signes de puntuació

1. SIGNES DE PUNTUACIÓ

2. SIGNES DE
PUNTUACIÓ
1. La coma
2. El punt
3. El punt i coma
4. Els dos punts
5. Els punts suspensius
6. La interrogació i l’admiració
7. Les cometes
8. El guió (i el guionet)
9. Els parèntesis
10. Els claudàtors
11. La barra inclinada
12. Signes de puntuació i espais en blanc
13. Signes de puntuació i tipus de lletra
14. Puntuació i unicode

3. Déu del cel no hi ha res com la naturalesa les muntanyes feréstegues
desprès el mar i les ones precipitant-se i desprès el camp preciós amb els
conreus de civada i de blat i de tota mena de coses i aquell bestiar ferm
que shi passeja teixampla el cor de veure rius i llacs i flors de tota mena i
forma i olors i colors naixent per les cunetes i totes les prímules i violetes i
la naturalesa i aquests que diuen que no hi ha Déu no en donaria ni així de
tot el seu saber per què no van i creen alguna cosa moltes vegades li ho he
preguntat els ateus o com es diguin que es facin treure el pa de lull primer
després bramen demanant un capellà quan es moren i per què per què
perquè tenen por de linfern per la seva consciència bruta ah si ja els conec
bé qui va ser la primera persona de lunivers abans que hi hagués ningú que
ho va fer tot
Ulisses, (1922) James Joyce
http://www.visat.cat/literatura-universal-catala/cat/autor/60/james-
joyce.html
Excusa
Fan falta els signes
de puntuació?

4. Excusa
Als textos medievals la
puntuació no existeix; s’usen
altres marques
Llibre de l’orde de cavalleria
Ramon Llull

5. Excusa
Llibre dels feyts, Jaume I

6. Si bé és veritat que determinades entonacions es marquen a l'escrit
amb signes gràfics (?!), molts altres usos de puntuació (aposicions,
enumeracions, etc.) tenen una explicació únicament sintàctica, sense
correlació tonal. Els signes de puntuació més importants assenyalen els
diversos apartats de l'escrit i conformen un veritable esquelet jeràrquic
del text. D’altres són interns de l’oració, on marquen incisos, intercalació
d’idees, etc.
SIGNES DE PUNTUACIÓ

7. Si bé és veritat que determinades entonacions es marquen a l'escrit
amb signes gràfics (?!), molts altres usos de puntuació (aposicions,
enumeracions, etc.) tenen una explicació únicament sintàctica, sense
correlació tonal. Els signes de puntuació més importants assenyalen els
diversos apartats de l'escrit i conformen un veritable esquelet jeràrquic
del text. D’altres són interns de l’oració, on marquen incisos, intercalació
d’idees, etc.
SIGNES DE PUNTUACIÓ

8. La coma

9. No s'ha d'abusar de les comes, per tal d’assegurar una lectura fluïda. La
coma indica una pausa breu dins l’oració.
El que hem explicat adés, d’altra banda, ja ho sap tothom.
COMA

10. a) En enumeracions, per a separar parts que tenen el mateix rang:
Has de triar entre el groc, el blanc i el roig.
Les festes es faran els dies 14, 15, 16 i 17 de juny.
b) En incisos (remarques), o en aposicions relatives explicatives, i en vocatius:
La camisa blanca, aquella que et comprares ahir, ja és neta.
La sala d'actes, en la qual es reuneix el Claustre, ha estat reformada.
Fes-me cas, Laura, i revisa tota la documentació. (vocatiu)
c) És recomanable darrere mots i locucions de relació que encapçalen l’oració
o bé a l’interior:
Així mateix, ens permetem de sol·licitar-vos [...]
Es tracta, doncs, que les persones milloren.
COMA

11. d) Per a marcar el desplaçament d’elements de l’oració, pex. CCC i CCT, sobretot
si són llargs:
Acabada la funció, els espectadors van abandonar el teatre.
A la piscina, heu d'anar amb tot l’equipament. (element emfasitzat)
- element tematitzat, ja conegut, desplaçat cap a darrere o cap a endavant:
És allí baix, l'Oficina d'Atenció a l’Estudiant.
(En desplaçament a l'esquerra, amb element no conegut ni pressuposat, la coma
és opcional):
Sembla que el concert el faran al Rialto.
D'exemples com aquest, n'hi ha molts.
COMA

12. e) Amb la conjunció i en alguns casos:
No ho puc admetre i, per tant, val més que no en parlem més.
f) Per desfer ambigüitats o per facilitar la lectura del text.
S'ha de canviar l’antena del televisor, que no funciona. [Sense la coma, hem
d’interpretar que allò que no funciona és el televisor o bé que hi ha més d’una
antena i una no funciona.]
g) En correspondència, després de la salutació inicial o del comiat:
Distingida senyora,
Molt cordialment,
COMA

13. El punt

14. Com a norma general, el punt marca una pausa forta, com pot ser el final
d’oració.
Fes el que hages de fer. Sigues conseqüent.
Usos del punt
a) En la correspondència administrativa, en frase de comiat quan s'utilitza un
verb en 1a o 2a persona.
Rebeu una salutació molt cordial.
b) En indicacions horàries en textos, s'utilitza per separar les hores dels minuts.
a les 15.30 h
PUNT

15. No duen punt,
a) Els títols i les designacions dels capítols o apartats d’una obra escrita o d’un
document no duen punt final:
Normes d’ús i criteris bàsics
b) Les datacions dels escrits:
Burjassot, 29 d’agost de 2011
c) Els indicadors i senyals informatius i la retolació en general no duen punt
final.
No és permès de fumar
Accés a les andanes de les vies 3 i 4
Sala de graus
PUNT

16. a) No es poden escriure dos punts consecutius. A més, desapareix darrere dels
punts suspensius, i els signes d’interrogació i exclamació:
S’adonà que hi havia algú a l’habitació, però... Havia d’actuar amb cautela? Déu
meu, quin compromís!
b) Quan coincideix un punt abans de cometes de tancament i un altre després,
escrivim només el 1r.
Acabà el parlament dient: «El que haja de passar, passarà.»
c) El punt d’abreviatures es perd quan va seguit d'un punt de final d’oració,
però es conserva davant de qualsevol altre signe.
Hi vaig comprar de tot: llapis, retoladors, gomes, etc.
Podeu usar l’abreviatura pàg. (o bé p.).
d) El punt estalvia el guió de tancament d’un incís:
No hem de témer cap perill —va sentenciar el director.
PUNT: CONFLUÈNCIA AMB ALTRES SIGNES

17. Punt i coma

18. El punt i coma indica una pausa de llargada intermèdia entre la de la
coma i la del punt.
Tanca l’assumpte avui; demà pot ser massa tard.
PUNT I COMA

19. a) Separa dues oracions independents però amb una relació estreta,
sobretot si la segona és una observació o un comentari de la primera.
Els exàmens es faran al juny; al juliol, per tant, les facultats podran
dedicar-se a altres activitats.
PUNT I COMA

20. b) Separen segments interns separats amb comes:
- Enumeracions amb elements heterogenis.
Haurem de comprar farina, sucre i llet; aspirines, esparadrap i alcohol.
- En una llista de noms de persones en què es donen també els càrrecs
que té cadascuna, és convenient separar-los amb un punt i coma.
Hi assisteixen la senyora Carme Tono, presidenta; el senyor Josep
Talens, secretari tècnic; el senyor Albert Canet, vocal.
- Darrer element de l’enumeració coordinat amb i, o o bé ni.
- En oracions introduïdes amb però o sinó quan l'oració que va davant
té comes internes.
N’han parlat tant com han volgut, tothom hi ha pogut dir la seua;
però la decisió la prendrà el president.
PUNT I COMA

21. Dos punts

22. Els dos punts s'utilitzen per separar del text que precedeix una
explicació o una enumeració d’elements. El primer mot que segueix els
dos punts comença amb minúscula, llevat del cas que darrere dels dos
punts hi haja una oració o més que comença a partir de la ratlla següent.
Cada caixa conté dels productes següents: dos llibres, tres separadors de
llibres, un bolígraf de regal [...]
DOS PUNTS

23. a) Per a introduir una causa, una conseqüència, un resum o un
aclariment. O bé un exemple, mostra o cas pràctic:
Es va enfadar: l’acabaven de fer fora de la feina. (causa, aclariment)
En valencià els mots aguts acabats en vocal s’accentuen: baló, sofà.
(exemple)
c) En documents administratius després de mots com certifique, expose,
demane, faig constar, ordene, etc.
CERTIFIQUE: Que el senyor Jaume Tinell ha sigut [...]
DOS PUNTS

24. Punts suspensius
i mot etcètera

25. Els punts suspensius indiquen la suspensió o interrupció de l’exposició.
a) Per a expressar dubte, interrogació subtil, estranyesa, reticència.
Jo em pensava que...
b) En les llistes inacabades i les sèries d’elements incompletes amb almenys dos
elements perquè puguen dur punts suspensius o un etcètera:
Farà el que sol fer sempre: sopar, fer-se el cafè, eixir a passejar...
c) És desaconsellable utilitzar-los en escrits de caràcter informatiu, documental o
administratiu; és preferible completar la idea o usar un etcètera (etc.).
Trameta còpia simple de l’escriptura de compravenda als titulars, a l’ajuntament, al
Registre Civil, etc.
PUNTS SUSPENSIUS

26. a) Els punts suspensius i el mot etcètera (etc.) no es poden escriure seguits:
expressen, de fet, el mateix.
Taules, perxes, cadires, etc. [o bé: Taules, perxes, cadires...]
b) Els punts suspensius s’escriuen entre claudàtors (o entre parèntesis) quan
indiquen la supressió d’un fragment o d’un text citat.
En situacions de perill, és millor no intervenir-hi. [...] Si seguiu aquest consell, podreu
resoldre el problema eficaçment.
c) Els punts suspensius absorbeixen el punt final d’una oració.
Creus que no sap... Caldrà esperar uns dies per saber-ho.
d) Els punts suspensius admeten la coma darrere però no davant.
Parleu-ne, discutiu tant com vulgueu..., però no us baralleu.
Els assistents eren diversos: autoritats, ancians, jovenalla...
PUNTS SUSPENSIUS: CONFLUÈNCIA AMB ALTRES SIGNES

27. Signes
d’interrogació i
exclamació

28. La interrogació és el signe que marca les preguntes directes.
Ha vingut el representant?
El signe d'admiració serveix per marcar la sorpresa, l’admiració, les
exclamacions i els crits. També sol usar-se en frases imperatives curtes i
darrere d’interjeccions:
Vine a la Politècnica!
Obeeix i calla!
Oh!
SIGNES D’INTERROGACIÓ I EXCLAMACIÓ

29. a) Es pot fer servir el signe d’interrogació d’obertura en oracions llargues —més
d’una línia— en què la percepció tardana del signe final no permet preveure
l’entonació interrogativa. Però en frases interrogatives llargues que comencen amb
un element interrogatiu (què, qui, quan, quant, on, per què), sovint el signe
d’obertura és innecessari. El mateix ocorre amb el signe d’admiració.
L’IEC només admet els signes d’interrogació i d’admiració al final de la frase. La GNV
diu que es poden utilitzar al principi de frase per a evitar ambigüitats.
b) Si volem emfasitzar la pregunta, hem de fer-ho escrivint un signe d'admiració al
costat del d'interrogació, però evitem l’ús de més d’un signe de cada tipus.
T'atreveixes a amenaçar-me?!
Que no vols venir????? (l’evitarem)
SIGNES D’INTERROGACIÓ I EXCLAMACIÓ

30. a) Darrere del signe de tancament d’una interrogació (o d’una admiració) mai no escriurem
un punt, però sí una coma o un punt i coma o bé dos punts.
Et deixes manipular sempre?: ets un covard!
b) Els signes d’interrogació i d’admiració es poden escriure junts quan es vol expressar alhora
un to exclamatiu i de pregunta.
Han assassinat el president?!
c) Quan una frase interrogativa o admirativa és inacabada, els punts suspensius s’escriuen
abans del signe d’interrogació i no s’hi deixa cap espai en blanc.
I t’atreveixes a...?
d) El signe d’admiració també s’utilitza per indicar un comentari emfàtic o irònic.
Ets un animal!
No sabia que s’havia suspès la reunió!
INTERROGACIÓ I EXCLAMACIÓ: CONFLUÈNCIES

31. Cometes

32. S’usen, fonamentalment, per marcar l’inici i l’acabament d’una citació o
transcripció textual:
Vaig dir: «Aquesta persona és un geni.»
Tipus de cometes: «...» (llatines), "..." (angleses) i ‘...’ (simples).
Només quan hi ha unes cometes dins d’unes altres s’ha de recórrer
obligatòriament als altres tipus, seguint l’ordre «... "... ‘...’ ..." ...».
Va dir: «És important llegir el capítol "El Modernisme a València” per a
l’examen.»
COMETES

33. Quan dins una mateixa oració s’han de fer servir diferents tipus de cometes,
la gradació que s’hi acostuma a fer servir és la següent: cometes baixes,
cometes altes i cometes simples. Exemple:
En el llibre posava: «La ciutat no pot restar indiferent davant “la cultura del
guany fàcil de les ‘empreses’ que fan de tapadores de tot tipus d’enriquiment
incontrolat”, perquè si no s’hi posa remei no quedarà una fanecada d’horta
per al futur».
COMETES

34. a) En les transcripcions o citacions textuals que consten de més d’un paràgraf,
usarem les cometes d’obertura només en el primer, i les de tancament, a l’inici
de cadascun dels paràgrafs següents i a l’acabament del darrer.
«Considere que les propostes [...]
»Recomanem prendre mesures [...]
»I suggerim que es continue amb la idea [...]»
Si es transcriu un diàleg, en què les diferents intervencions
s’introdueixen amb guions, només hem d’usar les cometes davant de la primera
oració transcrita i després de la darrera.
COMETES

35. b) Escriurem entre cometes llatines —o simples, aquelles paraules (estrangerismes,
termes populars o dialectals, neologismes no adaptats, una citació fragmentària) que
dins d'un text s’escriuen habitualment amb cursiva, quan formen part del títol d’una
obra o d’un titular periodístic —i sempre que no siga correcte usar la lletra cursiva:
Dins de titulars periodístics:
Les repercussions del «crash» de 1929
La festa dels ‘culers’ i de l’equip blaugrana
He llegit una versió catalana d’«El Quixot»
c) Per a delimitar la definició d’un mot precedent.
cardigassa f ‘planta de la família de les compostes [...]’
COMETES

36. d) Per a marcar el sentit altre que l’habitual o un matís particular (ironia,
èmfasi...) d’un mot:
Els aplaudiments del públic van ser «clamorosos»!
e) Alguns títols, com ara: articles periodístics (de diaris i revistes),
conferències, ponències i comunicacions, poemes i cançons, capítols de
llibres:
He llegit l’article «Investigació i Desenvolupament en Química orgànica»
Acabe de fer una versió de la cançó “Una nit màgica” del Simpic.
COMETES

37. a) La coma, el punt i coma i els dos punts sempre van darrere de les
cometes de tancament. Els signes d’admiració i d’interrogació i els punts
suspensius van abans de les cometes si pertanyen a una citació textual,
però darrere si no formen part de la citació:
En la reunió es van fer afirmacions com aquestes: «ha estat una decisió
molt polèmica», «no ho haurien pogut fer millor».
Va dir que «la planificació s’havia de refer»: no li agradava com havia
quedat.
I en aquell moment va preguntar: «Ja saps que no hem rebut cap avís?».
Acceptem que ens digueu que «no fem la feina que ens correspon»!
COMETES: CONFLUÈNCIA AMB ALTRES SIGNES

38. Guió llarg i
guionet

39. a) El guió llarg serveix per marcar incisos. Els mots o les frases d’aquests incisos
solen tenir una vinculació al text superior a la que tindrien si anaren entre
parèntesis però inferior a la que tindrien si anaren entre comes.
Han acordat un conveni marc —en què tots estan d’acord— que serà bo.
b) S’usa en una seqüència o sèrie d’elements d’una enumeració.
La comissió té com a objectius prioritaris:
— la formació de persones,
— l’administració de béns comuns,
— la gestió de despeses dels propietaris.
c) En els diàlegs, el guió —sense espai en blanc darrere— ajuda a diferenciar les
intervencions dels interlocutors i les acotacions:
—La notícia —va dir Felip— ha estat molt celebrada.
—I és clar, home —va respondre Pau—. Tothom esperava aquest canvi.
GUIÓ LLARG

40. a) Dins un incís amb guions no es pot usar el punt però sí punt i coma i dos punts.
Quan parlem del temps —de la meteorologia; la climatologia és tota una altra
cosa— oblidem la visió que en tenen els pagesos [...]
b) No escriurem guió de tancament d’un incís quan darrere hi ha un punt final de
paràgraf (fins i tot en el text d’un diàleg i en les acotacions d’una obra teatral).
Visitarem la catedral i l’asil —institució privada que aviat serà de titularitat pública.
—Feu-me aquest favor: no discutiu amb la mare —va dir el senyor Prats.
c) Davant d'un guió d’incís no hi pot haver coma, ni punt i coma, ni dos punts,
però aquests signes poden anar darrere d'un guió.
Ens caldran eines —martell, tornavís i alicates—; però ens caldrà, sobretot, una
bona tècnica i [...]
GUIÓ LLARG: CONFLUÈNCIES AMB ALTRES SIGNES

41. Parèntesis

42. Els parèntesis s’usen per incorporar informació secundària dins un text
com a incís. La informació d’aquests incisos estan menys vinculada al text
que els que s'escriuen entre guions o entre comes.
Aquell mateix any (1965) els partits polítics encara clandestins [...]
Les dades sobre les negociacions internacionals que l’estudi aporta
(vegeu l’apèndix 14) prenen força especialment avui.
Una frase cèlebre, «Pense, doncs existisc» (Descartes), la recorda tothom.
Els locals on ha estat instal·lada aquesta oficina (c/ Sagunt, 5) són
espaiosos i tenen una bona llum natural (els finestrals hi són molt
abundosos).
PARÈNTESIS

43. L’abús de parèntesis dificulta la lectura fluïda. En molts casos es poden
substituir per comes.
*Els locals on està aquesta oficina (c/ Sagunt, 5) són espaiosos.
Els locals del carrer de Sagunt, número 5, on han construït l'oficina, són
espaiosos.
PARÈNTESIS: ÚS ABUSIU

44. a) En una oració que tinga un parèntesi final, el punt va darrere d’aquest.
Van arribar a un acord final satisfactori (i, no obstant això, amb el temps la
relació entre empresa i treballadors es va trencar).
No obstant això, el punt s’escriu dins quan el parèntesi conté una o diverses
oracions independents.
La professora no volia admetre cap reclamació. (Aquella situació era habitual
amb tots els alumnes del curs.)
b) Dins dels parèntesis, els incisos es delimiten amb guions o comes.
Totes aquestes tasques (el programa, els continguts, la periodització —a càrrec
del professor titular— i l’avaluació final) són imprescindibles.
PARÈNTESIS: CONFLUÈNCIA AMB ALTRES SIGNES

45. Claudàtors

46. Els claudàtors fan una funció molt semblant a la dels parèntesis —
en escrits mecanografiats, de fet, poden substituir-se per parèntesis—,
però s’usen en comptades ocasions; es reserven sobretot per a afegits
externs a un text original que hi incorpora qui en fa una transcripció,
com s’exposa en els punts següents.
CLAUDÀTORS

47. a) Marquen la inclusió d’informació complementària —la resta de lletres d’una
paraula, o alguna frase incompleta o inexistent a l’original d’un text, i que són
reposades per a facilitar la comprensió de la part que faltava.
«Aquesta [universitat pública] ha adoptat algunes mesures de contenció de
despeses del capítol 8 del pressupost anual.»
«Els crit[s] de fe[li]citat se sentiren a tot arreu. »
b) En els textos cientificotècnics, emmarquen un afegit, una informació
bibliogràfica incompleta o l’aclariment d’una sigla.
Versió revisada i actualitzada de l’[Spill] de Jaume R[oig]
R[evista] de F[ilologia] R[omànica]
CLAUDÀTORS

48. c) En lingüística, s'utilitzen per marcar els sons i les transcripcions fonètiques.
El fonema /d/ entre vocals es realitza [δ].
El mot cosir és transcriu fonèticament com [kozír].
d) El mot sic es posa entre claudàtors i serveix per remarcar, en un text transcrit
literalment, la presència d’un error o una inexactitud immediatament anterior.
«La immortalitat [sic] de l’ànima fou tema de debat per filòsofs des de fa molts segles
[...]»
e) En una citació, els claudàtors inclouen els punts suspensius amb què s’indica una
omissió parcial o un escapçament del text citat.
«Va llegir la notícia al diari digital: la premsa nacional ho va publicar en portada. [...]
Hauria d’haver sigut més intel·ligent i sobretot més prudent, per a passar desapercebut
[...]»
CLAUDÀTORS

49. Confluència amb altres signes de puntuació (vg. signes anteriors)
Els claudàtors i el punt i coma
Els claudàtors i els dos punts
Els claudàtors i els punts suspensius
CLAUDÀTORS

50. Barra inclinada

51. La barra inclinada indica relació, alternança o oposició entre dos
elements.
Observa aquests doblets homògrafs: roba (de ’robar’) / roba
(‘indumentària’).
Quan uneix dues paraules, s’escriu sense cap espai en blanc davant ni
darrere, i amb espai en blanc quan uneix formes complexes.
Férem el viatge València/Barcelona en tres hores.
Planificà la ruta Alcalà de Xivert / Les Useres per a un dia de caminada.
BARRA INCLINADA

52. a) Convé no abusar-ne, sobretot quan la barra es pot substituir per una i.
La convocatòria va adreçada a degans i directors de centres públics.
b) Separa elements d'algunes unitats mètriques o indica divisió,
fraccions.
12/5 (dotze cinquens); 30 / 2 = 15; km/h; kg/m3
c) Els biennis de cursos acadèmics, de temporades i de qualsevol altre
període que incloga parts de dos anys naturals, separats amb un guionet,
s’escriuen amb una barra inclinada entre els dos períodes.
Aquest curs s'ha programat per al bienni 1997–98 / 1998–99.
BARRA INCLINADA

53. d) Separa la forma en masculí singular de la terminació en femení o en
plural.
senyor/a; company/s
e) En alguns documents normatius la barra inclinada separa el número
d'ordre de l'any.
Llei 17/200, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat [...]
Decret 34/1999, de 6 de juny, sobre l’estructura i funcionament dels
centres educatius no universitaris públics [...]
BARRA INCLINADA

54. f) En lingüística, representa els fonemes per a la transcripció fonològica.
els fonemes vocàlics /e/ i /u/.
La forma sud es transcriu /sút/ en tots els dialectes.
g) La barra inclinada o la vertical separa versos d'un poema citats a línia
seguida. Cal deixar espai en blanc a totes dues bandes de la barra:
Heura que de l’oratge / de l’amor viu naixies / i ara des de l’engruna / a
cor desert, t’enfiles
BARRA INCLINADA

55. Signes de
puntuació i
espais en blanc

56. Els signes de puntuació van units —sense espais en blanc— al mot que
els precedeix i se separen amb un espai en blanc del mot que els
segueix.
Hem demanat això: tres entrepans de fuet, les begudes, una ració
d’olives...
Som-hi! No badeu! Marxem ara mateix!
SIGNES I ESPAIS EN BLANC

57. a) Quan el parèntesi, el claudàtor, les cometes i el guió són usats com a signes
d’obertura, s’uneixen al mot que els segueix. Quan s’utilitzen com a signes de
tancament s’uneixen al mot precedent.
L’any passat (2011) es va fer la inauguració d’aquest edifici alternatiu [...]
Hem anotat al registre el llibre «La planificació lingüística».
Vull els diners —tots i ara— perquè són meus.
b) Quan se cita un text que comença amb punts suspensius, aquests s'escriuen
units a la primera paraula del text, sense cap espai en blanc.
«...bestioles, ocells voladors: tota mena d’animals que mai no havia vist».
c) Les crides volades —números o asteriscos— que remeten a notes a peu de
pàgina o de document solen escriure’s, sense cap espai en blanc, després dels
signes de puntuació.
Observa un mot aplicat al pas entre muntanyes, com ara coll.2
SIGNES I ESPAIS EN BLANC

58. Signes de
puntuació i
tipografia

59. Els signes de puntuació s’escriuen amb el tipus de lletra no marcat, és a
dir, amb el tipus usat en el text, que habitualment és la lletra rodona.
La normativa és flexible [v. § 14.3] i les solucions [...]
Aquestes ciutats (Barcelona, Bilbao i Sevilla) tenen aeroport [...]
El treball que teniu a les mans ens ha robat temps i paciència (calia
decidir, per exemple, quina era la forma de plural correcta de paraules
com show, sketch o fax) i hi hem treballat un equip format per cinc
persones.
Ens han exigit que estudiem més!
SIGNES I TIPOGRAFIA

60. Puntuació i llenguatge unicode

61. Signes de
puntuació =
caràcters
unicode

62. Amb l’opció de caràcters especials del processador de textos
A l’OpenOffice.org, aneu al menú Insereix i feu clic a l’opció Caràcter
especial… Apareixerà una finestra on podreu cercar el caràcter que us
faci més il·lusió.
Al Microsoft Word 2003, aneu al menú Insereix i feu clic a
l’opció Símbol. Apareixerà una finestra on podreu seleccionar el caràcter
que vulgueu. A la pestanya Caràcters especials hi ha una llista de signes
ortogràfics, juntament amb les tecles de drecera que hi assigna el Word.
Inserir signes de puntuació = caràcters unicode

63. Amb l’opció de drecera
Si voleu inserir un caràcter Unicode des de qualsevol aplicació del
GNOME, premeu Ctrl+Majúscules+U per activar el «mode Unicode» i,
tot seguit (quan aparegui una u subratllada), premeu el codi del signe
que vulgueu inserir. Per exemple, si premeu Ctrl+Majúscules+U > 2026,
apareixeran uns punts suspensius tipogràfics com per art de màgia…
Inserir signes de puntuació = caràcters unicode

64. Alguns signes que utilitzo habitualment:
Punts suspensius (U+2026): …
Guió llarg (U+2014): —
Guió mitjà (U+2013): –
Signe menys (U+2212): −
Signe de multiplicació (U+00D7): ×
Espai no separable (U+00A0): (no separable)
Cometes baixes (U+00AB; U+00BB): «» (tot i que jo utilitzo Alt GR+Z i Alt Gr+X)
Llista de caràcters XML i HTML a la Wikipedia
Inserir signes de puntuació = caràcters unicode

65. recursos

66. Universitat Politècnica de Catalunya http://www.upc.edu/slt/signes/
- Exercicis amb autocorrecció (gencat), nivell suficiència
- -
RECURSOS