ESQUIZOFRÈNIA
1. QUÈ ÉS?
L’esquizofrènia és un dels trastorns psiquiàtrics més greus a nivell mundial i la
seva freqüència...
serioses. Perden l’interès i se’ls hi baixen els ànims fàcilment. També tenen
algun tipus d’al·lucinacions i deliris.
2.3....
gastrointestinals, trastorns respiratoris, comportament agressiu, inquietud
moviments estranys i absurds.
3.SÍMPTOMES
Els ...
Insociabilitat  dificultat per experimentar interès o plaer per les
coses que abans li agradava fer
Problemes cognitius d...
la perfecció en la societat, poder disposar d’un treball i poder viure en família.
Això no treu que puguin tenir recaigude...
AREP  Associació per a la Rehabilitació de les Persones amb Malaltia
Mental
L'objecte social de l' AREP és la millora del...
aquest argument tingui una base, establiria que el desencadenant seria una
bactèria procedent d’una altra part, potser d’A...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Divisio esquizofrenia foix_i_anna.

234 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Divisio esquizofrenia foix_i_anna.

  1. 1. ESQUIZOFRÈNIA 1. QUÈ ÉS? L’esquizofrènia és un dels trastorns psiquiàtrics més greus a nivell mundial i la seva freqüència s’estableix al voltant de l’1% de la població general. Comença en edats molt joves i de vegades hi han casos que s’inicien en l’adolescència. Aquesta malaltia provoca un funcionament defectuós dels circuits cerebrals i un desequilibri entre els neurotransmissors i afecta al sistema nerviós on són freqüents els trastorns que fonamenten la personalitat, com els dèficits cognitius. Aquests dèficits semblen estar associats amb el funcionament defectuós d’àrees molt específiques del cervell, molt especialment la regió prefrontal del còrtex, la funció principal de la qual és l’organització temporal del pensament i la memòria operativa. Aquesta malaltia fa veure estranyeses i la persona que la pateix es sent perseguida i vigilada. Pot veure visions inexistents com si formessin part de la realitat, o més ben dit de la seva realitat, per tant, dificulta a la persona a diferenciar entre experiències reals i irreals, pensar de manera lògica, dominar i tenir respostes emocionals, prendre decisions i relacionar-se amb els altres i amb l’exterior. El pacient començarà a evitar la gent, a no sortir de casa,dormiran poc o massa, riuran sols i sense cap motiu. S’ha de destacar que els malalts afectats d’esquizofrènies són persones generalment pacífiques i tranquiles i no es caracteritzen per presentar agressions, malgrat els mitjans de comunicació o les idees que la població en general té. Encara més, els afectats intenten evitar les situacions problemàtiques, preferint estar sols. 2. TIPUS 2.1. Esquizofrènia paranoide L’esquizofrènia paranoide, és aquella malaltia més freqüent i que sol iniciar-se entre els 20 i 30 anys. Es caracteritza pels següents símptomes: predomini d’idees delirants i al·lucinacions visuals i auditives, lesions greus a un mateix i als altres, alteracions de la personalitat, tendència a discutir... 2.2. Esquizofrènia desorganitzada Els malalts presenten una gran desorganització al parlar, al mostrar sentiments, etc. i tenen un comportament absurd, sense coherència , es comporten de formes estranyes, com per exemple riure sense motiu o riure de coses
  2. 2. serioses. Perden l’interès i se’ls hi baixen els ànims fàcilment. També tenen algun tipus d’al·lucinacions i deliris. 2.3. Esquizofrènia catatònica En aquesta predominen els trastorns del moviment. Tot i tenir la consciència desperta, els malalts no reaccionen a l’hora d’entrar en contacte amb altres persones. El seu rostre es manté immòbil i inexpressiu, tot i sentir forts estímuls de dolor. En alguns casos poden estar temps sense beure, menjar ni parlar, fet que arribar a fer perillar la seva pròpia vida. Interiorment són un mar de sentiments i sensacions. L’afectat copia o diu el què fa una altra persona. 2.4. Esquizofrènia no diferenciada Es una barreja de la desorganitzada i la catatònica. El malalt acostuma a tenir alguns símptomes com ara: parla desorganitzada, deliris, al·lucinacions, mal comportament i altres. 2.5. Esquizofrènia residual En aquests casos hi ha d’haver hagut almenys un episodi anterior d’esquizofrènia, però actualment no hi ha símptomes psicòtics importants. Aquesta esquizofrènia es caracteritza per estat crònic, símptomes de deteriorament persistent. 2.6. Esquizofrènia simple No manifesta al·lucinacions ni deliris. Mostra fonamentalment símptomes negatius. Esquizofrènia caracteritzada per sociabilitat reduïda, no hi ha ni deliris ni al·lucinacions, acompanyada de trastorns afectius. 2.7. Esquizofrènia hebefrenètica Esquizofrènia caracteritzada per símptomes positius, com ara al·lucinacions, deliris, trastorn del pensament, angoixa, insomni, suors, marejos, trastorns
  3. 3. gastrointestinals, trastorns respiratoris, comportament agressiu, inquietud moviments estranys i absurds. 3.SÍMPTOMES Els símptomes que cauen aquesta malaltia són de dos tipus: - Positius: manifestacions que els malalts fan i que les persones sanes no fan (fugir de la societat) Al·lucinacions  el malalt no sap distingir que el que està veient no és real. Deliri  el malalt veu el deliri com l’única realitat vàlida, és a dir, els propis pensament son contraris a la llei de la lògica. A vegades fins i tot produeix intents d‘homicidi. Trastorns del pensament  es distreuen, tenen pressió al parlar. Símptomes positius en l’àmbit dels sentiments  angoixa, excitabilitat Símptomes positius vegetatius  insomni, suors, marejos, trastorns gastrointestinals, trastorns respiratoris. Símptomes positius de la motricitat  comportament agressiu, inquietud, moviments estranys i absurds. - Negatius : coses que els malalts deixen de fer i que les persones poden fer quotidianament (pensar amb lògica) Pobresa afectiva  disminució de la capacitat emocional, están immòbils, asseguts, no busquen la mirada de ningú, riuen quan els parlen de temes seriosos. Alògia  empobriment del pensament, el malalt et dóna respostes sense sentit, el llenguatge es repetitiu i després d’un segon no pot recordar el que volia dir Apatia  falta d’energia, i falta d’interès
  4. 4. Insociabilitat  dificultat per experimentar interès o plaer per les coses que abans li agradava fer Problemes cognitius de l’atenció  problemes a l’hora de concentrar-se o prestar atenció. Poden acabar bruscament una discussió 4.CAUSES L’esquizofrènia pot esdevenir a causa de la genètica i els homes també tenen més possibilitat en patir-la L’esquizofrènia apareix quan el cos experimenta canvis hormonals i físics, com els que succeeixen durant la pubertat i adolescència. 5.COM ES TRACTA Les medicines psiquiàtriques que es fan servir per l’esquizofrènia són els anipsicòtics els quals ajuden que els símptomes del malalt desapareguin sense curar la malaltia. També és important conèixer detalladament la regió prefrontal on hi ha els dèficits cognitius, que provoca la malaltia, per saber dissenyar nous fàrmacs que puguin corregir-los. Un dels principals neurotransmissors implicats en aquesta malaltia és la dopamina, i la majoria de fàrmacs que s’utilitzen intenten actuar-hi. També hi ha altres neurotransmissors implicats, com la serotonina i el glutamat. Quan ja s’han acabat de prendre aquests anipsicòtics, els símptomes han sigut reduïts, es comencen les teràpies de reintroducció dels malalts a la societat per tal que puguin integrar-se en tots els àmbits de la vida quotidiana. És molt important treballar la conscienciació de la malaltia per part dels malalts i dels seus familiars per poder donar un tractament en tots els àmbits i normalitzar al màxim possible la vida de la persona. 6.CONDICIONS DE VIDA Com ja hem dit la malaltia és crònica i, per tant, els malalts, l’han de saber portar durant tota la vida, tot i així després d’haver rebut el tractament aconsegueixen ocultar els símptomes. La majoria d’aquests malalts viuen independentment, però sense treball i necessiten ajudes econòmiques i la resta estan internats en centres psiquiàtrics o hospitals perquè no es poden valdre per ells i agraeixen l’ajuda. No obstant un mínim d’aquestes persones tornen a refer-se i poden portar una vida ben normal aconseguint integrar-se gairebé a
  5. 5. la perfecció en la societat, poder disposar d’un treball i poder viure en família. Això no treu que puguin tenir recaigudes lleus o importants. 7.COM AFECTA LA MALALTIA EN EL SEU ENTORN La família, els amics comencen a adonar-se’n que el membre de la família o company fa coses estranyes i canvia el seu comportament. En aquestes situacions la gent que l’envolta en la seva rutina es preocupen per ell o ella i el porten a visitar el metge. Quant aquest li diagnostica esquizofrènia, la família s’alarma i queden ben preocupats, cosa normal en situacions tant delicades com és aquesta. El ser una malaltia molt dura i crònica els hi és difícil portar endavant el malalt. Es comencen a preguntar què han fet malament, amb què s’han equivocat, si podrà fer vida normal i no s’ho poden ni imaginar. Els familiars, de vegades, se senten desprotegits i no sempre els és fàcil trobar ajuda adequada per saber tractar les persones amb aquests tipus de trastorns. S’ha de seguir els medicaments receptats del psiquiatra i fer el seguiment pel malalt. La família que el seu fill pateix esquizofrènia ha de participar en el tractament del familiar afectat, col·laborar a la identificació de factors d’estrès que l’han pogut afectar, contribuir a reduir l’estrès i poder mantenir un clima familiar de convivència i respecte. 8.CENTRES ESPECIALITZATS FECAFAMM  és la federació catalana d'associacions de familiars i persones amb problemes de salut mental. L'objectiu de la Federació és coordinar i donar suport a les associacions de familiars i de persones amb malalties mentals de Catalunya amb la finalitat de contribuir a la millora de la qualitat de vida de les persones amb problemes de salut mental i les seves famílies. AFAMMCA És una entitat creada a iniciativa dels familiars dels malats mentals que volien millorar la seva situació familiar Aquesta entitat està adreçada a les persones que tenen un familiar o amic amb problemes de salut mental i que es preocupen per la seva qualitat de vida Els seus objectius principals són: - Donar suport als familiars de malalts mentals - Millorar la qualitat de vida de les famílies i dels malalts mentals - Sensibilitzar la societat i les autoritats públiques i privades sobre la polèmica - que envolta la malaltia mental.
  6. 6. AREP  Associació per a la Rehabilitació de les Persones amb Malaltia Mental L'objecte social de l' AREP és la millora del nivell de qualitat de vida de les persones que pateixen una malaltia mental i dels seus familiars, i la seva integració social i laboral. 9.CURIOSITATS -Vicent Van Gogh fou considerat algunes vegades com a esquizofrènic i afectat per altres malalties mentals. Es diu que gràcies a aquestes malalties va poder expressar millor el seu art. -Vaslav Nijinsky fou el ballarí més famós als anys abans de la primera guerra mundial. Amb 29 anys patia esquizofrènia i va ser hospitalitzat la resta de la seva vida. MÉS: Des de fa molt de temps, Dohan (1979) afirma que el blat i els cereals semblants com el sègol i com l’ordi tenen un paper important en la gènesis de l’esquizofrènia. Aquesta hipòtesis es basa en diversos arguments inquietants: -Els gats alimentats a la força amb blat desenvolupen una malaltia similar a l’esquizofrènia. -Al llarg de les restriccions de cereals que tenen lloc durant les guerres, s’observa una disminució del número d’hospitalitats per l’esquizofrènia. -Lorenz (1990) va reunir dades concernents a 45 poblacions, distants les unes de les altres. Existeix una sorprenent correlació entre la quantitat de blat, sègol, ordi consumit per habitant i la freqüència d’esquizofrènia. -Howard (1993) es referir una permeabilitat exagerada de l’intestí prim durant l’esquizofrènia. -Si es segueix durant tres mesos un règim sense blat, amb freqüència es produeix una remissió en els esquizofrènics: 45% front el 17% en els que continuen menjant cereals (Lorenz, 1990). No és impossible que els cereals tinguin una acció indirecta i no directa en la malaltia, provocant una hiperpermeabilitat de la mucosa de l’intestí prim i el pas de múltiples residus, uns alimentaris, altres bacterians. Hafner (1994) pensa que l’esquizofrènia era poc freqüent o absent fins el s. XVIII i que la seva freqüència augmentà de manera espectacular en els segles XIX i XX, sabent que el consum de blat es remunta a 5.000 anys i no a 200. En el cas de que
  7. 7. aquest argument tingui una base, establiria que el desencadenant seria una bactèria procedent d’una altra part, potser d’Amèrica. Dohan (1979) sosté que alguns pèptids(molècules formades per aminoàcids) del blat actuen en les neurones a manera d’endorfina. Concep l’esquizofrènia com una infecció metabòlica. A part també creuen que embrutar algunes neurones comportaria la seva mort i causarien alteracions en les zones cerebrals i demència ( trastorn cognitiu greu). Foix Senabre Suñer i Anna Segura Altés

×