2. Espècies Històricament són substàncies tropicals aromàtiques/picants que s’usaven per donar sabor i aroma als aliments. Actualment en aquest concepte s’hi inclouen fulles i llavors de plantes no tropicals, arrels, bulbs, flors... El CAE diferencia condiments aromàtics de condiments preparats o assaonadors. Els primers els defineix com plantes fragmentades, dessecades, senceres o mòltes que per tenir sabors i olors característics es destinen a la condimentació i/o preparació de begudes. En canvi els altres són mescla de varies espècies o condiments aromàtics entre sí i/o amb altres substàncies alimentàries autoritzades.
3. L’ús d’aquestes substàncies té importància a tres nivells: aromatitzar/saboritzar els aliments pels seus components aromàtics contenir components actius usats en preparats de fitoteràpia i herboristeria (alcaloides – morfina, atropina, colchicina-, principis amargs, flavonoides – farigola- , tanins, glucosids – til·la o l’api- , àcid salicílic –salze- , saponines –romaní-, i mucílags) ús en la conservació alimentària a causa sobretot d’olis essencials amb prop antibacterianes i bacterioestàtiques.
69. Como pimienta se conoce a una gran variedad de plantas cuyo fruto se emplea molido como especia picante en gastronomía: Por antonomasia, a cualquiera de las especies del género Piper, la pimienta del Viejo Mundo, en especial: la más extendida de estas especies, de la que se extrae la pimienta negra, blanca, y verde, Pipernigrum; la pimienta bengálica o larga, Piperlongum, de origen índico y poco usada; la pimienta de Java o de Cubeba, Piper cubeba, empleada tradicionalmente como medicamento; la pimienta de Guinea, Piperguineense; la pimienta índica, Piper betel; A varias especies americanas, que los conquistadores confundieron con la ansiada pimienta oriental: la pimienta de Jamaica, Pimenta dioica, llamada allspice en inglés por su rico aroma, reminiscente del clavo y la canela; el pimentero brasileño, turbinto, pimienta rosada o rosa, falsa pimienta, pimienta del Brasil o aroeira, Schinusterebinthifolius (sin. Schinus molle), pariente en realidad del pistacho y el lentisco; la pimienta de Cayena o roja, el polvo molido de los frutos secos de varias especies de chiles picantes, Capsicum; A varias especies del Viejo Mundo sin relación con Piper: la pimienta africana o de Etiopía, Xylopiaaethiopica; la pimienta malagueta o guayabita, Pimenta racemosa; bayas que provienen del árbol de malagueta, originario de las Antillas y las Guayanas, sus múltiples aromas conjugan el de las especias como la pimienta, canela, nuez moscada, clavo de olor y jengibre; la pimienta de Sichuán o sansho, Zanthoxylumpiperitum, nativa de Extremo Oriente, cuyas semillas tostadas y molidas se emplean como condimento; la pimienta de Tasmania, Tasmannialanceolata, un árbol nativo de Oceanía cuyas bayas y hojas tienen un intenso aroma; el árbol de baya de pimienta, Cryptocaryaobovata, cuyo fruto es similar en aspecto a la pimienta de Tasmania, pero tóxico para el ser humano; la pimienta acuática, Persicaria hydropiper (sin. Polygonumhydropiper), una hierba de las islas británicas cuyas hojas tienen un intenso sabor picante; la pimienta de los monjes o sauzgatillo, Vitex agnus-castus, un arbusto cuya drupa negruzca se empleó medicinalmente;sindrome premenstrual la pimienta de muros o siempreviva picante, Sedum acre, una planta suculenta ornamental.. A veces también se llama pimienta al polvo de Capsicumannuum, más conocido como pimentón.