Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.

Dissertació sobre l'art Maria Bertan

363 visualizaciones

Publicado el

Exercici Filosofia, 1r Batx

Publicado en: Educación
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Dissertació sobre l'art Maria Bertan

  1. 1. És necessari l’art a les nostres vides? Vivim en un món en el qual els objectes materials s’han convertit en una part fonamental pel nostre dia a dia. Som presos d’un sistema que ens diu com hem d’actuar i com ens hem de relacionar, i a poc a poc anem perdent l’interès en els petits aspectes que marquen la diferència. La nostra atenció es desvia a factors insignificants i no ens deixa veure la bellesa del que ens envolta. L’art és una forma d’expressió que permet identificar-nos i reivindicar-nos com a éssers humans, ja que a partir d’aquest podem mostrar els nostres sentiments i pensaments. No obstant això, l’art també és una forma de vida, malauradament, algunes persones el veuen com un ornament, és a dir, com a un objecte decoratiu, sense significat. A partir d’aquest punt ens hem de plantejar si és realment necessari per a les nostres vides o és totalment prescindible. Certament, podem viure perfectament sense l’art. Tot el que necessitem per poder sobreviure és: aigua, aliment i habitatge. L’aigua i l’aliment ens serveixen per poder subsistir i l’habitatge ens dóna dignitat com a persones. Podríem pensar que l’art és una cosa totalment supèrflua i innecessària que tan sols serveix per decorar la nostra vida. Per tant, no hauria d’haver-hi cap dificultat en viure sense l’art. Tot i això, si traguéssim tot l’art de la nostra vida ens podria suposar un problema. No tindríem escultures, ni quadres ni museus... Les conseqüències no tan sols ens afectarien a nosaltres, sinó que també canviarien la nostra societat tal com la coneixem. Per tant, podem plantejar diferents motius per defensar l’existència de l’art. En primer lloc, l’art ens permet expressar-nos lliurement, però sense l’art no tindríem la possibilitat de mostrar el que pensem al món, a reivindicar-nos. Aquest fet podria suposar un problema existencial, ja que sense plantejar-nos les coses ni qüestionar-nos-les, ens convertiríem en clons, amb pensaments tots iguals. L’opinió de cada persona és important, perquè a partir d’aquesta podem canviar la manera de pensar dels altres i conseqüentment ens permet evolucionar. Així doncs, l’art es podria considerar un bé molt poderós per tota la humanitat. En segon lloc, ens ofereix cultura per moure’ns per tot el món i així poder prendre consciència de tot el que ens envolta, saber les opinions de la gent i conseqüentment poder aprendre a relacionar-nos. La cultura ens ofereix un benestar interior i ens fa prendre consciència del que sabem del món en el qual vivim. També ens fa créixer com a persones, ens ajuda a desenvolupar i a trobar el nostre lloc a la societat. Un dels filòsofs que remarcava la importància de la cultura va ser Hegel, ja que deia que el camí cap a l’alliberació de l’home passa a través de la cultura.
  2. 2. En tercer lloc, ens ofereix oci, plaer i esbarjo. Per exemple: quan observem una obra d’art experimentem moltíssimes emocions i sentiments. Ens permet desconnectar de la nostra vida i ens convida a submergir-nos al món de l’art, on tot el que veus té un significat propi per a cadascú. El fet de poder trobar art en els llocs més inesperats ens ajuda a poder reflexionar de formes diferents el que veiem, ja que l’art no tan sols el podem trobar en els museus, l’art és a tot arreu on miris. En quart lloc, no ens hem d’oblidar que també ens proporciona feina, ja que molta gent es dedica a l’art. Els anomenem “artistes” i aquests són els encarregats de produir la màgia, és a dir, mitjançant les seves accions ens permeten veure el seu punt de vista, com veuen ells el món i de totes les persones que, indirectament viuen de l’art com els restauradors, els crítics d’art, les persones que treballen en museus... En cinquè lloc, hem de tenir present que l’art ha estat present a la nostra vida des de la prehistòria, és a dir, els inicis de la humanitat fins als nostres dies. Els primers humans ja utilitzaven materials per pintar les parets i, per tant, expressar- se i comunicar-se. Així que això ho converteix en una de les bases de la creació del nostre món. Resumint, el que ens preguntàvem inicialment era si és realment necessari l’art per a la nostra vida. Amb tot el que he exposat queda ben clar que l’art és molt important per a la nostra vida, ja que sense aquest, no seríem les persones que som avui en dia ni la nostra societat seria la mateixa. La veritat és que tot canviaria, la nostra forma de pensar, de raonar, de dialogar... Tanmateix, sabem que no és totalment imprescindible, però sí que suposa una gran millora en els nostres dies. Així que no hi ha una resposta definitiva a aquesta pregunta, ja que no tenim el poder d’accedir al moment en què no hi havia cap tipus d’art en el món. L’art és present en tot el que veiem en el nostre dia a dia, és inevitable. Al llarg del pas del temps l’hem anat interpretant i hem pogut donar-li un significat nostre. Així, hem pogut anar evolucionant cada cop més, ja que cada persona té visions diferents i aquest fet ha creat idees i solucions alternatives als problemes que ens hem d’enfrontar. En definitiva, podem afirmar que quan parlem d’art, també parlem de vida. Maria Bertran Buxeda

×