2. ÍNDEX 1 ) Origen del concepte de << ciutadania >> 1.1) La ciutadania 1.2) La ciutadania en l’antiguitat grecollatina 1.3) Limitacions de la ciutadania antiga 1.4) La doble arrel de la ciutadania moderna 2 ) Ciutadania moderna 2.1 ) Ciutadania i estat 2.2 ) Ciutadania i inclusió en l’estat 2.3 ) Ciutadania i dret humans 2.4 ) Ciutadania social 3 ) Dimensions de la ciutadania contemporània 3.1 ) Justícia i pertinença 3.2 ) Noves facetes de la ciutadania
3.
4. 1.2 La ciutadania en l’antiguitat grecollatina El terme ciutadania prové Del llatí civis De la mateixa arrel que Tant a Grècia com a Roma, el ciutadà era algú a qui es reconeixia dotat d’un conjunt de drets i deures i on destacava especialment el deure de defensar la ciutat. civitas (ciutat)
5.
6. La ciutadania en l’antiga Roma: La tradició jurídica - El ciutadà era aquell que gaudia de la protecció jurídica atorgada per les lleis i les institucions. - El civis llatí és diferent del polis grec: A Roma s’entén més bé com un títol jurídic que permet reclamar certs drets. - En la seva historia hem de distingir la fase la república i la fase posterior de l’imperi
7. Limitacions de la ciutadania antiga Podem indicar tres limitacions: En l’antiguitat la condició de ser ciutadà Només es consideraven lliures o iguals Es tractava d’una ciutadania excloent Els membres de la comunitat política que tinguessin la condició de ciutadans Proporcionava ser drets en la participació política No inclusiva : Únicament eren ciutadans els homes adults Però els drets individuals no estaven suficientment protegits I no a tot ésser humà pel sol fet de ser-ho
8. La doble arrel de la ciutadania moderna La ciutadania grega en l’antiguitat ens mostra dues tradicions: La tradició de la participació política a través de la deliberació (origen grec). La tradició de la protecció legal dels drets de la persona (origen romà).
9. 2.- Ciutadania moderna 2.1- Ciutadania i estat Terme actual ciutadà Característiques personals per reconèixer la nacionalitat a cada nounat: Estat Va ser utilitzat prové per primera vegada per Segles XVII i XVIII maquiavel El dret de sang, concedeix prioritat a la nacionalitat dels pares. Dret del sol: que ‘ha de reconèixer com a ciutadà qui neix en el territori nacional En l’expressió stato Referint-se a l’organització estable
10. 2.2- Ciutadania i inclusió en l’estat Habermas va publicar un llibre La inclusión del otro, en que planteja que existeixen diverses maneres d’entendre la relació entre els ciutadans i l’estat: Una concepció liberal, que manté una separació entre les llibertats i els drets polítics. La segona es republicana i és la que defensa el mateix Habermas. La ciutadania va lligada als procediments democràtics des de l’arrel. Per últim, hi ha una concepció comunitarista de l’Estat i de la ciutadania, que reclama més atenció als vincles ètnics i culturals
11. 2.3- Ciutadania i drets humans - Drets civils Les influències de les idees iusnaturalistes va provocar diversos canvis polítics. Per exemple: La declaració que els indígens americans havien de ser tractats com a éssers lliures. La declaració dels Drets de l’home i del ciutadà de les revolucions franceses L’edicte de Nantes va establir una sèrie de normes per acabar amb les guerres de religions. Les declaracions de drets de les colònies angleses en el moment d’independitzar-se El cos de Llibertats de la Badia de Massachusetts va ser el primer catàleg nord-americà de drets humans El bill of rights va ser el primer d’una sèrie de documents legals L’acta d’Habeas Corpus va establir noves garanties per als detinguts
12. Drets polítics Drets participació política Es van anar obrint pas a drets que no s’havien tingut en compte abans: Dret de la dona al vot i a ocupar càrrecs públics El sufragi universal En aquest sentit: Des de del final del segle XIX i durant el XX, les constitucions han reconegut els drets polítics de la dona. Les esmenes 13,14,15 ratifiquen l’abolició de l’esclavitud en tot el territori nacional.
13. Drets socials La constitució francesa recull disposicions que protegeixen els treballadors Documents importants reconeixement drets ciutadania: Bismarck va impulsar mesures com l’assegurança de malaltia La constitució alemanya regula àmpliament els drets socials, econòmics i culturals. La constitució mexicana reconeix els drets laborals
14. 2.4- Ciutadania social Marshall publica Ciudadanía y clase social que Defineix ciutadania com el conjunt de drets i deures que vinculen l’individu a la plena pertinença a una societat. La protecció d’aquests drets vindria garantida per l’estat nacional, entès com a estat social de dret. Però això pot aconseguir-ho un estat de justícia, no un estat del benestar.
15. 3.-Dimensions de la ciutadania contemporània DIMENSIONS DE LA CIUTADANIAIMPLICACIONS DE RECONEIXEMENTID’EXERCICI Política Igualtat de drets civils i polítics. Social Igualtat d’accés a les oportunitats i prestacions Econòmica Equitat en les relacions laborals Responsabilitat personal i corporativa Civil Ètica professional Intercultural respecte actiu, solidaritat,diàleg de debò. Cosmopolita Solidaritat internacional, equitat mundial
16. 3.2.- Noves facetes de la ciutadania - Ciutadania econòmica Aquest reconeixement implica una ètica empresarial i un estímul a la responsabilitat social de les empreses, com a consumidors posant en pràctica una ètica del consum. Afecten a tots, tenint com a objectiu l’eradicació de la pobresa.
17. Ciutadania civil L’impuls ètic té la seva expressió en tres principis: Voluntariat o tercer sector social Les professions de prendre seriosament l’ètica professional L’opinió pública crítica, neix de mantenir obert i viu un debat entre els ciutadans mitjançant l’ús públic de la raó
18. Ciutadania intercultural Ciutadania cosmopolita Cal universalitzar els drets humans de la primera i tercera generació, apostant per una globalització ètica, per una mundialització de la solidaritat i la justícia. L’ètica intercultural. Consisteix a invitar a un verdader diàleg entre els que pertanyen als diferents grups de manera que respecten les seves diferències i es vagin fixant entre tots uns principis de convivència justa i feliç.
