Us presentem la visita realitzada pel grup "història de Mollerussa" de l'EJI al Sr. Joan Pedrós, torner i forjador.

2. TROBADA
 El dia 6 de març del 2017 ens trobem un grup de
joves de l’EJI, del grup “Investiguem la Història de
Mollerussa” amb un grup de persones del Casal
Municipal de la Gent Gran, per fer una visita al Sr.
Joan Pedrós.
 El Sr. Pedrós ens rep a la porta del garatge de casa
seva, que és al mateix temps el seu taller- museu.
Allí, ens parla de la seva vida i ens ensenya les seves
obres, fotos d’algunes d’elles i premis que ha
guanyat.
 A més de parlar-nos de les seves creacions, ens
explica quines eren les eines que es feien servir
abans, com han canviat amb el temps, i la diferencia
entre el treball avui en dia i el treball de fa anys.

3. TORNER I FORJADOR
Torner n. Masc. Artesà que conforma peces utilitzant un torn.
Forjador n. Masc. Persona que transforma els metalls a cops de martell o
per mitja de successives compressions entre dues superfícies.
Torn: n. Masc. Màquina que dona forma al ferro, a la fusta...
Forja: n. Femení. Procés de transformació de diferents material a través la
força la compressió.
Els artesans són aquelles persones que realitzen objectes fent servir les
seves mans com a eina principals. El Sr. Pedrós, com a bon artesà,
porta tota la seva vida utilitzant les seves per donar forma tant al metall
com a la fusta.
Quan ens varen dir que aniríem a fer una visita a casa del
Sr. Pedrós i que era torner i forjador, no ens imaginàvem pas que trobaríem
tantes i tantes peces fetes a mà per ell, tota una vida dedicant-se al
ferro, primer com a treball, i desprès com a hobby. Fins i tot, va fer
reproduccions amb ferro de històries de vida, com el carro amb el que el visitava la seva
dona,
entre molts altres.

4. Aquí podem veure la rebuda que ens va realitzar i
on vam començar a contemplar algunes de les
seves creacions: la porta d’entrada al garatge i el
seu nom com a element insignia de la seva
façana.

5. RECULL BIOGRÀFIC
Va néixer a Mollerussa el 1942, essent el petit de 6
germans, passant a ser “el petit de Cal Miquel del
Mestre”, tal i com ell ens va explicar. Tot i que la seva
família es dedicava a la pagesia, ell va decidir ser
torner, doncs de ben petit li va interessar aquest ofici.
Cal Miquel, estava situat al carrer Balmes, on hi va viure fins que es va casar

6. RECULL BIOGRÀFIC
El Sr. Joan Pedrós va estar
estudiant al col·legi de
La Salle fins als 12 anys,
moment en el que va
decidir anar-se’n a
treballar.
La seva primera feina va
ser al Taller de cal Coca,
situat al Carrer Arbeca i
on va començar a
aprendre el que per
molts anys, seria el seu
ofici i el seu hobby.
Any 1972
Any 1950

7. RECULL BIOGRÀFIC
Durant alguns anys, va anar treballant en
diferents empreses tant de Lleida com de
Mollerussa, fins que es va casar i se’n va
anar a viure a la Ronda Sant Pere, on
encara viu avui en dia acompanyat per la
seva senyora. Actualment el Sr. Pedrós es
pare tres filles i avi de dos nets.
La Ronda Sant Pere, en
l’antiguitat i en l’actualitat.

8. RECULL BIOGRÀFIC
Una de les anècdotes
que recull la seva
història és que a la
edat de 17 anys, es
va presentar a un
concurs nacional de
forja i quina sorpresa
quan va ser el
guanyador d’aquest !
Encara avui en dia
conserva el diploma
que li van lliurar..... Títol de campió Nacional de Forja que va guanyar el Sr.
Joan Pedrós als 17 anys.

9. El Sr. Joan Pedrós ens va explicar les seves experiències i els diferents premis que ha guanyat.

10. LA SEVA PROFESSIÓ
“Ofici de foc, molta feina i guanya
poc”
Aquesta dita fa referència als mestres del
ferro, dels quals trobem les primeres
referències al S. IX.
Com veiem a la dita, la professió de torner i
forja es una professió molt dura que no
esta compensada. Els torners i forjadors
han de treballar molt i molt dur !

11. LA SEVA PROFESSIÓ
Amb 12 anys va començar
a treballar a Cal Coca
de Mollerussa. Aquest taller
es dedicava a la forja i en
l’any 1973 va ser el taller
encarregat de fer l’escut de
la ciutat.
I sabeu quin era el salari del Sr. Pedrós
quan va començar a treballar ?

12.  El salari del Sr. Pedrós quan treballava al Taller
Coca era de 2 rals al mes.
Per que ens fem una idea del que cobrava:
 El ral equival a 4 pessetes.
 4 pessetes equivalen a 0,02 €, o sigui 2 cèntims
d’euro.
Ral pesset
a
euro Dos
cèntims

13. LA SEVA PROFESSIÓ
Desprès de gaire bé 6 anys treballant i aprenent al Taller de cal Coca,
se’n va anar a viure a Lleida , on treballava als Tallers Vulcano als
matins i estudiava a l’escola de Treball per les tardes.
Als tallers Vulcano treballaven amb metalls. Encara avui en dia els
podem trobar a Lleida... Tot i així, la feina del Sr. Pedrós sempre va anar
dirigida al torn, la fresadora (que s’utilitza per tallar ferro, metall...) i la
forja (transformació dels metalls a cops de martell).

14. LA SEVA PROFESSIÓ
Desprès d’un temps a Lleida, en un moment donat va decidir tornar a
Mollerussa i va ser quan va començar a treballar a Cal Ignasi Clotet, on
va treballar fins que el van cridar per fer la mili a Barcelona.
I sabeu que vol dir fer la mili? Fins fa uns anys, al nois de més de 18 anys,
els cridaven per aprendre el servei militar i era obligatori anar-hi!
El Sr. Pedrós, juntament amb altres
companys, realitzant la mili a
Barcelona.

15. LA SEVA PROFESSIÓ
Finalment, i desprès de passar alguns anys
treballant i aprenent en empreses de Mollerussa
i Lleida, va decidir crear el seu propi taller, que
el seu dia es deia “Taller Mecánico J. Pedros” El
rètol de fora estava amb castellà ja que a la
època en la que el van col·locar, no es podia
posar amb català.

16. I SABEU COM ES FEIEN LES
FERRADURES ?
El seu taller estava situat als
baixos de casa seva, lloc on
actualment continua. Una de
les feines que feia era les
ferradures per les mules i els
cavalls. Quan el Sr. Pedrós va
obrir el seu taller, al davant de
casa seva no hi havien tots
els edificis que veiem avui en
dia. Tot eren trossos, camps i
horts.

17. LES FERRADURES...
Els cavalls i les mules eren portades fins a la porta on ell els hi canviava
les ferradures, que abans, havien estat fetes a mida. Aquestes ferradures
es clavaven amb claus als cascos dels animals. El procés de creació de
les ferradures no era gens fàcil... Primer, s’havia d’escalfar el ferro al foc,
foc que es feia amb un carbó especial. Desprès, a l’enclusa, a base de
cops de martell, se li donava la forma de la ferradura.
A l’esquerra, el
carbó per fer el foc
i les pinces amb
les que agafar les
ferradures. A la
dreta, l’enclusa en
la qual se’ls hi
dona forma.

18. EL RESULTAT FINAL!
Com veieu, tota la feina era una feina molt manual, de precisió,
paciència.... I s’havia de vigilar molt amb els dits ! Doncs llavors si ens
fèiem mal no hi havia ambulàncies ni baixes com tenim ara....
Les ferradures s’havien de fer a mida, pel que s’havia de ser molt curós i
tenir molt clar les mides.
Una petita
curiositat… Diuen
que les ferradures
son símbol de bona
sort i que encara
avui en dia hi ha
llocs en els que
col·loquen
ferradures per cridar
la bona sort !

19. LES SEVES EINES….
Abans de començar a fer servir les eines, hi ha una feina
prèvia de disseny de les peces, de mesurament
precís d’aquestes per a que tinguin el tamany que es
desitja. La destresa i la precisió son indispensables, a
més de tenir molt clara la idea del que volem crear !!
Quan més petita es la peça, més difícil es
mesurar-la. Per això tenim el les diferents
eines de mesura, que ens permet mesurar
peces realment petites !
El micròmetre, per exemple, mesura amb
mil·límetres i es molt, molt precís. La seva
mesura va dels 0 als 25mm... Podeu marcar
amb els dits quan són 25 mm?

20. LES SEVES EINES….
La premsa: amb la premsa i a base
de força, es pot xafar el ferro, es
poden fer diferents eines o motlles
que desprès es faran servir per crear
diferents objectes.
Torn de precisió: aquest torn ens
permet polir i acabar de donar forma
al ferro. Tal i com ens diu el nom, es
necessita molta precisió i molta
coordinació, doncs les dos mans han
d’anar a la vegada per que ens quedi
una feina pràcticament perfecta!

21. LES SEVES EINES….
Talladora: Aquesta eina ens permet
tallar el ferro i altres materials i donar-
los-hi la forma que nosaltres volem.
Vam al·lucinar quan vam veure la
rapidesa i la destresa amb la que va
donar forma a un tros de ferro !!!
Torn : en aquest torn, el Sr. Pedrós
treballa la fusta, donant-li la forma que
desitja i polint-la fins que aconsegueix
la peça. En aquest cas, veiem com
dóna forma a bitlla, una de les seves
altres passions.

22. LES SEVES CREACIONS
A dalt, un ram de roses fet per ell mateix i que va
ser un regal per a la seva dona. Les roses de Sant
Jordi son diferents a casa del Sr. Pedrós. Com va
dir la seva senyora, entre rialles i mirades de
complicitat, “aquesta va ser la primera i única rosa
que em va regalar. Amb una vegada va tenir
prou!”. Ara be, aquesta hi es per tota la vida .....
A la dreta, podem observar un mirall forjat pel Sr.
Joan Pedrós, un mirall únic i diferent, que de ben
segur només podrem trobar al petit museu de
l’antic taller....

23. LES SEVES CREACIONS
Les miniatures que podem observar a la
imatge de dalt, son miniatures de les eines
que es feien servir a la pagesia antigament.
Tampoc era una feina fàcil al de la pagesia i
de ben segur que a casa del Sr. Pedrós ho
sabien.... El canelobre de la dreta es un
altre regal fet pel Sr. Pedrós a la seva
estimada dona.

24. LA SEVA PASSIÓ
El treball que podem observar a
la imatge de la dreta es una de
les seves ultimes creacions.
Aquí podem veure reflectit
l’esforç, la força, la precisió
convertida amb passió, els
començaments i la seva
evolució. I com no podia faltar....
La ferradura de la sort !
Les seves creacions i la seva
manera d’explicar-les demostren
una passió que desprès d’anys i
anys encara avui en dia perdura.

25. LA NOSTRA EXPERIÈNCIA
Va ser una visita molt agradable on vam conèixer un ofici
diferent, del que segurament molts i moltes de nosaltres no
en coneixíem molta cosa. A més, el fet de compartir aquest
tipus de visita amb un grup de gent diferent, l’aporta un punt
d’interès afegit.

26. Grup de joves de l’EJI amb un grup de
persones del Casal Municipal de la Gent
MOLTES
GRÀCIES