Síl·laba. Dífrafs. Diftongs. Alfabet gràfic i fonètic del català. Correspondència grafies-sons

1. Síl·laba. Dígrafs. Diftong
Alfabet gràfic. Ordenació alfabètica.
Correspondència grafia-so
Frederic Sentandreu

2. 1. Síl·laba: diftong, dígrafs i aplecs consonàntics
2. Alfabet gràfic i fonètic. Ordenació alfabètica
3. Recursos

3. 1. SÍL·LABA. DÍGRAF. DIFTONG

4. SÍL·LABA
síl·laba: conjunt de sons produït en una sola emissió fònica. La síl·laba es constitueix
al voltant d’un nucli, que està format sempre per una vocal, de manera que
aquesta és l’element imprescindible o nucli.
Segons el nombre de síl·labes, les paraules es classifiquen en:
§ Monosíl·labes.
§ Polisíl·labes:
- bisíl·labes, dues síl·labes (pin-zell, ro-ba);
- trisíl·labes, tres (hos-pi-tal, lli-bre-ter), i
- tetrasíl·labes, quatre (ar-qui-tec-te, ve-lo-ci-tat).
esternoclavicular

5. DÍGRAF I GRUPS CONSONÀNTICS
dígraf: grup de dues lletres que representa un únic so consonàntic (guitarra, paquet,
Pequín, lloc, canya, caixa, roig; ametla, butlletí, varicel·la, ètnica, ferro, passar).
També són dígrafs els grups consonàntics que representen els sons africats,
malgrat que es realitzen en dos moments articulatoris (tj, tg, ts, tz, tx, sc).
Grups consonàntics: la resta d’agrupacions de consonants: tl, tll, l·l, tn, nn, mn, mpt...

6. DÍGRAF
No es consideren dígrafs:
a) Alguns grups consonàntics en obertura sil·làbica propis de cultismes: bd, cn, ct,
ft, gn, mn, pn, ps, pt o tm (bdel·li, Cnossos, ctenòfors, ftàlic, gnòstic, mnemotècnic,
pneumònia, psíquic, metempsicosi, psalm, pterodàctil, Ptolemeu, tmesi).
b) Grups gràfics propis d’altres llengües de manlleus no adaptats i en derivats de
noms propis estrangers (apartheid, au-pair, chardonnay, edelweiss, freelance, jazz,
kirsch, leishmaniosi, mousse, nietzscheà, pizza, playback, shakespearià, zoom).

7. DÍGRAFS
dígrafs (no se separen) dígrafs (se separen)
gu gui-tarra, pa-guem [g] tj, tg viat-jar, met-ge [dʒ]
qu pa-quet, Pe-quín [k] tz re-a-lit-zar [dz]
ll lloc, co-lla, ca-llar [l] rr fer-ro, tor-rar [rr]
ny puny, canya, es-ca-nyar [ɲ] ss pas-sar [s]
ig mig, roig, Puig-cam-pa-na [tz] tx cot-xe [t/]
kh si-|khisme [X] ts pot-ser [t+s]
ix pei-xa-te-ri-a, cai-xa [iz]
sc es-ce-na [s:]

8. GRUPS CONSONÀNTICS GEMINATS
tl ametla, motle [l:]
tll butlletí, bitllet [l:]
l·l varicel·la, goril·la [l:]
tn, nn cotna, ètnica, perenne [n:]
tm setmana [m:]
Tots els grups
consonàntics se separen
més grups consonàntics; cc: ac-cés; dm: ad-mis-si-ó; mpt: comp-te; gn: ag-nòstic.

9. PARTICIÓ DE SÍL·LABA: GENERAL
a) Tota consonant entre dues vocals forma síl·laba amb la 2a: te-|la, go-|vern.
b) Dues o més consonants, l’última consonant o les dues últimes, si són consonant +
r, l, formen síl·laba amb la 2a vocal: po-|ble, re-|flex, so-| frir; ads-|trat,
comp-|tar, gàngs-|ter.
c) Partició a final de ratlla aprofita els guionets existents (gira-|sol, tornem-|hi);
d) No es deixa una vocal sola a començament o a final de ratlla (*a-|vió, *avi-|ó),
si no hi recolza un element apostrofat (l’a-|vió, d’e-|vasió).
e) qu, gu, no sempre són dígrafs: aigua, quota (hi funcionen com dos sons diferents.)
f) Separació sil·làbica no sempre equival a separació fònica: extern = [k+s]

10. PARTICIÓ DE SÍL·LABA
Se separen:
a) Grup l·l i se substitueix el punt volat pel guionet: novel-|la.
b) Prefixos o els radicals quan resulten evidents: an-|ovulatori, co-|ordinador,
hiper-|realisme, sub-|ratllar. Compostos: cel-|obert, vos-|altres.
No se separen:
a) diftongs ni triftongs: neu-|la; de- |lin- |qüent; o-|bli-|qüeu.
b) h muda i grup sh no palatoalveolar de vocal posterior: alco-|hol; su|shi.
c) Acrònims (es llegeixen com a mots) preferiblement. Si és imprescindible fer-
ho, han de tenir com a mínim cinc lletres: ERAS-|MUS, IN-|TER-|POL, REN-|FE.
d) Mots abreujats no es parteixen mai a final de ratlla.

11. DIFTONG
Diftong: unió de vocal forta: a, e, o; i una de dèbil: i, u o dues dèbils. Si la unió és
entre paraules, es parla de diftong sintàctic.
El nucli de la síl·laba, sols l'exerceix una vocal, la sonant, l’altra vocal passa a ser
no sonant o semi-:
a) i, u en diftong creixent: caràcter semiconsonàntic: guant [gwánt]
b) i, u en diftong decreixent: caràcter semivocàlic: mai [máj]
c) i, u entre vocals: caràcter consonàntic: creuar [krewár]

12. DIFTONGS DECREIXENTS
ai mai au pau
ei [é] llei ei [ε] reina
eu ([é]) neu eu ([ε]) peu
iu riu, ciutat
oi ([ó]) boirós oi (ò) Alcoi
ou ([ó]) coure (‘verb’) ou (ò) coure
(‘metall’, bou, pou)
ui cuina, buit uu duu

13. DIFTONGS CREIXENTS
a) Inici de mot (#i/u+V): io-gurt, Ie-men, iu-gos-lau. O inicial + h: hui,
hie-na, hiatus.
b) Entre dues vocals (V+i/u+V), on es fa diftong amb la vocal
posterior: cre-uar, Fo-ios.
c) En grups qu, gu, sempre que la u siga sonant (qu+V, gu+V):
g, q + ua quaranta, guant üe seqüència, ungüent
üi lingüista, obliqüitat uo quota, aquós, aiguós

14. TRIFTONGS
Combinació d’un diftong creixent més un de decreixent (esquema < >:
iai, iau: iai! (però vo-li-ai-na, etc.), miau; ieu: cre-ieu, dè-ieu (però di-eu, etc).
uai, uau: Pa-ra-guai, guai-tar, guau;
üeu, ueu: o-bli-qüeu, cre-ueu (però du-eu, etc. perquè no és creixent);
uiu: ar-güiu; ioi: hioi-de.

15. DIFTONG: NOTES
a) El diftong es relaciona amb les grafies c/q + u:
- S’escriu qu en diftong creixent: quatre, qüestió, obliqüitat, aquós, quocient...
- S’escriu c en diftong creixent: cua, cueta, cuassa, cuota, evacuar, evacuï.
Compareu els adjectius: oblic - obliqua; innocu - innòcua. Derivats: obliqüitat (sense
dièresi en la terminació) / promiscu - promiscuïtat (amb dièresi).
b) una vocal + i, u tòniques en interior de mot no formen diftong: país, maleït.
c) Verbs en vocal+ ir no fan diftong: ma-le-ir, ma-le-int, ma-le-i-rà, ma-le-ït.
d) La h intervocàlica indica una pronúncia asil·làbica: an-hí-drid.

16. 2. ALFABET GRÀFIC.
ORDENACIÓ ALFABÈTICA.
CORRESPONDÈNCIA
GRAFIA-SO

17. ALFABETS: CIRÍL·LIC
Cada llengua
tria el seu
alfabet.
L’ortografia és
una convenció
Transcriu a l’alfabet llatí:
TOC =

18. ORTOGRAFIA. ORDENACIÓ ALFABÈTICA
L’ortografia és una convenció. El primer criteri mira d’adaptar-la a la
pronúncia. L’altre criteri és l’etimològic (respecte a la llengua originària, al llatí,
i a la resta de llengües neollatines).

19. ALFABET GRÀFIC I FONÈTIC

20. ALFABET GRÀFIC I FONÈTIC

21. ALFABET. ORDENACIÓ ALFABÈTICA
http://www.iecat.net/institucio/seccions/Filologica/gramatica/ortografia/02Le
slletres.pdf
Els mots s’ordenen alfabèticament partint de la lletra inicial. Les lletres
modificades (ç); el grup l·l i les vocals (a, e, i, o, u) amb accent agut o greu, o
dièresi) i els grups de lletres equivalen a les lletres simples corresponents I no
tenen una ordenació independent, i també el guionet i les majúscules inicials,
PERÒ condicionen l’ordre.

22. CORRESPONDÈNCIA GRAFIA - SO
Els alfabets fonètics es basen en el principi de la univocitat: «un símbol - un so». Encara que
això sempre no és possible: El català té 26 lletres.
a) Hi ha grafies sense valor fònic (lletres mudes): ohm ‘unitat de resistència elèctrica’. A fi de
mot, algunes lletres no representen cap so en alguns parlars: flor, dir; camp;
b) Una mateixa lletra pot correspondre a sons diferents: sosa (1a, sorda, 2a, sonora). i en
algun cas, com r, pot representar dos sons: rere (el 1r, vibrant, el 2n, bategant.
c) Hi ha sons representats per grups de dues lletres (dígrafs) [ɲ]: any. Així mateix, hi ha lletres
que representen grups de sons: saxó ‘de Saxònia’ [ks], examen [gz.
d) Diferències de distribució i sons entre subdialectes: <v> / [b].
f) Els signes diacrítics originen lletres modificades i representen valors concrets. accents, dièresi,
el punt volat (l·l), el trenc (ç).

23. CORRESPONDÈNCIA GRAFIA - SO EN MANLLEUS
a) Les lletres k, w i y (quan no forma part del dígraf ny) es troben només en manlleus i derivats de noms
propis estrangers (kantià, taiwanès, taylorisme).
• La lletra k s’utilitza només en alguns mots procedents de llengües no romàniques: karate, kirieleison,
koiné, trotskista, vodka.
• La lletra w. En manlleus d’origen anglosaxó, pot tenir valor [w] (web, whisky, Newton) o [v] (watt); en
manlleus germànics, la w representa [v] (wagnerià, wolframi, Westfàlia); mots com kiwi, Kuwait admeten
totes tres pronúncies.
• y, a més d’utilitzar-se en manlleus (faraday, gruyère, Nova York), també amb valor fònic [i] en grafies
tradicionals de llinatges: Aymerich, Ruyra.
b) La consonant aproximant glotal sorda [h], present en algunes interjeccions, manlleus, noms propis
estrangers (ehem, halar, hippy, hawaià, i de la consonant fricativa velar sorda [x] en castellanismes (orujo,
La Rioja) i en manlleus de llengües d'alfabet diferent del llatí com l'àrab o el rus amb dígraf kh: khàzar,
Txékhov, Khomeini, sikh).

24. RECURSOS

25. RECURSOS
- Ordenació alfabètica, IEC, detalls
- UB, Teoria i exercicis: transcripció fonètica, diagrames, etc.
- TINET.cat – aragonès, exercicis de fonètica (deriva a diverses pàgines)
- Diccionari normatiu valencià, AVL (conté transcripció fonètica de paraules)
- Aulainf: exercicis de transcripció (remet a diverses pàgines, té solucionari)