Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×

MS16 Oració composta. Nexes

Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Próximo SlideShare
Oració composta
Oració composta
Cargando en…3
×

Eche un vistazo a continuación

1 de 100 Anuncio
Anuncio

Más Contenido Relacionado

Más de Fred Sentandreu (20)

Anuncio

Más reciente (20)

MS16 Oració composta. Nexes

  1. 1. Oració no simple: compostes i complexes Frederic Sentandreu
  2. 2. Definició i classificació
  3. 3. Oració no simple Pere se n'anà al cine i Xavier es quedà a casa, És no simple perquè consta de dues proposicions. Oració i proposició són estructuralment iguals però la segona no té autonomia semàntica, ja que depèn d'una oració o una altra proposició en la qual s'inclou. L’oració no simple inclou: a) Complexes - Coordinades, - Interordinades o de relació causal, b) compostes (o subordinades)
  4. 4. Adjectives Complexes Inserció o subordinació Substantives Adverbials Circumstancials - De lloc - De temps - De manera No CC de caràcter quantitatiu - Comparatives clausals - Consecutives de ponderació (2) Compostes Coordinació - Copulatives - Disjuntives - Distributives - Adversatives - Continuatives - Explicatives Interordinació - Causals - Finals - Condicionals - Concessives -Consecutives contínues - Comparatives sintagm.
  5. 5. Juxtaposició La juxtaposició, és la unió asindètica, sense nexe. Pot unir una oració composta, Decideix-te aviat; Espere que vingues; o or. independents: El tren partí, vaig sentir notalgia. S'oposa a la unió sindètica. Per tant la juxtaposició no es troba en la mateixa dimensió que coordinació i subordinació, ja que aquestes són relacions sintacticosemàntiques.
  6. 6. COORDINACIÓ - Copulatives - Disjuntives - Distributives - Adversatives - Contínuatives - Explicatives coordinació Relació d’igualtat entre els dos elements Toca el piano i sap llegir en cinc idiomes
  7. 7. SUBORDINACIÓ SUBSTANTIVA I ADJETIVA -Substantives -Adjectives subordinació Introdueixen oracions subordinades subs. i adj. Volia que visitàrem Roma
  8. 8. SUBORDINACIÓ ADVERBIAL -Lloc -Temps -Manera -Quantitat i qualitat subordinació adverbial Relació adverbial Prepara espagueti mentre parla per telèfon
  9. 9. INTERORDINACIÓ - Causals - Finals - Condicionals - Concessives - Consecutives interordinació Relació causativa. Si véns prompte arribarem a hora al cinema
  10. 10. a) Uneixen oracions o paràgrafs establint relacions de diferent tipus (addició, contrast, comparació, subordinació, causativitat...) a) Poden ser conjuncions (i, però) o locucions conjuntives (tot i això, encara que...) c) Un ús adequat, ric i variat demostra un alt domini del discurs (oral i escrit), agilitat mental i saber ordenar i exposar les nostres idees. 1. Usos
  11. 11. Coordinació: caracterització a) Simetria. Alteració de l'ordre de col·locació dels elements coordinats (sols en usos simètrics de i, o: La Maria balla i en Lluís canta = En LLuís canta i la balla. b) Restricció de lloc de l'estructura. Els elements interns no es poden moure de dins l'estructura: La Marta ve i en Marc se'n va. > *Qui [ve i en Marc se'n va]? (Solà: també en comparatives i en certes causals i concessives). c) Esquema: (Variable + variable) [Joana estudia Biologia]P1 (i) [Laura Art]P2 d) Nexe. S’ha de situar entre els elements coordinats.
  12. 12. Coordinació: caracterització e) Ha d'haver equivalència entre els elements, però... de quin tipus? categorial, funcional; equifuncionalitat i mateix nivell jeràrquic? *Una novel·la policial i estupenda. f) Ha d'existir compatibilitat semàntica entre els elements. !!Li hem fet trampes i el sopar. Resten algunes construccions sense una explicació adient: a. M'he comprat un cotxe i quatre rodes. b. Volia fer sopa de peix però ja no queden bicicletes. c. La Universitat ha estat tancada per la vaga i pel rector. Els exemples mostren diversos graus d'inacceptabilitat. a) és una tautologia. Seria correcta si entenem que les rodes són de recanvi. b) no és correcta si no sabem que per comprar peix cal anar al poble del costat amb bicicleta i estan totes llogades. c) connecta dos sintagmes amb funció sintacticosemàntica diferent (causa i agent).
  13. 13. Coordinació: interpretació Chomsky: les coordinades provenen de la reducció d'oracions senceres amb elements comuns; En Lluís menja peix i pomes. = En Lluís menja peix i en Lluís menja pomes. Refutació: a) Algunes construccions no es poden reduir a una coordinació. Pex. el subjecte plural: En Joan i en Pere es trobaren. ≠ En Joan es trobà + En Pere es trobà. b) no explica la identitat referencial entre les diferents oracions que subjauen a construccions com: L'home era vell, alt, gros... i simpàtic.
  14. 14. Coordinació: interpretació Dik (gramàtica funcional): pot haver-hi construccions coordinatives en qualsevol nivell gramatical: proposicions, sintagmes, paraules. i això explica qualsevol cas sense necessitat de recórrer a la reducció ni a la distinció EP-ES: Pere, Ricard i Robert carreguen junts una pedra (tres categories (noms propis) coordinades que tenen la mateixa funció). En canvi, Pere, Ricard i Robert carreguen cadascú una pedra, (tres subjectes coordinats i equival a tres oracions senceres coordinades, cosa que no vol dir, però, que en siga reducció.
  15. 15. Subordinades: característiques a) Recursivitat cíclica. Admet nous elements. Una construcció és recursiva quan una categoria domina, de manera immediata i mediata, un altre constituent. b) Connectors: la conjunció, el relatiu o bé la unió asindètica. c) Reversibilitat: Pot ocupar el lloc inicial (davant de la matriu) o final. Restriccions: les adjectives no admeten l'anteposició: El xiquet que vingué no el conec. *Que vingué no el conec, el xiquets. d) Asimetria. És impossible convertir la matriu en inserida, situant-la darrere del subordinador, i la inserida en matriu.
  16. 16. Subordinades: característiques e) Relació sintàctica entre inserida i matriu. Tres esquemes: - Clàusules que funcionen com a complements restrictius però no exigits pel nucli (complements no subcategoritzats o adjunts). Hi pertanyen les adjectives especificatives, com a CN, i la major part de les adverbials circumstancials, com a complements adjunts del verb. CONSTANT+ VARIABLE. - Clàusules que funcionen com a complements no restrictius, molt externs. Hi pertanyen les adjectives explicatives, que complementen apositivament el SN, i les adverbials no circumstancials, com a complement del SV. CONSTANT + VARIABLE. - Les substantives: esquema CONSTANT + CONSTANT, la clàusula inserida és necessària.
  17. 17. Subordinades: característiques Nota: L'equivalència funcional entre clàusula subordinada i sintagmes s'especifica mitjançant tres proves: - La substitució per un sintagma: Xavi vol que Anna vingui (Proposició) la vinguda d'Anna (SN) (prop i SN comparteixen rel. sintàctica: CD) - Prova d'interrogació parcial sobre la clàusula subordinada. pex. Què vol Xavi? que Anna vingui / la vinguda d'Anna - Prova de substitució per un pronom feble. Xavi ho vol (q Anna vingui) (CD) / Xavi ho vol (la vinguda d'Anna) (CD)
  18. 18. Subordinades. Tipus Des del punt de vista funcional, es divideixen segons que desenvolupen funcions assignades típicament als sintagmes generats pels noms, els adjectius o els adverbis en l'oració simple. Tipus: - substantives: es subdivideixen (criteri funcional): de subjecte, CD, atribut, etc. - adjectives es subdivideixen (criteri semàntic): especificatives i explicatives. - adverbials (criteri funcional): de lloc, de temps, causa, consecutives, ponderació, etc. Des del punt de vista del verb: - Les de verb no flexionat: duen infinitiu, gerundi o participi). No van introduïdes, generalment, per cap subordinador ni tenen un subjecte explícit. - Les de verb flexionat. Pot donar-se el cas que també el subjecte siga correferencial, com ocorre amb les d'infinitiu.
  19. 19. Interordinació L'oració composta està constituïda per dues o més proposicions entre les quals s'estableix una determinada vinculació logicosemàntica (en l'exemple causal en la primera i adversativa en la segona, que es pot representar com segueix: [Estava molt cansada]P1 (però)Nexe [me’n vaig anar amb ells]P2 Ara bé, si agafem el criteri sintàctic, la representació canvia: [Estava cansada (però) Nexe [me'n vaig anar amb ells]P2]P1
  20. 20. Interordinació: caracterització a) Relació semàntica causativa: «causa (p) - efecte (q). Tenen una relació binària d'interdependència (excepte les comparatives). Altres autors parlen d’implicació: - Implicació real: causals i consecutives - Implicació potencial: condicionals en present -reals-, i finals. - Implicació negada: concesives i condicionals irreals (amb temps compostos) b) Binarietat: L'estructura semàntica (causa-efecte), imposa necessàriament la binarietat (=dos elements). Si afegim un nou element, aquest se situarà en un nivell inferior, perquè si ocupara el mateix nivell tindríem estructures recursives (ternàries, quaternàries), com en les coordinades.
  21. 21. Interordinació: caracterització c) Asimetria. si una proposició p indica una causa i una proposició q la conseqüència, és evident que la permutació dels termes causa-efecte produirà almenys canvis semàntics: Si dorm molt, em trobe bé. / Si em trobo bé, dorm molt. Si tens gana, menja. / *Si menja, tens gana. d) Reversibilitat limitada. És possible anteposar la clàusula que du el nexe. - Però no són reversibles les comparatives ni les consecutives. - Les causals són reversibles depenent del connector. - Tenen posició preferent condicionals i concessives anteposades i finals posposades.
  22. 22. Coordinació
  23. 23. Coordinació: nexes Copulatives i, ni, que Ex. Ni treballa ni estudia; Canta que canta. Explicatives o sia, o siga, això és, és a dir. Ex. L'or de 24 quirats, és a dir, el més pur, és caríssim. Disjuntives o, o bé, o si no, o sia, és a dir Ex.: Hi aniré jo o hi aniràs tu Adversatives - Restrictives: ara, ara bé, tanmateix, amb tot, en canvi, però, emperò, mes, quan, mentre que Ex. No m'agrada; ara bé, ho accepte. - Excloents: sinó, sinó que, que no, ans, més aviat, altrament. Ex. No és original, més aviat ha copiat bastant. Distributives ara... ara, adés... adés, ara... adés, adés... ara, sia... sia, mig... mig, no solament... sinó (també), no solament... sinó que, que... que, qui... qui, l'una... l'altra, ni... ni, o... o; sia... sia. Ex.: Ni fa ni deixa fer; Que vells, que nous, n'hi havia ben bé un milió.
  24. 24. Copulatius La coordinació copulativa estableix una relació semàntica additiva. La conjunció i té sentit 'addició' i ni, i (no) neguen l'addició. que: Canta que cantaràs (s'usa en construccions estereotipades i poc freqüents). Tanmateix hi ha construccions amb i que no remeten a un significat additiu, sinó adversatiu, causal, consecutiu, etc.) o condicional: no són coordinades perquè no són ni recursives ni simètriques: Vine i parlarem del projecte = Si véns, parlarem del projecte D'altra banda, ni no sols nega l'addició; també pot negar la disjunció: Ni Pere ni Joan ens ajudaran, nega: Pere i Joan ens ajudaran i també nega: Pere o Joan no ens ajudaran.
  25. 25. - i : valor additiu: no es canvia mai per e. És hàbil i intel·ligent. Uneix cognoms per a desfer ambigüitats, Manuel Joan i Arinyó; Vicent Andrés i Estellés. A- Ni és negativoadditiva. Ni treballa ni deixa treballar. copulatius
  26. 26. Distributius Algunes teories inclouen els nexes distributius (sia...sia...; mig... mig...) dins dels copulatius. Es diu que les distributives són un tipus de copulatives: són asindètiques. Sembla que el caràcter distributiu de certes construccions no és més que un matís semàntic que poden adquirir les copulatives i disjuntives mitjançant l'aparició d'uns elements parcialment gramaticalitzats i de caire correlatiu, que poden anar acompanyats o no d'un nexe copulatiu o disjuntiu exprés.
  27. 27. - Així com: sols té valor distributiu d’oposició: Així com ahir va ploure, avui farà bon dia. No té valor continuatiu: *Acudiren molts famosos, així com rockstars. Acudiren molts famosos, i també rockstars. distributius
  28. 28. Disjuntius L'alternativa o disjunció s'associa amb la conjunció o. Es parla de disjunció pròpia o obligada i de disjunció impròpia o no obligada. Aquesta segona mostra un sentit disjuntiu tan relaxat que els dos elements no són compatibles. La incompatibilitat presenta tres significats diferents: Vindrà dilluns o dimarts (no excloent); Joan es viu o mort (excloent) El Paleolític o l'edat de la pedra tallada (equivalència o aclariment) (sembla un valor explicatiu. Als jardins o a la muntanya ho trobaràs (simple addició).
  29. 29. a) o no passa a u davant una altra o. Laura o Òscar ens duran la compra. b) La combinació i/o per a indicar doble possibilitat additiva i disjuntiva alhora cal evitar-la en l'estàndard oral. En l'escrit s'usa amb restriccions i es pot canviar per altres solucions. Serà castigat amb la pena d'arrest major o multa, o totes dues penes. disjuntius
  30. 30. Explicatius Amplien la informació ja dita, mitjançant una aposició.
  31. 31. a) o sia (valor arcaic): se sol substituir per o siga. b)ço és té un caràcter arcaic. En l'estàndard usem això és. explicatius
  32. 32. Adversatius Marquen contrarietat o oposició entre dos elements, expressada de dues maneres: - gramaticalment, contraposant una oració afirmativa i una de negativa: No té bona preparació, però se'n sortirà. - significativament, relacionant dues afirmatives o dues de negatives, oposades pel sentit: El tren estava a punt de marxar, però encara poguérem parlar un moment. Tipus: - Adversatives restrictives: oposició parcial entre els elements, amb restricció semàntica del segon. Nexes: però, mes..., i tb. amb matís concessiu: tanmateix, encara que, nogensmenys, etc. - Adversatives excloents: presenta els dos elements com a incompatibles, per tal com l'oposició és total. Nexes: sinó (que), que no, ans, més aviat.
  33. 33. • sinó (adversativa). No és culpa d'ell sinó del seu amic. • si no: conj. condicional + adv. (= en cas que no). Si no ho fas bé ho hauràs de repetir. • si no: conj. concessiva + negació: Si no elegant és simpàtic; Vaig trigar un any a fer-ho, si més no (= o més i tot). A més: sinó que. Introdueix una afirmació en oposició a allò que acabem de negar. No ho rebutgem, sinó que ho acceptem agraïts. ). adversatiu
  34. 34. • mentre que. Ha de dur que. Mentre que tu no ho fas, el teu germà és molt obedient.). • ans. És un arcaisme. = al contrari. adversatius
  35. 35. Subordinació (o inserció)
  36. 36. Subordinació substantiva Són oracions complexes que fan qualsevol funció d'aquelles que faria un substantiu o un SN. Es poden, doncs, commutar per substantius, pronoms o SN mitjançant una nominalització: Ignoràvem que era noble Ignoràvem la seua condició de noble. = Ignoràvem aquest detall = Ignoràvem això = Ho ignoràvem.
  37. 37. Subordinació substantiva El procés d'inserció consisteix a inserir una oració simple en l'estructura d'una altra oració on funciona com un dels seus constituents. S'uneixen mitjançant un nexe. Anna desitja una cosa (CD). (oració simple) Xavier va amb Anna a la platja (oració simple) Anna desitja que Xavier vaja amb ella a la platja. (or. subordinada de CD) A diferència de les sub. adjectives, en les substantives la proposició subordinada incideix sobre el SV, del qual n'és una funció. En oracions no temporalitzades, el nexe és el verb: Vull escriure-li una carta = Vull que li escriviu una carta).
  38. 38. Substantives: classificació a) Substantives completives. Amb conjunció que. Ignoràvem que havia aprovat. (CD) b) Substantives d’infinitiu. Sense nexe: Desitge passar unes vacances molt tranquil·les c) Substantives interrogatives indirectes. Introduïdes per conj. si o per pronom interrogatiu. Depenen d'un verb principal que expressa pregunta o desconeixement. Les interrogatives directes totals o parcials (no són subordinades). Vg. Modalitat oracional. d) Substantives de relatiu: qui (sol o precedit d'altres elements -tothom qui, tots aquells qui, etc.- i que (agrupat sempre amb altres mots -el que, tot el que...). Es poden interpretar com a relatives adjectives amb antecedent implícit de caràcter general.
  39. 39. Tipus d’interrogatives indirectes a) Indirectes totals: preguntem sobre el conjunt de la proposició inserida: Et pregunte si saps la lliçó. Si es manifesta ignorància, la conjunció passa a valor dubitatiu: No sabia si enfadar-se o no. b) Indirectes parcials: preguntem sobre una part de la proposició que desconeixem. Els interrogatius introductors poden ser: pronom relatiu (què, qui) amb preposició o sense aquesta; un adverbi (quan, on, com); un determinant (quin/a/ns/nes): Li preguntem què li havia donat; No saps on t'has ficat.
  40. 40. Canvi i caigua de preposició Afecta les funcions de CN, Cadj, CRV i CC en completives amb que i les d'infinitiu; tb. les condicionals amb estructura amb què. Les preposicions àtones es redueixen a dues, a, de, davant d’infinitiu, i cauen sistemàticament davant la conjunció que. GLC (2017) recomana fer el canvi de preposició en registres formals. Per a la resta de registres considera acceptable el manteniment de en, amb, o bé el canvi per a, de. Excepció: cal fer en tots els registres el canvi en > a amb els verbs afanyar-se, tardar, trigar i entretenir-se.
  41. 41. Canvi i caigua de preposició preposició + SN preposició + infinitiu preposició + que (oracions completives) a Està acostumat S'exposa a no fer res a un risc Ø que li ho facen tot Ø que li vaja malament de Parlàvem Es recorda de l’empitjorament de l’oratge d'escriure-li Ø que empitjorava l’oratge. Ø que li ha d'escriure en pensa es complau en el joc en el treball a jugar a treballar Ø que vol jugar Ø que vol treballar amb l'amenaça Estic d'acord amb amb l'expulsió amb tot això a/d'expulsar-lo a/de fer això Ø que l'expulsaria Ø que feu això
  42. 42. Canvi i caigua de preposició Notes a) *des de que > des que. b) de pot caure davant l'interrogatiu qui: Et recordes qui t'ho ha dit? c) Després del mot prou (haver-n'hi prou, tenir-ne prou, etc.) és aconsellable eliminar-la amb: En tinc prou amb veure’l al cinema. / En tinc prou de veure’ls al cinema (recomanable). d) És vàlida amb què amb valor condicional (causativa): Amb què li ho recordes demà té prou.
  43. 43. Canvi i caigua de preposició Notes ) Les completives. Podem usar altres construccions menys feixugues: - Ometre la preposició: No n'hi ha prou que m'ho digues. - Usar una fórmula buida: el fet, la circumstància, etc., entre preposició i conjunció: No m'havia adonat del fet que el semàfor estava amb roig. No havia caigut en la circumstància que demà és festa - Modificar la sintaxi: Abans que comencem a discutir...> Abans de començar a... Tinc dret que se m'escolte > Tinc dret a ser escoltat No l'havia vist des que em vaig casar > des de la meua boda
  44. 44. Substantives de relatiu: tipus
  45. 45. Substantives de relatiu: tipus
  46. 46. Substantives de relatiu: tipus
  47. 47. Substantives: nexes 1. Distinció que (conjunció) / que (relatiu) La conjunció no té funció. El relatiu fa de nexe i té funció. El relatiu que es pot intercanviar pel compost, el qual, la qual, del qual... - Conjunció: Vull que vingues. - Relatius: Parla’m del que vulgues (=de les coses); La casa de què em parles... (=de la qual)
  48. 48. Depenen de verb principal del qual fan funció de subjecte o CD. Que és la conjunció més usual. No voldria que fracassara el nostre negoci. No s'omet que darrere verb que expressa petició, propòsit o desig (espere, desitge, agrairé, demane...): M’agradaria *() anares al supermercat M’agradaria que anares al supermercat. No s’omet que darrere adverbi sí en or. com: Recorda que sí *() vindrà al sopar, apunta’l. que (conj.) en completius
  49. 49. • Certes construccions s’introdueixen amb prep. a, i no amb conj. que: No té res *que dir / No té res a dir. Aquest tema deixa molt *que desitjar / …a desitjar completives com (no té valor completiu): Ara veureu *com tot era veritat Ara veureu que tot era veritat
  50. 50. prep. (a, de, amb, per) + què relatiu tònic (sub. adjectives) (=‘el qual, la qual...’) La xica a què et refereixes, és francesa =(a la qual, a qui) prep. + art. + que conj. (sub. substantives) (= ‘aquell que, aquella que...’) Al meu pis fa fred i al [pis] que tu tens encara més. el que (relatiu neutre) (= ‘allò que, això que o aquell que’) Sara ha aconseguit el que volia (=allò que) No sabia res del que m'has contat. què relatiu / què conjunció
  51. 51. Per què (preposició + relatiu) 1. Per què relatiu (= el qual): És el tema per què lluitava. 2. Per què relatiu interrogatiu (= quin motiu): No sé per què plora. Perquè (preposició + conjunció) 3. Perquè causal (= ja que): He vingut perquè volia jo. 4. Perquè final (= a fi que): Lliga’l bé perquè no s’escape. 5. Perquè conj. substantivada (= el motiu): Aquest és el perquè de tot plegat. Substantives: per què / perquè
  52. 52. No és correcte en algunes contruccions *El que tu li demanes, farà que ens ho concedesca Que tu li demanes, farà que ens ho concedesca. Substantives: el què
  53. 53. Subordinades adjectives Subordinades que funcionen com si foren un adjectiu. Un ocell matiner = Un ocell que s'ha despertat aviat. L'antecedent del relatiu pot ser un substantiu, un pronom o qualsevol part de l'oració substantivada, i pot ser sobreentès: Pots venir amb l'AVE o amb el que és més modern.
  54. 54. Sub. adjectives: inserció El procés d’inserció. El relatiu té triple funció: de nexe; de substitut de l'antecedent (or.ppal) en la subordinada, per tant té la mateixa funció en el conjunt oracional; i té funció sintàctica pròpia dins la proposició de relatiu. El llibre recull les poesies de Vinyoli. + Les poesies van ser publicades per Vinyoli. El llibre recull les poesies que va publicar Vinyoli. Amb el participi, aquest fa de connector. L'oració inserida ha d'estar en passiva. El llibre recull les poesies + Les poesies foren publicades per Vinyoli. El llibre recull les poesies publicades per Vinyoli.
  55. 55. Sub. adjectives: funcions L’oració inserida sol fer funcions que fa l’adjectiu: CN, Cadj. El relatiu pot fer les funcions de: La xiqueta que ha vingut és cosina meua. (subjecte) Em deixes la ploma que et vaig regalar? (CD) L'home amb qui compartiré la cambra és molt agradable. (CC companyia) Tinc uns apunts la lletra dels quals no entenc. (CN)
  56. 56. Sub. adjectives: tipus Explicatives: Els alumnes, que estudien, aprovaran. • Semàntica: Deixen intacta l'extensió semàntica de l'antecedent. • Sintaxi: l'antecedent pot ser una oració, un nom propi o un pronom personal. Ens ho va dir tard, la qual cosa no ens va agradar; Joan/tu, que no podia venir, es va disculpar; sols admeten el mode indicatiu. • Prosòdia: duen pauses, comes. Se situen, doncs a nivell més baix (extern) que la principal.: SN > N + O Especificatives: Els alumnes que estudien aprovaran. (= sols aprovaren els que estudien) • Semàntica: Especifiquen o restringeixen el significat de l'antecedent. • Sintaxi: - L'antecedent no pot ser tota una or., ni un nom propi ni un pronom: *Ens ho va dir tard que no ens va agradar; *Joan/*tu que no podia venir es va disculpar. - Admeten indicatiu i subjuntiu: Amb els diners que arreplegues/hages arreplegat ho comprarem. • Prosòdia: no se separen per comes, és a dir, són adjunt nominal.
  57. 57. a) És incorrecta la contrucció de relatiu com a independents, en forma de que conjunció copulativa o consecutiva + pronom feble: - CCL: *Un riu que s'hi ha ofegat molta gent. (en què, on, en el qual) - CCM: *És una fusta que se’n fan mobles. (de què, de la qual) - CN: *És un poble que totes les cases són velles. (en què, en el qual, on) - CI: *És una gent que els llueix tot el que guanyen. (a qui, a la qual) Sub. adjectives: relatius
  58. 58. Relatiu genèric (o neutre) Quan l'antecedent del relatiu és tota una oració, i per tant de gènere neutre, s'usen les construccions pròpies: la qual cosa, o cosa que; (*lo que). El xic que esperava va arribar tard, cosa que (o la qual cosa) la va irritar molt. Sub. adjectives: relatius
  59. 59. Relatiu possessiu Quan el relatiu és CN-possessiu d'un element de l'oració principal cal usar la forma del relatiu possessiu (postposat). He vist una casa les finestres de la qual són blanques. Fixeu-vos: En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no... Sub. adjectives: relatius
  60. 60. qui àton a) Sols s'aplica a referents ‘persones’ i es recomana sobretot per desfer ambigüitats: L'home qui ha vist Anna és ros. Si s’usa que, podem entrendre que “l’home” és qui ha vist “Anna” i no a l’inrevés. b) Usos no recomanables: - Qui tònic subjecte en explicatives: Joan, qui, com sabeu, era llavors mestre... - Qui àton subjecte en determinatives (ús arcaic): Doneu-ho a l'home qui vindrà ara. - Prep. + qui en explicatives: He vist el xic de qui em parlaves* /... de què em parlaves. Sub. adjectives: relatius
  61. 61. Relatiu compost: el qual, la qual... (Fabra, 1956) a) Es pot usar el compost, en comptes del simple que en explicatives de subjecte, CD o CRV i en especificatives sols de CRV. b) Es prefereix el relatiu compost, perquè marca gènere i nombre, quan el relatiu es troba allunyat de l'antecedent o quan hi pot haver ambigüitat. c) Casos d’ús obligatori de relatiu compost (Fabra, 1932): c1) Darrere preposicions fortes, locucions prepositives o gerundi del qual siga complement. * És la muntanya sobre la que hi havia un castell. / ...sobre la qual... * He descobert la finestra des de la que ens espiaven /...des de la qual... És el llac al voltant del qual passejàvem; El foc, fugint del qual... c2) Quan el relatiu fa d’adjunt o d’atribut d’un substantiu: *... foren suprimides de seguida, quina supressió ha estat causa... /.. la qual supressió... *... quatre-cents euros, qual suma ha estat pagada al comptat./ ... la qual suma... Sub. adjectives: relatius
  62. 62. que amb valor temporal És correcte que invariable amb sentit temporal. Això va ser l’any que es va casar. Sub. adjectives: relatius
  63. 63. a) L'adjectiu quin es pot convertir en proposició relativa donant-li com a antecedent el substantiu que acompanya precedit de l'article definit (construcció no recomanable): ?No m'han dit quin llibre volien / No m'han dit el llibre que volien. b) quin pot acompanyar una peça que no és un substantiu. Es recomana substituir-lo per que precedit d'article definit: Demana'ls quin volen. > Demana'ls el que volen. Nexes interrogatius o exclamatius
  64. 64. c) Amb valor exclamatiu, usem l’adj. quin (i flexió) + substantiu. També els interrogatius adverbials (com, on, quant i flexió), i l'adverbi quantitatiu que (sense accent). Aquest no pot acompanyar mai un substantiu. Quines flors! (= boniques, blanques, etc.) *Que flors! (='moltes', en castellà = Qué de flores! sinónim de Quantes flors! Quina de neu ha caigut aquesta nit! (loc. exclamativa correcta) Quina calor que fa! / (*Que calor que fa!) Quanta gent et saluda! Quants premis que ha guanyat aquella xica!; On s'ha vist tant desvergonyit! Mira com parla aquell!; Que gran que és aquella casa! Nexes interrogatius o exclamatius
  65. 65. d) És correcte el que en lloc del relatiu interrogatiu què formant part de la proposició subordinada: No sé el que volen. / No sé què volen. e) que (conjunció) (sense accent) introdueix una interrogació, imprecació o acció emfàtica: Que aniràs demà al cine?; ¡Dios te bendiga! / Que Déu et beneesca!; ¡Sea lo que Dios quiera! / Que siga el que Déu vulga! Nexes interrogatius o exclamatius
  66. 66. Subordinades adverbials Les adverbials circumstancials es defineixen per l'equivalència funcional i distribucional amb els adverbis o Sadv (locatiu, temporal, modal). En canvi les adverbials no circumstancials, no equivalen a adverbis, i només admeten alternança amb sintagmes preposicionals: Sentí l'empenta d'algú mentre pujava al tren. (=aleshores). TEMPS No he anat a classe perquè estava refredada. (= a causa d'un refredat). CAUSAL
  67. 67. Subordinades adv. lloc Inserció i antecedent Principal i subordinada unides comparteixen referència locativa: la primera l'especifica, la segona la reitera amb el relatiu on: Joan viu a Xàtiva, on s'ha comprat un pis. L'antecedent pot ser un Sadv: A la plaça on ens reunim; o un adverbi, Allí on havíem quedat, o pot restar implícit, si no és necessari o per la seua indeterminació: Aniré on tu diràs.
  68. 68. Subordinades adv. lloc Distinció adverbials i adjectivals introduïdes per on Són adverbials quan no hi ha antecedent de on. Si aquest existeix, és una oració adjectiva de relatiu. Però la prova definitiva és la substitució bé per un adverbi (en les adverbials) o bé per un adjectiu/participi (en les adjectives): Aniré on tu diràs (=allí); A la plaça on vivia (= residencial, però mai =allí), feia molt de fred.
  69. 69. Subordinades adverbials lloc Distinció adverbials i adjectivals introduïdes per on Són adverbials quan no hi ha antecedent de on. Si aquest existeix, és una oració adjectiva de relatiu. Però la prova definitiva és la substitució bé per un adverbi (en les adverbials) o bé per un adjectiu/participi (en les adjectives): Aniré on tu diràs (=allí); A la plaça on vivia (= residencial, però mai =allí), feia molt de fred.
  70. 70. - on relatiu (s'usa amb preposicions quan s'indica moviment): a on, d'on, cap on, fins on, per on. - on és incorrecte aplicat a CCL no estrictes. *Consulta-ho en el llibre on ho mires tot / ...en el llibre en què ho mires tot. - Quan el sentit locatiu és figurat on i per on signifiquen 'per això', 'per la qual cosa': La casa era buida, per on vàrem imaginar que s'havia mort. Nexes adverbials locatius: on
  71. 71. Subordinades adverbials temps Indiquen el moment en què ha estat realitzada l'acció del verb de l'oració principal. Temps i mode dels verbs (normativa) idea d'anterioritat respecte a l'eix temporal marcat pel verb ppal. S’utilitza el futur (d'indicatiu) o el present de subjuntiu (o els compostos respectius) en la subordinada (el castellà sols usa subjuntiu). Quan vindràs, en parlarem (indicatiu) / Quan vingues, en parlarem. (subjuntiu) Així que et telefonarà, avisa'm (indicatiu) / Així que et telefone, avisa'm (subjuntiu) Tanmateix, en les subordinades introduïdes per abans que, s'empra el subjuntiu: Abans que vinga el professor, acabarem els deures.
  72. 72. Nexes temporals - Simultaneïtat: quan, a mesura que. mentre (mentres), mentre que, mentrestant (mentre que té més valors), en tant que (tb en CCmanera), des que (*des de què). - Anterioritat: abans que, fins que, esperant que. - Posterioritat: així que, després que, des que, tan aviat com, tan prompte com, tan bon punt, d’ençà que, a penes, tot d’una que, tot just. - Freqüència: sempre que, cada vegada que, tota vegada que...
  73. 73. *segons i *conforme (mots) no tenen valor de progressivitat temporal. *Segons arriba el fred, ell s’abriga. A mesura que... *només (no té valor de ‘immediatament anterior’): *Només arribar, seié al sofà / Així que va arribar… Nexes temporals *en tant que (no té valor temporal): *No us mogueu en tant que no sone el timbre. No us mogueu fins que sone el timbre. O Quiets! fins que...
  74. 74. Altres nexes: formes no personals del verb: a) Al/en + infinitiu (simultaneïtat): A l'entrar / En entrar Pere, es despertà Laia. b) (En) + gerundi (ablatiu absolut, simultaneïtat): Venint pel carrer m'he trobat Pere. Amb prep. en (està en desús): En arribant descansarem. c) Participi (posterioritat immediata). Construcció de baix rendiment, però correcta: Acabada la reunió, ens en vam anar. Nexes temporals
  75. 75. Subordinades adverbials mode Aporten matís de ‘circumstància de manera com es fa l'acció del verb’. Dues estructures: Estava com Déu el va portar al món (vbs. diferents ppal i sub., sense elisió) S'ha portat com Ø sempre (=es porta; coincidència vb. ppal i sub.)
  76. 76. Subordinades adverbials mode L'antecedent de com en la proposició principal és un substantiu com manera, forma o de significat equivalent, o un adverbi de manera com tal, així. L'antecedent es pot suprimir. Vaig endevinar la manera com s'havia organitzat (substantiu) = Vaig endevinar com s'havia organtizat tot. Una resta dels dos correlatius modals és la locució tal qual: Me'l vaig deixar tal qual. Ho resoldran de pressa, com hem demanat. (adverbi de manera). Si l'antecedent se suprimeix es pot perdre algun matís: Ho resoldran com ho hem demanat (com?).
  77. 77. • com (conj.); • com si (dubitatives): Vam coincidir com si ens ho haguérem proposat. • així, així com • segons, segons que, segons com, • exacte que, exacte com, que... • en quant. = ’en la mesura en què’ - També pot ser loc, prepositiva. - És diferent de: quant a (=pel que fa a). • tal com (o col·loq: tal i com) • És un calc francès *en tant que. Nexes modals
  78. 78. a) Infinitiu + sense (d’ús limitat): Maria ho va fer sense adonar-se'n. b) Gerundi. Va dir-ho pensant en una altra cosa. (=com si pensara). Nexes modals
  79. 79. Sub. adverbials comparatives Comparen establint relacions d’igualtat, inferioritat o superioritat. Tenen, per això, coincidències amb les modals ja que podem comparar quantitat (=molt, poc, gens) o qualitat (=bé, malament, pitjor) i potser també quantitat de qualitat: Quantitat: Marta gasta com si tinguera la mà foradada (modal) Marta gasta més del que no guanya (comparativa) Qualitat: Àngel canta com els àngels (modal, amb verb el·líptic) Àngel canta millor que Caruso (comparativa)
  80. 80. Sub. adverbials comparatives Quant a les consecutives amb valor ponderatiu, assenyalen una conseqüència derivada de la intensitat que caracteritza l'oració matriu. Usen aquests nexes: tant que, tan... que, de (tal) manera que, de (tal) forma que. Plogué de tal manera que hagueren d'evacuar la gent Tant m'ho demanà que vaig accedir-hi
  81. 81. - igualtat: tal com (tal i com (pop.), així com, tal qual; quantitativa: tant com, o tan +adj o adv + com: És tan alt com el campanar. - superioritat: més que; més... del que (o de la que): Dona més que no promet. - inferioritat: menys que, menys... del que: Parla menys que jo. - proporcionalitat: com més... més; com menys...; quant (o quanta) més... tant (o tanta...) més. *Quan més sap, més dubta. / Com més sap, més... *Quant més beu... / Com més beu... comparatius (usos correctes)
  82. 82. Interordinació
  83. 83. Causals: a causa de, ja que, per raó que, per tal com, vist que, perquè... Consecutius: doncs, per consegüent, així és que. Finals: per tal que, perquè, amb la finalitat de, a fi que, per a… Condicionals: a condició que, si, en cas que, posat que, tret que, mentre, amb que, sempre que, només que, bé que… Concessius: per bé que, malgrat que, tot i que, per més que, altrament, amb tot que, amb tot i que Interordinades (nòmina)
  84. 84. Causals i consecutives Assenyalen la causa, el motiu real (o possible) que provoca una acció enunciada en la proposició principal. Les consecutives, la conseqüència de l’anterior. El riu va crèixer moltíssim a causa de l’abundant pluja (causal) Plogué molt i per això el riu va crèixer moltíssim (consecutiva)
  85. 85. Causals Coindicències causals - altres tipus a) Temporals (en, a l' + infinitiu): En entrar el rei, tots aplaudiren. La GIEC17, admet el valor causal. (en anàlisi sintàtica doncs poden tenir dues opcions). b) Temporals amb gerundi: Manejant-lo així el trencaràs (simultaneïtat i tb. causa). c) Finals amb per/per a: Quan l'acció del verb de la subordinada és la causa de l'acció del verb de la principal, però al mateix temps n'és l'objecte: Havíem anat a Girona per veure el nostre pare. ‘Veure el pare’ és la causa del viatge, però la finalitat d'anar a Girona és veure el pare. En aquests casos, usem la prep. per, i no per a com seria preceptiu per a les que són clarament finals.
  86. 86. • car, puix que (arcaiques, en desús): No vindrà puix que està cansada. No vindrà ja que està cansada. • d’ací que (no té valor causal): *D’ací es dedueix que el resultat és fals. / D'això es Nexes causals *donat (que): (GIEC17) Donat que no hi ha consens, no farem reformes. Donada la força que té, no lluitaré amb ell. - degut a: (GIEC17) Degut al mal oratge, algunes cases s’han inundat.
  87. 87. Per què (prep. + relatiu) 1. Per què relatiu (= pel qual): És el tema per què lluita. 2. Per què relatiu interrogatiu (= per quin motiu): No sé per què plora. Perquè (preposició + conjunció) 3. Perquè causal (= ja que): He vingut perquè volia 4. Perquè final (= a fi que): Lliga’l bé perquè no s’escape. 5. Perquè conj. substantivada (= el motiu): Aquest és el perquè de tot plegat. Causals, finals…: perquè / per què (usos correctes)
  88. 88. *així que. (té valor temporal, no consecutiu): *No t'he conegut. Així que no t'he saludat. No t'he conegut. Així és que no t'he saludat. doncs (consecutiu): Ja plou. Doncs agafaré el paraigua. (continuatiu = cast. pues: Doncs, com et deia; doncs sí, jo us diré. *doncs causal. Nexes consecutius
  89. 89. Condicionals i finals Condicionals i finals responen a l'esquema D’IMPLICACIÓ POTENCIAL: causa possible / efecte possible: Si toques t'obriran. En condicionals, la pròtasi mostra la condició necessària perquè es produïsca l'acció de la principal (apòdosi). En les finals, l'esquema s'inverteix: Toca - perquè t'òbriguen.
  90. 90. • per a què (no és final) > perquè, per a: Per a què menges fruita? Per a estar sa Per a què menges fruita? Perquè no em renyen • per tal de què: Posa més pebre perquè estiga més picant. Posa més pebre per tal que estiga més picant. finals (usos incorrectes)
  91. 91. Nexes verbals causals Gerundi. Presidint ell, tu pots llegir la memòria. Podem combinar gerundi i com: Essent gran com és, no ho hauria de dir, això. Nexes verbals en Consecutius *Va caure trencant-se el braç* (gerundi de posterioritat) Passat el perill, estem més tranquils (participi) finals (usos incorrectes)
  92. 92. Condicionals: temps verbals a) Possibilitat de realització en el present o en el futur: pròtasi (present) / apòdosi (futur): Si toques t'obriran. b) Realització difícil en el present o futur: El subjuntiu indica més improbabilitat. Notem, però, que l'ús de l'indicatiu és de caràcter estrictament literari: Pròtasi (imperf. subj. o indicatiu) / apòdosi (condicional): Si el deixàrem (o deixàvem) tot sol, es perdria. Amb major grau de probabilitat, s'usen present indicatiu -futur: Si el govern augmenta els impostos, perdrà les eleccions. c) D’impossible realització, projectada en passat: s'usen temps compostos: pròtasi (plusq. subj.) / apòdosi (condicional compost): Si hagueres fet (*havies fet) això, no t'hauria passat res.
  93. 93. Condicionals i concessives: temps verbals En l'apòdosi de condicionals i concessives (o de sentit similar), no s'usa mai el plusq. subj.: *Si hagueres fet això, hauríem pogut arreglar-ho (haguérem pogut*) Ho hauries pogut fer més bé! (1a part implícita) (hagueres pogut*) Encara que..; Per més que... També s'usa el condicional en condicionals en alguns verbs modals com deure o voler: Debiste (o deberías) haberte quedado en casa / T'hauries d'haver quedat a casa Quisiera (o querria) poder ayudarte pero... / Voldria poder-te ajudar, però...
  94. 94. • a, de + no + infinitiu (no té valor condicional): *De no ser per ella, no sabríem la veritat. Si no fora per ella, no sabríem la veritat. • com + subjuntiu (no té valor condicional: *Com no s’afanye, no arribarem a l’hora. Si no s’afanya, no arribarem a l’hora. condicionals (usos incorrectes)
  95. 95. *a ser possible, *a poder ser: *A ser possible, compra entrades per a 1a fila. Si és possible (o si pot ser), compra entrades per a primera fila. *a no ser que: *A no ser que guanye, no aplaudirem. Si no és que guanya, no aplaudirem. (o si no). *sempre i quan: *Sempre i quan ploga, madurarà la fruita. Sempre que ploga (o si plou), madurarà la fruita. nexes condicionals (usos incorrectes)
  96. 96. • *amb tal que: *Amb tal que calle, sóc capaç de cantar. Amb la condició que calle, sóc capaç de cantar. • com (no té valor condicional): *Com no treballe, no li pagaran. Si no treballa, no li pagaran. nexes condicionals
  97. 97. Gerundi: Essent així, em quede; Participi: Rentat de nou, encara farà goig. (ús és força limitat, però útil malgrat tot). condicionals (nexes verbals)
  98. 98. Concessius Assenyalen una objecció que no impedeix, tanmateix, la realització de l'acció principal. Tot i que fa molt de fred, em banyaré a la platja; Si el procés s'inverteix, obtenim una adversativa: Fa molt de fred però em banyaré a la platja. Diferència entre adversatives i concessives: les adversatives sempre expressen una oposició real i en les concessives aquesta oposició és real si el verb de la subordinada va en indicatiu: Tot i que fa molt de fred, em banyaré a la platja; (indicatiu, possible) Tot i que faça molt de fred, em banyaré a la platja. (subjuntiu, impossible)
  99. 99. GIEC17) no obstant. És correcta, si bé en registres formals és més habitual no obstant això o això no obstant. Sabia que no hi tenia res a fer i, no obstant, hi insistia.. Són adverbis temporals, • en tant que (no tè valor concessiu): *En tant que et pique, no et grates. Mentre que no saps cantar, almenys saps ballar. • com no té valor concesiu > encara que. nexes concessius
  100. 100. aleshores i llavors. Són adverbis temporals, - gerundi: Fent això, no aconseguirem res. Sobretot si va acompanyat d'un to ponderatiu: Ni fent això, no aconseguirem res. - participi pot expressar matís concessiu, especialment si va introduït per determinades locucions concessives: bé que, si bé: El discurs, bé que deixades de banda algunes al·lusions, no és acceptable. Concessius: nexes verbals

×