmics,
les vinyes i el vi. Els diferents panells
que la conformen han estat elaborats i
dissenyats íntegrament a la Biblioteca
Joan Coromines. Autors de còmic tan
diferents com Hugo Pratt, Peter Bagge
o Hergé comparteixen espai en aquesta
mostra que pretén ser un petit home-
natge a la forma en què els artistes de
l’anomenat 9è art han reflectit la cultura
del vi.
DIMARTS 21, 21 hores. Espectacle
DISSABTE 18, A LES 11’00 hores.
Visita al celler Serra Sant Mateu Es
tracta d’un celler familiar que elabora
vins de finca amb raïms autòctons. DI-
MARTS 21, A LES 18’00 hores. L’hora
del conte - Caputxeta vermella A càrrec
de Núria Pujol La narradora descobrirà
poètic i tast de vi - El vi fa sang: poesia
del vi Un recital de poesia relacionada
amb el vi i les vinyes, a càrrec d’Anna
Maluquer, regat amb una mica de vi DO
Alella i coca de vidre, una experiència
deliciosa.
DIMECRES 22, 19 hores. Tertúlia li-
terària - Comentari de la novel·la ‘El
silenci de les vinyes’ La tertúlia men-
sual que condueix Maria Carme Roca
també s’afegeix a la programació de les
Biblioteques amb DO, tot comentant la
novel·la El silenci de les vinyes, de Gis-
lea Pou.
al públic que, en realitat, la Caputxeta
Vermella portava al cistell una ampolla
de vi per a la seva àvia abans de donar
pas, tot seguit, a un taller per a nens i
nenes de més de 3 anys perquè confec-
cionin etiquetes de vi amb tota mena de
materials.
BIBLIOTEQUES AMB DO A LA
BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIA
D’ALELLA
DIVENDRES 17, A LES 11’30 hores
Espectacle d’adults – El viatge del
vi. A càrrec d’Elisabeth Ulibarri. Contes
inclusius i adaptats per a persones amb
pluridiscapacitat DIMARTS 21, A LES
17 hores. Hora del conte - La Verema.
A càrrec de Montse Panero, narradora i
actriu. En Ciscu de can Garnatxa i el raïm
misteriós, de Montse Balada En Ciscu de
can Garnatxa descobrirà que el seu raïm
no és el més dolç del món, tal i com ell
pensava. Aquest descobriment el portarà
a conèixer els nous amics que cultiven
unes vinyes de moscatell molt especials,
d’un raïm dolç i gegantí. Aquesta serà la
verema més divertida de la història.
DIMARTS 28, A LES 18’30 hores, a
l’Hotel Arrey. Tast narrat - El Celler
de les Galeries Laietanes i el vi de fa
cent anys. Idea, coordinació i conduc-
ció: Montserrat Serra, periodista Cal
inscripció prèvia Preu per persona: 10€
Al Museu Nacional d’Art de Catalunya es
conserven unes pintures murals obra de
Xavier Nogués, que són un homenatge
al vi i al beure: escenes delicioses de
borratxets, que ocupaven les parets de
l’històric Celler de les Galeries Laietanes,
fundat l’any 1915 a Barcelona. Pocs anys
abans, el 1906, naixia la cooperativa Ale-
lla Vinícola, que als anys trenta va fer del
seu Marfil el vi de Barcelona. Aquest tast
narrat trenarà aquestes històries i algu-
nes altres, tot fent un tast de vins de la
DO Alella acompanyats, per uns plats de
la cuina del restaurant Can Balcells, de
l’hotel Arrey-Alella.
DIMECRES 29, A LES 19’30 hores. Li-
teratura amb sentits - Mística conilla.
Direcció i conducció: Montserrat Serra,
periodista. L’escriptor Jordi Lara presen-
ta Mística conilla (Edicions de 1984) un
dels títols destacats de l’edició en català
del 2016.

9. Edita: Enter Gestió Comunicativa, S.L Direcció: Ivan Rodríguez, direccio@gestiocomunicativa.com · Redacció: Albert Fibla · Rafa Burgos · Toni Santiago · José Luis Barceló
Fotografia: Charly Mula · Toni Aguilar · Maquetació: Marc Gasau · Publicitat: Pilar Rigol, publicitat@forastocks.com · 93 250 24 60 · Impressió: ‘Gràficas de prensa diaria
S.A.’ · Dipòsit legal: B-39.671-2004. La publicació no es fa responsable de les opinions i els articles dels seus col·laboradors.Alella·Masnou·Teià
Di ari