Presentació

1. Literatura del segle
XX
Grupdetreball; Carmen Gómez, Noor Harrak,
Raquel Llarch i Saina Cachiguango
Màteria;Literatura Universal
Pere Ignasi Poy

2. índex➢ La Literatura de Fi de Segle
- Ideologies de Fi de Segle
- Gèneres que sorgeixen: Trets característics
➢ Les Avantguardes: La lírica del segle XX
- Context històric
- L’avantguardisme (característiques i moviments)
- La lírica
➢ La Narrativa del segle XX
- Les renovacions del moviment
- La novel·la
- La generació perduda (característiques)
- 2a.Guerra Mundial (Novel·la)
- Narrativa del 1945
- Trets característics, gèneres i subgèneres que sorgeixen
➢ El Teatre en el segle XX
- Situació general
- Teatre a Fi de Segle
- Teatre de l’absurd (Eugène i Samuel)
- Teatre d’existència
- Bertolt i el Teatre èpic
- Realisme nord-americà
*Resum i conclusions sobre la presentació
Aquest treball el realitzem per a la matèria de
Literatura Universal amb l’objectiu d’aclarir i tenir més
coneixements sobre els moviments que van sorgir
durant l’època del segle XX.
D’aquesta manera podrem entendre els textos, la
temàtica de cada autor i així diferenciar amb gran
facilitat textos d’altres èpoques mitjançant les
característiques que comporten cada gènere del segle
xx.
La nostra presentació està dividida en quatre apartats:
En primer lloc tenim la introducció al segle XX amb el
suport de l’apartat el fi de segle, seguidament
comencem amb l’avantguardisme que va juntament
amb la lírica , també trobem la narrativa i les novel·les.
Finalment el teatre i els seus tipus. Cada gènere es
troba acompanyat de les seves característiques més
rellevants i d’autors destacats de l’època juntament
amb les seves temàtiques i obres on podem veure
clarament reflectits els moviments.
elnostreobjectiudeltreball

3. Literaturadefidesegle/ Elesteticisme
El espíritu de Fi De Segle:
Es coneix com a Fi de Segle un moment històric de límits
difusos, marcat pel qüestionament dels valors que havien
sustentat la societat burgesa.
Vinculada a la Fi De Segle es desenvolupa una àmplia
constel·lació de moviments artístics i literaris: el simbolisme, el
decadentisme, el modernisme literari i la Generació del 98.
El sentiment antiburgès:
El rebuig del món burgès tradueix en l'aparició de dos
nous tipus socials: el bohemi i el dandi.
- El bohemi és un artista inadaptat que se situa en
els marges de la societat i manté comprtamientos
amorals i autodestructius
- El dandi es distingeix pel seu refinament extrem,
gairebé extravagant, en el vestir, en les maneres o
de la manera de parlar
El esteticisme
La búsqueda la bellesa com un fi en si mateixa pot
entendre com una resposta al mercantilisme i al sentit
pràctic propis de la mentalitat burgesa. Es manifesta
en el gust per la decoració i les línies corbes en el
disseny, el desenvolupament de les arts gràfiques, la
pintura o l'arquitectura de Fi de Segle. Obres cartellista
txec Alfons Mucha o d'il·lustrador britànic Abrey
Beardsley són exemples d'aquesta tendència.

4. elirracionalismeiantipositivisme/Eltediieldesig
d'evasió
Irracionalisme i antipositivisme
El rebuig de la raó i la ciència com a instruments de coneixement i
motors del progrés explica tant l'irracionalisme, com el
antipositivisme són característics de aquest període.
- El filòsof alemany Schopenhauer, la voluntat produeix en
l'ésser humà un afany perpetu de satisfer les seves ganes
vitals.
- Nietzsche porta a terme una crítica radical dels valors
sobre els quals s'havia assentat la civilització occidental: la
raó i el cristianisme.
- Bergson, la intuïció ha de substituir la raó com a font de
coneixement.
Es produeix un auge de les doctrines ocultistes o d'un vague
misticisme panteista que propugna la unió del jo amb el cosmos o
l'ideal
EL Tedi
El culte i l’ erotisme, propis de l'època, es poden
entendre com una protesta contra les convencions
burgeses, però responen, en l'últim cas, a la
voluntat de combatre el buit existencial.
Exemples d’aquesta sensualitat exacerbada es la
presència del nu femení en la obra del pintor
austriac Gustav Klimt.
El desig d’evasió
El desig d’evasió d’una realitat anodina, prosaica,
es una actitud compartida per els poetes a la fi de
segle.
Aquesta inspiració explica l'ambientació en
geografia remotes o imaginàries; la recreació
d'episodis i personatges de la mitologia, dels contes
de fades o del passat llegendari; o el gust pels
ambients luxosos i exòtics.

5. Lesflorsdelmal/ Poetessimbolistesfrancesos
.
Les flors del mal
Es considera que el poeta francès Charles Baudelaire va
ser l'iniciador del simbolisme. En el seu poemari Les Flors
del mal, punt de partida de la poesia moderna, es troben
ja els motius definitoris del moviment.
Temes i motius del simbolisme:
- El tedi per al qual Baudelaire empra el terme
anglès spleen.
- La cerca de l’ideal.
- La ciutat, que es concep com a expressió del món
deshumanitzat i gris nascut de la Revolució
Industrial.
- L’ anhel d’evasió d’una realitat anodina i hostil.
- La dona, que associa simbòlicament als gats i que
encarna la sensualitat o la luxúria.
- El món com organisme, existeix una
correspondència entre unes realitats i altres.
Poetes simbolistes francesos.
El simbolisme arriba a la seva plenitud amb l'obra d'altres
tres poetes francesos: Paul Verlaine, Arthur Rimbaud o
Stéphane Mallarmé.
Aquests poetes prenen de Baudelaire el rebuig de l’ordre
burgès. En la producció poètica de aquests autors trobem,
però, diverses innovacions formals.
- La importància de las qualitats musicals de la poesia i
a la cerca, per tant, de efectes sonors.
- L’ ús de vers lliure.
- L’ús de una llengua poètica apartada de la llengua
quotidiana.

6. Altrespoetessimbolistes/lanarrativadefidesegle
Altres poetes simbolistes.
William B. Yeats: en els primers poemaris de William B
Yeats trobem l'oposició entre la vulgaritat i mediocritat de
la vida quotidiana i un món espiritual amb personatges
presos de la mitologia.
Paul Valéry: un dels cultivadors fonamentals de
l'anomenada poesia pura és Paul Valéry. Es caracteritza
per la seva fondària metafísica i nuesa formal. L'obra més
destacada és El cementiri marí.
Rainer Maria Rilke: per Rainer Maria Rilke té la funció de
<< convertir el visible a l'invisible >>, interioritzar la
realitat sensible per, a través de la paraula poètica,
transformar-la en alguna cosa imperible i dotar-la, així,
de sentit.
Narrativa de fi de segle.
1. Novel·la decadentista: Els seus protagonistes, Jean
Floressàs Des Esseintes, Dorian Grey, Andrea Sperelli,
reuneixen característiques del decadentisme literari: el
refinament aristocràtic, la fascinació per la bellesa i l'art, o
la complaença morbosa en la depravació, la malaltia i el
sacríleg.
2. Novel·la de avetntures: El desig de evasió d'una realitat
rutinària i l'expansió colonial europea, expliquen l'auge de
la novel·la d'aventures. Dins de la novel·la d'aventures és
possible diferenciar diversos grups:
- De aventures marines
- Ambientades en lloc exòtics
- Ambientades en llocs imaginari.
3. Novel·la de ciència ficció: La fascinació o la desconfiança
donen lloc a la narrativa de ciència ficció.

7. L’avantguardismeilalíricadelsegleXX
Context Històric
- Primera Guerra Mundial (1914-1918)
- Revolució Russa (1917)
- La Gran Depresió (1929)
Desemboquen un rebuig del sistema liberal de la societat
burgesa, l’avanç del comunisme i l’anarquisme i el sorgiment de
moviments feixistes, que després de la Guerra Civil espanyola
desencadenen la Segona Guerra mundial (1939-1945).
Les Avantguardes i la crisi d’Occident
Es desenvolupen a Europa i Amèrica en les primeres
dècades del s. XX.
En l’art i en la literatura les avantguardes
constitueixen la resposta d’una crisi espiritual:
- Un radical descontent davant del present
- El menyspreu cap el present, però també cap al
procés històric fins el moment, un qüestionament de
valors sobre els que havia edificat la cultura
occidental.
Noves teories científiques:
- la relativitat de Einstein ,
- la mecànica quàntica
que introdueixen conceptes com l’atzar, la
probabilitat o la indeterminació.
En les arts avantguardes es postulen innovacions
extremes.

8. CaracterístiquesAVANTGUARDISTES
Primitivisme
El rebuig cap a l’evolució històrica d’Occident es tradueix a
una mitificació de l’home primitiu.
Antirealisme
Intenten crear una realitat plàstica o verbal autònoma, no
imitativa, completament diferent de la realitat, almenys a
partir del seu aspecte exterior.
Irracionalisme
Les avantguardes van heretar del Romanticisme y el Fi de
Segle, l’irracionalisme i l’antipositivisme; una nova reacció
davant el fracàs de la raó i la ciència com a motors del
progrés humà. Postulen així un art i una literatura
irracional, on la seva manifestació extrema serà la
escriptura automàtica del surrealisme.
Vocació minoritària
L’art i la literatura avantguarda es dirigeixen a un
destinatari minoritari i iniciat capaç de descobrir un sentit
ocult.
"Les Demoiselles d'Avignon", de Pablo Picasso
(1907)
"Nudo Rojo” , de V. Kandinsky (1936)
"Uno dibujado” , de P. Klee (1935)
"Las musas” , de G. de Chirico (1956)

9. MovimentsAVANTGUARDISTES
FUTURISME
➔ Exaltació de la velocitat, la tècnica, l’esport i la
força; que més tard simpatitzen amb el feixisme.
➔ Presenta un caràcter dinàmic i agressiu,
mitjançant onomatopeies, signes no verbals i
innovacions tipogràfiques.
DADAISME
➔ Suggereix el retorn a un estat d’innocència
originaria, aliè a la lògica i relacionat amb el
primitivisme.
➔ Van cultivar la poesia fonètica, el collage o el ready-
made, fent servir la burla, la provocació o el absurd
per acabar amb els convencionalismes burgesos.
EXPRESSIONISME
➔ Rebuig de la guerra i tirania; la tendència de
deformació grotesca, com a causa de la crítica social
i la expressió de l’horror davant de la barbàrie i
crueltat humana, com l’angoixa, soledat o alineació
del jo en la societat contemporània.
SURREALISME
➔ Alliberació integral de l’esperoit humà que pretén
trencar amb els lligaments de la moral i de la raó.
➔ Defensa el amour fou , passió que desafia les
convencions humanes com la repressió sexual de la
societat burgesa.
➔ Reivindica la intuïció, la imaginació, els somnis, l’
atzar o la poesia com a formes de coneixement,
capaces de descobrir l’ ocult en el successos del món.
➔ Art i literatura es converteixen en el inconscient,
Freud.
➔ S’utilitzen noves estratègies com la escriptura
automàtica.

10. LíricadelsegleXX
En el segle XX conviuen tendències molt diverses però mantenen trets comuns :
- Prenen de las avantguardies la absoluta llibertat formal.
- Del Romanticisme i el simbolisme hereten indignació metapoètica i reflexió.
- Poesia enrralada en la història.
T.S.Eliot
És el poeta en llengua anglesa més influent del segle
passat.
La seva obra La tierra baldía constitueix una metàfora
de la modernitat occidental, caòtica i materialista, a la
que el poeta oposa el desig de transcendència i la idea de
resurrecció. Los Cuatro cuartetos presenta un caràcter
més filosòfic; el tema central és el pas del temps i els
instants de plenitud que d’ell ens arrenquen.
FernandoPessoa
En la seva obra, el poeta portuguès reflexiona sobre la
identitat individual, per ell que anomenem
personalitat no és quelcom estable o coherent, en la
que la seva crisi d’identitat s’expressa en els
heterònims als quals atribueix els seus poemes: Álvaro
de Campos, Alberto Caeiro i Ricardo Reis, cada un d’ells
amb la seva pròpia biografia i cosmovisió.

11. LanarrativadelsegleXX
El nou pensament de l’època va trencar amb el model realista.
- En el subjectivisme l’interès es desplaça cap al món exterior.
- El narrador omniscient s’elimina i es substituït per el narrador en primera persona, per les múltiples veus de
narradors i per els diferents punts de vista.
- En l’argument l’acció perd importància de vegades és substituïda per el valor simbòlic o per la tècnica del contrapunt.
- La narració presenta alteracions en l’ordre cronològic del fets i depèn de la consciencia dels personatges.
- Els personatges es defineixen segons els seus pensament, les seves accions o per les seves paraules, és crea un
monolog intern, aquest procediment està marcat per la distorsió sintètica i per l’ús lliure dels signes de puntuació.
- El lector ha de seguir i reflexionar la lectura per el seu comte (lector actiu).
Lanovel·la
Novel·la influent del s.XX “Ulisses” de l’autor irlandès, James Joyce.
Aquesta novel·la esta basat en el model del realista, ens narra la vida del
Leopoldo Bloom, que és troba a Dublín, en aquí trobem paral·lelismes amb
altres personatges i amb episodis de l’Odissea, cal donar-li gran
importància al llenguatge: les llargues enumeracions, l’estil, les rimes
internes, transcripsió de converses simultànies i els monòlegs interns que
es troben al llarg de la novel·la.

12. Trets característics de la novel·la lírica o poemàtica
- Dona importància a la consciencia del personatge. Ex:
les vivències, els sentiments, els records…
- Cuida la forma de la narració i del ritme
- Gran capacitat de suggeriment de textos lírics
Obres destacades que trobem d’aquest corrent
➢ “La senyora Dalloway (1925)” o “Les Oles (1931)” de l’
autora Virginia Woolf
➢ “La mort en Venècia” de l’autor Thomas Mann
➢ “La mort de Virgili” de l’autor Hermann Broch
➢ “Siddharta” de l’autos Hermann Hesse
➔ En aquest període sorgeix la novel·la intel·lectual o d’idees
i la novel·la lírica o poemàtica
Trets característics de la novel·la intel·lectual o d’idees
- Pren noves vies
- Formades per assaigs
- Aquestes novel·les fan una reflexió sobre la realitat
Obres destacades que trobem d’aquest corrent
➢ “La muntanya màgica (1924)”de l’autor alemany Thomas
Mann
➢ “L’home sense atributs (1942)” de l’autor Robert Musil
MarcelProust
Novel·la “En busca del del temps perdut” està dividida en set
volums (1913-1927).
Característiques;
- Narrador en 1a persona
- El protagonista Marcel construeix un alter ego de
Proust, entre els dos existien diferències
- Té un intens caràcter autobiogràfic
- L’ambient i els personatges són coneguts per l’autor
- Temes
- El temps (recuperació del passat) i la
literatura (derrotar el temps i recobra el que
ja ha viscut)
- L’amor i la gelosia
Té un estil molt elaborat
- Dins del narrador extern trobem una veu interna
- No li donen importància als fets sinó a la
reelaboració d’aquells fets
- Trobem descripcions molt precises

13. Franzkafka lageneracióperduda
Novel·la “La metarfosi de Kafka”, Franz juntament amb
Joyce i Proust són els grans renovadors de la narrativa
occidental del segle XX
Característiques ;
- Clau autobiogràfica, explica la relació que Kafka
tenia amb el seu pare
- Clau social (metàfora) pèrdua de la identitat i la
marginació del poble jueu
- Clau existència, reflexiona sobre la soledat i l’
absurd de l’existencia
La narrativa de Kafka
- La majoria dels escrits de Kafka eren de caràcter
simbòlic o al·legòric
- Vol representar un univers angoixant i opressiu
- L’individu o protagonista es presenta sol i impotent
davant de situacions absurdes e incomprensibles
Està composta per els narradors;
- John Dos Passos (1896-1970)
- Francis Scott Fitzgerald (1896-1940)
- William Faulkner (1897-1962)
- Ernest Hemingway (1899-1961)
- John Steinbeck (1902-1968)
- E.E. Cumming (Poeta 1894-1962)
Aspectes característics que compareixen
- Presenten circumstancies biogràfiques comunes
(Primera Guerra Mundial)
- Per les seves experiències viscudes comparteixen
un acusat antimilitar
- Mantenen una actitud critica cap a la societat nord-
americana
- Fan servir la tècnica narrativa experimental
- Faulkner i Steinbech retraten durament la Amèrica
rural

14. ➔ És l’esdeveniment central del segle XX
Característiques rellevants de les novel·les de la 2a guerra mundial
- Diverses novel·les volen integrar els orígens i els desenvolupaments
dels totalitarismes europeus;
- Volen reflexa les repercussions de la guerra
- Retraten la societat de la postguerra
- El feixisme Itàlia
- El nazisme alema
- L’estalisme
SEGONAGUERRAMUNDIAL
(1939-1945)
Narrativadesde1945
- REALISME; Pretén representar exactament la realitat, estan en contra la novel·la experimental i destaca el realisme
brut i l’estil sec i directe.
- EXPERIMENTALISME; Característiques que fan servir: (el monòleg interior, punt de vista múltiple i el contrapunt).
Destaquen tres practiques narratives (la fusió de genere, la metaficció i l’autoficció).
- NOVEL·LA EXISTENCIAL; Reflexa la cosmovisió existencialista, on l’esser humà ha sigut llençat a una vida sense
objectes i sense comunicació.
- NOVEL·LA ALEGORICA; Esta enlladaça amb l’obra de Kafka.
- ALTRES SUBGÈNERES;
- Relats de policies
- Novel·les històriques
- Ciència ficció
En aquesta etapa trobem una gran varietat, és desenvolupa en la reaparició de la narrativa de cort realista i en la evolució de
la novel·la experimental.

15. ElteatreenelsegleXX
Panorama general: La diversitat de propostes o
tendències escèniques del teatre del segle XX dificulten
qualsevol intent de sistematització. Podem assenyalar
dues línies de desenvolupament fonamentals: el teatre
compromès i el teatre al·lusiu o simbòlic. Les tragèdies de
Federico García Lorca (Noces de sang, Yerma, La casa de
Bernarda Alba) poden considerar-se una forma de
realisme poètic.
Teatre al·lusiu o simbòlic: El teatre al·lusiu o simbòlic
inclou totes les formes teatrals innovadores, no realistes,
que serveixen, en general, com a via d'expressió de
conflictes existencials.
Teatre compromès: El teatre compromès ofereix
una reflexió crítica sobre la realitat del present,
per tal de denunciar les injustícies socials o
l'opressió política. En aquesta orientació
s'inclouen: el teatre polític, el teatre social, el
teatre neorealista italià, el realisme nord-
americà, TEATRE de John Osborne i els
anomenats Joves Irats. El teatre compromès
s'associa a una estètica realista.

16. Elteatredefídesegle
En els últims anys del segle XIX sorgeixen les primeres
temptatives de superació del realisme i naturalisme.
El teatre simbolista: Els drames simbolistes es
caracteritzen per l'ambientació onírica o llegendària i
l'aprofundiment en el món interior dels personatges,
que, denominador per l'angoixa i la desesperança, es
veuen empesos cap a un desenllaç tràgic.
● Alfred Jarry: La principal creació del dramaturg
francès, és Ubú rei. Ubú reflecteix de manera
caricaturesc dels més baixos instints de l'ésser
humà.
● Luigi Pirandello: L'obra cabdal del sicilià
Pirandello, és Sis personatges a la recerca d'un
autor. Aquest aurgumento dóna peu a una
reflexió filosòfica que s'organitza al voltant de
dos eixos: El relativisme i la necessitat humana.
El teatre absurd: El teatre absurd és el corrent teatral
dominant en l'escena europea durant els anys
cinquanta i seixanta. Els drames de l'absurd s'han
d'entendre com alehorías o metàfores de la condició
humana. Sú visió és pessimista i escèptica.
● Temes: La manca d'una justificació que doni
sentit a la vida i als fets del món. / La pèrdua
d'identitat de l'ésser humà. / La inutilitat del
lenguajem la incomunicació i el rebuig de la
raó.
● Mecanismes dramàtics: no hi ha una intriga o
acció, una situació inicial, invariable, estàtica,
assistim a una sicesión d'episodis o situacions
inconnexes. No tenen coherència psicològica.
La desarticulació del llenguatge. Altres trets:
sentit de l'humor, gestualitat, diàlegs absurds
que sovint tracten d'un humor negre o cruel.

17. 1. Eugène Ionesco: La cantant calba d'Eugène Ionesco, estrenada a París el 1950, és la primera obra del teatre absurd,
entre les obres de dramaturg, escrites totes en francès, destaquen: La cantant calba (1950), Les cadires (1952),
Rinoceront (1959).
2. Samuel Beckett: L'irlandès va escriure també en francès la major part de les seves obres, entre elles les dues més
importants: Tot esperant Godot i Fi de partida. Tot esperant Godot és l'obra mestra del teatre de l'absurd i potser, la
peça més influent del segle XX.
El teatre existencialista: Els drames de Jean-Paul
Sartre (A porta tancada, Les mosques) i Albert Camus
(El malentès, Calígula) recullen els mateixos temes i
inquietuds presents en les seves novel·les i al teatre
absurd. Sartre o Camus escriuen obres formalment
convencionals.
● Bertolt Brecht és el màxim exponent del teatre
de compromís en el segle XX. El seu teatre, de
caràcter didàctic, té com objetico denunciar la
desigualtat social i l'opressió política.
Propugna una estètica del distanciament o
estranyament. El distanciament s'aconsegueix
per mitjà de diversos procediments.
● Vida de Galileu: aquesta peça gira
entorn de la figura de Galileu Galilei,
forçat per la jerarquia eclesiàstica a
retractar de les seves descobriments
científics.
● Mare Coratge i els seus fills: Escrita en
1941, com l'anterior, un iexa
d'ambientació històrica, de marcat
caràcter antibel·licista. L'ànima bona
de Es Chuan: Està fabula, explica com
tres déus arriben a Es-Chuan a la
recerca d'un <ànima bona>.

18. El realisme nord-americà: Les tres grans figures del realisme teatral a Estats Units durant el segle XX són Eugene O'Neil,
Tennessee Williams i Arthur Miller. Eugene O'Neil: L'obra més influent d'Eugene O'Neil és Llarg viatge cap a la nit (1942).
Suggereix simbòlicament la dolorosa presa de consciència del seu fracàs vital.
● Tennessee Williams: Els eixos del teatre són la indignació en els conflictes familiars i el retrat de personatges
turmentats, vençuts per la rancúnia, la culpa o la insatisfacció, en el deixant dels drames d'Eugene O'Neill. Els seus
drames reflecteixen críticament l'esperit meridional, marcat pel conservadorisme, el racisme, la religiositat i una
concepció de la familia opresivamente patriarcal: un tramvia anomenat desig, La gata sobre la teulada de zinc
calent.
● Arthur Miller: Davant del psicologisme d'O'Neill o Williams, els drames d'Arthur presenten una acusada dimensió
social i política. Entre ells destaquen: Les bruixes de Salem, Panorama des del pont.
La refexió sobre la pèrdua d'identitat és un dels temes característics de la
literatura del segle XX. Diversos factors donen com a resultat un món
deshumanitzat, poblat per éssers anònims i indistingibles: l'auge dels
totalitaris (feixisme, el comunisme). La literatura dóna compte d'aquesta crisi
de la consciència individual, així com de la necessitat d'afirmar la pròpia
singularitat.
tennessee Williams
Arthur Miller

19. ConclusionsPer finalizar la nostra presentació, el grup ha
elaborat una petita explicació sobre el tema.
Gracies aquest treball que hem realitzat, ens han
quedat més reflexats els continguts i moviments que
van sorgir durant l’època. La nostra presentació està
estructurada en quatre apartats. La presentació s’
inicia amb “la literatura de fi de segle” d’aquí
destaquem el simbolisme un corrent literari que vol
cercar l’ideal i està basat en la revolució industrial i
arriba a la seva plenitud amb poetes francesos, autors
que donen lloc al simbolisme són; Charles Baudelaire,
Christina Rossetti, Stéphane Mallarmé,Paul Verlaine
entre altres. Com a altres conceptes importants que
trobem en aquesta etapa son les novel.les
(decodentistes, d’aventures i de ciencia ficció).
A continuació trobem el segon apartat títolat “l’
avantguardisme i la lírica”, és l’època on néixen noves
teories científiques, noves grans innovacions, trobem
els trets més característics que són; el privitivisme, l’
antirealisme, l’irracionalisme i la vocación
minoritaria.
D’aquest moviment néixen quatre moviments
importants; el futurisme, l’expressionisme, el dadisme i
el surrealisme. Autors lírics importants de l’època
trobem a Eliot i Fernando Pessoa.
El tercer apartat correspon a “la narrativa”, on el nou
pensament que sorgeix predomina i trenca
definitivamente amb el model realista. La novel.la que
va influir va ser Ulisses, creada per escriptor James
Joyce. També días de la narrativa del segle XX trobem
dos tipus de novel.les ‘la Intel.lectual o d’idees i la lírica
o poemàtica’. Autors que reflexen aquests corrent,
Marcel Proust i Franz Kafka. L’esveniment estrella del
segle XX és la segona guerra mundial. La narrativa del
1945 presencia un gran desenvolupament de moviments
i subgèneres com; el realisme, l’experimentalisme, la
novel.la existencial i la novel.la alegórica, també tenen
un lloc important els relats de policies, les novel.les
historiques i la ciéncia ficció.
Com a últim punt tenim “el teatre” on trobem dos tipus
de teatre (el compromés i el no realista). L’autor que va
ser l’iniciador del teatre absud va ser Eugene Ionesco i
en el teatre existencialista Jean-Paul Sartre. Autors que
cal anomenar del realisme nord-america que pertanyen
al teatre del segle XX són; Eugene O’Neil, Tennesse
William i Arthur Miller.