1. BEAR O LA SALA DE LES NINES
L'obra de Llorenç Villalonga , Bearn o la sala de les nines, és una de les obres més
importants d'aquest autor. Amb ella a partir del 1961 va començar a tenir fama i
reconeixement.
Al llegir aquesta novel·la es pot veure la influència de Fleubert narrant el món anímic dels
personatges, la influència de Maupassant i de Freud, penetrant psicològicament en els
pensaments i les idees dels personatges.
Aquesta obra està ambientada en el segle XIX però els fets que ens explica són propis del
segle XX com la data de les dues guerres. La narració és una metàfora continuada, és a
dir, vol mostrar la seva vida a través dels personatges principals, la forma d'expressar les
seves idees, la manera d'actuar d'en Don Toni són pròpies de l'autor, és el seu “alter ego”
o Dona Maria Antònia que es basa en la manera de ser de la seva mare i de la seva dona.
També en escriure aquesta obra en forma de carta, és com si ens expliqués una altre
novel·la, doncs ens descriu una altre història. El llibre es divideix en quatre parts, la
primera és la carta que envia Joan Mayol a Miquel Gilabert explicant la vida dels senyors
al poble de Bear. La segona part tracta sobre la lluita interna que té en Joan, apareix la
sala de les nines provocant la curiositat del capellà i també apareix Dona Xima, que és la
neboda de Don Toni. En lla tercera part torna Dona Maria Antònia desprès d'haver-se
separat del senyor i decideixen fer dos viatges a Roma i París encara que els senyors
tenen dificultats econòmiques, quan tornen hi han dues morts , la de la serventa i la d'en
Don Toni. En l'última part, Joan coneix tots els secrets de la família i crema la Sala de les
nines per a que no es sàpiguen aquests secrets.
Llorenç Villalonga utilitza un llenguatge propi de la seva ciutat natal (Mallorca), és
específic, utilitza bastants sinònims i fa moltes referències a clàssics com Virgili, Ovidi i
inclús cita el mite de Faust.
Els personatges principals són en Don Toni que surt en tota la novel·la és un home
escèptic, irònic, treballador, progressista i és un senyor ric del camp que pertany a la
petita noblesa. Després tenim a Dona Maria Antònia que té un fort temperament, és
reservada, educada i també pertany a la petita noblesa ja que és la dona de Don Toni, no
evoluciona en tota la obra i té les mateixes creences. Don Joan és un amant de la
2. literatura clàssica, és conservador i no creu en les noves idees d'igualtat social i la
desaparició dels privilegis, és un capellà i és el narrador intern i testimoni de l'historia.
Finalment Dona Xima és una dona llesta, no té escrúpols ni sentiments, no és
responsable i s'aprofita dels homes rics. Aquest personatge si que té una evolució al llarg
de l'historia. Els personatges són contrapunts entre ells. Don Toni té interès per el
coneixement científic i Don Joan reflexa el rigorisme religiós. Per una altre banda, Dona
Maria Antònia és la encarnació del seny i Dona Xima de la vida sense preocupacions.
Entre ells també es pot veure el canvi de mentalitat.
En resum, en aquesta obra ens ensenya una veritat misteriosa, tracta a la novel·la com a
un “ésser viu” i a més la novel·la és per a gent culte, intel·lectuals, ja que sinó coneixes el
context en el que s'ha escrit aquesta obra serà difícil d'entendre.
Les descripcions són llargues i molt detallades i al no tenir molta acció i ser una obra
psicològica, pot arribar a ser una mica pesada al llegir-la. Personalment m'ha agradat la
intriga de no saber fins al final que hi ha dins de la sala de les nines.
Finalment es pot considerar, aquesta obra, molt important en la literatura catalana.
3. Bearn o la Sala de les nines
Aquesta obra es sense dubte un dels més destacats de l’autor i de la literatura catalana, ja
sigui per la seva peculiaritat o per la seva alta valoració literària. Però si no l’entenem bé
ja perd el seu valor original. Per tant es molt important en aquest llibre concebre la seva
complexitat.
Bé, doncs anem a parlar una mica de l’obra, no obstant per això es imprescindible parlar
sobre l’autor, la seva vida, perquè serà un element que afecta molt les seves obres tal
com veurem més endavant.
Com tots sabem, Bearn o la Sala de les nines es la segona obra que escriu l’autor amb el
qual guanya fama com a escriptor a partir de 1961.
Vilalonga presenta una història “ficticia”, ambientada en el segle XIX però realment parla
d’uns fets històrics del segle XX,contemporani, com la Guerra civil espanyola o la Segona
guerra mundial.
A més fa coincidir amb la seva terra materna, Mallorca i amb el seu origen social:
l’aristocràcia illenca. A partir d’aquí fa una creació mítica, basat en la seva ideologia
il·lustrat i l’experiència de la transformació d’un món arcaic (Bearn) que caurà
definitivament davant del món modern.
Això justifica les actituds i les angoixes dels personatges en el llibre. No només això, sinó
que el fet de que hagi estudiat i especialitzat en la psiquiatria també influeix en l’originalitat
de l’obra pel que fa a l’acabament obert i misteriós per l’influencia de personatges
importants com Freud i Maupassant.
Pel que fa als aspectes literaris i estètics podem observar molta abundància de
referències mitològiques, com per exemple el de Faust, Ovidi...
Utilitza una tècnica narrativa molt innovadora:l’estructura en format d’una carta molt llarga,
la narració dels records de Don Juan Mayol, les memòries del Don Toni, etc
4. Clarament els dos personatges principals representen dos punts de vista, són un
contrapunt entre ells. Un dels quals, el Don Toni, serà el portaveu de les idees de
l’escriptor i per tant l’alter ego d’ell. Ho sabem per diferents aspectes: l’aristòcrata davant
la seva ruïna econòmica, el seu interès pel coneixement científic, pensament basat en la
inexistència d’una veritat absoluta, finalment ser enigmàtic, malgrat el retrat detallista i
exhaustiu.
Desprès basa la figura de Dona Maria Antònia en la seva i dona (senzill, complement,
tranquil·litat, equilibri).
En resum el que fa és tractar la novel·la com un ésser viu,on l’arxiu (la sala de les nines)
és la part de la no raó.
Ens dóna a entendre que no està feta amb finalitat divulgativa:l’art no s’ha de
democratitzar, ha de ser només per les persones selectes, amb seny.
Això ho mostra en la diferència continua de classes socials: els senyors (gent escollida) i
esclaus. Lo que fa un noble es converteix en una llei moral, no és pot lamentar dels propis
actes.
Amb tot això està relatant d’una manera metafòrica la seva vida, experiència i pensament.
Precisament aquest element es l’ho que atreu els lectors i altres intel·lectuals a llegir-la i
comentar-la. No tots els escriptors aconsegueixen desenvolupar bé una proposta tant
perillosa.
Personalment penso que es un llibre molt interessant que tothom hauria de llegir algun
cop per descobrir què amaga darrere de les lletres.
5. Bearn o La sala de les nines
A l’obra “Bearn o La sala de les nines”, Llorenç Villalonga ens presenta la historia
d’esdeveniments que han succeït a Bearn. Don Joan Mayol, el capella de Bearn explica a
un amic seu, Miquel Gilabert, el que ha passat a Bearn per tal de que l’aconselli sobre
l’ultima voluntat de Don Toni, ja que no sap que fer. Mitjançant la carta que envia al seu
amic, en Joan Mayol explica dos etapes de la vida de Don Toni. A la primera, “sota la
influència de Faust” Joan Mayol explica una època tempestuosa a Bearn, mentre que a la
segona part, “la pau regna a Bearn” explica una etapa de relativa calma. L’obra acaba
amb el descobriment de la veritat per part del capellà sobre les relacions de Don Toni. El
capellà finalment cala foc a la sala de les nines.
Al llarg de tota l’obra podem observar com Llorenç Villalonga utilitza una tècnica narrativa
complexa, en podem veure que utilitza dos punts de vista narratius, de manera que es
parla des del punt de vista de Don Joan Mayol i Don Toni. A l’obra també puc observar la
confessió dels errors propis, de Joan Mayol, i dels aliens, de Don Toni. També la narració
de rècords o escenes protagonitzades o presenciades per diferents personatges.
A l’obra un paper molt important és el de Don Toni, un home interessat pel coneixement
científic, i que des de el meu punt de vista arriba a ser molt enigmàtic malgrat la seva
descripció. A l’obra podem observar com a les dos parts de la carta l’autor utilitza dos
mites clàssics. Per una banda el mite de Faust, Don Toni té sentiments de passió per
Dona Xima per la qual cosa diu que donaria la seva ànima al dimoni per la joventut eterna
per tal d’agradar a Xima, cosa que em sembla completament absurd tenint en compte que
per Dona Maria Antonia, com al mite de Filemó i Baucis, prefereix morir junt amb aquesta
abans que patir per la seva pèrdua, de manera que així es produeix. Però cal destacar,
que al fixar-nos en el comportament de Don Toni podem adonar-nos que en realitat
sempre que aquest enganyava a Dona Maria Antonia, aquelles dones sempre tenien
alguna característica la qual s’assemblava a Dona Maria Antonia. Per últim sabem que és
l’alter ego de l’autor.
L’altre personatge es en Joan Mayol, que com presenta l’autor, com a contrapunt de Don
Toni, em sembla un home amb intencions ocultes per la seva actitud materialista i per la
seva temptació sexual tot i que es capellà. D’aquest personatge hem de destacar que ell
presenta un conflicte moral, cosa que el fa escriure la carta, com hem dit anteriorment, a
en Miquel Gilabert. A partir d’aquí ens fixem que el que el capellà vol es resoldre aquest
conflicte moral que pateix.
Per últim, Dona Maria Antonia, al meu semblar, i a comparació dels altres personatges,
aquest és un personatge més sencill, que es caracteritza pel seny, la tranquil·litat i
l’equilibri. A l’obra podem veure com l’autor la representa com el complement de Don Toni.
Per últim hem de saber que aquest personatge es basa en la mare i la dona de l’autor,
d’aquesta manera podem veure com introdueix la seva experiència biogràfica a l’obra.
Cal destacar que l’obra té una estructura completament simètrica, ja que com he comentat
anteriorment l’autor divideix l’obra en una estructura complexa.
6. Llorenç Villalonga a l’obra introdueix diversos referents literaris que varien en la primera i
en la segona part. A la primera part l’autor fa referencia a autors dels clàssics francesos
com Molière, Voltaire, Racine, entre d’altres. Mentre que a la segona part fa referencia a
autors de l’antiguitat tant llatina com grega com Ovidi, Virgili, Homer o Plató.
En conclusió, aquesta novel·la a mi m’ha semblat una obra metafòrica que Llorenç de
Villalonga utilitza per reflexar la seva pròpia experiència personal tot i fent e l’argument un
caràcter secundari de manera que fixa la seva importància en la descripció dels
personatges i els espais fixant-nos que Bearn es troba a Mallorca, la ciutat natal de
l’escriptor. D’altre banda, aquest també fa una recerca de l’essencial on he pogut observar
com elimina el detallisme i la minuciositat. Així mateix, he pogut observar les nombroses
referències literals i musicals que fa en Llorenç Villalonga, com les referències a mites ja
esmentats anteriorment, i el debat de l’autor que fa sobre l’origen de la noblesa, si deriva
de la sang o es resultat del capteniment. Per acabar, cal destacar que la novel·la comença
sent una novel·la psicològica però que finalment acaba sent una novel·la d’idees. Per tant,
és una novel·la de reflexió on es busca els valors de la societat a partir dels personatges.
7. RESSENYA CRÍTICA DE BEARN O LA SALA DE LES NINES
El llibre d’en Bearn o la sala de les nines tracta d’una família. Don Antoni de Bearn, casat
amb la seva cosina Maria Antònia i sense descendència, sap que amb ell s’acaba la
grandesa de la casa, d’origents de Navarra sobre l’illa de Mallorca.
Però lluny d’acomodar-se als temps o de lluitar contra la marea de la història, Don Antoni
s’entrega als seus propis plaers disminuïts, que afegeixen tant aficions il·lustrades com
fugida clarament feudals (castiga el majoral de la seva finca a corretjades, o seduir a les
noies dels seus dominis i tot a la seva pròpia neboda.
Per les relacions il·legítimes de Don Antoni és el seminarista i desprès sacerdot, Juan
Mayol, criat pels Bearn i testimoni literari del senyor.
Doncs quan l’ancià matrimoni mor en circumstàncies misterioses, Jan queda com a únic
amic de la seva memòria, l’únic amic de la seva memòria, l’únic que pot reconstruir, sobre
la seva base de les memòriies de Don Antoni, el període durant la segona meitat del segle
en què es produeix la decadència definitiva del domini de Bearn.
Dos elements activen la trama. Un les reaparicions brusq ues de la Dona Xima, la
neboda seduïda per Don Antoni a París i que arriba a convertir-se en una personalitat del
Segon Imperi.
L’altre l’existència d’un secret a la Sala de les Nines on cert avantpassat dels temps de
Carles IV, Felip, es va dedicar la seva afició pel transvestisme, i on va morir.
8. Aquesta habitació dóna misteri i una conclusió en el qual es relaciona al senyor Anoni
amb la maçoneria.
Juan Mayol ( L’il·legítim fill d’Antoni) dividit davant l’enorme figura de don Antoni. Doncs si
d’una banda tem la seva condemnació i com a capella de la casa es preocupa per la seva
corrupció, per un altre banda evitar admirar l’esperit il·lustrat que habita en ell; i té
sentiments filials per Don Antoni, que aprecia el seu “fill” però que té el cor de pedra.
