Òptica geomètrica
<ul><li>Òptica Geomètrica: </li></ul><ul><li>Considera la llum constituïda pel raigs que representa l’ona </li></ul>
Conceptes de l’òptica Geomètrica.  <ul><li>Raig de llum . </li></ul><ul><ul><li>S’ originen en un punt d’ un objete emisor...
Propietat dels raigs de llum <ul><li>D’ un  punt  emisor de llum surten raigs en totes les direccions del espai. </li></ul...
Llum i ombra <ul><li>Donat  un objete puntual P que emet llum, un cos opac Q y una pantalla R. </li></ul>P Q R LLUM OMBRA ...
Llum, Ombra i Penombra <ul><li>Donat  P un cos no puntual que emet llum (el Sol, p.e.), Q un cos opac (p.e. la Lluna) y R ...
Cambra fosca
Cambra fosca L’ull i la  càmara  fotogràfica
 
Reflexió Especular i Difosa <ul><li>Si un conjunt de raigs incideixen ordenadament sobre una superfície:  </li></ul><ul><u...
<ul><li>REFLEXIÓ ESPECULAR </li></ul>
Llei de la reflexió <ul><li>Si tenim un raig de llum que incideix sobre un punt d’ una superfície opaca (raig incident). E...
Reflexió  en un mirall pla
Miralls plans (1) <ul><li>Imatge del punt P </li></ul>Mirall Objecte Imatge virtual
Miralls plans (2) Mirall Objecte Imatge virtual
Imatges en miralls plans (3) <ul><li>Propietats de la imatge: </li></ul><ul><ul><li>Distància Objecte mirall = Distància I...
Els miratges Cel Terra
El miratges Cel Terra Horitzó
Miralls curvats Física III
Miralls corbats poden ser esfèrics, parabòlics, etc.  mirall còncau mirall  convex
<ul><li>forma de casquet </li></ul><ul><li>pot ser còncau o convex. </li></ul>És  còncau   si la part pulimentada és la in...
MIRALL  ESFÈRIC Es poden definir les següents parts: Centre de curvatura  . Es el  centre  de l’ esfera a la que pertenece...
Si el radi de curvatura és petit, el focus  se situa   entre el centre de curvatura i el del mirall. MIRALL  ESFÈRIC Centr...
 
 
Regles per l’obtenció d’ imatges   Seleccionem solament alguns  de  los  infinits raigs que surten del objecte.
La normal de cada punt del mirall coincideix amb el radi de curvatura
Triem tres : un que surt paral·lel a l ‘eix, l’altre que va al focus i l’altre al cenrtre de curvatura  a) Tot raig paral·...
b) Tot raig que passa pel focus surt paral·lel a l’ eix principal.  c) Tot raig que pasa pel centre de curvatura C, se ref...
Segons el procès anterior si des del punt P triem tres raigs, obtindrem la imatge del gràfic:
Exemples de formació d’imatges en miralls còncaus
 
Exemples de formació d’imatges en miralls còncaus REAL INVERTIDA MÉS PETITA
Més imatges en miralls cóncaus (2)    (Parabòlics) A)  Objecte situat més enllà del focus. La Imatge és: 1)  Real 2)  Inve...
Imatges en miralls cóncaus (3)   (Parabòlics) B)  Objecte situat a una distancia 2 f. La Imatge és: 1)  Real 2)  Invertida...
Imatges en miralls cóncaus (4)   (Parabòlics) B)  Objecte situat entre el focus i el mirall. F La Imatge és: 1)  Virtual 2...
El focus del mirall convex és virtual. Els raigs reflectits divergeixen i  són les perllongacions les que es tallen en un ...
Propietat dels miralls convexos (1)    (Parabòlics) Tots els raigs incidents paral·lels a l’eix òptic, es reflexen como si...
Propietat dels miralls convexos (1)    (Parabòlics) Tots els raigs que llegan al espejo paralelos al eje óptico, se reflej...
Imatges en miralls convexos Focus Virtual f  <  0 f La Imatge és: 1)  Virtual 2)  Dreta 3)  De menor tamany.
Les imatges dels miralls convexos són sempre virtuals.   Observem l’animació.  Com serà la imatge per a cadascuna de les p...
Refracció
Refracció <ul><li>Fenòmen corresponent al pas de la llum d’un medi a un altre. </li></ul>Vidre Aire
 
 
Llei  de  Snell <ul><li>En la refracció hi ha un canvi de direcció dels raigs de llum, que depèn de: </li></ul><ul><ul><li...
Estudi experimental de la llei de    Snell. i r Lámpada de llum col·limada Vidre i =  de incidència r =  de refracció Tran...
Resultat de l’ experiment de Snell <ul><li>En moure la lámpada, canvia l’angle  i  (incidència) i  r  ( refracció).  </li>...
Índex de refracció <ul><li>La constant depen d’ambdós medis. </li></ul><ul><ul><li>Si un raig de llum passa d’ un medi 1 a...
Exemple 1 (llei de Snell) <ul><li>Considerem la situació il·lustrada en la figura. Determineu l índex de refracció del vid...
Solució sin(36º)  1 sin(22º)  n 2 n 2  és l’índex de refracció del vidre. 0,5877  1  0,3746  n 2   n 2  = 0,59 Observa que...
Exemple 2 (Reflexió total interna) <ul><li>Si un raig de llum  viatja per l’ interior d’ un tros de vidre (índex de refrac...
Solució <ul><li>Si apliquem la Llei de Snell podem escriure: </li></ul>sin(45º)  0,59  sin(X)  1,00 0,7071  0,59  sin(X)  ...
Exemple de Reflexió Total Interna Vidre Aire Periscopis, prismàtics, telescopis, etc.
Exemple de Reflexió Total Interna Si considerem que el camí òptic és reversible, expliqueu como veu el tauró les coses y c...
Imatges per refracció Aire Aigua Imatge Objecte ull Ón veu el tauró l’ull que l’observa?
Observacions Amb una planxa flexible metàlica es pot fer un mirall i estudiar-lo. Observa com es deformen les imatges dels...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

2 9 3 Opticageom Bis

1.237 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Viajes
1 comentario
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • està genial el power point és casi millor q el fragment del treball q he fet sobre aquest tema està molt ben explicat i queda molts clar lo de les imatges virtuals i reals en els mirallas
       Responder 
    ¿Estás seguro?    No
    Tu mensaje aparecerá aquí
  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.237
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
30
Acciones
Compartido
0
Descargas
22
Comentarios
1
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

2 9 3 Opticageom Bis

  1. 1. Òptica geomètrica
  2. 2. <ul><li>Òptica Geomètrica: </li></ul><ul><li>Considera la llum constituïda pel raigs que representa l’ona </li></ul>
  3. 3. Conceptes de l’òptica Geomètrica. <ul><li>Raig de llum . </li></ul><ul><ul><li>S’ originen en un punt d’ un objete emisor de llum i va en línea recta fins a un altre cos. </li></ul></ul><ul><li>Clasificació dels objetes : </li></ul><ul><ul><li>Emisors de llum. Estrella, filament incandescent </li></ul></ul><ul><ul><li>Opacs. Lluna, mirall, pantalla </li></ul></ul><ul><ul><li>Transparents. Aire, aigua, vidre </li></ul></ul><ul><ul><li>Semi-transparents. Líquids, vidres de colors </li></ul></ul>
  4. 4. Propietat dels raigs de llum <ul><li>D’ un punt emisor de llum surten raigs en totes les direccions del espai. </li></ul><ul><li>Si un cos emet llum, tots els punts que el formen emet llum en totes les direccions. </li></ul>Han de considerar-se, si s’escau, les tres dimensions del espai.
  5. 5. Llum i ombra <ul><li>Donat un objete puntual P que emet llum, un cos opac Q y una pantalla R. </li></ul>P Q R LLUM OMBRA LLUM
  6. 6. Llum, Ombra i Penombra <ul><li>Donat P un cos no puntual que emet llum (el Sol, p.e.), Q un cos opac (p.e. la Lluna) y R una pantalla (p.e. la superfície terrestre) </li></ul>P Q R PENOMBRA
  7. 7. Cambra fosca
  8. 8. Cambra fosca L’ull i la càmara fotogràfica
  9. 10. Reflexió Especular i Difosa <ul><li>Si un conjunt de raigs incideixen ordenadament sobre una superfície: </li></ul><ul><ul><li>A) REFLEXIÓ ESPECULAR: Si es reflexa en ordre:. </li></ul></ul><ul><ul><li>B) REFLEXIÓ DIFOSA Si es reflexa amb desordre:. </li></ul></ul><ul><li>REFLEXIÓ ESPECULAR </li></ul><ul><li>REFLEXIÓ DIFOSA </li></ul>
  10. 11. <ul><li>REFLEXIÓ ESPECULAR </li></ul>
  11. 12. Llei de la reflexió <ul><li>Si tenim un raig de llum que incideix sobre un punt d’ una superfície opaca (raig incident). Es reflexa de manera que l’ an gle d’incidència (i) i l’a ngle de reflexió (r) són iguals; </li></ul>i = r Llei de Reflexió . i r Raig incident Normal Raig reflexat Superficie opaca
  12. 13. Reflexió en un mirall pla
  13. 14. Miralls plans (1) <ul><li>Imatge del punt P </li></ul>Mirall Objecte Imatge virtual
  14. 15. Miralls plans (2) Mirall Objecte Imatge virtual
  15. 16. Imatges en miralls plans (3) <ul><li>Propietats de la imatge: </li></ul><ul><ul><li>Distància Objecte mirall = Distància Imatge mirall (Do = Di) </li></ul></ul><ul><ul><li>Mida Objecte = Mida Imatge (Ho = Hi) </li></ul></ul><ul><ul><li>Imatge Virtual. </li></ul></ul>Do Di Ho Hi Objecte Imatge
  16. 17. Els miratges Cel Terra
  17. 18. El miratges Cel Terra Horitzó
  18. 19. Miralls curvats Física III
  19. 20. Miralls corbats poden ser esfèrics, parabòlics, etc. mirall còncau mirall convex
  20. 21. <ul><li>forma de casquet </li></ul><ul><li>pot ser còncau o convex. </li></ul>És còncau si la part pulimentada és la interior del casquet Es convex si la part pulimentada és l’ exterior del casquet . MIRALL ESFÈRIC
  21. 22. MIRALL ESFÈRIC Es poden definir les següents parts: Centre de curvatura . Es el centre de l’ esfera a la que pertenece el casquete. Es el punt C de la figura Centre del mirall . Es el pol o centre geomètric del casquet, punt A de la figura Eix principal . recta que pasa pel centre de curvatura del mirall i pel centre geomètric del casquet . recta CA. Eix secundari . Qualsevol recta que passa pel centre de curvatura. En la figura, la recta CB. Focus principal . Punto de l’eix principal en el què es tallen, els raigs paral·lels al principal, un cop reflectits.
  22. 23. Si el radi de curvatura és petit, el focus se situa entre el centre de curvatura i el del mirall. MIRALL ESFÈRIC Centre de curvatura . Es el centre de l’ esfera a la que pertenece el casquete. Es el punt C de la figura Eix principal . recta que pasa pel centre de curvatura del mirall i pel centre geomètric del casquet . Focus principal . Punto de l’eix principal en el què es tallen, els raigs paral·lels al principal, un cop reflectits.
  23. 26. Regles per l’obtenció d’ imatges Seleccionem solament alguns de los infinits raigs que surten del objecte.
  24. 27. La normal de cada punt del mirall coincideix amb el radi de curvatura
  25. 28. Triem tres : un que surt paral·lel a l ‘eix, l’altre que va al focus i l’altre al cenrtre de curvatura a) Tot raig paral·lel a l’eix principal es reflexa passant pel focus. Regles per l’obtenció d’ imatges
  26. 29. b) Tot raig que passa pel focus surt paral·lel a l’ eix principal. c) Tot raig que pasa pel centre de curvatura C, se reflexa en la mateixa direcció, però en sentit contrari.
  27. 30. Segons el procès anterior si des del punt P triem tres raigs, obtindrem la imatge del gràfic:
  28. 31. Exemples de formació d’imatges en miralls còncaus
  29. 33. Exemples de formació d’imatges en miralls còncaus REAL INVERTIDA MÉS PETITA
  30. 34. Més imatges en miralls cóncaus (2) (Parabòlics) A) Objecte situat més enllà del focus. La Imatge és: 1) Real 2) Invertida 3) Més petita. F
  31. 35. Imatges en miralls cóncaus (3) (Parabòlics) B) Objecte situat a una distancia 2 f. La Imatge és: 1) Real 2) Invertida 3) De igual mida. F
  32. 36. Imatges en miralls cóncaus (4) (Parabòlics) B) Objecte situat entre el focus i el mirall. F La Imatge és: 1) Virtual 2) Dreta 3) Més gran.
  33. 37. El focus del mirall convex és virtual. Els raigs reflectits divergeixen i són les perllongacions les que es tallen en un punt de l’eix principal. MIRALL ESFÈRIC CONVEX
  34. 38. Propietat dels miralls convexos (1) (Parabòlics) Tots els raigs incidents paral·lels a l’eix òptic, es reflexen como si procedissin del focus de la paràbola. Tots els raigs incidents passen pel focus, es reflexen paral·lels a l’eix òptic. f Focus Virtual f < 0
  35. 39. Propietat dels miralls convexos (1) (Parabòlics) Tots els raigs que llegan al espejo paralelos al eje óptico, se reflejan como si procedieran del foco de la parábola. Tots els raigs incidents passen pel focus, es reflexen paral·lels a l’eixe òptic. f Focus Virtual f < 0
  36. 40. Imatges en miralls convexos Focus Virtual f < 0 f La Imatge és: 1) Virtual 2) Dreta 3) De menor tamany.
  37. 41. Les imatges dels miralls convexos són sempre virtuals. Observem l’animació. Com serà la imatge per a cadascuna de les posicions de l’objecte. És real en algun moment? Observem que: Els raigs reflexats, que són els que transporten l’energía, no convergeixen en cap punt, reboten al mirall i divergeixen, i per tant  no poden  formar una imatge sobre una pantalla. Observant les seves perllongacions podem saber on es forma la imatge virtual darrera del mirall
  38. 42. Refracció
  39. 43. Refracció <ul><li>Fenòmen corresponent al pas de la llum d’un medi a un altre. </li></ul>Vidre Aire
  40. 46. Llei de Snell <ul><li>En la refracció hi ha un canvi de direcció dels raigs de llum, que depèn de: </li></ul><ul><ul><li>L’ angle d’ incidència </li></ul></ul><ul><ul><li>de la naturalesa del medi. </li></ul></ul>
  41. 47. Estudi experimental de la llei de Snell. i r Lámpada de llum col·limada Vidre i = de incidència r = de refracció Transportador de 360º Semi-cilindre
  42. 48. Resultat de l’ experiment de Snell <ul><li>En moure la lámpada, canvia l’angle i (incidència) i r ( refracció). </li></ul><ul><li>Es cumpleix que: </li></ul>sin(i) sin(r) = Contant 1 Si es canvia el semi- cilindre de vidre , s’ obté una constant 2, etc. Llei de Snell
  43. 49. Índex de refracció <ul><li>La constant depen d’ambdós medis. </li></ul><ul><ul><li>Si un raig de llum passa d’ un medi 1 a un medi 2, podem anotar: en què n 1 y n 2 sòn els índexs de refracció absolut de cadascun dels medis respecte del buit. </li></ul></ul><ul><ul><li>L’ índex de refracció del buit és 1. </li></ul></ul>sin(i) n 1 sin(r) n 2
  44. 50. Exemple 1 (llei de Snell) <ul><li>Considerem la situació il·lustrada en la figura. Determineu l índex de refracció del vidre. </li></ul>Vidre 36º 22º buit
  45. 51. Solució sin(36º) 1 sin(22º) n 2 n 2 és l’índex de refracció del vidre. 0,5877 1 0,3746 n 2 n 2 = 0,59 Observa que, per simetria, si el vidre té cares paral·leles, en la segona refracció (pas del vidre a l’ aire) el raig de llum surt del vidre paral·lel a la direcció que tenia abans d’ entrar al vidre.
  46. 52. Exemple 2 (Reflexió total interna) <ul><li>Si un raig de llum viatja per l’ interior d’ un tros de vidre (índex de refracció 0,59) i surt a l’ aire (índex de refracció aproximadament 1), sabent que l’angle d’ incidència és de 45º. Què pasa amb el raig de llum? </li></ul>Vidre Aire 45º
  47. 53. Solució <ul><li>Si apliquem la Llei de Snell podem escriure: </li></ul>sin(45º) 0,59 sin(X) 1,00 0,7071 0,59 sin(X) 1,00 sin(X) = 1,1984 I per tant: Atès que no existeix cap angle X que compleixi la condició, aleshores el raig no es Refracta, sinó que es reflecteix a l’ interior del vidre com si la superfície que separa el vidre de l’aire fos un mirall. Aquest fenomen es coneix com Reflexió Total Interna.
  48. 54. Exemple de Reflexió Total Interna Vidre Aire Periscopis, prismàtics, telescopis, etc.
  49. 55. Exemple de Reflexió Total Interna Si considerem que el camí òptic és reversible, expliqueu como veu el tauró les coses y como es veu el tauró desde les diferents posicions. Aire Aigua
  50. 56. Imatges per refracció Aire Aigua Imatge Objecte ull Ón veu el tauró l’ull que l’observa?
  51. 57. Observacions Amb una planxa flexible metàlica es pot fer un mirall i estudiar-lo. Observa com es deformen les imatges dels objectes. Segons es doblegui el flex metàlic es posible tenir un mirall còncau o convex

×