Xarxes socials i ètica
digital
Enric Gil Garcia
26 d’abril de 2018
Fundació Escola Cristiana de Catalunya - Àrea TIC

Els mitjans socials (social media)
• Plataformes comunicatives en línia que se
centren en la interacció social.
• El contingut és creat pels usuaris
(autopublicació).
• Intercanvi i compartició dels continguts
(sharisme, Isaac Mao).
• Estratègies per generar influència a la
xarxa.
• Públic potencial molt ampli.
https://pixabay.com/en/silhouette-twitter-social-media-3296991/

Criteris per analitzar els mitjans socials
Criteri Explicació
Abast La difusió a través de les aplicacions de Web 2.0 els ofereix un
abast potencial molt ampli.
Interacció Intercanvi bidireccional o multidireccional de la informació
entre els usuaris.
Accessibilitat Qualsevol usuari hi pot accedir, creant i compartint
continguts.
Usabilitat No calen coneixements ni expertesa per publicar els
continguts.
Actualització La informació es transmet de forma senzilla i ràpida i
s’actualitza davant qualsevol canvi.
Edició El contingut normalment és editable i es pot enriquir per les
aportacions dels autors o dels comentaristes.

Mitjans socials: eines per a la comunicació
• Blogs: dietaris personals en línia (Blogger,
WordPress).
• Microblogging: híbrid entre blogs i xarxes socials
(Twitter).
• Xarxes socials de geolocalització: serveis per
compartir informació geogràfica (Swarm).
• Xarxes socials en línia (o serveis de xarxes
socials): estableixen relacions entre persones i/o
organitzacions (Facebook, Instagram).
• Fòrums: converses i debats en línia.
https://pixabay.com/en/silhouette-facebook-social-media-3296993/

Mitjans socials: eines per a la col·laboració
• Wikis: espais amb informació generada
col·laborativament (Xwiki, Wikispaces).
• Marcadors socials: enllaços compartits i etiquetats
(Delicious, Diigo). Citacions bibliogràfiques
(Mendeley).
• Agregadors de notícies: espais de notícies que
combinen marcadors socials, blogging i sindicació
(Digg, Menéame).
• Sistemes de gestió de continguts (CMS): aplicacions
per generar llocs web de forma descentralitzada
(Joomla, WordPress).
• Gestió de documents en línia: compartició de
documents amb qualsevol usuari, per mitjà del núvol
(Google Drive, Dropbox, One Drive). https://pixabay.com/en/dropbox-3d-3d-technology-internet-3106490/

Llocs de xarxes socials
• Social network sites
• Permeten relacions entre
les persones
• Addició de membres
(contactes)
• Generadors d’influència
social
https://pixabay.com/en/mobile-phone-smartphone-keyboard-1917737/

Tipus de xarxes socials
Analògiques (offline) Les relacions socials no estan mediades per
sistemes electrònics (exemple: la xarxa
d’amics d’un matrimoni).
Digitals (online) Tenen lloc per mitjà de sistemes electrònics
i es concreten en llocs web.
Es divideixen en:
 Xarxes socials horitzontals: són
genèriques i s’adrecen a tota mena
d’usuaris. No tenen un contingut
predeterminat. Exemples: Facebook,
Twitter, Google Plus.
 Xarxes socials verticals: posseeixen un
contingut específic, cerquen gent amb
interessos similars. En trobem les
professionals (LinkedIn), de lleure
(Last.FM), fotogràfiques (Instagram,
Pinterest, Flickr), etc.
Xarxa social analògica, via TouchGraph

Què cal fer des de les escoles?
https://pixabay.com/en/students-women-female-woman-happy-2821600/ https://www.pexels.com/photo/apple-applications-apps-cell-phone-607812/

El servei de microblogging: Twitter
• Microblogging basat en web
• Creat el 2006 per Jack Dorsey
• Basat en fragments de text (tweets)
• Llargada màxima de 280 caràcters
• Vincles socials entre following i
followers
• Lligams no recíprocs
• Piulades visibles públicament (per
defecte) https://pixabay.com/en/twitter-symbol-social-networks-icon-3267256/

Twitter: estructura
• Línia de temps o cronologia: permet visualitzar les
piulades dels usuaris que seguim.
• Mencions: referències que els nostres contactes fan de
nosaltres. Normalment són respostes als nostres
missatges.
• Repiulades (RT): donem a conèixer als nostres contactes
informació que hem rebut. Agradaments, semblants als
likes de Facebook.
• Cerques: sistema d’etiquetes (hashtags).
• Llistes d’usuaris: es poden organitzar grups segons els
temes.
• Missatges directes (DM): missatges privats entre usuaris.
• Trending topics, temes del moment amb més influència.
• Moments: organització de tuits per temes. Els difonen els
mitjans de comunicació però qualsevol usuari pot crear-
los.
https://www.pexels.com/photo/advertising-alphabet-business-communication-262543/

Estructura del tuit
• Capsa de text (opció d’enllaços i
emoticones)
• Inserció de fotos (màxim 4) o vídeo
(140’’) i directes amb Periscope
• Inserció de GIF animats
• Enquestes (de durada que es pot
definir)
• Ubicació

Aplicacions en educació
• Aprendre a realitzar síntesis de temes
diversos.
• Descobrir opinions d’experts.
• Cerques de temes d’interès.
• Conversa sobre continguts curriculars o
projectes.
• Compartir enllaços rellevants per als
continguts del curs.
• Microrelats.
• Comentar una conferència, novel·la, obra
de teatre, pel·lícula, etc.

Twitter-Hootcourse a l’aula
HootCourse: Herramienta para la creación de cursos en Twitter

Gestió del Twitter del centre
• Eina de comunicació institucional.
• Definir qui pot gestionar el compte corporatiu (community manager o
diferents membres de la comunitat educativa).
• Definir un protocol d’ús.

Activitat 1
• Idees per incorporar Twitter a l’aula
• Indicar etapa educativa i matèria
• Eina que volem utilitzar
• Objectius
• Continguts
• Avaluació https://padlet.com/egil2/twitteraula

Facebook: xarxa social generalista
• Servei de xarxes socials més conegut
• Creat per Mark Zuckerberg el 2004
• Origen: xarxa universitària
• Creació de perfils amb imatges
• Comunicació per diferents vies
(missatges públics o xat amb
Messenger)
• Plataforma sobre les quals altres
empreses fan negoci
Logo de Facebook (2015)

Facebook: estructura
• Perfil: dades de la persona (biogràfiques,
amistats, fotografia i missatges de la
cronologia).
• Pàgina d’inici: accedim a les darreres
actualitzacions de les nostres amistats.
• Amistats: apareixen les amistats afegides al
nostre Facebook.
• Biografia: lloc on els usuaris deixen missatges
públics en el perfil dels contactes.
• Anotacions: publicació de notes en una mena
de blog. En els grups hi ha l’opció de
documents col·laboratius.
• Xat: aplicació Facebook Messenger, integrada
en els ordinadors i app independent en els
dispositius mòbils.
https://pixabay.com/en/facebook-personal-network-3291987/

Facebook: estructura (II)
• Esdeveniments: podem programar esdeveniments i
convidar-hi les nostres amistats.
• Grups: creació de grups d’interessos públics, privats o
secrets (treball col·laboratiu amb documents,
enviament de fitxers, àlbums, enquestes…).
• Pàgines: creació de pàgines per promocionar un
personatge públic, un negoci, un producte, una causa
o una institució.
• Aplicacions: sovint desenvolupades de manera
externa a Facebook i permeten executar accions, com
jocs o actualitzacions d’eines.
• Vídeo en directe: es pot emetre vídeo en streaming
en directe, de forma similar al Twitter i a l’Instagram.
• Facebook Stories: imatges i vídeos efímers,
accessibles durant 24 hores. Espai per a la creació d’un post en un grup de Facebook

Aplicacions en educació
• Constatació de la pèrdua d’interès de
Facebook per als joves.
• Interfície que no s’ha renovat gaire.
• Normalment a les escoles no hi ha
accés.
• Grups de Facebook: espai per treballar
de forma tancada i on es poden
compartir continguts, enllaços, arxius,
esdeveniments, documents, etc.
Repositori de continguts amb potencial
comunicatiu.
• Contacte amb antics alumnes.

Pàgina corporativa
• Espai d’interacció.
• Les famílies hi participen sovint.
• Es pot nodrir de les actualitzacions de
Twitter i de la web del centre.
• Mínim manteniment.
• Eina poderosa per difondre la imatge
de l’escola.
• Accés a estadístiques (abast de les
publicacions, interacció, etc.). Opcions de publicació a la pàgina del centre

Instagram, espai per als adolescents
• Aplicació per a dispositius mòbils
• Creada el 2010 per Kevin Systrom i Mike
Krieger
• Adquirida per Facebook el 2012
• Gran augment d’usuaris en els darrers anys
• 800 milions d’usuaris (setembre 2017)
• Permet compartir fotografies, vídeos i aplicar-
hi filtres
• Les imatges poden no ser quadrades
• Incorpora les històries efímeres (24 hores),
també amb filtres i opcions d’edició
Evolució del logo d’Instagram

Instagram: estructura
• Cada usuari disposa d’un perfil (inclou avatar,
nom d’usuari, nombre de publicacions, usuaris
que seguim i seguidors).
• Ús de hashtags i likes.
• Comentaris i missatges directes (i converses en
grup).
• Cercador per usuaris i hashtags.
• Etiquetatge a les fotos.
• Moltes possibilitats en la comunicació
corporativa (fenomen dels influencers,
persones que esdevenen referents per a una
marca).
• Els posts es poden incrustar en altres webs
(versió escriptori). Exemple de post a Instagram

Interès per als adolescents
• És una xarxa que utilitzen a diari.
• Les històries (eina que es deriva de
Snapchat) els permeten presentar-se (en
foto o vídeo), amb diferents efectes i
emoticones, fer directes, càmera lenta,
etc.
• Pressió per presentar-se com el més
popular.
• Obsessió pel cos i la bellesa física.
• Pot generar ansietat.
Instagram, la peor red social para la salud mental de los adolescentes (El País, 21/5/2017)
https://pixabay.com/en/people-two-adult-woman-3147188

Aplicacions en educació
• Integrar Instagram en el blog o lloc web de
l’aula (Instagrate to WordPress).
• Fer servir les imatges com a font d’inspiració
d’un relat o poema.
• Experimentar amb els filtres i convertir la
imatge en artística.
• Fer un directe amb algun esdeveniment
important de l’escola.
• Realitzar converses en grup (a través dels
missatges directes), on també es pot compartir
material gràfic.
https://pixabay.com/en/smartphone-notebook-social-media-1701096/

Instagram corporatiu?
• Interessa al centre ser a Instagram?
• Espai per compartir imatges de les activitats de l’escola.
• Eina per donar a conèixer la marca.

Altres xarxes: LinkedIn
• Xarxa social professional, orientada als negocis i a la recerca de feina.
• Els usuaris registrats mantenen contacte amb altres vinculats a la seva
vida professional.
• Podem compartir el currículum, es poden formar grups de treball i donar
visibilitat a la nostra web.
• Interès merament corporatiu.
Menú principal i logo de LinkedIn

Altres xarxes: Pinterest
• Objectiu: compartir imatges en taulers personalitzats i
temàtics.
• Es poden seguir usuaris.
• Pins: imatges que es poden pujar, editar, desar i
administrar. Pinejar: acció de compartir una imatge.
• Taulers: col·leccions d’imatges, personalitzades i es poden
compartir amb altres usuaris.Espais potencialment
col·laboratius.
• Perfil: dades d’usuari, taulers i pins creats, xarxa de
contactes.
• Botó + permet pujar un pin o afegir-ne un des de lloc web.
• Inici: els pins relacionats amb els temes que seguim.
• Seguint: els pins dels usuaris que seguim.
https://pixabay.com/en/pinterest-icon-symbol-sign-logo-2151052/

Pinterest en educació
• Compartir les imatges dels projectes
interdisciplinaris.
• Treball col·laboratiu amb taulers
compartits, cerca d’imatges per alguna
tasca concreta.
• Creació de taulers per organitzar les
idees abans de realitzar el projecte.
• Publicar les imatges de les sortides,
organitzades temàticament.
https://pixabay.com/es/pinterest-2171592/

Google Plus
• Servei de xarxes socials creat per
Google el 2011
• Basat en HTML5
• S’activa amb el compte de
Google
• 343 milions d’usuaris actius
• Tot i ser Google, no ha obtingut
l’èxit esperat
Logo de Google +

Google Plus: estructura
• Inici: presenta les publicacions dels nostres
contactes ordenades des de la més recent
• Descobrir: publicacions ordenades per
temes
• Comunitats: si ens hi afegim, podem
conversar amb persones que comparteixen
els nostres gustos. S’organitzen
temàticament i poden ser públiques o
privades. Són semblants als grups de
Facebook
• Perfil: dades del perfil públic de l’usuari i
les seves darreres publicacions
• Persones: les que seguim, les que ens
segueixen i cercador
• Notificacions

Xarxes socials educatives
• Creació de cursos
• Repositori de materials
• Compartició de
documents
• Comunicació i
col·laboració
• Xarxes tancades
https://pixabay.com/en/family-family-life-center-work-3224708/

Edmodo
• Plataforma gratuïta
• Mostra opcions d’alumne i
professor
• Interfície similar a Facebook
• Es poden compartir missatges,
arxius, imatges, vídeos…
• Per obrir la docència d’un curs
cal subministrar un codi Logo d’Edmodo

Edmodo: estructura
• Inici: apareixen els darrers missatges de temes que seguim, tasques a
realitzar, enquestes, proves, etc.
• Assignacions per revisar
• Progrés: qualificacions i insígnies
• Biblioteca: espai per als documents, proves, tasques, etc. Tenim
espai per enllaçar Google Drive i One Drive
• Missatges: comunicacions entre estudiants i professor
• Notificacions

Edmodo: els cursos
• Per unir-se a un curs utilitzem codi
• Espai de missatges, carpetes i membres
• Nota del professor: pot presentar
l’activitat a fer, adjuntar arxius,
enllaços, document de la biblioteca,
document de Drive, eines de format i
programar el missatge
• Assignació, prova i enquesta
• Creació de grups dintre de la classe

Edmodo: fem xarxa!
Pot ser una potent eina comunicativa de centre

Google Classroom
• Plataforma educativa gratuïta
• Estructura de xarxa social similar a
Edmodo
• Forma part de G Suite for Education
• Va ser llançada el 2014
• Integra les aplicacions de Google
Drive
• Funcionament molt senzill
Logo de Google Classroom

Google Classroom: estructura
• Accés a les diferents classes (cursos)
• Menú lateral: classes, calendari, pendents, llistat de classes actuals,
classes arxivades i configuració
• Signe +: crear una classe o entrar-hi (amb codi)

Google Classroom: els cursos
• El docent convida l’alumnat o s’accedeix a
través de codi
• Tauler d’activitat, alumnes i informació
(material de classe)
• Línia de temps amb totes les activitats
• Es pot crear un anunci, una tasca, una pregunta
o reutilitzar una publicació
• Es poden enviar a alumnes concrets o a tota la
classe
• Es poden classificar per temes
• Carpeta de Drive de la classe, calendari de
classe i Google Calendar

Google Classroom: avaluant
• Cada tasca posseeix un espai per
avaluar (posar nota i retornar els
treballs)
• Es poden descarregar les notes en
CSV i full de càlcul de Google
• Es poden corregir arxius de text des
de la nostra tauleta i pujar tot seguit
la correcció

Google Classroom: xarxa social?
• Té un aspecte similar a Edmodo, menys
potent
• Podem definir si els alumnes poden
escriure publicacions i comentaris, només
comentaris o que el professorat porti el
control
• Es poden comentar textos o debatre sobre
algun tema
• La interacció és limitada i no es poden
crear grups
• Ha d’evolucionar per poder competir amb
plataformes tipus Moodle
https://www.flickr.com/photos/wfryer/20726908218

Altres eines

Activitat 2
• Quins avantatges pot tenir treballar
amb Google Classroom?
• L’has utilitzat a l’aula?
• Pot arribar a substituir altres
plataformes com Moodle?
https://padlet.com/egil2/googleclassroom

Ètica digital
• Normes de comportament a la
xarxa
• Actitud digital en un món canviant
• Món mediat per la tecnologia
https://pixabay.com/es/actitud-ante-la-vida-vivir-amor-256607/

Codi de cultura digital
Honestedat No mentir mai, ser transparents. Millor no donar una dada que
donar-ne una de falsa.
Confiança Guanyar la confiança dels usuaris a fi d’establir relacions i comunicació
efectives.
Solidaritat Com la web social és un entorn col·laboratiu, hem d’estar disposats, no
tan sols a rebre, sinó a donar alguna cosa a canvi.
Agraïment Donar les gràcies per un comentari o per haver compartit un contingut
nostre ajuda a crear comunitat.
Respecte Tothom té dret a fer crítiques, però de forma respectuosa i tolerant.
Humilitat Les aportacions de les altres persones enriqueixen els nostres punts de
vista.
Flexibilitat Cal tenir una mentalitat oberta als canvis.
Sentit comú No hem de fer a la xarxa allò que no faríem fora, ens hem de deixar
guiar pel sentit comú.
De C. Aced (2013)

Normes de l’etiqueta
• Conjunt de normes de bona educació que s’utilitzen per a la
comunicació en xarxa (Virginia Shea, Netiquette, 1994)
1. Recorda l’humà
2. Fes servir els mateixos estàndards de
comportament en línia que en el món
físic
3. Sàpigues en quin lloc del ciberespai et
trobes
4. Respecta el temps i l’ample de banda
de les persones
5. Mostra’t bé en línia
6. Comparteix els coneixements dels
experts
7. Ajuda a mantenir les controvèrsies
sota control
8. Respecta la privacitat dels altres
9. No abusis del teu poder
10. Perdona les errades dels altres

Identitat digital
• Les nostres accions a la xarxa deixen
rastre
• Tot el que diem o fem ens pot condicionar
• És molt difícil esborrar el que anem
produint
• La veritat és la millor carta de
presentació
• La viralització pot ser contraproduent
• No podem quedar al descobert https://pixabay.com/es/tarjeta-de-visita-negocio-tarjeta-de-2056020/

Reputació digital
• El nom que anem forjant amb el que
els altres diuen
• Les nostres accions generen una
percepció en els altres
• La gestió de la identitat influeix en la
reputació
• Actitud de prudència
https://pixabay.com/es/experiencia-comentarios-encuesta-3239623/

Consells
Com pots millorar la teva identitat digital?

Accés a les xarxes socials
• Cal insistir en les edats mínimes per accedir als serveis de xarxes
socials:
* WhatsApp ja està prohibit per a menors de 16 anys

Seguretat a les xarxes socials
• Controlar les opcions de privacitat
• No donar les nostres dades (ni als
amics)
• Emprar contrasenyes segures
• Conscienciar que les dades poden ser
utilitzades per altres
• Els nostres perfils no sempre estan en
el nostre poder
https://pixabay.com/es/ordenador-seguridad-candado-1591018/

Activitat 3
• Quines són les normes en l’ús dels
dispositius mòbils en el teu centre?
• Són conscients els alumnes del fet
que han de saber gestionar la seva
identitat digital?
• Com els podem ajudar?
• Per què és important fer-ho des del
moment que tenen accés a un correu
electrònic?
https://padlet.com/egil2/identitat_digital

Projecte: Setmana de la Identitat Digital
• Projecte digital educatiu de centre
• De 4t EP a 2n BAT
• Adreçat a les famílies, el
professorat i l’alumnat
• Febrer, coincidint amb el Dia de la
Internet Segura
• Setmana dedicada a reflexionar
sobre l’ús de la xarxa i els seus
perills

SET-ID: Temes
2016: Les normes de l’etiqueta i l’actitud a la xarxa
2017: La propietat intel·lectual, l’ús i gestió de recursos a la xarxa
2018: Què és veritat a la xarxa? La contrastació de la informació a Internet

SET-ID: Xerrades al professorat i les famílies
2016: La identitat digital (Josep Cañas)
2017: La família en digital (Jordi Jubany)
2018: El meu fill o filla fa un ús segur dels dispositius mòbils? (Artur
Matamoros, Mossos d’Esquadra)

SET-ID: Activitats i productes finals
• 4t EP: gestió del correu electrònic (intercanvi de correus electrònics entre
l’alumnat)
• 5è i 6è EP: creació d’un decàleg on es presenten quins són els aspectes bàsics
vinculats amb la recerca d’informació a la xarxa
• 1r i 2n d’ESO: Fer un pòster en el qual s’expliquin les condicions que ha de tenir
una bona cerca a Internet i la necessitat de no quedar-nos amb el primer resultat
• 3r i 4t d’ESO: seleccionar tres notícies que hagin estat falsejades i comparar la
versió falsa amb la certa, es presenta com a infografia
• 1r BAT: fer una infografia sobre la propietat intel·lectual i la necessitat d’elaborar
els continguts i no incórrer en plagi
• 2n BAT: pòster per reflexionar com s’ha de compartir la informació a Internet, què
cal tenir present per evitar la difusió de notícies falses

SET-ID: compartim els productes finals!

Xarxes socials i ètica
digital
Enric Gil Garcia
Col·legi Sant Andreu
Twitter i Instagram: @enricgil
Correu-e: enric@standreu.org