La caiguda del Imperi Roma
La edat mitjana va començar amb la caiguda de l’Imperi Roma, a l’any 476.
A finals de l’edat antiga l’imperi Romà es va tornar més feble. A l’ Imperi romà
hi havia moltes ciutats però passaven per una situació difícil i molta gent va
marxar a viure al camp.
L’emperador va decidir dividir l’imperi en dos parts:
L’imperi roma d’Occident
L’imperi roma d’Orient
L’exercit no podia controlar les seves fronteres i va afavorir que altres pobles
entressin a envair el seu territori.
Els romans anomenaven bàrbars, és a dir estrangers, a tots els pobles que
vivien fora de las fronteres de l’Imperi, situats al centre d’Europa.
Els pobles germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l’Imperi
Romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
 Els visigots: Van ocupar tota la península Iberica i van establir la capital
a Toledo
 Els francs: es van quedar al nord del pirineus
 Els ostrogots es van establir a la península itàlica
 Els angles i els saxons van ocupar les illes britàniques.
Els visigots van ocupar la península ibèrica des de l’any 367 al 725.
L’art dels visigots: L'art visigòtic és un estil artístic enquadrat dins de l’art
preromànic. Es va desenvolupar sota el domini polític dels visigots,
particularment durant el Regne de Toledo, principalment entre els segles V i
VII.
Els visigots eren en la seva majoria de religió arriana.
Les joies i les peces d'orfebreria religiosa, normalment, estaven fetes d'or o de
bronze recobert d'or.

FEUDALISME
Que es el feudalisme?
El feudalisme es un nou sistema social, econòmic i polític que apareix en
Europa durant l’edat mitjana.
El feudalisme estava basat en la divisió de les terres del rei en petits territoris,
que eren governats per nobles. Aquests nobles es convertien en vassalls del
rei: a canvi de les terres, es comprometien a ser-li fidels i a ajudar-lo en les
guerres .
El feudalisme es va desenvolupar a Europa, principalment entre els segles IX i
XIV. Va començar amb la caiguda del imperi romà i va acabar amb el
descobriment d’Amèrica.
L’origen del feudalisme es produeix durant el final de l’imperi romà i la vida
urbana decau per la gran inseguretat degut als continus atacs. Als segles IV-V
la gent retorna a viure al camp.
Els castells
La noblesa vivia en castells, mentre que el poble vivia al seu voltant, en cases
aïllades o en poblets. Les ciutats eren escasses i tenien pocs habitants.

Quins estaments eren privilegiats i quins no
Com a privilegiats estaven la Noblesa i el Clergat (No pagaven impostos), i com
a no privilegiats estaven els pagesos i artesans (pagaven impostos).
Que menjaven
Cada habitant consumia al dia més de 600 grams de pa; el dels pobres era
moreno o negre amb mescla de segó, i el dels rics, pa blanc de blat. Els
productes làctics ja formaven part de la dieta de l`Edat Mitjana. El formatge, es
considerava menjar de pobres. Els peixos d'aigua dolça constituïen un nutritiu
aliment per a qui els podia pescar.

Com es vestien
Els més pobres, sovint pagesos duien roba feta de llana
basta.
Les dones duien vestits llargs fins als peus de diverses
capes, i els vestís cenyits a la cintura. El cap se’l cobrien amb una tela. Els
homes portaven túniques per sobre dels genolls i mitges que els cobrien les
cames.
El paper de l’església
Durant l’edat mitjana l’Església va tenir un paper molt important a Europa.
Els monjos copiaven i traduïen textos. Així, van mantenir viva la cultura i van
evitar que es perdessin autèntics tresors culturals. Els còdexs eren llibres
escrits a mà, bàsicament sobre pergamí. Sovint il·lustrats amb miniatures.(Els
monjos eren unes de les poques persones que sabien escriure i llegir.
ELS MUSULMANS
Els musulmans van arribar a la Península Ibèrica pel sud , provinents del nord
d’Àfrica, i van esdevenir una gran potència cultural i econòmica a l’occident
d’Europa.
Els musulmans es van quedar des de l´any 711 fins al 1492.
Entre els musulmans que van arribar a la península hi havia àrabs procedents
del pròxim orient i berber del nord d’Àfrica.
Els musulmans van creuar l’estrat de Gibraltar i van derrotar als visigots .
Els musulmans van crear una de les civilitzacions més extenses del moment.

Els musulmans eren els seguidors de l’islam, una religió creada a la península
Aràbiga al segle VII (SIS) pel profeta Mahoma.
Els musulmans van construir una civilització molt avançada , que va transmetre
i desenvolupar els coneixements científics del món antic, ens camps com les
matemàtiques, l´ astronomia , la filosofia, la medicina o la física.
Van crear la numeració aràbiga que és la que encara fem servir actualment.
AL- ÀNDALUS
Al-Andalús es el territori de la Península Ibèrica que
els musulmans van ocupar i els musulmans
el van anomenar així.
Al-Àndalus també va ser un centre d’un comerç molt
actiu. Els productes artesans andalusins es venien
en altres regions del món. A canvi, els comerciants portaven esclaus i or era un
territori de la península ibèrica que guiaven els musulmans,.
Cap al segle XI (onze) la unitat de la política de Al-Àndalus es va facturar i el
territori va quedar dividit en petits regnes musulmans anomenats regnes de
tarifa.
AVENÇOS CIENTÍFICS
Els àrabs van desenvolupar especialment les tècniques de regadiu. Una xarxa
de sínies i sèquies assegurava el reg d’uns camps que abans eren erms, de
manera que va augmentar la producció.
Els musulmans van crear la numeració aràbiga que es la que fem servir
actualment
Van introduir a Europa nous invents procedents d´ Orient, com el paper, la
pólvora o la brúixola.
CREENCES

Els musulmans creuen que hi ha un deu superior Al·là, un deu musulmà.
Una de les creences dels musulmans es que sinó reses aniràs al infern etern.
Hi ha una festa que es diu “Edi al-Adha” i consisteix en que tens que matar un
xai i després se’l mengen.
El ramadà es un mes del any, es sagrat per als musulmans en el que es
dediquen a fer-se sentir com els pobres i no poden menjar de 4:30 a 8:00 y
també al final del mes es dona diners als pobres. Els musulmans resen 5
vegades al dia.
“Bismillah-ar-rahmani-ar-rahim” , que vol dir ”En nom de Déu, el Clement, el
Misercordiós”.Els musulmans pronuncien aquesta frase abans de qualsevol
acció i discurs per recordar el Nom de Déu. Aquesta expressió es recull en el
verb àrab Bàsmala.
El imam que pronuncia aquestes dos frases ash-hadu an la ilaha il-lal –lah y
Ash-hadu anna Muhammandan rasululu-lah entra en la religió islàmica.
Les dos ciutats sagrades dels musulmans son La Meca y la Medina
El musulmans tenen que anar almenys un vegada a La Meca a la seva vida
El llibre sagrat dels musulmans és l'Alcorà.
ART
Els tipus principals de construccions de l'arquitectura islàmica són: la mesquita,
la tomba, el palau i el fort; encara que també van destacar edificacions de
menor importància com els banys públics, les fonts i l'arquitectura domèstica
Per l‘art els musulmà els materials mes utilitzant son metall, marfil i ceràmica.
LA BAIXA EDAT MITJANA
ESPLENDOR I CRISI
L'esplendor
A partir del segle XI es va iniciar a Europa un període de recuperació
econòmica. Al segles XII i XIII les ciutats van anar agafant importància, amb el
creixement de les activitats artesanals i comercials. La població va anant
augmentant.
L’agricultura era cada cop mes productiva i les persones que treballaven al
camp podien intercanviar alguns productes al mercat .

Els artesans comerciaven els productes fets per ells mateixos al mercat o la fira
del poble o de la ciutat.
Un gremi era un grup de persones que tenen el mateix ofici i que feien el mateix treball.
Van ser un element característic de la societat urbana des del segle XIII fins el segle
XIX. Ells controlaven:
- El treball dels artesans.
- Fitxar els preus dels productes.
- Vetllar per la qualitat dels productes.

Burgesia
Apareix una nova classe social: la burgesia, que és una classe social de
persones amb diners (artesans i comerciants) que no tenien privilegis quan a
vegades tenien mes diners que el nobles.
L’edat mitjana va facilitar un creixement gran de la població, fins al punt que els
camps no donaven per a alimentar tanta gent. Així va començar la crisi de
l’edat mitjana.
Universitats
Les universitats medievals europea van ser les institucions educatives
pertanyents a les cultures cristianes.
Van començar a fundar-se en diferents ciutats d’Europa Occidental al voltant de
1150.

La crisi de l’Edat Mitjana
Les principals causes de la crisi van ser:
La fam: Com que la població va anar creixent no hi havia prou menjar per
alimentar a tota la gent.
Les revoltes camperols: Els camperols, es van revoltar contra els senyors
feudals per recuperar les terres.
La pesta bubònica: Es una malaltia que va afectar a tot Europa XIV. Els
afectats presentaven taques fosques a la pell.
La pesta negra
La pesta negra va causar moltes morts a Europa i Àsia a mitjans del segle XIV
(1347-1351).. Es calcula que en molt poc temps va morir entre un quart i un
terç de la població Europea. Es va prohibir el comerç entre ciutats i es van
tapar cases amb malalts dins. Però tot va ser inútil i es van veure afectats tota
la població del camp i de les ciutats.
Els transmissors d’aquesta malaltia van ser les rates ja que com hi havia tanta
gent i no hi havia clavegueres hi havia molta brutícia.

La corona catalanoaragonesa es la antiga corona de Catalunya, d’Aragó.
Es va crear a l’any 1137, quan Catalunya i Aragó es va ajuntar i van
decidir fer una nova corona que els representés.
La expansió catalanoaragonesa va ser una de les expansions més
importants de la època. Es va expandir per les Illes Balears i el País
Valencià.
Els almogàvers eren uns guerrers catalans que conquerien terres a
canvi d’un sou.
El rei Martí l va morir sense descendència i tres representants de cada
regne de la corona catalanoaragonesa (Catalunya, València i Aragó) es
van unir en la ciutat de Casp per resoldre el problema i van acordar un
successor en l’anomenat compromís de Casp.
La guerra dels Remences va ser una revolta popular que van fer els
pagesos, i que va fer més pobre el territori. Es va produir perquè la nova
família no es va preocupar gaire dels assumptes catalans i van fer una
revolta popular que fa fer més pobre el territori. Aquet fet també
s’anomena la “venjança catalana”.
Quan Ferran II i Isabel I (els reis Catòlics) es van casar i els dos territoris
es van unir.
Ells i el seu poble eren cristians.
Van haver alguns problemes entre els musulmans i els cristians però
van seguir convivint pacíficament durant vuit segles, des del segle VIII
fins al segle XV.

Van aconseguir culminar els cristians de la península Ibèrica conquerint
l’últim territori dels musulmans, el Regne de Granada l’any 1492.
L’estil gòtic va desenvolupar-se a Europa fins al final i del segle XV, des de
mitjans del segle XII lligat amb el gran desenvolupament urbà d’occident.
D’aquesta manera, al principi del gòtic, els exemples més importants de pintura
van ser les miniatures que decoraven els llibres sagrats, les cròniques i els
relats, així com els vitralls de les catedral, que esta ven fets per pintor.
La impressió que da que posant son grans obertures ocupades per finestrals
amb vitralls o rosasses de colors, i molts elements decoratius. Forma en
diagonal.

La pintura mural va perdre la importància que havia tingut durant el romànic a
gairebé tot Europa, excepte a Itàlia. Els murs van ser substituïts per finestrals
molt amplis decorats per rosasses i vitralls i no va quedar lloc per fer-hi les
pintures que havien caracteritzat l’anterior etapa.
L’art gòtic es considera art medieval urbà perquè es va desenvolupar amb el
creixement de les ciutats i de l’activitat artesanal i comercial.
Quan les tècniques de construcció van millorar van poder fer edificis molt més
grans que els romànics.
Les façanes i l’interior estaven decorades amb pintures i escultures. Feien
persones, i el tema solia ser déu i temes religiós. Com eren analfabets les
pintures i les escultures els explicaven fets i histories.