SlideShare a Scribd company logo
1 of 16
Tamara García i David Jiménez

                    3r ESO B

                    2012-13
1- Inventor

2- Funcionament

3- Evolució

4- Actualitat

5- Possible futur

6- Opinió personal
1- Inventor
• A l’any 1857, Antonio Meucci, va contruir un telèfon per conectar la seva oficina amb el
  seu dormitori, ubicat al segon pis, a causa del reumatisme de la seva dona. Com que ell
  no tenia suficients diners per patentar el seu invent, va presentar el seu projecte a una
  empresa (Western Union, qui més tard va promocionar l’invent de Graham Bell), però
  aquesta li va denegar.




                    Antonio Meucci
• A l’any 1876, Alexander Graham Bell, va presentar el primer telèfon que permetia
  transmetre el so a distància a través d’un cable elèctric.

                                                        Graham Bell




• També va ser molt important, Thomas Alva Edison, que va introduir millores en el
  sistema del telèfon.

• L`11 de juny de 2002, el Congrés dels Estats Units, va aprobar que el veritable
  descobridor del telèfon habia sigut Antonio Meucci.
2- Funcionament
 La telefonia fixa es basa en la ubicació fixa dels aparells telefònics en un lloc específic: una
 casa, una oficina, etc. Els aparells telefònics estan connectats a una xarxa de comunicació
 a través de cable elèctric.



                              Micròfon



                              Auricular
 Telèfon


                            Sistema de marcatge numèric



                            Avisador acústic

 El telèfon és un aparell que transmet el so a través d'un micròfon, convertint-lo en senyals
 elèctrics, de manera que poden transmetre's a un receptor en forma d'ona sonora.
 El micròfon converteix el so en un senyal elèctric. Les variacions de pressió produïdes pel
  so fan vibrar una membrana situada al micròfon que les converteix en variacions de tensió
  elèctrica que es transmeten a la xarxa de comunicació.
 L’auricular fa la funció contrària: en rebre el senyal elèctric, el converteix en un senyal
  sonor.
 L’avisador acústic de trucada consta d’un brunzidor electrònic que emet un so a intervals
  regulars.
 Un teclat permet realitzar el marcatge del número del telèfon al qual es vol trucar.




En la telefonia fixa, els aparells reben l’alimentació elèctrica de la mateixa línia telefònica,
tret d’alguns telèfons, com els sense fils, que necessiten més energia i han d’estar endollats
a la xarxa d’energia elèctrica.
La xarxa de comunicació permet la localització dels aparells i la transmissió d’informació
entre aquests a través de cables elèctrics, cables de fibra òptica o enllaços per ones
electromagnètiques.



Les centrals telefòniques deriven les trucades cap als telèfons del seu àmbit o bé altres
centrals. El contacte entre els aparells telefònics es realitza d’una manera totalment
transparent per als usuaris; és a dir, el missatge entre un telèfon i un altre pot recórrer trams
de cable elèctric, trams de fibra òptica, trams de comunicació per ones terrestres i per
satèl.lit. Aquesta diversitat de mitjans és la que permet comunicar pràcticament amb
qualsevol punt el planeta.
3- Evolució
El telèfon ha sofert una gran evolució i notables millores des de la seva aparició o concepte
original.
1-                                 2-




3-                                      4-




 Telèfon anomenat “góndola”, que             Inalambrics, digitals i amb pantalla de
 van ser un èxit en el seu temps             vídeo.
Pel que es refereix al propi aparell telefònic, cal esmentar diverses coses:

 Octubre de 1876: Thomas Edison assaja el seu primer micròfon de carboni. La
  introducció del micròfon de carboni, que augmentava de forma considerable la
  potència emesa, i per tant l'abast màxim de la comunicació.
 1892: Instal·lació del primer dispositiu de marcació basat en la patent d'Almon
  Strowger el 1891. Desenvolupament del denominat disc de marcar.
 1920: Introducció del dispositiu antilocal, inventat per George Ashley Campbell, per
  evitar la pertorbació en l'audició causada pel soroll ambient del local on està instal·lat
  el telèfon.
 1941: La marcació per tons multifreqüència introduïda per a operadors a Baltimore,
  Maryland.
 1962: Es desenvolupa el micròfon d'electret, pràcticament utilitzat en tots els aparells
  moderns, que millora de forma considerable la qualitat del so.
4- Actualitat


                 Línia de telefonia fixa




 Línies            ADSL
                                           3 línies de telefonia actual




                Fibra òptica
La substitució del cable elèctric per fibra òptica amplia la capacitat de les línies telefòniques
per mantenir connexions simultànies i a una velocitat més alta; és el que es coneix per línies
de banda ampla. La fibra òptica està constituïda per fils de vidre que transmeten la
informació emprant la llum com a mitjà de transmissió amb molts avantatges sobre el cable
elèctric: més velocitat, major capacitat i insensibilitat a les interferències.




                                                                     Fils de vidre.
 L’aplicació de la tecnologia digital a les centrals ha millorat la qualitat de la comunicació
  telefònica, així com la prestació de serveis per part de les companyies. La tecnologia digital
  ha permès l’aplicació d’ordinadors al control i a la gestió de la xarxa, atès que la informació
  de les trucades pot ser tractada aamb precisió i rapidesa i pot suportar un gran volum de
  dades.

 El servei telefònic al nostre país està gestionat de dos maneres: per una banda, hi
  ha el servies bàsic d’instal.lacions i infraestructures bàsiques, que és competència
  de la companyia Telefónica; i per una altra banda, hi ha les companyies operadores
  que tarifiquen les trucades.


                                             Companyies telefòniques
5- Possible futur
Amb tots els avenços tecnològics que trobem a l’actualitat, és molt probable que el telèfon
fixa en 5 o 10 anys despareixi, com ja ha comentat Bill Gates.

Els telèfons mòbils cada dia són més habituals, i començen a substituir molts telèfons fixes
a moltes llars. Les xarxes socials també son un motiu d’aquesta extinció.




  16 de cada 100 llars prescindeixen del telèfon fixa.
6- Opinió personal

  Tamara i David:

More Related Content

What's hot

Comunicació amb fil i sense
Comunicació amb fil i senseComunicació amb fil i sense
Comunicació amb fil i sense
gruptecno
 
01 El Palau de la Música
01 El Palau de la Música01 El Palau de la Música
01 El Palau de la Música
Ramon Pujola
 
Unitat 10 2013-14 - els fluxos migratoris
Unitat 10   2013-14 -  els fluxos migratorisUnitat 10   2013-14 -  els fluxos migratoris
Unitat 10 2013-14 - els fluxos migratoris
jordimanero
 
Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15
Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15
Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15
martav57
 
15. impressionisme i postimpressionisme
15. impressionisme i postimpressionisme15. impressionisme i postimpressionisme
15. impressionisme i postimpressionisme
jgutier4
 
Pintura romànica: Fitxes selectivitat
Pintura romànica: Fitxes selectivitatPintura romànica: Fitxes selectivitat
Pintura romànica: Fitxes selectivitat
Assumpció Granero
 

What's hot (20)

Comunicació amb fil i sense
Comunicació amb fil i senseComunicació amb fil i sense
Comunicació amb fil i sense
 
01 El Palau de la Música
01 El Palau de la Música01 El Palau de la Música
01 El Palau de la Música
 
L' espai urbà. Les ciutats
L' espai urbà. Les ciutatsL' espai urbà. Les ciutats
L' espai urbà. Les ciutats
 
David donatello
David donatelloDavid donatello
David donatello
 
Unitat 10 2013-14 - els fluxos migratoris
Unitat 10   2013-14 -  els fluxos migratorisUnitat 10   2013-14 -  els fluxos migratoris
Unitat 10 2013-14 - els fluxos migratoris
 
La Vella
La VellaLa Vella
La Vella
 
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
 
Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15
Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15
Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15
 
Les cròniques de jaume I.
Les cròniques de jaume I.Les cròniques de jaume I.
Les cròniques de jaume I.
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
MODERNISME EUROPEU
MODERNISME EUROPEUMODERNISME EUROPEU
MODERNISME EUROPEU
 
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
 
7 El Terciari
7  El Terciari7  El Terciari
7 El Terciari
 
Transports Espanya i Catalunya
Transports Espanya i CatalunyaTransports Espanya i Catalunya
Transports Espanya i Catalunya
 
El Pla Cerdà: un model urbanístic pel sXXI
El Pla Cerdà: un model urbanístic pel sXXIEl Pla Cerdà: un model urbanístic pel sXXI
El Pla Cerdà: un model urbanístic pel sXXI
 
15. impressionisme i postimpressionisme
15. impressionisme i postimpressionisme15. impressionisme i postimpressionisme
15. impressionisme i postimpressionisme
 
Colonia Vidal Pau Gallardo
Colonia Vidal   Pau GallardoColonia Vidal   Pau Gallardo
Colonia Vidal Pau Gallardo
 
Impersonals
ImpersonalsImpersonals
Impersonals
 
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIIILiteratura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIII
 
Pintura romànica: Fitxes selectivitat
Pintura romànica: Fitxes selectivitatPintura romànica: Fitxes selectivitat
Pintura romànica: Fitxes selectivitat
 

Similar to la telefonia fixa

adrià pascual i alexander jaico
adrià pascual i alexander jaicoadrià pascual i alexander jaico
adrià pascual i alexander jaico
doc4tic
 
G:\Treball De Tecno Clara\Ana Y Clara La Omunicacion
G:\Treball De Tecno  Clara\Ana Y Clara La OmunicacionG:\Treball De Tecno  Clara\Ana Y Clara La Omunicacion
G:\Treball De Tecno Clara\Ana Y Clara La Omunicacion
clara94
 
G:\Treball De Tecno Clara\Ana Y Clara La Omunicacion
G:\Treball De Tecno  Clara\Ana Y Clara La OmunicacionG:\Treball De Tecno  Clara\Ana Y Clara La Omunicacion
G:\Treball De Tecno Clara\Ana Y Clara La Omunicacion
clara94
 
UT3 Les comunicacions. ESO3
UT3 Les comunicacions. ESO3UT3 Les comunicacions. ESO3
UT3 Les comunicacions. ESO3
lluís nater
 
Sistemes de comunicacions
Sistemes de comunicacionsSistemes de comunicacions
Sistemes de comunicacions
Alberto1998
 
U4.sistemes de comunicacio
U4.sistemes de comunicacioU4.sistemes de comunicacio
U4.sistemes de comunicacio
patgaliana
 

Similar to la telefonia fixa (20)

From telegraphs to phones
From telegraphs to phonesFrom telegraphs to phones
From telegraphs to phones
 
D:\Documents\Traballtecno Aleix Erta
D:\Documents\Traballtecno Aleix ErtaD:\Documents\Traballtecno Aleix Erta
D:\Documents\Traballtecno Aleix Erta
 
Powwwwwwwwwwwwwwweeer pointttt.
Powwwwwwwwwwwwwwweeer pointttt.Powwwwwwwwwwwwwwweeer pointttt.
Powwwwwwwwwwwwwwweeer pointttt.
 
Comunicacions
ComunicacionsComunicacions
Comunicacions
 
Exposició argumentació
Exposició argumentacióExposició argumentació
Exposició argumentació
 
powerpoint marcangeloscar
powerpoint marcangeloscarpowerpoint marcangeloscar
powerpoint marcangeloscar
 
adrià pascual i alexander jaico
adrià pascual i alexander jaicoadrià pascual i alexander jaico
adrià pascual i alexander jaico
 
Telèfon
TelèfonTelèfon
Telèfon
 
G:\Treball De Tecno Clara\Ana Y Clara La Omunicacion
G:\Treball De Tecno  Clara\Ana Y Clara La OmunicacionG:\Treball De Tecno  Clara\Ana Y Clara La Omunicacion
G:\Treball De Tecno Clara\Ana Y Clara La Omunicacion
 
G:\Treball De Tecno Clara\Ana Y Clara La Omunicacion
G:\Treball De Tecno  Clara\Ana Y Clara La OmunicacionG:\Treball De Tecno  Clara\Ana Y Clara La Omunicacion
G:\Treball De Tecno Clara\Ana Y Clara La Omunicacion
 
El telèfon
El telèfonEl telèfon
El telèfon
 
UT3 Les comunicacions. ESO3
UT3 Les comunicacions. ESO3UT3 Les comunicacions. ESO3
UT3 Les comunicacions. ESO3
 
UT4 Comunicació
UT4 ComunicacióUT4 Comunicació
UT4 Comunicació
 
UT4 Comunicació
UT4 ComunicacióUT4 Comunicació
UT4 Comunicació
 
Les telecomunicacions
Les telecomunicacionsLes telecomunicacions
Les telecomunicacions
 
Sistemes de comunicacions
Sistemes de comunicacionsSistemes de comunicacions
Sistemes de comunicacions
 
Telefon
TelefonTelefon
Telefon
 
Treball tecno
Treball tecnoTreball tecno
Treball tecno
 
INTERNET
INTERNETINTERNET
INTERNET
 
U4.sistemes de comunicacio
U4.sistemes de comunicacioU4.sistemes de comunicacio
U4.sistemes de comunicacio
 

More from doc4tic

3c u3 forces i estructures
3c u3 forces i estructures3c u3 forces i estructures
3c u3 forces i estructures
doc4tic
 
carlota llaveria i adriana martinez
carlota llaveria i adriana martinezcarlota llaveria i adriana martinez
carlota llaveria i adriana martinez
doc4tic
 
mariona kirchner i marta nebot
mariona kirchner i marta nebotmariona kirchner i marta nebot
mariona kirchner i marta nebot
doc4tic
 
sílvia delgado i roger fuentes
sílvia delgado i roger fuentessílvia delgado i roger fuentes
sílvia delgado i roger fuentes
doc4tic
 
pablo lizcano i andrés de amores
pablo lizcano i andrés de amorespablo lizcano i andrés de amores
pablo lizcano i andrés de amores
doc4tic
 
marc ballesté i aleix sanclimens
marc ballesté i aleix sanclimensmarc ballesté i aleix sanclimens
marc ballesté i aleix sanclimens
doc4tic
 
00 adriana g i carla m
00 adriana g i carla m00 adriana g i carla m
00 adriana g i carla m
doc4tic
 
roger vidal i alexia quijano
roger vidal i alexia quijanoroger vidal i alexia quijano
roger vidal i alexia quijano
doc4tic
 
berta i victoria
berta i victoriaberta i victoria
berta i victoria
doc4tic
 
sergio c i guillem
sergio c i guillemsergio c i guillem
sergio c i guillem
doc4tic
 
jose c. i jordi z.
jose c. i jordi z.jose c. i jordi z.
jose c. i jordi z.
doc4tic
 
anais i laura de llobet.
anais i laura de llobet.anais i laura de llobet.
anais i laura de llobet.
doc4tic
 
anna blasco i clara hernández
anna blasco i clara hernándezanna blasco i clara hernández
anna blasco i clara hernández
doc4tic
 
núria gonzalez irene bernad
núria gonzalez irene bernadnúria gonzalez irene bernad
núria gonzalez irene bernad
doc4tic
 
ariadna coma i julia alberch.
ariadna coma i julia alberch.ariadna coma i julia alberch.
ariadna coma i julia alberch.
doc4tic
 
carla g. i marina t. (el mòbil)
carla g. i marina t. (el mòbil)carla g. i marina t. (el mòbil)
carla g. i marina t. (el mòbil)
doc4tic
 
Jeroglifics 01
Jeroglifics 01Jeroglifics 01
Jeroglifics 01
doc4tic
 
Normes d'acotació
Normes d'acotacióNormes d'acotació
Normes d'acotació
doc4tic
 
Victor vasarely
Victor vasarelyVictor vasarely
Victor vasarely
doc4tic
 
Victor vasarely
Victor vasarelyVictor vasarely
Victor vasarely
doc4tic
 

More from doc4tic (20)

3c u3 forces i estructures
3c u3 forces i estructures3c u3 forces i estructures
3c u3 forces i estructures
 
carlota llaveria i adriana martinez
carlota llaveria i adriana martinezcarlota llaveria i adriana martinez
carlota llaveria i adriana martinez
 
mariona kirchner i marta nebot
mariona kirchner i marta nebotmariona kirchner i marta nebot
mariona kirchner i marta nebot
 
sílvia delgado i roger fuentes
sílvia delgado i roger fuentessílvia delgado i roger fuentes
sílvia delgado i roger fuentes
 
pablo lizcano i andrés de amores
pablo lizcano i andrés de amorespablo lizcano i andrés de amores
pablo lizcano i andrés de amores
 
marc ballesté i aleix sanclimens
marc ballesté i aleix sanclimensmarc ballesté i aleix sanclimens
marc ballesté i aleix sanclimens
 
00 adriana g i carla m
00 adriana g i carla m00 adriana g i carla m
00 adriana g i carla m
 
roger vidal i alexia quijano
roger vidal i alexia quijanoroger vidal i alexia quijano
roger vidal i alexia quijano
 
berta i victoria
berta i victoriaberta i victoria
berta i victoria
 
sergio c i guillem
sergio c i guillemsergio c i guillem
sergio c i guillem
 
jose c. i jordi z.
jose c. i jordi z.jose c. i jordi z.
jose c. i jordi z.
 
anais i laura de llobet.
anais i laura de llobet.anais i laura de llobet.
anais i laura de llobet.
 
anna blasco i clara hernández
anna blasco i clara hernándezanna blasco i clara hernández
anna blasco i clara hernández
 
núria gonzalez irene bernad
núria gonzalez irene bernadnúria gonzalez irene bernad
núria gonzalez irene bernad
 
ariadna coma i julia alberch.
ariadna coma i julia alberch.ariadna coma i julia alberch.
ariadna coma i julia alberch.
 
carla g. i marina t. (el mòbil)
carla g. i marina t. (el mòbil)carla g. i marina t. (el mòbil)
carla g. i marina t. (el mòbil)
 
Jeroglifics 01
Jeroglifics 01Jeroglifics 01
Jeroglifics 01
 
Normes d'acotació
Normes d'acotacióNormes d'acotació
Normes d'acotació
 
Victor vasarely
Victor vasarelyVictor vasarely
Victor vasarely
 
Victor vasarely
Victor vasarelyVictor vasarely
Victor vasarely
 

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 

la telefonia fixa

  • 1. Tamara García i David Jiménez 3r ESO B 2012-13
  • 2. 1- Inventor 2- Funcionament 3- Evolució 4- Actualitat 5- Possible futur 6- Opinió personal
  • 3. 1- Inventor • A l’any 1857, Antonio Meucci, va contruir un telèfon per conectar la seva oficina amb el seu dormitori, ubicat al segon pis, a causa del reumatisme de la seva dona. Com que ell no tenia suficients diners per patentar el seu invent, va presentar el seu projecte a una empresa (Western Union, qui més tard va promocionar l’invent de Graham Bell), però aquesta li va denegar. Antonio Meucci
  • 4. • A l’any 1876, Alexander Graham Bell, va presentar el primer telèfon que permetia transmetre el so a distància a través d’un cable elèctric. Graham Bell • També va ser molt important, Thomas Alva Edison, que va introduir millores en el sistema del telèfon. • L`11 de juny de 2002, el Congrés dels Estats Units, va aprobar que el veritable descobridor del telèfon habia sigut Antonio Meucci.
  • 5. 2- Funcionament La telefonia fixa es basa en la ubicació fixa dels aparells telefònics en un lloc específic: una casa, una oficina, etc. Els aparells telefònics estan connectats a una xarxa de comunicació a través de cable elèctric. Micròfon Auricular Telèfon Sistema de marcatge numèric Avisador acústic El telèfon és un aparell que transmet el so a través d'un micròfon, convertint-lo en senyals elèctrics, de manera que poden transmetre's a un receptor en forma d'ona sonora.
  • 6.  El micròfon converteix el so en un senyal elèctric. Les variacions de pressió produïdes pel so fan vibrar una membrana situada al micròfon que les converteix en variacions de tensió elèctrica que es transmeten a la xarxa de comunicació.  L’auricular fa la funció contrària: en rebre el senyal elèctric, el converteix en un senyal sonor.  L’avisador acústic de trucada consta d’un brunzidor electrònic que emet un so a intervals regulars.  Un teclat permet realitzar el marcatge del número del telèfon al qual es vol trucar. En la telefonia fixa, els aparells reben l’alimentació elèctrica de la mateixa línia telefònica, tret d’alguns telèfons, com els sense fils, que necessiten més energia i han d’estar endollats a la xarxa d’energia elèctrica.
  • 7. La xarxa de comunicació permet la localització dels aparells i la transmissió d’informació entre aquests a través de cables elèctrics, cables de fibra òptica o enllaços per ones electromagnètiques. Les centrals telefòniques deriven les trucades cap als telèfons del seu àmbit o bé altres centrals. El contacte entre els aparells telefònics es realitza d’una manera totalment transparent per als usuaris; és a dir, el missatge entre un telèfon i un altre pot recórrer trams de cable elèctric, trams de fibra òptica, trams de comunicació per ones terrestres i per satèl.lit. Aquesta diversitat de mitjans és la que permet comunicar pràcticament amb qualsevol punt el planeta.
  • 8. 3- Evolució El telèfon ha sofert una gran evolució i notables millores des de la seva aparició o concepte original.
  • 9. 1- 2- 3- 4- Telèfon anomenat “góndola”, que Inalambrics, digitals i amb pantalla de van ser un èxit en el seu temps vídeo.
  • 10. Pel que es refereix al propi aparell telefònic, cal esmentar diverses coses:  Octubre de 1876: Thomas Edison assaja el seu primer micròfon de carboni. La introducció del micròfon de carboni, que augmentava de forma considerable la potència emesa, i per tant l'abast màxim de la comunicació.  1892: Instal·lació del primer dispositiu de marcació basat en la patent d'Almon Strowger el 1891. Desenvolupament del denominat disc de marcar.  1920: Introducció del dispositiu antilocal, inventat per George Ashley Campbell, per evitar la pertorbació en l'audició causada pel soroll ambient del local on està instal·lat el telèfon.  1941: La marcació per tons multifreqüència introduïda per a operadors a Baltimore, Maryland.  1962: Es desenvolupa el micròfon d'electret, pràcticament utilitzat en tots els aparells moderns, que millora de forma considerable la qualitat del so.
  • 11. 4- Actualitat Línia de telefonia fixa Línies ADSL 3 línies de telefonia actual Fibra òptica
  • 12. La substitució del cable elèctric per fibra òptica amplia la capacitat de les línies telefòniques per mantenir connexions simultànies i a una velocitat més alta; és el que es coneix per línies de banda ampla. La fibra òptica està constituïda per fils de vidre que transmeten la informació emprant la llum com a mitjà de transmissió amb molts avantatges sobre el cable elèctric: més velocitat, major capacitat i insensibilitat a les interferències. Fils de vidre.
  • 13.  L’aplicació de la tecnologia digital a les centrals ha millorat la qualitat de la comunicació telefònica, així com la prestació de serveis per part de les companyies. La tecnologia digital ha permès l’aplicació d’ordinadors al control i a la gestió de la xarxa, atès que la informació de les trucades pot ser tractada aamb precisió i rapidesa i pot suportar un gran volum de dades.  El servei telefònic al nostre país està gestionat de dos maneres: per una banda, hi ha el servies bàsic d’instal.lacions i infraestructures bàsiques, que és competència de la companyia Telefónica; i per una altra banda, hi ha les companyies operadores que tarifiquen les trucades. Companyies telefòniques
  • 15. Amb tots els avenços tecnològics que trobem a l’actualitat, és molt probable que el telèfon fixa en 5 o 10 anys despareixi, com ja ha comentat Bill Gates. Els telèfons mòbils cada dia són més habituals, i començen a substituir molts telèfons fixes a moltes llars. Les xarxes socials també son un motiu d’aquesta extinció.  16 de cada 100 llars prescindeixen del telèfon fixa.
  • 16. 6- Opinió personal  Tamara i David: