1. Pau Vancells
Hèctor Farrés
Aleix Bascompte
Ignasi Solà

3.  Ardipithecus ramidus (4.4 - 4.1 milions d’anys)
 Australopithecus afarensis (3 - 3.9 milions d’anys)

4.  Es situa a l’est del continent africà.
 Habitava a:
-selves plujoses
-grans serralades

5.  DESCRIPCIÓ FÍSICA
 Estructura física adaptada
 per la vida als arbres:
-Braços llargs
-cames amb poca movilitat
 Altura de 120 cm en mascles
i de 115 cm en femelles.
 Crani de 350 cm3

6.  Vivien al vall del rift, a l’est d’Àfrica.
Habitaven:
- sabanes
-petites selves o boscos
-zones elevades
-muntanyes

7. DESCRIPCIÓ FÍSICA
Semblants als ximpanzés actuals.
Caminaven sobre 2 peus
Crani de 450 cm3
Fàcil distinció entre mascles i femelles
-els mascles eren més peluts i grans
Capacitat d’autoregulació de la temperatura
corporal.
Augment de la capacitat de percebre el
perill
Cost energètic menor

8.  La gran vall del rift és un accident geològic de 4830km de llarg, situat a l’est de
l’Àfrica.
 La vall del Rift s’inicia a l’estret del mar roig i del golf d’Adén i segueix fins a
Tanzània, separant les dues plaques tectòniques, la Africana i la Somalí.
Una falla és un enfonsament de l’escorça
terrestre, es separen les plaques.

9. Geodinàmica Interna Terrestre
 CAUSES: Moviment de plaques
tectòniques
Formació de falla divergent

10. La escorça terrestre s’escalfa pel magma
que sorgeix formant fissures i cons
volcànics.
CONSEQÜÈNCIES: Formació dels llacs
Victòria, Tanganyika i
Malawi
SEPARACIÓ DEL TERRITORI AFRICÀ
OEST EST

11. • DENSA SELVA (Zona Muntanyosa) • SABANA
Clima plujós Clima sec
Boscos Densos, Aliment (fruits) Desertització: reducció dels boscos
abundants. Animals amb
Goril·les i Ximpanzés, com altres ungles, rosegadors, primeres
lemúrids. girafes, búfals, hienes, antílops, tigre
s de dents de sabre i papions
(primats)
Australophitecs Ramidus Australopithecus
Afarensis

12. -Australopithecus Afarensis-
 Vegetals, abundants productes durs i abrasius
fulles, fruits secs, talls
fibrosos i òrgans
subterranis i insectes.
 Omnívors

13.  Locomoció bípeda, eficient i
poc costosa energèticament
 Augment de l'intestí gros
 Alimentació oportunista
“menjaven fins al moment de que no podien més”

14.  Apareix el bipedisme
 Sensibilitat diferencial a l’acció de la insulina
 Capacitat de digerir insectes
 Aparició del ponderostat.
• Augment de l’intestí gros
• Càmera de fermentació eficaç per digerir tanta
fibra vegetal.
• Són capaços de córrer distàncies molt
llargues, secretant les hormones de l’estrès.

15.  Els aliments eren molt difícils de trobar.
 Es trobaven molt concentrats però en llocs molt
separats (oasis).
 Aparició de la sensibilitat diferencial a la acció de la
insulina

16.  La sensibilitat diferencial a la acció de la insulina:
Guardaven part dels nutrients en forma de teixit adipós
per moments pitjors
Es basa en la resistència de la
insulina en les cèl·lules
musculars(R) i la gran sensibilitat
en les cèl·lules adiposes(S).

17.  Guarda els nutrients extres en forma de greix.
 Redueix el consum de glucosa en el múscul i augmenta
l’acumulació en les cèl·lules adiposes.
 És l’origen de moltes malalties de l'opulència. Apareix
el “mono obeso”.

18. Què passava quan se’ls hi acabaven les reserves?
• El ponderostat informava a d'hipotàlem, que
activava els nuclis de la gana
• Quan tenien el màxim de energia el ponderostat
detectava que era suficient.
• Només ingerien el necessari per cobrir les
necessitats energètiques diàries.

19.  Feien servir les reserves energètiques quan estaven en
perill.
 Eren capaços de córrer llargues distàncies sense parar
gràcies a: les hormones de l’estrès
 Les hormones actuen sobre les reserves de teixit
adipós degradant-les per satisfer les necessitats de
l’organisme.

20.  El genotip estalviador
 Locomoció bípeda
 Utilització de reserves
d’energia acumulades