M
E
S
O
P
O
T
À
M
I
A
Prof. Joan Grimal. 1ESO SOCIALS. Presentació
adaptada (no original) al nostre contingut
curricular.

Les primeres civilitzacions van
aparèixer a Mesopotàmia, a la vora dels
rius Tigris i Èufrates, i, una mica més
tard a Egipte, al voltant del riu Nil. Més
endavant, van sorgir unes altres
cultures urbanes: la hindú, originada a
l’entorn del riu Indus, i la xinesa, que va
néixer al voltant del riu Groc.
S’anomenen civilitzacións fluvials.

Van néixer les primeres ciutats construïdes de manera ordenada i
amb certa planificació, amb carrers, places, edificis públics, muralles
i, sobretot, amb una zona monumental on hi havia els palaus i els
temples. (ciutats independents, tenien les seves pròpies lleis, exèrcit,
govern...)

 Es tractava de pobles que vivien fonamentalment
de l’agricultura, per la qual cosa el control i
l’aprofitament dels recursos hidràulics
(construcció de dics, canals i recs) eren
necessaris per assegurar la supervivència de la
comunitat.
 La regió mesopotàmica era una zona àrida, però
la construcció de canals per al regadiu va
permetre que l’agricultura s’hi desenvolupés amb
molta intensitat. A més, la seva situació
geogràfica la va convertir en una regió clau per al
comerç entre l’Àsia Menor, el mar Mediterrani i
Síria.

 L’agricultura va experimentar una gran millora
gràcies a la realització d’obres d’irrigació i a la
invenció de l’arada tirada per bous, cosa que va
contribuir a l’augment de la producció. Tot això va
fer possible que ja no calgués un nombre tan gran de
persones per a treballar la terra.
 D’aquesta manera, paulatinament, va estendre’s la
divisió i especialització del treball amb l’aparició de
militars, funcionaris, sacerdots, comerciants, artesans
i agricultors, entre d’altres. I amb aquest procés
sorgirien les primeres diferenciacions socials. Els
grups privilegiats tenien tots els drets i la majoria de
les riqueses.
 El rei, els sacerdots, els nobles i els alts funcionaris i
caps militars s’apropiaven, mitjançant els tributs de
la major part de la producció agrària (l’excedent),
mentre que els agricultors vivien en condicions
precàries.

 La vida de les primeres ciutats
sumèries s’organitzava a
l’entorn del temple, dedicat al
déu que protegia la ciutat. A
més de ser el centre religiós, el
temple era la seu del govern,
dels tribunals de justícia i de
les escoles. El temple era
propietari de totes les terres i
els tallers de la ciutat.
 Més endavant, els reis van
passar a controlar el govern
dels seus regnes i als seus
palaus es van dur a terme les
mateixes funcions que abans
es feien als temples. Els seus
reis no eren divins, però creien
que eren escollits pels déus. El
títol de rei era hereditari i es
transmetia de pares a fills.
GUDEA: Rei de la ciutat mesopotámica de
Lagash(.( 2141-2122 a.C.)

REI i familia
NOBLES, SACERDOTS
ALTS CÀRRECS EXÈRCIT
FUNCIONARIS (ESCRIBES)
CAMPEROLS, ARTESANS, PETITS COMERCIANTS
PRIVILEGIATS
NO PRIVILEGIATS

A Mesopotàmia, l’escriptura va sorgir
com una necessitat dels temples per a
controlar la producció, la possessió de
les terres i el cobrament dels tributs.
La primera forma d’escriptura va ser la
cuneïforme, que s’escrivia mitjançant
un burí triangular sobre taules d’argila
tova i humida, que després s’endurien
al forn. L’ús de l’escriptura va permetre
la redacció de lleis, la més important de
les quals va ser el Codi d’Hammurabi
del segle XVIII a.C. En ell, es concebia la
justícia com una forma de revenja. És el
famós “ull per ull”:

 Religió politeista. Cada ciutat
adorava els seus propis déus
que podien estar associats a les
forces de la natura o als oficis.
Podem destacar com exemple al
déu Marduck, que va ser el
principal déu de la Babilònia
d’Hammurabi .
 La religió ocupava un paper molt
important en la societat
mesopotàmica. Tot depenia dels
déus que controlaven i feien
funcionar tots els aspectes de la
vida. Era important, doncs,
guanyar-se el favor dels déus.

Els déus més antics són Anu (An), déu del firmament i els
cels. Enlil, déu de les tempestes i les inundacions encara
que a vegades protegia també la terra i Enki o Ea, déu de
les aigües. Amb ells apareix sempre una deessa mare o
deessa de la fertilitat que en aparença sembla tenir més
poder que els déus.
Més tard es crea una teogonia en la que el déu masculí
Apsú, que és l’esperit o l’energia, s’uneix a la matèria
inerte Tiamat i té tres fills, Anu el celeste, Ea, l’aigua i Enlil
l’amo de la terra que s’ocupa de premiar o castigar els
essers humans. Segons els textos sumeris “Quan el déu
Apsú va haver creat el cel i la terra, van sorgir els rius, es
van formar els pantans i els cucs, començant la vida al
món. Més tard en algunes ciutats Enlil, sumeri, arriba a ser
el déu suprem creador de l’univers i finalment serà
substituit per Matduk , arcadi i desprès babiloni.

 Els temples eren la casa
dels déus a la Terra. A
vegades els construïen
sobre una torre
esglaonada o ziggurat,
per aproximar-los al cel.
A les sales que hi havia
dins d’aquests temples,
els creients celebraven els
seus ritus religiosos:
sacrificis d’animals,
ofrenes d’estàtues i
pràctiques màgiques.

A
R
Q
U
I
T
E
C
T
U
R
A
TEMPLES
PALAUS
El ziggurat i el palau van ser les dues grans construccions de les ciutats
mesopotàmiques que es construïen amb tova (o rajoles de fang) i per a
decorar-los es feien servir revestiments de ceràmica vidriada de colors
brillants. La gran aportació mesopotàmica a l’arquitectura va ser l’arc i la
volta, amb els quals van construir temples i palaus imponents.

ESCULTURA
RELLEUS
En escultura destaquen unes
petites estatuetes d’orants i
representacions reis (Gudea de
Lagaix). Per a decorar els murs i
les portes dels temples i dels
palaus es feien servir relleus que
representaven les figures de reis,
animals monstruosos També
iesteles on s’esculpien escenes
de victòries militars i caceres.

 Al llarg del seu regnat, el
monarca babilònic Hammurabi
(1792-1750 a.C.) va realitzar
una compilació de les lleis (tot
i que seria més correcte parlar
de sentències) que ell mateix
havia dictat, creant el primer
corpus legislatiu de la història
que ha arribat complet fins els
nostres dies. Gravat en una
estela de diorita d’uns tres
metres d’alçada i escrit en
lletra cuneïforme acàdia, la
seva finalitat era que els
súbdits no poguessin
excusar-se en el
desconeixement davant d’una
hipotètica sanció.

 Es descriuen tres tipus de castes de súbdits: els homes lliures,
els semilliures i els esclaus, i les sentències s’ajustarien a la
condició social i jurídica pròpia de cada casta.
 El Codi recorre freqüentment a l’anomenada llei del talió. És a
dir, es concebia la justícia com una forma de revenja en la qual
es castigava el culpable amb una pena similar al delicte realitzat.
És el famós “ull per ull”:
 8. Si un home roba un bou, o una ovella, o un ase, o un porc, o
una barca i [allò que l’home ha robat] pertany a la religió o a
l’Estat, restituirà trenta vegades el seu valor; si pertany a un
ciutadà particular, en restituirà deu vegades el seu valor. Si el
lladre no posseeix el necessari per restituir, serà condemnat a
mort.
 196. Si un senyor treu l’ull a un membre de l’aristocràcia, se li
destruirà el seu.
 197. Si trenca l’os d’un altre senyor, se li trencarà l’os a ell.
 198. Si destrueix l’ull d’un plebeu o trenca l’os d’un plebeu,
pagarà una mina d’argent.
 199. Si li buida l’ull a l’esclau d’un senyor o li trenca l’os a
l’esclau d’un senyor, pagarà a l’amo la meitat del seu preu.

 Escriptura cuneïforme
 Calendari de 12 mesos (cicle lunar)
 Precursors del sistema sexagesimal (hora -60
minuts-; 24 h/dia; 7 dies, una setmana)
 Geometria (mesura de superfícies)
 Medicina
 Tecnologia: treball metalls, roda (transports),
arada (productivitat de la terra)
 Torn (perfecciona el treball de la ceràmica)
 Utilitzen com a material de construcció el
maó
 Utilitzen l’arc i la volta