Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.

1ª setmana

  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

1ª setmana

  1. 1. PRIMERES IMPRESSIONS A LA MOTXILLA 1. QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER? - Fer emergir creences i contrastar-les OBJECTIUS - Fer-se conscient dels diferents rols d’un mestre i la necessitat de formar-se en tots ells. - El paper del professorat CONTINGUTS - La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.ABANS DE COMNEÇAR LES PRÀCTIQUES:A partir d’una pluja d’idees, recull els trets que identifiquen un mestre ideal per a tu SABER TRASMETREL CAPACITAT EMOCIÓ PELS AVENÇOS (petits iPACIÈNCIA AFECTE DESCOLTA grossos) DELS INFANTS SABER REBRELPASSIÓ PER CREATIVITAT, REALISTA I LA SEVA RESPECTE PERSEVERÀNCIA SOMIADORA, PROFESSIÓ ENGINY i MOTIVACIÓ cercar lequilibri VALORACIÓ, COOPERACIÓ PRESÈNCIA, LINFANT SÀPIGA QUE HUMILITAT I CURA DE TOTA LA COMUNITAT SEMPRE POT HI POT COMPTAR EDUCATIVAA mida que passi el temps, pot ser que trobi que aquesta pluja didees no estigui acabada i calguiafegir-hi més trets de la meva mestra ideal.És diferent el perfil d’un mestre de l’etapa 0-3 que d’un de l’etapa 3-6? En què és diferent? Enquè és semblant? Identifica els trets característics de cada un d’ells, en cas que sigui diferent.Suposo que si que tenen trets diferents, però diria que hi ha més semblances que diferències, jaque shauria de partir deducar amb afecte, ja que sinó cap aprenentatge és possible, ni alprimer cicle dinfantil ni al segon (i als posteriors), és important també que linfant percebi quecomptem i creiem en ell, en les seves possibilitats i en les seves accions, transmetent-li laseguretat tant necessària, pel seu desenvolupament satisfactori i global.Potser el tret més diferenciat, diria que pot ser la manera de conèixer el seu propi cos i lentorn,al primer cicle es centra més en el coneixement a través del propi cos, de les sensacionsperceptives,... en canvi al segon cicle, sense deixar de banda la part sensorial, linfant començaa percebre el seu cos i el seu entorn a nivell més social, a través de les relacions amb els altresi amb lambient directament.També trobo que la manera de relacionar-se amb les famílies és ben diferent. Al primer cicle elspares entren més a laula, cada dia la mestra pregunta com ha passat la nit, si ha dormit bé, siha berenat bé,etc. Al sortir els pares també tenen la possibilitat, de forma tranquil·la, dedemanar-li a la mestra com ha anat el dia. En canvi al segon cicle, aquest contacte, tot hi ser-hi, es torna més breu i sovint més superficial, depen molt més de lactitud de la mestra. 1
  2. 2. DESPRÉS DELS PRIMERS DIES AL CENTRE, REFLEXIONA:Quin tipus de mestre hi ha dins l’aula on estic? Semblances i diferències entre el perfil demestre ideal que vares definir.La meva tutora de pràctiques és una mestra fantàstica. Des de el primer moment em va afinar elprimer tram del camí, i dia rera dia mho segueix fent.Sobretot magradaria descriure les meves sensacions del primer moment, quan encara no sapscom anirà tot.Na Joana em va presentar als infants i també als pares amida que anaven arribant. A tots els deia una frase forçasemblant referint-se a mi. Una frase que mha fet sentirimportant i segura. Deia una cosa com ara “tenim molta sortde tenir a na Montse”, ho deia amb tanta naturalitat que cappare sha estranyat de veurem allà.Ha sigut el millor acolliment que mhagués pogutimaginar. Mha presentat com si fos quelcom natural, iestic segura que aquesta manera de fer ha habilitat queels infants sacostessin a mi també duna formatranquil·la i fluïda, uns abans, uns altres més tard, peròtots shan acostat a mi al seu ritme i duna maneranatural.Amb naturalitat, així és com na Joana enfoca la sevarelació amb els altres, siguin infants o adults, i per tantdes de el meu punt de vista, també és una formahonesta de relacionar-se, cosa que inculca, senseadornar-sen, a la seva aula.Després també magradaria recalcar que educa des de el respecte al ritme dels infants, delsinfants i també de les seves famílies, amb les quals es comunica amb tota fluïdesa, sempre iquan el idioma no sigui una trava, cosa que passa amb un sol infant que no parla ni català nicastellà, tot i així en aquest cas, sabent que el vincle amb el infant també necessita del vincleamb la família, ella fa tot el possible per a comunicar-se minímament, pel benestar de linfant.És una mestra que cerca la tranquil·litat, la calma i la seguretat dels infants, prioritza unambient no autoritari i sense presses, impregnat deducació lenta, abans que tenir la jornadarepleta dactivitats.Dir també que és una persona amb molta mà esquerra, característica important en tot docent,ja sigui en la relació amb les famílies com amb la resta del personal docent.Finalment voldria destacar que és una mestra, que malgrat moments destres o més moguts,sempre està present per linfant que la necessita, sempre troba una frase amorosa i personal pera cada infant. És una mestra que escolta als infants, no els sent, els escolta.Quin tipus de mestre vols ser?Uff, vull ser la millor mestra que em pugui imaginar!Vull ser una mestra coherent amb els meus pensaments i amb els meus actes, sense però deixarde respectar a ningú.Vull ser una mestra oberta al món sencer i vull ajudar a que els infants el descobreixin, a quesinteressin pel món que els envolta, a que es sentin i vulguin ser partícips daquest món, a quees sentin responsables del que passa al seu voltant i vulguin actuar.Vull ser una mestra afectiva, atenta, acollidora, propera. Vull sobretot crear ambients i relacionsque permetin que els infants es puguin desenvolupar lliurament, segons marqui el seu ritme i lesseves necessitats, a on puguin expressar allò que senten i que pensen, a on es sentin escoltats. 2
  3. 3. Vull ser una mestra entusiasta de la seva professió, ser capaç de transmetre-ho als altres.Vull ser una mestra que sàpiga escoltar i acceptar les crítiques, que aquestes majudinreflexionar i les utilitzi per a millorar. Que pugui créixer a través de la pràctica i de lesexperiències, tant les bones com les dolentes.Vull ser una mestra que semocioni per a cada petit pas que faci un infant i que lencoratgi acreure en ell mateix i en les seves possibilitats.Vull ser una mestra que mai oblidi lalegria, la responsabilitat i el luxe que és estar envoltadadinfants.Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de mestre? Com?Moltíssim! Tot i ser mare i haver entrar en contacte amb escoles i escoletes i mantenir unarelació estreta tant amb els centres com amb les educadores, ha sigut a traves de conèixer lesdiverses pedagogies, tant les més pioneres com les més actuals, a través dels professorsapassionats de la seva feina, a través de les companyes i de les seves experiències, de les mevespròpies experiències, etc. Que a mica en mica va evolucionant el concepte de mestre, tot i quesospito que em falta molt per aprendre, bé probablement sempre hauré daprendre,sortosament. 2. VALORACIÓ DE LES MEVES COMPETÈNCIES - Afavorir la reflexió personal respecte al propi perfil professional. - Auto avaluar concepcions i actituds per reafirmar interessos i motivacions OBJECTIUS professionals, tot identificant les competències adquirides i les que necessiten d’una millora. - El paper del professorat CONTINGUTS - La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.En la professió docent és molt important la creació d’hàbits de treball sobre un mateix, hàbitsque s’inicien amb lauto bservació i descoberta d’un mateix. Després de prendre’t algun tempsper reflexionar, escriu dos comportaments, actitud o idees que valores positivament i dos quevalores negativament de la teva manera de fer en relació a les deu competències del documentelectrònic de P. PERRENOUD (2007). Diez nuevas competencias para ensenyar. Barcelona: GraóAmb això aconseguiràs un primer diagnòstic dels punts forts i febles del teu treball com amestra i dels aprenentatges que cal que realitzis durant el Pràcticum.A través daquestes competències podré saber quin tipus de mestre sòc, quins són els meus puntsforts i quins els que haig de millorar o fins i tot començar a tenir, tot i que mida que em vagiendinsant en la pràctica diària, seré capaç de saber amb més exactitud les meves qualitats i lesmeves mancances com a mestra. ORGANITZAR I ANIMAR SITUACIONS D’APRENENTATGEActituds favorables: Actituds per millorar:- Construir i planificar dispositius i - Conèixer, a través duna disciplina determinada,seqüencies didàctiques els continguts que hi ha que ensenyar i la seva- Implicar als alumnes en activitats de traducció en objectius daprenentatge.investigació, en projectes de - Treballar a partir dels errors i els obstacles enconeixements laprenentatge. 3
  4. 4. GESTIONAR LA PROGRESSIÓ DELS APRENENTATGESActituds favorables: Actituds per millorar:- Adquirir una visió longitudinal dels objectius - Establir controls periòdics de competències ide lensenyament prendre decisions de progressió- Establir vincles amb les teories que sostenen - Concebre i fer front a situacions-problemales activitats daprenentatge ajustades al nivell i les possibilitats dels alumnes ELABORAR I FER EVOLUCIONAR ELS DISPOSITIUS DE DIFERENCIACIÓActituds favorables: Actituds per millorar (sobretot ara que estic- Compartir i extendre la gestió de la classe en en una aula summament heterogènia)un espai més ample - Fer front a la heterogeneïtat en el mateix- Desenvolupar la cooperació entre alumnes i grup-classecertes formes simples densenyament mutu - Practicar un recolzament integral, treballar amb alumnes amb grans dificultats. IMPLICAR ALS ALUMNES EN ELS SEUS APRENENTATGESActituds favorables: Actituds per millorar:- Fomentar el desig daprendre, explicitar la - Instituir i fer funcionar un consell dalumnes iseva relació amb el coneixement, el sentit del negociar amb ells regles i acords.treball escolar. TREBALLAR EN EQUIPActituds favorables: Actituds per millorar:- Afrontar i analitzar conjuntament situacions - Impulsar un grup de treball, dirigir reunionscomplexes, pràctiques i problemes - Formar i renovar lequip pedagògicprofessionals- Fer front a crisis o conflictes entre persones PARTICIPAR EN LA GESTIÓ DE L’ESCOLAActituds favorables: Actituds per millorar:- Administrar els recursos del centre - Elaborar, negociar un projecte institucional INFORMAR I IMPLICAR ALS PARESActituds favorables: Actituds per millorar:- Afavorir reunions formatives i de debat- Implicar als pares en la valorització de la construcciódels coneixements 4
  5. 5. EMPRAR LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓActituds favorables: Actituds per millorar:- Utilitzar els programes - Comunicar-se a distància a través de la telemàticadedició de texts - Explotar els potencials didàctics de programes en relació amb els objectius dels dominis de lensenyament AFRONTAR ELS DILEMES I ELS PROBLEMES ÈTICS DE LA PROFESSIÓActituds favorables: Actituds per millorar:- Prevenir la violència en lescola o en la ciutat - Participació en la creació de regles de vida- Desenvolupar el sentit de la responsabilitat, comunes referents a les regles de disciplina enla solidaritat, el sentiment de justícia el centre, les sancions, lapreciació de la conducta ORGANITZAR LA PRÒPIA FORMACIÓ CONTINUAActituds favorables: Actituds per millorar:- Acceptar i participar en la formació dels - Implicar-se en les feines a novell general decompanys lensenyament o dels sistema educatiu- Saber explicitar les pròpies pràctiques - Establir un control de competències i un programa personal de formació continua propis. 3. LES MEVES PORSEn aquesta activitat us demanam que penseu una bateria de preguntes per fer-vos unaentrevista imaginaria a vosaltres mateixos, per tal de descobrir quines són les pors, dubtes,inquietuds... que teniu a l’inici del Pràcticum:Crec que les pors que més em perseguien abans de començar i que ara, tot i que ja fa uns diesque hem començat em segueixen perseguint, són si sabré establir un vincle segur amb elsinfants, si ells macceptaran, ja que el seu estat dànim els marca molt cada dia, i la meva por ésno saber diferenciar un estat dànim dolent per causes alienes a mi i pensar que és la mevapresència o la meva manera de fer que els provoca rebuig.També tinc por a creure que no tinc prejudicis ni poso “etiquetes”, tant a les famílies com alsinfants, i fer-ho, inconscientment es clar, però tinc por a no saber-me donar compte i seguirfent-ho.També minquieta no saber el límit o la diferència, en tot moment, entre intervenir i respectar.Pensar que no haig dintervenir i deixar fer, resultant que no he motivat suficientment a uninfant o per altre banda, intervenir massa i no deixar actuar lliurament a un infant.Per suposat abans de començar tenia por a la meva relació amb la tutora, cosa que es va esbaïrdos segons després dentrar a laula. 5
  6. 6. 4. COM M’IMAGIN L’ESCOLA INFANTIL ON VAIG A FER PRÀCTIQUES? - Identificar expectatives vers el centre de practiques OBJECTIUS - Establir els aspectes que ens semblen importants a una escola infantil - La dimensió institucional de la innovació: l’escola que aprèn. CONTINGUTS - La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.Quines coses, penses, el diferencien d’una escola 3-6?Bé primer de tot dir descoles únicament 3-6 no en conec cap. Normalment esta tota letapadinfantil junta, o lo més comú que és 0 -3 i després 3-12 en un mateix centre educatiu.Com ha estat l’acollida? Què t’ha sorprès? Quines coses encara no has vist?La meva tutora em va presentar als infants i també als pares a mida que anaven arribant. A tots elsdeia una frase força semblant referint-se a mi. Una frase que mha fet sentir important i segura. Deiauna cosa com ara “tenim molta sort de tenir a na Montse”, ho deia amb tanta naturalitat que cap paresha estranyat de veurem allà.Ha sigut el millor acolliment que mhagués pogut imaginar. Mha presentat com si fos quelcomnatural, i estic segura que aquesta manera de fer ha habilitat que els infants sacostessin a mitambé duna forma tranquil·la i fluïda, uns abans, uns altres més tard, però tots shan acostat ami al seu ritme i duna manera natural.Lescoleta ja era una coneguda per a mi, ja que els meus dos fills hi han estat, per tant lespai imoltes de les mestres no meren desconegudes.A més és un paler descobrir, ara com a estudiantdeducació infantil, el funcionament duna escoleta per dins. Cada dia entenc moltes més cosesdels perques que com a mare ni acabava dentendre.Ja he vist forces coses, joc heurístic, taller de llenguatge, música, la hora del pati, lhora dedinar i de dormir. Però encara mén falten més per veure, com ara la psicomotricitat, quesegurament aquest divendres ja podré assistir a una classe amb el meu grup. Hi ha hagut moltesbaixes i aquest ha sigut el impediment de no haver pogut assistir encara a psicomotricitat. 6

×