Presentació digital utilitzada a classe

1. U.D.10. ESTÈTICA i FILOSOFIA
DE L'ART
Professor: Ferran Polo
IES SORTS DE LA MAR, DENIA

2. L'estètica és la reflexió filosòfica
sobre qüestions relacionades amb
l'art i la bellesa.
En filosofia els primers que
van tractar aquest tema
foren els pitagòrics entre
el segle VI i el V aC, per a
ells la música i la bellesa
estaven vinculades a
l'harmonia i a les
proporcions matemàtiques
i geomètriques.

3. Plató (IV aC) llibres en forma de diàleg.
Diàlegs sobre: Què
és la bellesa?
Plató era dualista.
Existeix la bellesa
física i material que
amb el temps
caduca i per tant
és inferior.

4. Plató, dualisme: la bellesa ideal i
espiritual, associada a la perfecció,
a l'eternitat i a la idea de bé, és
superior.

5. Estètica dels sofistes: són rivals de Plató. Són més
materialistes, sensuals i relativistes de la bellesa.
El sofista Hípies en un
diàleg primer defensa
que la bellesa és una
xica bonica, com que
Sòcrates li fa
objeccions, Hípies diu
que la bellesa és l'or.
Finalment, davant de
les noves crítiques,
Hípies diu que la
bellesa és ser ric i
respectat.

6. Plató al diàleg «El banquet»
defensa l'amor homosexual
com l'amor superior.
-Un dels membres de la parella
feia de mestre (erastés) i l'altre
de deixeble (eromen).
-Aquest tipus de relació
homosexual era molt típica
entre els militars veterans i els
joves.
-En filosofia tenim el cas de
Sòcrates i Plató.
-Pel que fa a l'amor lèsbic, en
poesia destaca Safo de Lesbos.

7. Aristòtil, més pragmàtic es va centrar
en la pràctica artística real.
Les arts poden
imitar coses belles,
evocar-les i fins i tot
tindre un paper
catàrtic d'alliberar
sentiments i relaxar
tensions, fins i tot
paper didàctic
d'educar passions
(el teatre).

8. A Grècia i Roma l'art
té diverses funcions.
-Funció religiosa: estàtues
de déus i temples.
-Funció legitimació del
poder: exhibició que
busca admiració i
sotmetiment (estàtues
dels emperadors i arcs del
triomf).
-Funció pràctica: edificis
monumentals.
-Funció entreteniment.

9. Nietzsche va estudiar la cultura i les
manifestacions artístiques del món clàssic i
afirmava que existien elements apol·linis (ordre i
geometria) i dionisíacs (déu del vi i de les
bacanals).
Baix decoració dels llocs d'oci i de les cases dels
rics (mosaics, frescos, relleus i estàtues).

10. A vegades la bellesa i l'art apareix
com a geometria i altres com a cos
humà o com a passions.

11. Amb la caiguda de l'imperi romà a
Europa les arts perden en general
qualitat tècnica.
-Durant l'alta edat
mitjana (s VdC al XI dC.
- L'Europa feudal és
més rural i menys
urbana baixa la població
i desapareixen gran part
dels artistes
especialitzats.

12. Edat mitjana l'art i la bellesa estan
associades a la religió.
Visió instrumental de
l'art que serveix per a
ensenyar i mostrar els
dogmes de fe al poble i
per a impressionar-lo
amb imatges terribles
dels terrors que esperen
a aquells pecadors que
no siguen bons
cristians.

13. Sant Agustí, dualisme platònic cristià
En el cristianisme, a
diferència de Plató, la
bellesa material,
corporal i sensual ja no
es vista simplement
com a inferior enfront a
l'ideal, sinó que a més
passa a ser vista com a
temptació del dimoni i
com a pecat.

14. En l'art gòtic a poc a poc millora lla
qualitat tècnica i a valorar-se la
bellesa física.
La bellesa física
apareix en
contextos de
tendresa i no ha
de temptar, per
exemple en els
rostres de les
verges.

15. El sexe en l'art medieval:
Podem trobar en
algunes catedrals
gòtiques i altres
edificis
representacions
d'escenes
sexuals
associades al
pecat i al dimoni.

16. Civilització islàmica hi ha una
tendència a considerar pecat o de
mal gust representar al cos humà
hi ha excepcions ja que són molts segles i països de cultura islàmica.
S'associa la bellesa a
les proporcions
geomètriques, a les
repeticions simètriques
i matemàtiques (com
ja havien fet els
pitagòrics).

17. La civilització islàmica fa de
l'escriptura i la cal·ligrafia un art.

18. En el renaixement la burgesia i la monarquia
guanyen poder i utilitzen l'art per a decorar els
seus palaus i per a generar respecte i admiració.
En les arts,
especialment en
arquitectura i
escultura, es
tendirà a copiar
les obres
clàssiques (Grècia
i Roma) i a imitar-
les.

19. -El Renaixement (XV i XVI ) redescobreix el Plató
original (acadèmia de Florència) i la ciència
hel·lenística.
-valoració del cos humà com a obra divina i per
tant tornen a representar-se nus.
-Papes com els de la família Borja l'església viu
una etapa de costums sexuals libertines, açò es
reflecteix en l'art...

20. Montaigne escèptic renaixentista: Per què
hi ha coses que a uns ens agraden i a altres
no? Què és el que fa que una cosa agrade o
desagrade?
La bellesa és subjectiva,
depèn dels gustos i de
les circumstàncies. Fins
i tot el gust d'una
persona canvia amb el
pas del temps. Per a
Montaigne allò que a
uns atrau i motiva els
altres ho poden
menysprear.
RELATIVISME
ESTÈTIC.

21. Durant el segle XVII a
Europa es viu la
revolució científica, però
al mateix temps hi ha
una reforma i una
contrareforma religiosa
que provoca guerres de
religió i dóna ales als
fanatismes religiosos.
Açò es reflectirà també
en l'art de moda en
aquesta època: el
barroc.

22. SEGLE XVIII: parlar
d'estètica està de moda en
els salons francesos.
La bellesa i el bon gust es
vincula a cànons naturals a
regles, normes i mesures
proporcionades basades
en els ideals clàssics i que
quan s'apliquen produirien
sentiments de grandiositat,
admiració, plaer o confort.
L'art caracteritzat per
l'academicisme tindrà com
a estils representatius el
neoclàssic i el rococó.

23. Hume (XVIII) tant l'art com la moral depenen del
gust subjectiu de cada persona, però sovint
coincidim en els gustos perquè hi ha semblances
en natura afectiva i sensitiva de cada humà.
-Les accions i els objectes
provoquen en nosaltres
sentiments diversos.
-Una obra d'art exitosa i
genial ho és perquè a la
majoria ens desperta
sentiments i encara que
passen els segles té
capacitat d'encisar-nos.
-Benevolència: gaudim de
veure als altres gaudir i
patim quan els veiem patir.

24. L'art de crítica al poder havia sigut un art
popular, però marginal (cançons de burla,
caricatures i dibuixos en les parets).
A finals del XVII (amb
les guerres de religió i la
impremta) i després al
XVIII amb la il·lustració i
la revolució francesa
prolifera l'art com a
crítica: obres de teatre
de Voltaire, cartells i
caricatures en periòdics.

25. Segle XIX el romanticisme és una reacció contra
el neoclassicisme. Ja no es busquen seguir
regles i proporcions acadèmiques
L'artista apareix com a
geni creador i l'art
transmet forces, per
exemple, les naturals
(una tempesta) o les d'un
heroi. Les arts també es
posen al servei dels
nacionalismes i
serveixen per a
transmetre idees i valors
(nacionalisme i liberals).

26. A partir del segle XIX hi ha moviments artístics
que ja no busquen transmetre la bellesa.
Pintures negres de
Goya on no tracta
d'aconseguir la bellesa
sinó que l'objectiu del
seu art és transmetre la
idea d'inquietud i
malestar enfront la
guerra, l'horror i les
injustícies.

27. A partir de 1874 impressionisme.
Trencament amb l'estètica clàssica i inicia
l'art d'avantguarda.

28. Segle XX proliferen les avantguardes que
continuen aprofundint en el trencament amb les
estètiques vinculades als ideals d'art tradicional,
és a dir, no es busca la bellesa.
Estan farts de les velles
formes artístiques.
Desitjos de canvi social, no
només volen canviar la
societat sinó també volen
canviar la manera de fer art i
la manera de veure'l.
La fotografia copia millor la
realitat, així que l'artista ha
de fer una cosa diferent
(impressionisme,
expressionisme i cubisme).

29. Suïssa durant la primera guerra mundial refugi
d'insubmisos.
Estètica dadaista: filosofia nihilista i anarquista.
Joves farts de la societat
que consideren decadent.
Volen trencar l'status quo,
els valors i les relacions
socials i com a artistes que
són vandalitzen les nocions
artístiques més bàsiques.
Duchamp li pinta bigot a
una còpia de la “Mona
Lisa”.
Posa un urinari com a obra
d'art en una exposició.

30. Els moviments artístics d'avantguarda publiquen
“Manifests” que són escrits on transmeten idees
filosòfiques, polítiques i estètiques.

31. Manifestos dadaistes de Tristan Tzara
(1918) i de Picabia
anarquisme i nihilisme
Agafe un periòdic
Agafe unes tisores
Esculla en el periòdic un article de la longitud
que explica donar-li al seu poema
Retalle l'article
Retalle de seguida amb cura cadascuna de les
paraules que formen l'article i fiqui-les en una
borsa
Agite-la suaument
Ara trega cada retallada un darrere l'altre
Copie consciensudament en l'ordre en què hagin
sortit de la borsa
El poema s'assemblarà a vostè i és vostè un
escriptor infinitament original i d'una sensibilitat
embruixadora, encara que incomprès pel comú.

32. .
El manifest futurista de Marinetti es veu com un
precedent del feixisme.
El futurisme serà l'estil artístic dels feixistes
italians.

33. Esquadra d'avions feixistes que varen bombardejar
els pobles i ciutats valencians. Tenen simbologia
futurista i representen l'ideal estètic futurista (la
bellesa de la màquina, la velocitat i la força).

34. Imatge de l'esquerra: bombardeig a València ciutat.
Imatge de la dreta: placa commemorativa al mercat d'Alacant.

35. Apollinaire: manifest “Els pintors
cubistes” 1913.
-És un poeta que fa
reflexió estètica sobre
l'art contemporani.
Barreja filosofia i
poesia.
-Famós pels
cal·ligrames.
-Posteriorment lluita
en la primera guerra
mundial i poesies
denunciant l'horror.

36. Manifest surrealista d'André Breton
(1924) es vincula al comunisme (Marx)
i a la psicoanàlisi (Freud).
-Va crear l'escriptura
automàtica que a
més practicava
embriagant-se.
-Trencar amb la
repressió mental i
l'autocensura.
-Alliberar el
subconscient.

37. Frida Kahlo: artista mexicana,
feminista i comunista.
-Influïda pel
surrealisme.
-Reivindica no
reprimir la naturalesa.
Ella mateixa es pinta
amb bigot i amb les
celles juntes,
orgullosa de mostrar-
se tal qual és i de no
amagar que era
bisexual.

38. Walter Benjamin, escola de Frankfurt, “L'obra
d'art en l'època de la reproductibilitat”
Impacte de noves
tecnologies en
l'art.
Art és accessible
a la massa.
Cinema i ràdio
tenen gran
potencial de
manipulació de
masses.

39. Després de la II guerra mundial molts
artistes (no tots) viuen desencant polítics,
però volen continuar innovant.
-Art per l'art.
-Desig d'experimentar.
-Ser cada vegada més
originals que els
anteriors
“Land Art”: es
transforma el paisatge.
*Queixes de col·lectius ecologistes.

40. Happening: es queda amb més gent
per a fer junts una acció artística.

41. Performance: un o diversos artistes
fan una “acció” artística efímera.
Imatges de baix dos performances ben diferents.

42. Especulació econòmica amb obres d'art.
Inversió de grans quantitats de diners
en obres per l'artista que les signa.
-90 llaunes de
“Merda d'artista”
per Piero Manzoni,
contingut 30
grams.
-Preu d'una llauna
en subhasta any
2016:
275000 euros.

43. Andy Warhol: quadre de sopa Campbell's
venut per 11.8 milions de dollars (esquerra),
el de la dreta està cotitzat en milions.

44. Les galeries d'art i els grups inversors converteixen l'art en un
gran negoci.
Esquerra: “Interchange” quadre de l'artista Willem de Kooning
subhastat per 300 milions de dòlars.
Dreta: obra de Pollock anomenada “17A” venuda per 200 milions
de dòlars.