2. MEDI NATURAL DE LA PENÍNSULA ITÀLICA
• L’Origen de la Civilització romana es
localitza a la península itàlica, al centre
de la Mediterrània.
Límits:
Nord: Alps.
Est: Mar Adriática
Oest: Mar Tirrènica.
Sud: Mediterrània.
•La península és muntanyosa, i està
recorreguda de nord a sud pels
Apenins.
3. ORIGEN LLEGENDARI O MÍTIC
ORIGENS I FUNDACIÓ DE ROMA 753
a.c
1- Segons la llegenda Roma va ser fundada
per Ròmul i Rem, dos bessos, llançats al
riu Tíber i rescatats per una lloba, que els
va criar.
2.- Els romans es consideraven
descendents d’Enees, príncep de Troia,
que va escapar de la destrucció de la
seva ciutat amb els seus homes.
ORIGEN HISTÒRIC
· A la península itàlica hi vivien
diferents pobles, entre ells destacaven:
-Els estruscos al Nord. Els llatins al
centre. Els grecs al sud i a Sicília.
• A mitjans del segle VIII a.C, els LLATINS varen
instal·lar-se a la riba del riu Tíber (regió del LACI)
d’aquest assentament sorgiria després la ciutat
de Roma, envoltada de set turons.
6. LA MONARQUIA ROMANA
- Durant els primers dos segles, Roma va estar governada per una monarquia. Hi hagueren
en total set reis, 4 llatins i 3 etruscos, que van controlar el Laci cap el segle VI a.C.
-El rei tenia els màxims poders: administrava la justícia, era el comandant en cap de
l’exèrcit i a més, era el líder religiòs, és a dir, el Pontífex Màxim.
-Per ajudar-lo estava el SENAT, format pels ancians de les famílies més importants
(aristòcrates terratinents) els PATRICIS.
EL SENAT ROMÀ
7. - Al s. IV Roma es conquerida pels etrucos.
-Sota els reis etruscos Roma es va engrandir: s’hi van construir ponts, aqüeductes i
temples. A més, va construir-se el primer sistema de clavegueres, la claveguera màxima,
així com la muralla que envoltava els set turons.
MONARQUES LLATINS MONARQUES ETRUSCOS
8. LA ROMA REPUBLICANA (509 a.C.-27a.C)
- DEFINICIÓ DE REPÚBLICA.
- ELS GRUPS SOCIALS I LA LLUITA PER LA IGUALTAT
- EL GOVERN DE LA REPÚBLICA. Les Institucions.
- L'EXPANSIÓ DE ROMA. Conquesta del Mediterrani.
- CRISI DEL SEGLE I: Conflictes i guerres civils.
9. I
EL TRIBÚ DE
LA PLEBS
LA LLEI DE
LES DOTZE
TAULES
LA REPÚBLICA
GRUPS SOCIALS
Terratinents
Aristocràcia
AristocràicaGovernants
PATRICIS
PLEBEUS
Sense drets polítics
Camperols
Artesans
Comerciants
Lluita per la
Igualtat
INSTITUCIONS
COMICIS
SENAT
Votar lleis
Ratificar lleis
MAGISTRATS
Elegir els
magistrats
Govern de
la ciutat
Política
exterior
Política
econòmica
10. 1.- ELS PATRICIS eren minoria
de població. Tenien tots els
drets i el poder.
Controlaven el Senat.
2.- ELS PLEBEUS formaven la
major part de la població. Eren
agricultors, ramaders i artesans.
Tenien drets, però menys que
els patricis.
3.- ELS LLIBERTS eren
esclaus alliberats.
4.- ELS ESCLAUS no es conside-
raven persones. Treballaven sense
cobrar.
4.- LES DONES estaven sota el
poder dels homes. No tenien dret a
vot i es dedicaven a les tasques
de la casa.
CLASSES SOCIALS A LA ROMA
REPUBLICANA
11. INICIS DE LA REPÚBLICA ROMANA:
Lluita constant entre:
1.- PATRICIS, minoria aristòcrata, descendents dels
fundadors de Roma. Formen part del govern de la
República (elaboren lleis, imparteixen justícia, ocupen
càrrecs públics)
2.- PLEBEUS, el grup més nombrós però sense drets
polítics, ni propietats. Paguen impostos, formen part
obligatòriament de l'exèrcit.
LA LLUITA PER LA IGUALTAT
12. LA LLUITA PER LA IGUALTAT
- Els plebeus, però, no es resignaven a la seva situació i van lluitar per
assolir els mateixos drets que els patricis. Es per això que l'any 494
a.C. després d'amenaçar que abandonarien la ciutat, van aconseguir el
dret d'elegir a un representant, EL TRIBÚ DE LA PLEBS, perquè
defensés els seus interessos.
EL TRIBÚ DE LA PLEBS podia VETAR les decisions del Senat,
entre altres atribucions
13. LA LLUITA PER LA IGUALTAT
-Més endavant (450 a.C.), els patricis aconseguiren una compilació
escrita i pública de les lleis de Roma: la LLEI DE LES DOTZE TAULES,
espècie de Constitució o codi legal romà. Dotze taules de bronze
clavades al FORUM que contenien les normes de convivència del poble
romà.
-A l’estar a l’abast de tots, els patricis ja no podien tergiversar-les per tal
de mantenir els seus privilegis polítics.
Per últim, els plebeus van obtenir el dret al matrimoni amb els patricis i
l'accés als càrrecs públics
14. COMICIS
MAGISTRATSSENAT
INSTITUCIONS DE LA REPÚBLICA ROMANA
ASSEMBLEES
Tots els ciutadans romans es
reuneixen en Assemblees
(patricis i plebeus), en un
indret anomenat FÒRUM.
- Per debatre-hi afers import
- Aprovar lleis.
- Triar els Magistrats.
Són tots els que exerceixen
càrrecs en la República
romana.
Els més importants eren els
CÒNSOLS (havien d'haver
exercit càrrecs en altres
magistratures).
És el principal òrgan de
govern.
Format per 300 cònsols
(famílies patrícies).
- Dirigeixen la pol. exterior.
- Ratifica les lleis.
CÒNSOLS EDILCENSORPRETOR QÜESTOR
Mana a
l'exèrcit.
Convoca les
Assemblees.
Imparteix
justícia.
Censa els
ciutadans segons
el seu poder
econòmic.
Administra la
ciutat.
Gestiona el
Tresor de
l'Estat.
16. En la formació en TASCÓ els els
legionaris formaven un angle agut
per penetrar en les files enemigues.
La formació en TORTUGA permetia als
legionaris protegir-se amb l'escut i
assaltar les muralles enemigues.
TÀCTIQUES MILITARS D'INFANTERIA
20. -L’increment del comerç va augmentar la riquesa de Roma, gràcies a això va conquerir
territoris enormes, ja que podia pagar un exèrcit nombrós i eficaç.
-Qualsevol ciutadà entre els 17 i els 60 anys era un soldat sotmès a una disciplina
militar molt dura.
FASES DE LA CONQUESTA
1.- 500-250 a.C. Roma conquereix
la P. Itàlica.
2.- 264-146 a.C. Guerres Púniques
Anníbal / Escipió
Els cartaginesos són expulsats de la P. Ibèrica i les Balears.
Roma es converteix en la potència hegemònica del Mediterrani Occidental.
3. Durant els segles II i I a.C. Roma continua la seva expansió i va conquerir Grècia i
una part del Mediterrani Oriental, completa l'ocupació d'Hispània, La Gàl·lia,
Britània ......
LA CONQUESTA DEL MEDITERRANI: L'EXPANSIÓ DE ROMA DURANT
LA REPÚBLICA
21.
22.
23. · Crisi de les institucions romanes.
. Desigualtats socials derivades de les conquestes que provoquen CONFLICTES SOCIALS:
Relleu romà que mostra el saqueig de Jerusalem
REBEL·LIÓ D'ESCLAUS (ESPARTACUS)
. EL Senat confia el poder a caps militars (DICTADORS). Triumvirats:
S'IMPOSA JULI CÈSAR, I ES PROCLAMA DICTADOR PERPETUO.
L'ANY 44 a.C. JULI CÈSAR ES ASSASSINAT PER PARTIDARIS DE LA
REPÚBLICA.
LA CRISI DEL SEGLE I a.C.
REVOLTA DELS GERMANS GRAC
GUERRES CIVILS
26. Juli Cèsar, dictador de Roma. El seu mandat
va ser controvertit, apelant al poble, buidà el
contingut democràtic de la República romana i
dona pas a un període AUTOCRÀTIC.
Està considerat un dels majors GENOCIDES
de l’història.
Escultura en honor a Juli Cèsar
Rimini, Itàlia
28. -Mort de Juli Cèsar GUERRES CIVILS triomf del seu fill adoptiu,
OCTAVI L’any 27 a.C. el Senat li va donar amplis poders i li concedí el títol
d’August, que significa “elegit pels déus”.
L'IMPERI. Octavi August reuneix en la seva persona els poders civils i militars
que abans exercien els magistrats.
-Octavi va ser nomenat CÒNSOL VITALICI i cap de
l’exèrcit, amb el títol d’IMPERATOR.
-Les lleis imperials s’anomenaven EDICTES, i n’eren
redactades per ordre de l’emperador. El Senat va quedar
relegat a un paper secundari.
LA CREACIÒ DE L'IMPERI
29. -Octavi August fou també designat pontífex màxim, primera autoritat religiosa
dels romans. Després de la seva mort fou DIVINITZAT i s’organitza el culte
imperial. Els emperadors foren considerats déus i calia adorar-los per mostrar la
fidelitat a Roma.
Octavi representat com a PONTÍFEX MÀXIM
30. Malgrat que les institucions romanes contiuaren existint només tenien un paper simbòlic.
L’emperador designava tots els càrrecs importants que havien de dirigir l’imperi. Per
facilitar la transmissió i l’aplicació de les ordres imperials es va crear el Consell Imperial.
-La dignitat imperial no només fou vitalícia, també va convertir-se en hereditària, passant
l’imperi de pares a fills. Aquest costum s’encetà amb Marco Aureli, al qual va succeïr el seu
fill, Còmode.
-L’Imperi Romà es va organitzar en PROVÍNCIES, cadascuna d’elles estava sota un
governador designat per Roma, al qual ajudaven els funcionaris imperials. Les fronteres de
l’imperi estaven defendides per FORTIFICACIONS.
L'ORGANITZACIÓ DE L'IMPERI ROMÀ
PROVÍNCIES
ROMANES
31. Qui? Funcions
EMPERADOR
(vitalici)
• Presidia i convocava el Senat
• Cap judicial (tribunicia potestas)
• Cap exèrcit (imperium maius)
• Pontífex màxim (cap religiós)
• Dicta lleis
• Dicta impostos
SENAT Ratifica decisions de l’emperador Pèrdua absoluta de l’autoritat que tenia durant la
república
FUNCIONARIS IMPERIALS Administren l’imperi A províncies
Prefectes:
s’ocupaven de les
obligacions militars
Procuradors:
S’encarregaven dels
impostos (aduana i
altres)
COMICIS Sotmesos a l’emperador Gran pèrdua de la influència que tenien durant la
32. - L’imperi Romà va arribar a la seva màxima expansió al segle II d.C. Aquest
període es conegut com la PAX ROMANA i va estar caracteritzat per l’absència
de grans conflictes bèl·lics i la ROMANITZACIÓ dels territoris conquerits.
-Al mateix temps Roma va esdevenir en una gran ciutat amb més d’un milió
d’habitants.
-L’any 212 tots els homes lliures de l’Imperi obtingueren la CIUTADANIA
romana, d’aquesta manera l’Estat romà podia obtenir més ingressos mitjançant
els impostos.
33. 6.1 LA CRISIS IMPERIAL
-Des del segle III d.C l’expansió imperial es va aturar i l’Imperi va haver d’enfrontar-se a
molts problemes:
- Els pobles germànics atacaven les fronteres de l’imperi davant l’impotència dels
romans per mantenir la seguretat.
- L’autoritat imperial es va afeblir, fent-se freqüents les revoltes i les pugnes entre
faccions rivals (va haver-hi 35 emperadors legítims i 70 il·legítims entre l’any 235 i el
268 d.c)
- Crisis econòmica, al aturar-se l’expansió, el mercat d’esclaus entra en fallida la qual
cosa va provocar el descens de la producció agrícola i minera. A més, els atacs
germànics tallen les vies de comunicació i el comerç s’estanca, aturant la producció
artesana. Els habitants de l’Imperi es varen empobrir.
Les fronteres de l’imperi eren cada vegada més insegures davant
les incursions dels pobles germànics
Restes del
mur d’Adrià
34. 6. LA CRISI DE L’IMPERI ROMÀ
6.2 LA DIVISIÓ DE L’IMPERI
-Per facilitar la seva defensa l’any 395 l’emperador Teodosi va dividir l’imperi entre els seus
fills: Honori va heretar l’Imperi Romà d’Occident, mentre que Arcadi rebré l’Imperi Romà
d’Orient.
-La part oriental de l’imperi era, aleshores, la més rica i poblada i va adaptar-se. Els
successors d’Arcari mantingueren aquest imperi fins l’any 1492. Aquest imperi es més
conegut sota el nom de Bizanci.
35. 6. LA CRISI DE L’IMPERI ROMÀ
6.3. LA DESAPARICIÓ DE L’IMPERI OCCIDENTAL
- A Occident la divisió de l’imperi no va servir per facilitar la seva defensa. A
començaments del segle V, els pobles germànics travessaren les fronteres i s’assentaren
dins de l’imperi, creant regnes independents. En un primer moment, els romans van arribar
a acords amb alguns pobles germànics per defensar-se front els atacs d’altres bàrbars.
-Els huns, provinents d’Àsia, van a estar a punt de derrotar Roma a mitjans del segle V.
Només una coalició dels romans amb els nous regnes germànics independents va evitar la
desaparició de l’Imperi Occidental.
- Finalment, l’any 476 l’últim emperador, Ròmul Augústul, només un nen de deu anys, fou
destituit per Odoacre. Ningú va reclamar l’autoritat imperial i l’Imperi Romà d’Occident
arribava a la seva fi.
- Causes de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident:
- Pèrdua de poder militar.
- Forta crisis econòmica, cultural i social. Sense un exèrcit que pogués defensar
l’imperi, el comerç romà va entrar en decadència. La devaluació de la moneda i
les dificultats del poble van ocasionar innumerables revoltes i insurreccions.
- Nombroses plagues que van fer que la població patira un procés de ruralització.