1. TÍTOL
RACONS DE JOC SIMBÒLIC A L’AULA D’ACOLLIDA

2. DADES DEL CENTRE
Nom del centre ESCOLA EL PLA
Adreça PASSEIG MARQUÈS DE CAMPS, 50
Codi postal 17190
Localitat SALT
Telèfon 972 40 61 06
Adreça electrònica b7004864@xtec.cat
Servei territorial GIRONA
DADES DEL CENTRE
Nom del centre ESCOLA EL GEGANT DEL REC
Adreça PASSEIG MARQUÈS DE CAMPS, s/n
Codi postal 17190
Localitat SALT
Telèfon 972 23 21 27
Adreça electrònica b7008298@xtec.cat
Servei territorial GIRONA
DADES DEL CENTRE
Nom del centre ESCOLA LA FARGA
Adreça CARRER SANT DIONÍS, 40
Codi postal 17190
Localitat SALT
Telèfon 972 23 56 37
Adreça electrònica b7003215@xtec.cat
Servei territorial GIRONA

3. DADES DEL CENTRE
Nom del centre ESCOLA EL VEÏNAT
Adreça C/ ENRIC GRANADOS, 8
Codi postal 17190
Localitat SALT
Telèfon 972 40 00 92
Adreça electrònica b7005522@xtec.cat
Servei territorial GIRONA
DADES DEL CENTRE
Nom del centre ESCOLA MAS MASÓ
Adreça C/ PEP VENTURA
Codi postal 17190
Localitat SALT
Telèfon 972 94 13 82
Adreça electrònica b7007919@xtec.cat
Servei territorial GIRONA

4. BREU RESUM DE LA PRÀCTICA
En el grup de tutores de les aules d’acollida de Salt treballem per millorar la qualitat de
l’ensenyament de la llengua catalana a l’alumnat nouvingut. Durant el curs 2008-2009 s’ha
adaptat el treball per racons de joc simbòlic a les AA, amb la creació de sis racons reals i
l’elaboració d’una programació per a cada racó, amb cinc activitats per a cada un, a fi de
treballar vocabulari i estructures lingüístiques en situacions comunicatives diverses.
Els criteris d’avaluació s’han seleccionat d’entre els que concreta el Decret (número 4915 del
DOGC, de 29 de juny de 2007), pel que fa a cicle inicial i sobretot a cicle mitjà.
Es parteix d’unes propostes lúdiques i engrescadores. Les activitats que es realitzen responen
a la necessitat de l’alumnat nouvingut de desenvolupar-se en situacions de la vida quotidiana
(funció comunicativa).
És consideren com a contingut específic dins l’aula d’acollida, de manera que tot l’alumnat hi
participa.
Aquestes activitats generen autonomia en els nens i les nenes. Es parteix dels seus
coneixements lingüístics previs, provinents del seu entorn quotidià i de l’aula d’acollida, a fi
d’ampliar-los i de poder adquirir i millorar les seves habilitats socials, ja que s’hi incorporen
estris i materials que formen part de la vida quotidiana. Aquesta interacció entre el treball que
es fa a l’aula d’acollida i el racó produeix una adquisició de coneixements d’anada i tornada,
que farà que l’alumnat pugui utilitzar les estructures lingüístiques i el vocabulari en situacions
comunicatives diverses. Es tracta, doncs, d’una estratègia pedagògica que possibilita la
participació activa de l’alumnat en la construcció dels seus coneixements.
Els racons poden ser itinerants, i es mantindrà sempre un racó a cada aula d’acollida. Els
racons treballats són: racó de la salut, racó de pares i mares, racó del supermercat, racó de la
cuina i de la gastronomia, racó del restaurant i racó del temps.
ÀMBITS D’ACTUACIÓ
Escoles de primària públiques de Salt
Alumnat de les aules d’acollida
Currículum
ÀREES/MATÈRIES/MÒDULS
Llengua catalana.
Educació artística, matemàtiques, coneixement del medi i educació per a la
ciutadania.
CAPACITATS/COMPETÈNCIES
En els sis racons que es presenten es contemplen totes les competències bàsiques, així com
les competències específiques de l’àrea de llengua.
Per ordre de prioritat: competència comunicativa lingüística i audiovisual, competència
d’autonomia i iniciativa personal, competència d’aprendre a aprendre, competència social i
ciutadana, competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, competència artística
i cultural, competència matemàtica, tractament de la informació i competència digital.

5. DESCRIPCIÓ DE LA BONA PRÀCTICA
Curs acadèmic 2008-2009
Punt de partida A Salt hi ha nou aules d’acollida de primària, repartides en sis
centres públics. Al llarg de quatre cursos escolars, els tutors i les
tutores d’aquestes aules han format un grup de treball, que
continua enguany, a fi d’unificar esforços, elaborar i compartir
materials, optimitzar recursos, analitzar l’aprofitament de les
eines TAC, compartir experiències i realitzar projectes
pedagògics comuns. Cada curs escolars es treballen aspectes
diversos que afecten l’acollida lingüística i humana de l’alumnat
nouvingut que desconeix la llengua catalana.
Els materials que s’elaboren conjuntament estan sempre a
disposició de totes les aules d’acollida de primària del municipi.
Fins ara, s’han dut a terme aquests projectes:
• Elaboració de la prova de coneixements per al pas de
l’AA a l’aula ordinària.
• Adaptació de les proves inicials per a l’alumnat
nouvingut.
• Recollida de materials per a l’AA en un espai comú a
l’educampus.
• Recull de jocs en quatre maletes itinerants.
• Recull de llibres de lectura en quatre maletes itinerants.
A final de curs s’organitza una trobada d’alumnat de 6è d’AA de
totes les escoles, on es fan jocs de coneixença i jocs lúdics, a fi
que l’alumnat que es trobarà a primer d’ESO es vagi coneixent,
ja que coincidiran en un dels tres instituts del municipi.
S’ha consolidat un grup de treball molt estable, que acull de
seguida els mestres i les mestres que s’incorporen a les AA, i
aquesta pràctica que presentem és un dels darrers projectes
realitzats.
Objectius - Treballar en equip i de manera col·laborativa en un
projecte comú entre els centres de primària del municipi.
- Elaborar una programació per als racons de joc simbòlic
a l’aula d’acollida que contempli totes les competències
bàsiques i especialment les específiques de l’àrea de
llengua.
- Elaborar cinc activitats per a cada racó, amb criteris
d’avaluació (ampliables al llarg dels anys).
- Transferir els coneixements adquirits a l’AA i a l’escola.
- Generar la confiança i l’autonomia dels nens i de les
nenes mitjançant el joc.
- Desenvolupar la funció comunicativa de l’alumnat
nouvingut.
- Treballar les estructures lingüístiques i el vocabulari en
situacions comunicatives diverses.
- Possibilitar la participació activa de l’alumnat en la
construcció dels seus coneixements.
- Fer possible un espai per a compartir experiències i
costums de les diferents cultures de l’alumnat.
- Potenciar la coeducació a través del joc simbòlic (saber
jugar nens i nenes junts en rols diversos).
- Millorar les relacions socials.
- Respectar i tenir cura del material del racó.
- Compartir l’avaluació amb l’alumnat.

6. Desenvolupament de D’octubre a gener es va anar redactant la programació i
l’experiència dissenyant les activitats de la programació dels racons de joc
simbòlic. Es va anar adquirint el material necessari per al
muntatge dels racons i es van anar elaborant els murals de
recordatori lingüístic, amb l’ajut de l’alumnat, que així va poder
participar en tot el muntatge.
De febrer a maig es va començar a cada escola l’experimentació
de les activitats proposades, amb les estructures lingüístiques i
el vocabulari ja treballats a l’aula.
En el desenvolupament de les activitats, el mestre o la mestra hi
té un paper fonamental: presenta, modela, dinamitza i supervisa.
Sense aquest guiatge inicial lingüístic i de modelatge de
l’actuació, seria molt difícil que l’alumnat pogués avançar en
l’aprenentatge de la llengua.
Es va anar filmant l’alumnat mentre jugava tot utilitzant les
estructures lingüístiques treballades. Es va explicar a l’alumnat
quin tipus de revisió i d’avaluació es faria de cada activitat, i les
filmacions van servir per fer una avaluació conjunta.
Al juny es van posar en comú l’experiència i es va valorar i
avaluar.
Curs 2009-2010. Comença l’intercanvi de material entre les
escoles. Consolidació de l’experiència, amb ampliació de les
activitats de cada racó i amb una avaluació periòdica dins el grup
de treball. Es preveu continuació al llarg dels cursos.
El material dels racons també està a disposició de la resta
d’alumnat del centre.
Treball competencial
(metodologia/tipologia 1 Competència comunicativa lingüística i audiovisual
d’activitats/organització La implicació en el desenvolupament de la competència
social) veure annex comunicativa i lingüística és evident en els nostres racons, tal i
guia d’ús com estan dissenyats i integrats a l’aula d’acollida, sobretot pel
que fa a l’expressió oral.
En els racons és fonamental la comunicació oral per expressar
observacions i emocions, donar explicacions i opinions o
demanar-ne, compartir vivències, aprofundir en la comprensió i
interpretació de la realitat i, sobretot, gaudir amb una activitat
que implica utilitzar la llengua per donar i rebre informació en
una situació comunicativa concreta: anar a comprar, anar de
visita al metge, preparar àpats...
La comunicació escrita en els racons també hi és present, tot i
que en menor mesura. Es pot treballar una varietat de textos
lligats amb l’activitat de cada racó: textos explicatius i vivencials,
textos descriptius (llistes, menús...), textos instructius (receptes
de cuina o mèdiques), textos organitzatius (horaris, graella de
rols...), textos per a convèncer (anuncis de promocions), textos
de recull de les interaccions verbals (entrevistes,
dramatitzacions) i textos referencials (llibres, diccionaris visuals).
La comunicació no verbal implica fer servir recursos visuals
com ara imatges, material manipulable, que ajudin a la

7. comunicació i a la comprensió. També implica expressió
corporal, gestos, expressions facials i accions integrades en el
procés de comunicació amb els altres i de dramatització.
Tota la tipologia textual dels racons es pot treballar amb el suport
dels mitjans audiovisuals, que permeten presentar o cercar
elements lingüístics nous, que l’alumnat farà servir al racó,
seleccionar i treballar les estructures ja conegudes i produir
textos que integrin tots els coneixements treballats. Es pot fer un
bloc del racó, es poden enregistrar sessions de treball que
llavors es visualitzaran per fomentar l’esperit crític, o es poden
elaborar materials derivats de la feina del racó, com imatges,
cartells o horaris.
2 Competència d’autonomia i iniciativa personal
En el treball per racons hi queden reflectits els continguts de
valors i actituds personals de cada nen i de cada nena.
El procés intern de cada activitat sense la presència constant de
l’adult implica no sols l’aprenentatge de l’autonomia en el sentit
d’interioritzar determinades normes, sinó també un aspecte de
desenvolupar una activitat mental autònoma amb iniciativa
personal, responsabilitat, capacitat d’escollir i coneixement
de si mateix.
El fet de discutir les activitats, d’arribar a acords i de reflexionar
posteriorment sobre els resultats reforça el caràcter,
l’autonomia i el criteri propi.
La discussió i el contrast del propi pensament amb els altres i
l’intercanvi basat en la col·laboració i l’ajuda, afavoreix el fet
d’aprendre de les errades i d’assumir-les.
3 Competència d’aprendre a aprendre
Aprendre a aprendre implica la consciència, gestió i control de
les pròpies capacitats i coneixements des d’un sentiment de
competència o eficàcia personal, i inclou el pensament
estratègic, la capacitat de cooperar, d’autoavaluar-se, i el
maneig eficient d’un conjunt de recursos i tècniques de treball
intel·lectuals. Tot això es desenvolupa per mitjà d’experiències
d’aprenentatge conscients i gratificants, tant individuals com
col·lectives.
En el treball per racons l’alumnat acondueix el propi
aprenentatge de manera autònoma, d’acord amb les pròpies
necessitats i objectius. Per tant permet augmentar
progressivament la confiança en un mateix i el gust per
aprendre.
Es tracta d’una activitat de petit grup i, per tant, ha de possibilitar
tasques que impliquin cooperació i coordinació d’interessos. El
fet de comentar les activitats, d’arribar a acords, de reflexionar
posteriorment sobre els resultats, no solament subratlla i reforça
el caràcter social de l’aprenentatge, sinó que també fomenta el
pensament crític, obliga a prendre decisions i promou la
curiositat de fer preguntes.

8. Cal que el mestre o la mestra aprofiti aquestes situacions per
observar els coneixements que l’alumnat té en relació a
diferents aspectes, els procediments que posa en marxa per
resoldre problemes, el tipus d’interacció que manté i les
habilitats que fa servir per obtenir informació.
El racó és el lloc adequat per relacionar els coneixements previs
i la pròpia experiència personal amb nous coneixements i
capacitats en situacions semblants i contextos diversos. Permet
experiències d’aprenentatge conscients i gratificants.
4 Competència social i ciutadana
En els racons de llenguatge i joc simbòlic es treballa aquesta
competència de manera àmplia i continuada en moltes de les
activitats programades .
Des del moment en què el nen o la nena assumeix un rol per fer
de botiguer i botiguera, de metge i metgessa, de pare o de
mare..., parla i es relaciona amb altres personatges amb unes
estructures lingüístiques funcionals, manipula diferents estris i
materials i segueix models proposats de l’entorn on viu, amb la
finalitat de portar a terme les tasques encomanades, aprèn a
desenvolupar habilitats socials positives i, de manera més
global, a comprendre la realitat social .
Quan es proposa a un grup reduït d’alumnes d’arribar a acords i
consensuar decisions per tal de distribuir els diferents rols,
repartir o compartir el material i participar en les activitats, se
l’inicia en l’exercici de la ciutadania democràtica.
D’aquesta manera si han d’elaborar en grup qualsevol tasca per
poder iniciar, desenvolupar o acabar el joc, aprenen a expressar
la seva opinió i a escoltar les idees dels altres.
Quan els nens i les nenes han de construir, acceptar i practicar
normes de convivència per tal que les activitats programades en
el racó funcionin amb èxit , se’ls educa en uns valors
democràtics i de tolerància . Tanmateix davant de possibles
dificultats que puguin sorgir sempre cal practicar el diàleg com a
mitjà de gestió positiva de conflictes .
El fet de parlar dels diferents costums i maneres d’actuar en
cada situació comunicativa segons el seu país d’origen, ajuda
l’alumnat a valorar les diferències i respectar la diversitat.
Quan s’aconsegueix que tots els tipus de rols siguin acceptats i
desenvolupats tant per nens com per nenes d’una manera
natural i espontània s’està reconeixent la igualtat de drets entre
homes i dones.
El fet de tenir i utilitzar un material molt engrescador i que
normalment l’alumnat no troba a l’aula ordinària i sovint tampoc
no té a casa, fa que els sigui responsable de tenir-ne cura, per
tal que el racó de joc pugui tenir continuïtat i se’n pugui gaudir el
màxim de temps possible.

9. 5 Competència en el coneixement i la interacció amb el
món físic
Aquesta competència és interdisciplinària i actualitza el conjunt
de competències, a fi d’interactuar en l’ entorn més proper, amb
habilitats per desenvolupar-se amb autonomia i iniciativa
personal. L’alumnat aprèn a mostrar actituds de respecte i
responsabilitat envers les altres persones i envers ell mateix.
Als racons de cuina, restaurant, supermercat, s’aprenen hàbits
de consum racional responsable en la vida quotidiana, i es
considera la salut individual i col·lectiva, com menjar de manera
saludable, anar al metge quan convé o interpretar una recepta
mèdica... (racó de la salut). També es treballen aspectes bàsics
de la cura i de l’educació dels infants (racó de pares i mares).
Amb l’anàlisi de missatges publicitaris (promocions, ofertes de
productes alimentaris, de joguines infantils) s’intenta
desenvolupar l’esperit crític.
En els racons s’aprèn a valorar la conservació dels recursos
naturals i la protecció del medi ambient, amb hàbits de
reciclatge i consum racional, per a una millora de la qualitat de
vida de les persones i de la societat.
6 Competència artística i cultural
La competència artística i cultural és molt present en les
activitats que es duen a terme als racons de joc simbòlic de les
aules d’acollida. En un treball col·laboratiu, on es posen en
pràctica totes les activitats de cooperació, l’alumnat crea
representacions de la realitat, que li seran útils per a viure i
conviure en societat.
Sense perdre mai de vista l’objectiu principal dels racons a l’aula
d’acollida –l’adquisició ràpida de la llengua com a eina per
relacionar-se i per aprendre-, la capacitat creadora és
primordial. Es decoren i s’ordenen els racons, es canten cançons
i s’expliquen contes tradicionals catalans i d’arreu del món, es
preparen menjars diversos...
Interactuant als racons, l’alumnat percep que està representant
un paper: fa teatre. Les activitats permeten, doncs, apreciar les
iniciatives i les contribucions de tothom.
7 Competència matemàtica
La necessitat d’incloure la competència matemàtica en la
programació d’aquests racons sorgeix de la presència contínua
en la vida personal, escolar i social de l’alumnat de les eines
matemàtiques com a instrument eficaç per interpretar i valorar
diferents tipus d’informació, així com per resoldre problemes i
situacions relacionades amb la vida quotidiana.
Això implica el coneixement i el domini d’elements matemàtics
bàsics com la numeració, les mesures, els símbols, les formes i
els elements geomètrics i les monedes i els bitllets. També serà
de molta utilitat el raonament, la lògica matemàtica, el càlcul i
l’estimació per poder-ho aplicar a tot tipus de situacions reals.

10. 8 Tractament de la informació i competència digital
Els recursos informàtics que es troben dins les aules d’acollida
s’integren també dins les activitats d’avaluació i aprenentatge
que es poden associar al racó. Buscar informació, fer un bloc del
racó amb fotografies de l’alumnat… Tot d’activitats que busquen
el coneixement de les TAC, l’autonomia, el sentit crític, i la
selecció de la informació necessària per a les tasques a
assolir.
D’aquesta manera, a través d’una experiència vivencial,
l’alumnat integra l’ús de les TAC com una eina comuna i
bàsica en el dia a dia.
Temporització Aquesta experiència, la programació i el material ja quedaran a
les escoles, a fi que cada curs es pugui posar en pràctica i anar
revisant i ampliant les activitats. Es preveu la itinerància dels
racons.
Recursos humans i Recursos humans: els tutors i les tutores de les aules d’acollida
materials de les escoles de primària públiques de Salt .
Recursos materials: tot el material per al muntatge dels racons,
ordinadors, càmeres, i tot el material escolar necessari per dur a
terme les activitats.
Valoració i conclusions
Documentació Programació del racons.
complementària Fotografies i murals de l’alumnat en els racons.
Filmacions.
Aspectes innovadors L’elaboració d’una programació i el muntatge d’uns racons que
poden utilitzar totes les escoles del municipi, amb la idea d’unir
esforços i d’unificar criteris, així com de crear un espai de treball
que generi confiança en els mestres i les mestres.
La filmació de les “actuacions” de l’alumnat com a recurs per a la
valoració conjunta de l’experiència.
Eficiència A mesura que es vagin consolidant els racons es podrà
anar polint i ampliant la programació.
L’alumnat ha estat molt participatiu i ha après molt tot
jugant en situacions comunicatives diverses.
Criteris d’avaluació
AUTORIA DE L’EXPERIÈNCIA
Coordinació
Professorat implicat
CONTACTE
Nom i cognoms
Telèfon
Unitat (Servei Educactiu, Servei Territorial, etc.)

11. (per emplenar el validador/a de la pràctica)
VALIDADOR/A
Nom i cognoms
Adreça electrònica
RESUM PER ACCEDIR A LA FITXA
Títol
Centre
Població
Àmbit d’actuació
Breu descripció 40 paraules