1. LA MAR MEDITERRÀNIA. HISTÒRIA (I)
La Mar Mediterrània ha estat durant centenars d'anys
l'escenari de nombrosos fets històrics. Cal llavors, en primer
lloc, conèixer com els historiadors han dividit les èpoques
històriques a a fi de poder situar aquests fets en el període
correcte.

2. PREHISTÒRIA
No coneixem quan ni d'on arribaren els éssers humans a
poblar les ribes de la Mar Mediterrània. Sí sabem que fa
uns 2.500.000 anys, al Paleolític, hi habitaven tribus
humanes que empraven eines de pedra tallada a base de
cops, s'alimentaven d'allò que caçaven i dels fruits
silvestres que recollien. Solien viure a coves o a zones
protegides.
Fa uns 5.000 anys l'home començà a ensinistrar animals, a
conrear la terra, a viure a poblats que ells mateixos
construïen. Feines les seves eines de pedra polida, d'ós, de
banya...És el Neolític.

3. EGIPTE
Precisament a la costa africana de la Mar
Mediterrània hi trobem Egipte. Egipte va ser
una de les primeres civilitzacions del món i
una de les més importants de l'Edat Antiga.
A Egipte ja es coneixia l'escriptura (per
tant ja no és prehistòria sinó història).
Escrivien mitjançant símbols. És l'anomenada
escriptura jeroglífica.

5. La majoria dels habitants de l'antic Egipte eren pagesos
que treballaven les terres properes al riu Nil.Un cop a
l'any les fortes pluges feien que el Nil inundés aquestes
terres i , quan l'aigua es retirava, deixaven enrera uns
camps verds i fèrtils. En aquestes terres sembraven i
recollien els agricultors egipcis. El Nil era també la
principal via d'Egipte. Ja que els viatges per terra eren
difícils, les mercaderies es transportaven per vaixell.La
majoria de les coses que sabem sobre els antics egipcis
procedeix de les pintures i dels objectes que s'han trobat
en les piràmides que van construir. Dins d'aquestes
piràmides, els arqueòlegs van trobar, no tan sols la tomba
dels reis egipcis (faraons) sinó també les armes, els
mobles, instruments musicals, àmfores i joies. També
trobaren rotlles de papir sobre el que escrivien.

6. Les tres piràmides més grans són les de Keops,
Kefrén i Mikerinos.

7. FENICIS I GRECS
Fenicia és una regió
d'Àsia que en
l'antiguitat destacà
pels seus navegants i
mercaders. Els fenicis
amb els seus vaixells
arribaren fins a les
costes menorquines.
Anomenaren Nura a
la nostra illa (terra de
foc).
A l'edat antiga els grecs
habitaven diverses
ciutats de l'actual Grècia,
al sudest d'Europa. Les
més importants foren
Atenes, Esparta, Tebes...
Eren també grans
navegants, arribaren a
Menorca i l'anomenaren
Meloussa (terra de
ramats).

8. Tant grecs com fenicis fundaren ciutats (colònies) a les
costes de tota la Mediterrània. Moltes d'aquestes ciutats
encara existeixen avui en dia. Gadir (Càdis) fou una colònia
fenícia. Emporion (Ampuries), una colònia grega.

9. LA CULTURA GREGA
Les ciutats (polis) de l'antiga Grècia desenvoluparen una
gran cultura. A Atenes, la ciutat més important, hi neix la
democràcia: tots els ciutadans lliures i de gènere masculí
tenien veu i vot en els assumptes de la ciutat i elegien els
seus governants.També hi ha un esclat cultural: grans
escriptors, escultors, etc. Els edificis atenencs, com el
Partenó, encara són exemple imitat arreu del món.

10. ROMA: UNA CIUTAT QUE CONSTRUÍ UN IMPERI
Roma és una ciutat italiana que acabà conquerint tots
els països que envolten la Mar Mediterrània i bastint
un enorme imperi. La seva llengua, el llatí, es parlava
arreu i la seva cultura ha impregnat tota la societat
europea. L'imperi romà es va mantenir durant segles i
Roma es convertí el la major i més important ciutat
d'arreu del món. Les calçades romanes, carreteres
enllosades, comunicaven Roma amb la resta de l'imperi.

11. L'imperi romà dominava tots els països costaners de la Mar
Mediterrània. Els seus exèrcits anomenats legions eren els més
potents i tenien campaments arreu del territori de l'imperi.
De la llengua romana, el llatí, provenen moltes de les actuals
llengües europees: català, castellà, francès, italià, etc.
Els romans, com la resta de pobles de l'edat antiga eren
politeistes, és a dir que creien en diversos déus: Júpiter,
Marte, Minerva, Venus, etc.
Però, fou durant l'imperi romà, en temps de l'emperador Octavi
August, quan va aparèixer el cristianisme a Palestina, la religió
monoteista que s'anà extenguent arreu de l'imperi i que acabà
essent, després de moltes persecucions, la única religió
permesa.