1. Proposta de reforma de l'espai públic del barri de Pere Garau
Ciutat de Mallorca
En Tomeu Duran i Gelabert
arquitecte i arquitecte tècnic
SISTEMES OPERATIUS
www.facebook.com/sistemesoperatius

2. Observatori Municipal de Palma
01 · 01 · 2013
Barri de Pere Garau
27.563 persones
0,682 km2 = 68,2 Ha
40.415 hab/km2

3. QUÈ VOL DIR UNA DENSITAT DE 40.415 hab/km2?

6. QUINS AVANTATGES TÉ UNA ALTA DENSITAT DE POBLACIÓ?

10. Pere Garau té els ingredients per a convertir-se en una àrea de referència

11. 1. Hiperdensitat
● Potencia la interacció entre els veïns
● Incrementa la possibilitat d'èxit dels comerços
● Es pot augmentar la inversió pública per unitat de superfície
● Es redueix el cost per càpita de construcció i manteniment de l'espai
● Es minimitza l'impacte humà en el territori

12. 2. Posició geogràfica

13. 3. Diversitat

14. COM ÉS QUE ENS TROBAM DAVANT D'UN BARRI IMMERS EN UN
PROCÉS DE DEGRADACIÓ FÍSICA, SOCIAL I ECONÒMICA?

15. CONCENTRACIÓ DE POBLACIÓ EN POC ESPAI
INTENSITAT D'ACCIÓ
MAJOR NOMBRE DE RELACIONS SOCIALS, COMERCIALS I CULTURALS
RIQUESA I SANITAT DE LA SOCIETAT

17. ESPAI PÚBLIC
MERCAT
CAFÈSCOMERÇOS
ASSOCIACIONS
CENTRES CULTURALS
ESCOLES

18. 1er. ES MILLORA L'ESPAI PÚBLIC
2on. ES MILLOREN LES QUALITATS FÍSIQUES I AMBIENTALS DE L'ENTORN
3er. ES FIXA LA POBLACIÓ EN EL BARRI
4rt. S'ATURA EL PROCÉS DE SUBSITITUCIÓ DE LA POBLACIÓ
5è. AUGMENTA EL VALOR DE LA PROPIETAT
6è. S'ATREUEN NOVES INVERSIONS
7è. ES REGENERA FÍSICAMENT EL BARRI

19. QUINS SÓN ELS ESPAIS PÚBLICS DE PERE GARAU?

23. Carrer Abat de St. Feliu

24. Carrer Beatriu de Pinós

25. Carrer Jeroni Rosselló

26. Carrer Joan Bauçà

27. Carrer Joan Mestre

28. Carrer Lluís Martí

29. Passatge de Can Curt

30. Passatge Siri

32. flux sanguini TEIXIT HUMÀ
flux monetari
flux vianants TEIXIT URBÀ I
SOCIAL
TEIXIT ECONÒMIC
VIDA
RIQUESA
VIDA
+
RIQUESA

33. flux sanguini GANGRENA
flux monetari
flux vianants DEGRADACIÓ
RECESSIÓ

34. 1er. ES MILLORA L'ESPAI PÚBLIC
2on. EL TEIXIT DEL BARRI ESDEVÉ MÉS PERMEABLE A LA VIDA
3er. EL FLUX DE PERSONES AUGMENTA
4rt. HI HA UNA MAJOR PRESÈNCIA DE GENT EN EL CARRER
5è. AUGMENTEN ELS INTERCANVIS SOCIALS, COMERCIALS I CULTURALS
6è. AUGMENTA EL CONTROL SOCIAL I LA SEGURETAT CIUTADANA
7è. EL BARRI ES REGENERA ECONÒMICA I SOCIALMENT

37. ES PROPOSEN 5 ACTUACIONS:
1a. ELIMINACIÓ D'UNA FRANJA D'APARCAMENT
2a. SUBSTITUCIÓ PER UNA FRANJA CÍVICA
4a. ZONA 30
3a. PLATAFORMA ÚNICA
5a. RACIONALITZACIÓ

38. 1er. ELIMINACIÓ D'UNA FRANJA D'APARCAMENT

39. Aparcaments soterrats existents a la zona de Pere Garau

40. Eliminació de 267 places d'aparcement de les 530 existents

41. 2on. SUBSTITUCIÓ PER UNA FRANJA CÍVICA

42. 241 ARBRES DE NOVA PLANTACIÓ
● 135 Cercis Siliquastrum
● 106 Prunus Pissardi
Origen geogràfic sud-est d'Europa i oest d'Àsia
Alçària entre 5 i 12 m
Amplada de capçada entre 3 i 10 m
Fulla caduca de color verd mitjà mat per
l'anvers i glauc pel revers
Floració mesos de març i abril abans que
surtin les fulles
de color lila, rosa o blanc
Origen geogràfic oest d'Àsia, Caucas
Alçària entre 6 i 8 m
Amplada de capçada entre 2 i 4 m
Fulla caduca de color verd fosc porpra tant a
l'anvers com al revers
Floració el mes de març, amb flors de color
blanc o rosat

43. 241 ARBRES DE NOVA PLANTACIÓ + 762 m2 de sòl permeable
● MILLORA DE LA QUALITAT DE L’AIRE
FONT: https://w110.bcn.cat/MediAmbient/Continguts/Vectors_Ambientals/Espais_Verds/Documents/Fitxers/Plagestioarbratviaribcn_cat.pdf
Data de la consulta: 14/09/14
Es depura l’aire mitjançant l’eliminació de contaminants atmosfèrics: O3, SO2, NO2, CO
Els arbres produeixen oxigen, element essencial per a la vida a la Terra
A través del procés del seu creixement, els arbres absorbeixen el CO2 de l’atmosfera
● REGULACIÓ CLIMÀTICA
L’arbrat suavitza les condicions climàtiques de l’entorn i modifica el microclima urbà
Provoca la reducció de la temperatura per l’ombra i la transpiració i ens protegeix del sol
● ATENUACIÓ DE LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA
Mitjançant l’absorció, la desviació, la reflexió i la refracció del so, disminueixen la reverberació
A més d’ocultar un soroll molest, en produeixen un d’agradable
● REGULACIÓ DEL CICLE HÍDRIC DE LA CIUTAT
L’arbrat ajuda a reduir el volum d’aigües d’escorrentia i de possibles inundacions
L’arbre i el sòl permeable que hi ha a davall retenen quantitats importants d’aigua de pluja
Les arrels fixen el sòl i, per tant, disminueixen la seva erosió
Les fulles, els troncs i les arrels redueixen la concentració de contaminants en el curs d'aigua

44. 241 ARBRES DE NOVA PLANTACIÓ + 762 m2 de sòl permeable
● INCREMENT DE LA BIODIVERSITAT
FONT: https://w110.bcn.cat/MediAmbient/Continguts/Vectors_Ambientals/Espais_Verds/Documents/Fitxers/Plagestioarbratviaribcn_cat.pdf
Data de la consulta: 14/09/14
La plantació de diferents espècies d’arbrat viari incrementa la biodiversitat vegetal urbana i
proporciona alimentació i refugi a multitud d’espècies animals
● SERVEIS SOCIALS
Els arbres contribueixen a l’equilibri psicològic incrementant la qualitat de vida i el benestar
de les persones, i estableixen vincles entre els ciutadans i la natura
Creen paisatges particulars i aporten formes, colors i variabilitat estacional que ajuden a
definir carrers o barris sencers
Procuren intimitat als habitatges
En qualque cas, conjuntament amb l’arquitectura existent, configuren la personalitat d’alguns
carrers emblemàtics. Seria el Born el mateix sense els seus plàtans?
● VALOR ECONÒMIC
L’arbrat contribueix a embellir la ciutat i augmenta el valor dels habitatges
L’ombra i el microclima que genera l’arbrat viari redueixen el consum energètic i les despeses
en climatització dels edificis adjacents

45. ● 75 FANALS
DE VAPOR DE SODI
● 110 FANALS SSL (LED)
SUBSTITUCIÓ DE 75 FANALS DE VAPOR DE SODI PER 110 FANALS SSL (LED)

46. SUBSTITUCIÓ DE 75 FANALS DE VAPOR DE SODI PER 110 FANALS SSL (LED)
FONT: http://www.idae.es/uploads/documentos/documentos_Iluminando_las_Ciudades_Libro_Verde_(European_Commission)_faccb514.pdf
Data de la consulta: 27/09/14
● L'enllumenat públic representa fins el 60% del cost total en electricitat a les ciutats europees
● La tecnologia SSL pot estalviar en energia fins un 60% en comparació amb les làmpades de
vapor de mercuri i de fins un 20% amb les làmpades de sodi d'alta pressió
● La major durabilitat dels elements basats en la tecnologia SSL redueix els costs de manteniment
● Estalvi energètic + Reducció costos manteniment = Recuperació de la inversió entre 6 i 10 anys
● ALTRES AVANTATGES
Control del color, de la intensitat (dimming) i de la direcció
Millor visibilitat i major sensació de seguretat
Reducció de la contaminació lumínica
Alta uniformitat, alta qualitat de color i capacitat d'afinar
La creativitat dels dissenys contribueixen a millorar els ambients de la ciutat
● Els projectes basats en la tecnologia SSL solen ser més rendibles d'acord amb un càlcul TCO:
Costos totals de posseir, operar i mantenir una instal·lació
● La política de la UE és favorable al desplegament de l'enllumenat LED d'alta qualitat
● La tecnologia SSL amb control intel·ligent per canviar els nivells d'il·lmuninació
Estalvi de fins un 70% d'energia
Beneficis en la seguretat vial
Millora l'estètica de la il·luminació

47. SUBSTITUCIÓ DE 75 FANALS DE VAPOR DE SODI PER 110 FANALS SSL (LED)
http://www.lighting.philips.es/projects/Assets/Albaicin/CS_AlbaicIn_Granada_ESP.pdf Data de la consulta: 04/10/14
● BARRI DE L'ALBAICÍN. GRANADA. JUNY DE 2014
ANTECEDENTS
El barri fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1994
Les làmpades existents eren d'halogenur metàl·lic
SOLUCIÓ
Substitució dels 2.000 punts de llum del barri per un sistema LED
RESULTAT
Reducció en més d'un 80% del consum elèctric
Augment de la qualitat de la il·luminació:
més uniformitat
millor comfort visual
reducció dels nivells de contaminació lumínica en el mínim
Reducció dels costos de manteniment:
13.000 hores (3 anys) de vida útil de les làmpades d'halogenur metàl·lic
70.000 hores (16anys) de vida útil de les noves làmpades LED

48. SUBSTITUCIÓ DE 75 FANALS DE VAPOR DE SODI PER 110 FANALS SSL (LED)
http://www.lighting.philips.es/projects/assets/Palencia/CS-ESE-Palencia-ESP2.pdf Data de la consulta: 04/10/14
● PALÈNCIA. 2013
ANTECEDENTS
Làmpades de vapor de sodi: consum raonable, amb índex de reproducció cromàtica de 25
Làmpades de vapor de mercuri: energèticament ineficients, amb un IRC de devers 50
El manteniment d'una xarxa de luminàries obsolet i ineficient suposa una despesa enonòmica i
un impacte mediambiental evitables
SOLUCIÓ: Contractació d'una Empresa de Serveis Energètics
Canvi de 3.139 punts de llum existents per tecnologia LED
Gestió i manteniment de la instal·lació durant 12 anys
Actualització del sistema de control de les luminàries, punt a punt, per a regular els nivells
d'il·luminació per zones i necessitats i per a monitoritzar el seu funcionament
RESULTATS
Estalvi energètic més del 75%, passant de 3.035 Mwh/any a 716 Mwh/any
Estalvi mediambiental reducció en 871 tones de les emissions de CO2
Estalvi econòmic superior als 2.000.000 € d'inversió
Millora de l'IRC fins a gairebé 70

49. SUBSTITUCIÓ DE 75 FANALS DE VAPOR DE SODI PER 110 FANALS SSL (LED)
http://www.lighting.philips.com/pwc_li/es_es/projects/Assets/Girona/case_studies_Girona_Catal%C3%A1n.pdf Data de la consulta: 04/10/14
● BARRI VELL DE GIRONA. 2011
ANTECEDENTS
Les làmpades existents eren de 250 w, amb un consum real de 274 w
SOLUCIÓ
Instal·lació de 112 làmpades de 90 w amb equips electrònics de regulació
Renovació de més de 1.200 làmpades conservant les lluminàries existents
Instal·lació de 60 nous fanals LED de 31 w, amb un cosum real de 31 w
RESULTATS
Millora visual nocturna
Reducció de la llum intrussa
Millora de la seguretat vial i dels vianants
Reducció del consum de la zona en una mitja superior al 50%
Reducció de les emissions de CO2

50. 122 NOUS SEIENTS I 80 PLACES PER A BICICLETES

51. 3er. PLATAFORMA ÚNICA

52. Carrer Blanquerna. Any 2008-2010

53. Plaça d'Espanya i Porta Pintada. Any 1998-2002

54. Barri de Sa Gerreria. Any 1998-2008

55. 4rt. ZONA 30

56. FONT: http://biketothefuture.org/attachments/0000/1844/30km_zones_copenhagenize.pdf Data de la consulta: 07/09/14
SEGURETAT
● A 30 km/h la probabilitat d'un ciclista a sobreviure a una col·lisió amb un automòbil és del 95 %.
A 50 km/m les possibilitats es redueixen fins al 50%
● Una col·lisió entre un vianant i un vehicle a 30 km/h equival a caure des d'una primera planta.
A 50 km/h equival a caure des d'una tercera planta
● L'augment en 1 km/h de la velocitat de circulació suposa un increment del 3 % del risc
d'accident i d'entre el 4 i el 5 % de que aquest accident sigui fatal
● La disminució en 1 km/h de la velocitat de circulació suposa la reducció d'entre un 2 i 3 % en els
accidents de trànsit
● Un cotxe circulant a 50 km/h ha de menester 13 m per aturar-se, mentre que a 40 km/h en
necessita 8,5

57. CONTAMINACIÓ
● Segons el Department for Transport del Regne Unit (2012), el consum de carburant es redueix
● A llarg terme, es produeix un augment de ciclistes i vianants, millorant encara més la qualitat de
l'aire
● A menor velocitat, el nombre d'arrencades i aturades es redueix, sinó s'elimina del tot, cosa que
ajuda a fer front als problemes de congestió circulatòria
● En una anàlisi global dels contaminants (2001)
es redueixen les emissions de CO2 en un 15 %
es redueixen en un 40 % les emissions de Nox
es redueixen en un les emissions de CO 45 %
els hidrocarburs s'incrementen en un 4 %
● Un carrer amb un límit de velocitat de 30km/h pot reduir el renou en 3 decibels. Això significa
que el renou que produeixen cinc cotxes a 50 km/h equival al que fan 10 cotxes a 30 km/h
FONT: http://biketothefuture.org/attachments/0000/1844/30km_zones_copenhagenize.pdf Data de la consulta: 07/09/14

58. COST
MESURA
● Un estudi fet a Londres va descobrir que la gent que baixa al centre de la ciutat a peu es gasta
una mitjana de £91 (devers 115 €) a la setmana, mentre que els conductors (o passatgers) es
gastarien £64 (devers 80 €) durant el mateix temps
COST EFECTE
Nous senyals de trànsit
Adaptació de nous senyals
Millora de les marques viàries
Pacificació del trànsit
Millora de l'enllumenat públic
80,000 €
5,000 €
5,000 €
125,000 €
10,000 €Senyals lluminosos
50,000 €
60 % menys accidents
60 % menys accidents
40 % menys accidents
50 % menys accidents
90 % menys accidents
40 % menys accidents
● A Suïssa, l'estalvi anual en despeses sanitàries és de devers 120-130 milions d'euros
FONT: http://biketothefuture.org/attachments/0000/1844/30km_zones_copenhagenize.pdf Data de la consulta: 07/09/14
FONT: http://www.bcn.cat/infotransit/xvforum/ponencies/HarryLaird.pdf data de la consulta: 17/09/14
● Ajuntament de Glasgow: implantacióde zones 30 en 51 punts

59. 5è. RACIONALITZACIÓ

62. Carrer Beatriu de Pinós

63. Carrer Beatriu de Pinós

64. Passatge de Can Curt

65. Passatge de Can Curt

67. PROPOSTA INICIAL D'ÀMBIT D'ACTUACIÓ: MALLA

68. NOVA PROPOSTA D'ÀMBIT D'ACTUACIÓ: RECORREGUT AMABLE

69. + 3.890 m2
AUGMENT DE LA SUPERFÍCIE PER A VIANANTS

70. SUPERFÍCIES ESPAIS PÚBLICS EXISTENTS

71. Carrer de Pallarès – C.C. St. Josep Obrer II

72. Carrer de Pallarès – C.C. St. Josep Obrer II

73. Passatge de Can Faixina – CEIP Jafudà Cresques

74. Passatge de Can Faixina – CEIP Jafudà Cresques

75. Passatge de Can Faixina – C.C. St. Francesc d'Assís

76. Passatge de Can Faixina – C.C. St. Francesc d'Assís

77. AGRAÏMENTS
a mon pare i ma mare, perquè sense ells aquesta proposta no hagués estat possible
a n'Àngels Fermoselle d'ARCA, pels seus consells
als amics que, des de la llunyania o la proximitat, han estat en el meu costat